ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.215cc79c · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
91/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° AD-030-1/2002·22 October 2003·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 22 d'octubre del 2003 - ROJ: STSJAD 158/2003
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / DocketAD-030-1/2002
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2003:158) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 22 d'octubre del 2003 - ROJ: STSJAD 158/2003).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 22 octobre 2003 (n° AD-030-1/2002) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 22 octobre 2003 (ROJ STSJAD 158/2003)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, sentència n° 2003-43, 22 octobre 2003, recours AD-030-1/2002 (ROJ STSJAD 158/2003 ; ECLI:AD:TSJADAD:2003:158) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le litige naît d'une saisie douanière. Le 8 mars 2001, M. Ruiz est sanctionné pour contrebande à hauteur de 256,03 EUR. Le 13 février 2002, il commet une nouvelle infraction, sanctionnée de 260,80 EUR. La décision de la ministre des Finances, qui impose une amende et ordonne la retenue de la marchandise et du véhicule Daihatsu Rocky, appartient à Mme Sancho, propriétaire du véhicule. Les indications de dates figurant dans le texte ne sont pas concordantes : l'exposé des antécédents mentionne une décision du 27 mars 2002, tandis que les motifs et le dispositif visent celle du 27 février 2002.
Mme Sancho forme un recours d'alçada contre la décision du Gouvernement du 29 mai 2002 qui rejette son recours hiérarchique. Le Tribunal de batlles, par la sentence n° 2002-75 du 14 octobre 2002, rejette sa demande. Par la sentence n° 2002-94 du 28 novembre 2002, le même tribunal accueille en revanche la demande de M. Ruiz.
Le Gouvernement interjette appel contre cette seconde sentence, en soutenant que les conditions de la récidive sont réunies. Mme Sancho fait appel de la première, en invoquant une contradiction entre les deux décisions et l'absence de négligence de sa part. Après la mort de M. Ruiz, ses héritiers contestent à leur tour l'existence de la récidive. Par ordonnance n° 14-03 du 14 juillet 2003, la Sala Administrativa ordonne la jonction des dossiers AD-030-1/2002 et AD-027-1/2002.
Le rapporteur est le magistrat Bernard Plagnet. La juridiction se prononce comme juge d'appel en matière administrative.
Question de droit
La décision pose deux questions successives.
La première porte sur la réunion des conditions de la récidive au sens de l'article 12 de la loi contre la fraude en matière douanière. La juridiction doit déterminer si la seconde infraction a été commise dans un délai inférieur à deux ans après la première et si la sanction encourue est égale ou supérieure à celle de la première infraction.
La seconde porte sur les conséquences de la récidive, en particulier sur le calcul de l'amende et sur la rétention du moyen de transport. Elle suppose d'apprécier l'application de l'article 8-6 de la loi, qui prévoit la confiscation du moyen de transport en cas de récidive, et l'éventuelle exception de l'article 8-5 relative aux véhicules de transport public ou de location. Elle conduit enfin à examiner la situation de la propriétaire du véhicule, qui n'était pas l'auteur des infractions.
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (AD-030-1/2002) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / DocketAD-030-1/2002
Judgment Date22 October 2003
Holding / DispositionCassation totale
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
SENTÈNCIA 2003-43 DE 22 D'OCTUBRE DE 2003
SANCIO DUANERA
Aprecia de les condicions de reincidència - les dues condicions previstes per l'article 12 de la llei contra el frau en matèria duanera de data 4 de març de 1999
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- El Sr. Ruiz va interposar recurs contra la desestimació per silenci del recurs d'alçada formulat contra la decisió de la Ministra de Finances de 27 de març de 2002 sol·licitant s'imposi al demandant una sanció econòmica per l'import de 521,60 EUR, essent-li retornat l'excés pagat i el decomís de la mercaderia sensible i retornar al seu legítim propietari ( la Sra. Sancho ) el vehicle marca Dahiatsu
2.- La Sra. Sancho va interposar recurs contra la decisió del Govern de 29 de maig de 2002 que desestimava el recurs d'alçada formulat contra la resolució de la Ministra de Finances de 27 de març de 2002, tot sol·licitant el retorn del seu vehicle Daihatsu.
3.- En la sentència núm. 2002-75 de 14 d'octubre de 2002, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Sancho .
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° AD-030-1/2002 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
4.- En la sentència núm. 2002-94 de 28 de novembre de 2002, el Tribunal de Batlles ha estimat la demanda formulada pel Sr. Ruiz .
5.- En el seu recurs d'apel·lació de data 28 de novembre de 2002, confirmat per l'escrit de conclusions de data 4 de desembre de 2002, contra la sentencia num.2002-75, la Sra. Sancho manifesta principalment que :
-existeix una clara contradicció entre les dues sentències;
-la retenció del seu vehicle és injust, ja que ella no ha comès cap negligència. Demana, per tant el retorn del vehicle i la imposició de les costes al Govern.
6.- En el seu escrit de contesta de data 19 de desembre de 2002, el MI. Govern manifesta principalment que:
-hi ha reincidència, ja que hi figuren les condicions previstes a l'article 8 de la llei contra el frau en matèria duanera;
-la Sra. Sancho s'ha mostrat negligent al deixar que el seu marit utilitzés el seu vehicle, tot i sabent que havia estat sancionat el 8 de març de 2001.
7.- En el seu recurs d'apel·lació de data 3 de febrer de 2003 confirmat per l'escrit de conclusions de data 3 de juny de 2003, contra la sentencia num. 2002-94, el MI Govern manifesta principalment que:
-es compleixen les condicions de la reincidència exposades per l'article 12 de la llei contra el frau en matèria duanera. En efecte, la segona infracció es va cometre en un període inferior a dos anys (10 de gener de 2001 per la primera infracció- 13 de febrer de 2002 por la segona); a més, la segona infracció es superior a la primera : « en conseqüència per escrit del Govern, la reincidència determina l'import de la sanció i el comis del mitja de transport ».
-el càlcul de la sanció es fa en aplicació de l'article 11 de la mateixa llei, que dona un import de 1304 EUR.
-el fet de ser reincident dóna lloc al comis del mitjà de transport amb independència del valor de la mercaderia. A més, « la Sra. Paris, propietària del vehicle, havia de saber o havia raonablement de saber que el seu marit havia estat sancionat i que utilitzava el seu vehicle per fins il·lícites...En aquest sentit no ha estat negligent en continuar deixant el seu vehicle al Sr. Ruiz i no ha pres totes les mesures i precaucions necessàries ».
8.- En la seva contesta de data 9 de maig de 2003, els hereus del Sr. Ruiz manifesten principalment que no existeix la reincidència i que per tant la retenció del mitjà de transport no queda justificat.
9.- Per Aute núm. 14-03 de data 14 de juliol de 2003 aquesta Sala ha acordat l'acumulació processal dels expedients inscrits amb els números: AD-030-1/2002 i AD- 027-1/2002, a resultes de les respectives demandes interposades.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- Competència.- El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per a conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39-3 de la Llei qualificada de la Justícia .
Segon.- La primera qüestió plantejada en aquest litigi és saber si es donen les condicions de reincidència.
Les condicions de la reincidència queden establertes per l'article 12 de la llei contra el frau en matèria duanera de data 4 de març de 1999. Aquest text diu:
« En el cas de reincidència en les infraccions previstes en la present Llei, llevat pel que fa al punt 6 de l'article 8, s'imposen sancions del doble del seu import sempre que la segona infracció hagi estat comesa en un període inferior a dos anys entre la realització d'una infracció i de l'altra i que sigui penada amb una mateixa sanció igual o superior ».
Aquest text posa dos condicions: un termini màxim de dos anys entre les dos infraccions i que el muntant de la segona sigui penada amb una mateixa sanció igual o superior.
Per tant, segons les circumstàncies del cas, convé d'aplicar aquestes condicions. La cronologia dels fets és com segueix:
El 8 de març de 2001, el Sr. Ruiz va ser objecte d'una sanció per contraban de 256,03 EUR .
El 13 de febrer de 2002, va cometre una nova infracció i se li va imposar una sanció de 260,80 EUR (veure foli 46).
Per tant es compleixen les dues condicions previstes per l'article 12 ja mencionat: han passat menys de dos anys entre les dues infraccions, la segona sanció és superior a la primera.
Cal per tant aplicar les disposicions de la llei relatives a la reincidència en quant al càlcul de la multa i en quant a la retenció del vehicle.
Tercer.- El càlcul de la multa s'ha d'efectuar com segueix:
Aplicació de les disposicions de l'article 8-4 de la llei (infraccions comeses amb dissimulació), sanció igual al doble del valor de la mercaderia, 521,6 (260,8 x 2)
Aplicació de les disposicions de l'article 8-6 de la mateixa llei en cas de reincidència, sanció igual al triple del valor de la mercaderia, 782,4 (260,8 x 3 ).
Però, en virtut de l'article 11 de la llei, « les infraccions previstes en els articles de la present Llei són compatibles entre elles » ; d'aquí el muntant total de la multa, 1304 EUR (521,6 + 782,4) .
Per tant, la sanció imposada per la decisió de la Ministra de Finances de data 27 de febrer de 2002 és ajustada a dret (veure foli 22).
Quart.- L'article 8-6 de la llei disposa que en cas de reincidència « s'imposa una sanció igual al triple del valor de la mercaderia (veure punt Tercer), el comís de la mercaderia, el comís del mitja de transport i el comís dels instruments emprats per realitzar la infracció ».
El comís del vehicle, és per tant la conseqüència de la reincidència.
En aquest cas, l'excepció prevista per l'article 8-5 « els vehicles de transport públic o de lloguer » no és evidentment aplicable. A més, la Sra. Sancho tenia coneixement de la primera infracció comesa pel seu marit i com bé indica la sentència núm. 2002-75 del Tribunal de Batlles, « va adoptar una posició passiva, prenent doncs el risc d'afavorir i d'augmentar les possibilitats de comissió d'una nova infracció ».
Per tant, la retenció del vehicle és ajustada a dret.
Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
Decisio
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer: Estimar el recurs d'apel·lació formulat pel MI Govern i anul·lar la sentencia núm. 2002-94 de data 28 de novembre del 2002.
Segon: Desestimar els recursos presentats per la Sra. Sancho i els hereus del Sr. Ruiz i declarar que la decisió de la Ministra de Finances de data 27 de febrer de 2002 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa : sanció igual a mil tres-cents quatre euros, a la retenció de la mercaderia i a la retenció del mitja de transport ( Daihatsu Rocky, matricula E L 3190 X).
Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
