ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.ae0b5c96 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° SS-0029-1/03·8 octobre 2004·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 08 d'octubre del 2004 - ROJ: STSJAD 198/2004
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / RôleSS-0029-1/03
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2004:198) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 08 d'octubre del 2004 - ROJ: STSJAD 198/2004).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 08 octobre 2004 (n° SS-0029-1/03) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 198/2004 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 8 octobre 2004)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 8 octobre 2004, ROJ STSJAD 198/2004, ECLI:AD:TSJADAD:2004:198 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le 4 février 1997, un salarié a été victime d'un accident du travail. Le dossier révèle qu'il s'agissait d'une chute liée à l'absence de mesure de sécurité dans le lieu de stockage des planches, le travailleur étant tenu de monter sur un mur. Cet accident a donné lieu à une procédure pénale, close par un arrêt du Tribunal Superior de Justícia du 14 octobre 2002. La décision ne précise pas la qualification pénale exacte retenue, mais le Sr Téllez n'a pas été condamné pour une simple contravention : il a été reconnu coupable d'un délit majeur de lésions par imprudence.
Par une décision du 14 avril 2003, confirmée en appel administratif, la Comissió Contenciosa de la Seguretat Social (CASS) a rejeté la demande de déclaration de prescription formée par le Sr Téllez. Une décision ultérieure de la CASS, datée du 21 mai 2003 selon l'antécédent 1 et du 26 mai 2003 selon le fondement deuxième, a confirmé cette position. La décision ne tranche pas cette divergence de date. La CASS a engagé la procédure de recouvrement le 10 mars 2003, soit plus de six ans après la fin de l'instance pénale, qui était close depuis le 14 octobre 2002.
Le Tribunal de Batlles, par jugement du 24 février 2004, a rejeté le recours du requérant. Celui-ci a interjeté appel le 31 mars 2004 en soutenant : (i) une absence de motivation de la décision de la CASS, génératrice d'indéfense ; (ii) la prescription de l'action, qui aurait dû obéir au délai de trois ans ; (iii) l'absence de faute inexcusable ; (iv) l'absence de dette, l'employeur n'ayant jamais acquitté de cotisations.
La CASS a répondu que la décision était suffisamment motivée, que l'action ne pouvait être exercée qu'après l'achèvement de l'instance pénale en raison de la préjudicialité, que l'article 17 du Reglament tècnic organise un remboursement légal de prestations et non une sanction, et enfin que la faute était inexcusable.
La Sala Administrativa a été saisie et a statué.
Question de droit
La décision soulève quatre questions :
Motivation et indéfense : une décision administrative brève, confirmant une décision antérieure, satisfait-elle à l'exigence de motivation de nature à garantir les droits de la défense ?
Prescription : quel régime de prescription s'applique à l'action de la CASS fondée sur l'article 17 du Reglament tècnic, et le délai est-il suspendu pendant l'instance pénale ?
Faute inexcusable : la « falta inexcusable » de l'article 17 est-elle caractérisée, et les constatations de fait d'une juridiction répressive la lient-elle ?
Calcul de la créance : l'absence de cotisations versées par l'employeur fait-elle obstacle à la mise en œuvre de la créance, ou la base de calcul peut-elle être déterminée par voie d'interprétation ?
Solution et dispositif
Le tribunal rejette l'appel sur chacun de ces points.
Sur la motivation, la Sala relève que la décision du 26 mai 2003 est « efectivament molt breu », mais qu'elle se borne à confirmer celle du
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (SS-0029-1/03) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Durant la instància penal el termini de prescripció queda en suspens - la « falta inexcusable » prevista a l'article 17 del Reglament tècnic és independent d'una infracció penal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- El Sr. Téllez va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 21 de maig de 2003, confirmant en alçada la decisió del 14 d'abril anterior sol·licitant la declaració de prescripció de l'expedient sancionador
2.- En la sentència del 24 de febrer del 2004, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Téllez.
3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 31 de març del 2004, el Sr. Téllez manifesta principalment que:
-la decisió de la Comissió Contenciosa de data 26 de maig del 2003 és mancada de motivació i això provoca una indefensió.
-el present expedient és un expedient sancionador i aquest està totalment prescrit, atès que ens troben davant d'un accident laboral ocorregut el dia 4 de febrer del 1997 i la CASS va esperar fins el 10 de març del 2003, o sigui 7 anys més tard, per a incoar un expedient en aplicació de l'article 17 del Reglament tècnic de la CASS,
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° SS-0029-1/03 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
-encara que ens trobem davant d'un expedient reparador, la CASS està reclamant al compareixent un ingrés de dret públic i, per tant, dins d'aquesta eventualitat d'expedient reparador, s'hauria d'aplicar el termini de prescripció de tres anys.
-la falta imputable al Sr. Téllez no es pot considerar com a inexcusable.
-el patró no cotitza i, conseqüentment, no se li pot aplicar cap penalització.
4.- En la seva contesta de data 17 de maig del 2004, la CASS manifesta principalment que:
-la decisió estava suficientment motivada i l'interessat no es trobava en posició d'indefensió.
-per efecte de la prejudicialitat penal fins que la sentencia del Tribunal de Corts no fou ferma la CAAS no pogué iniciar la reclamació: l'article 17 del Reglament tècnic no regula ni sancions ni responsabilitat administratives, sinó reembossament ex lege de prestacions pagades per culpa inexcusable del patró.
-la falta era inexcusable: el Sr. Téllez no fou condemnat per una falta sinó per un delicte major de lesions per imprudència.
-el Sr. Téllez no acredita cap cotització; per tant, aquesta s'obté a partir del salari mensual mitjà determinat per la CASS d'acord amb els articles 3 i 4 del Reglament d'Aplicació numero 5, en relació a l'article 2 del mateix Reglament.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- Competència El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per a conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39-3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Segon.- La demandant manifesta que la decisió de la CASS de data 26 de maig del 2003 (Veure foli 57) no està suficientment motivada i la situa en posició d'indefensió.
La decisió del 26 de maig del 2003 és efectivament molt breu, però la CASS es limita a confirmar la decisió del 14 d'abril del 2003 (veure foli 53) i aquesta última decisió està puntualment regulada i la demandant ha pogut presentar aquestes observacions. No s'ha trobat per tant en posició d'indefensió i la demanda s'ha de rebutjar en aquest punt.
Tercer.- El present litigi planteja en segon lloc la qüestió de la prescripció. Sobre aquest punt, cal aplicar les disposicions de la Llei de finances publiques.
Sense que sigui necessari de pronunciar-se sobre la naturalesa jurídica de l'acció prevista a l'article 17 del Reglament tècnic, cal remarcar que aquesta acció constitueix l'aplicació de « Drets econòmics » en el sentit de l'article 5 de la llei de les finances publiques i, en particular del paràgraf « h » d'aquest article: « « Els restants recursos que pertanyen legalment a l'Administració general i a les entitats parapúbliques o de dret públic », i la CASS figura entre aquestes entitats ( article 3-3).
En aquestes condicions les regles de la prescripció queden fixades per l'article 7 de la Llei ja mencionada.
S'ha d'aplicar l'article 7 apartat a de la Llei i no l'apartat b contemplat per error en la decisió de la CASS del 14 d'abril del 2003 (veure foli 53). Segons aquest text,
« prescriuen als tres anys ... a La facultat de l'Administració de liquidar els deutes tributaris i d'altres ingressos de dret públic. El termini de prescripció comença a partir de la realització del fet generador o del naixement de l'obligació correlativa ». En aquest cas, el fet generador és l'esdeveniment de l'accident de treball ocorregut el dia 4 de febrer de 1997.
En aquest cas, aquest accident ha donat lloc a un procediment penal. Aquest es va acabar per la sentencia del Tribunal Superior de Justícia de data 14 d'octubre del 2002.
Ara bé, com ja ha jutjat aquesta Sala (veure. Aute 99-11 del 22 de juny del 1999), durant la instància penal el termini de prescripció queda en suspens. En efecte, les jurisdiccions repressives estableixen la realitat dels fets, i les seves constatacions s'imposen a les autoritats públiques. En aquestes condicions, el punt de partida del termini de tres anys devia en aquest cas fixar-se el dia 14 d'octubre del 2002. La CASS, per tant ha respectat el termini de tres anys i la demanda s'ha de rebutjar en aquest punt.
Quart .- La « falta inexcusable » prevista a l'article 17 del Reglament tècnic és independent d'una infracció penal. Així i tot, com ja s'ha dit anteriorment, les constatacions de fet contingudes en una sentència penal s'imposen a les altres autoritats públiques Es pot llegir en la sentencia del Tribunal des Corts de data 26 de febrer del 2002, « la prova practicada acredita abastament que en el lloc on s'emmagatzemaven els taulons no hi cap mesura de seguretat per prevenir un risc de caiguda del treballador que era obligat a pujar dalt del mur » (veure foli 82). Aquestes constatacions de fets demostren que el Sr. Téllez esdevingué culpable d'una "falta inexcusable" en el sentit de l'article 17 del Reglament tècnic, és a dir « aquella falta comesa pel patró sense intenció de perjudicar, per imprudència o negligència, sense tenir compte de les regles elementals de seguretat previstes en el reglament ». En efecte, ha quedat demostrat que el Sr. Téllez ha donat mostra d'una gran negligència.
Cinque.- En quant al càlcul de la sanció, el demandant estima que no és deutor en la mesura en que mai ha abonat la cotització patronal.
Però l'article 17 ha de ser objecte d'una interpretació finalista. El fonament d'aquest article figura en la seva primera frase i la segona constitueix una il·lustració del càlcul aplicable en els casos mes nombrosos. Però en la hipòtesi com la d'aquest cas, on no s'ha lliurat cap cotització, una aplicació literal de la segona frase faria ineficaç el principi de la primera frase.
La CASS per tant, ha fet una bona interpretació per analogia, recolzant-se sobre els principis obtinguts pel càlcul de les cotitzacions voluntàries (Reglament Tècnic 5). El càlcul efectuat per la CASS (veure foli 84) queda justificat.
D E C I S I Ó
El Tribunal Superior d'Andorra, Sala Administrativa en nom del Poble Andorra ha decidit
Primer : Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Téllez contra la sentència de 24 de febrer de 2004 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles-
Segon : Confirmar la sentencia recorreguda. Tercer : No efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
