ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.8667bc97 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° AD-007-2/04·5 mei 2005·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 05 de maig del 2005 - ROJ: STSJAD 199/2005
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLIAD-007-2/04
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2005:199) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 05 de maig del 2005 - ROJ: STSJAD 199/2005).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 05 mai 2005 (n° AD-007-2/04) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 199/2005 (ECLI:AD:TSJADAD:2005:199)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 199/2005, Tribunal Superior de Justicia d'Andorra, Sala Administrativa, 5 mai 2005, recours n° AD-007-2/04 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le 14 août 2002, un véhicule appartenant aux sociétés Barberá SA et Vara SA a été endommagé par la chute de pierres alors qu'il circulait sur une route. Les sociétés ont imputé le dommage à l'Administration du Gouvernement d'Andorre, au motif que le grillage métallique de protection installé par celle-ci n'était pas propre à garantir la sécurité des usagers.
Le 8 avril 2003, les sociétés ont formé une demande devant la juridiction civile. Le 3 octobre 2003, elles ont présenté une demande en responsabilité administrative à l'encontre du Gouvernement. Celui-ci n'ayant pas répondu, il est né un acte tacite de rejet.
Par jugement du 21 septembre 2004, le Tribunal de Batlles a rejeté la demande dans son intégralité. Les sociétés ont interjeté appel le 10 novembre 2004. Le Gouvernement et la société Moliner SA ont conclu au rejet, en invoquant principalement :
l'expiration du délai d'un an pour agir, de sorte que la demande serait irrecevable ;
l'absence de preuve d'une faute de service ;
la condamnation des appelantes aux dépens.
Le dossier a été transmis à la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justicia, dont le magistrat rapporteur est M. Bernard Plagnet. La décision ne précise pas la date exacte de la clôture des débats.
Question de droit
La décision soulève deux questions.
Première question : la conservation du délai de recours contentieux. Il s'agit de déterminer si la saisine d'une juridiction incompétente, en l'occurrence la juridiction civile, permet de préserver le délai de recours contentieux administratif, alors même que la demande avait été formée dans le délai imparti.
Seconde question : l'existence d'une faute de service. Il faut apprécier si le dommage causé par la chute de pierres engage la responsabilité de l'Administration, au regard de l'entretien de la voie publique et des mesures de protection mises en place.
Solution et dispositif
Sur le premier point, la Cour retient le principe général selon lequel « le recours formulé devant une juridiction incompétente conserve le délai du recours contentieux », à la condition que la demande ait été présentée dans ce délai. Elle précise que cette exception vaut quelle que soit la juridiction erronément saisie, y compris lorsqu'il s'agit de la juridiction
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (AD-007-2/04) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Defecte del manteniment normal de la via - No queda establerta l'existència de falta de servei.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- Barberá, SA. i Vara, S.A. van interposar recurs contra l'acte tàcit de desestimació, per silenci, de la demanda en responsabilitat contra l'Administració presentada el dia 3 d'octubre de 2003, sol·licitant que sigui admesa la responsabilitat administrativa del Government i que se l'obligui a indemnitzar a la societat Vara SA i a la societat Barberá SA
2.- En la sentència del 21 de setembre del 2004, el Tribunal de Batlles ha desestimat en tots els seus termes la demanda.
3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 10 de novembre del 2004, Barberá SA i Vara SA consideren que la responsabilitat incumbeix al MI Government atès que si el dany es produí és perquè les pedres que colpiren el vehicle van passar a través del reixat instal·lat per l'Administració, per tal d'evitar la caiguda de pedres, en no ésser idoni aquest reixat per a garantir adequadament la seguretat dels usuaris de la via.
Les societats han confirmat aquests arguments en el seu escrit de conclusions de data 22 de desembre del 2004.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° AD-007-2/04 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
4.- En la contesta de data 29 de novembre del 2004, el MI Government i la Moliner SA manifesten principalment que:
-El termini de prescripció d'un any no es va respectar i per tant la demanda era inadmissible.
-les societats apel·lants no han aportat la prova de l'existència d'una falta de servei.
-els apel·lants han de ser condemnats al pagament de les costes processals.
Aquests arguments s'han confirmat en el seu escrit de conclusions de data 20 de desembre del 2004.
5- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Sobre el termini del recurs :
El sinistre d'autes va tenir lloc el 14 d'agost del 2002 i Barberá SA i Vara SA va formular la demanda el dia 8 d'abril del 2003 davant la Jurisdicció Civil.
Segons un principi general del contenciós administratiu, el recurs formulat davant una jurisdicció incompetent conserva el termini del recurs contenciós, amb la condició que la demanda hagi estat presentada en el termini del recurs contenciós. Aquesta excepció s'ha d'aplicar sigui quina sigui la jurisdicció que hagi estat escollida erròniament, i és per tant aplicable tant respecte de les demandes plantejades davant de la jurisdicció civil com de la jurisdicció penal.
En aquest cas, es constata que l'acció civil s'havia exercit abans l'expiració del termini d'un any. El termini del recurs contenciós, per tant, s'havia conservat i l'excepció presentada pel MI Government i la Moliner SA s'ha de rebutjar.
Tercer : Sobre l'existència d'una falta de servei:
Segons l'informe del Servei de Policia (veure foli 17), « dues pedres d'uns sis o set centímetres de diàmetre haurien causat els danys al vehicle...El penya-segat té instal·lat un reixat metàl·lic de protecció amb la finalitat d'evitar despreniments importants, no obstant, les pedres trobades a la calçada, haurien pogut passar entre l'enreixat, degut a les seves dimensions ».
L'administració, per tant havia pres unes certes mesures a fi d'evitar les conseqüències dels cops de pedra, que són evidentment freqüents en les zones de muntanya. L'administració, per tant no ha demostrat negligència.
Però es tracta d'examinar si les mesures preses foren suficients. Segons un principi general de la responsabilitat administrativa, la responsabilitat en que incorre l'administració, segons el punt de vista dels usuaris d'una via pública es fonamenta en la teoria del « defecte de manteniment normal » de la via. En efecte, els usuaris treuen avantatges de l'ús de les vies i han de fer-se càrrec dels danys que no són la conseqüència d'un defecte de manteniment normal de les obres de les quals es beneficien.
En particular, els usuaris han de suportar les conseqüències dels mínims defectes o d'aquells que raonablement no es pot exigir de l'Administració que els prevegi.
En aquest cas, en resulta de l'informe ja citat que les pedres en qüestió eren petites. L'administració havia pres mesures que permetien evitar les conseqüències dels cops de pedra de mida gran o mitjana. Raonablement no es pot exigir a l'administració que prevegi les conseqüències dels cops de pedra de petita dimensió.
En aquestes condicions convé de concloure que no queda establerta l'existència de falta de servei.
Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per les societats Barberá SA i Vara SA.
Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar l'acte tàcit del Government desestimant, per silenci, la demanda formulada en data 3 d'octubre del 2003 per les societats demandants, és conforma a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
