ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.dce765ef · Dossier Bipartit (I. Doctrina + II. Minuta Original)
Puntuació d’Autoritat Korpus
98/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° AD-0065-2/2002·16 de desembre del 2005·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 16 de desembre del 2005 - ROJ: STSJAD 296/2005
Jurisdicció / TribunalTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Referència / Batllia / RolAD-0065-2/2002
Àmbit jurídicjurisprudence
Empremta SHA-2560000000000000000…
Sumari Analític Korpus i Punts de Dret Essencials (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2005:296) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 16 de desembre del 2005 - ROJ: STSJAD 296/2005).
PART I
Comentari Doctrinal i Anàlisi Científica Korpus
Sil·logisme Jurídic (I.A / I.B / II.A / II.B) i Abast Pràctic
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Sumari Analític Korpus — Il résulte de la décision rendue le 16 décembre 2005 (n° AD-0065-2/2002) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa, 16 décembre 2005, STSJAD 296/2005
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 296/2005, ECLI:AD:TSJADAD:2005:296, Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, 16 décembre 2005 (Lire sur source officielle)
Note de méthode : le champ « référence canonique » fourni était incomplet (« Juridiction andorrane, — »). La référence retenue est celle figurant dans le texte intégral (titre, identifiant ROJ et ECLI). Le numéro interne de la sentence est indiqué comme « 2005-73 » dans l'en-tête de la décision.
Faits et procédure
Le litige porte sur le décret du Quart d'Ordino du 14 juillet 2002, publié au Butlletí Oficial del Principat d'Andorra le 7 août 2002, qui délimite le « poble d'Ordino ». Selon la décision, ce décret vise à répondre aux plaintes de riverains relatives à des problèmes de circulation routière : il s'agit de délimiter la zone urbaine afin de fixer la vitesse maximale des véhicules à l'intérieur et à l'extérieur de ces limites.
Le Comú d'Ordino a saisi le Tribunal de Batlles d'une demande de déclaration de nullité de ce décret. Par sentence du 20 septembre 2004, la Sección Administrativa du Tribunal de Batlles a rejeté la demande. Elle a jugé que la disposition attaquée avait été prise sur le fondement de l'Ordinació du Consell General du 26 juin 1962, qui attribuait aux Comuns ou aux Quarts, selon le cas, la faculté de délimiter les zones urbaines de leur juridiction respective.
Le Comú d'Ordino a interjeté appel. Il soutenait, en substance, que l'Ordinació de 1962 avait été tacitement abrogée par la Constitution, que la coutume n'attribuait pas aux Quarts de compétence en matière de circulation, et que ces entités locales ne disposaient d'aucun pouvoir normatif dans les textes en vigueur. Le Quart d'Ordino, rejoint par les Quarts de La Cortinada, Ansalonga, Sornàs et Llorts, a conclu au rejet de l'appel, estimant l'Ordinació compatible avec la Constitution et avec la Llei qualificada de délimitation des compétences des Comuns.
Question de droit
La question posée à la Cour était double.
En premier lieu, il s'agissait de déterminer si l'Ordinació du Consell General de 1962 demeurait en vigueur et pouvait fonder la compétence du Quart pour délimiter les nuclei urbains.
En second lieu, il fallait apprécier si, à supposer ce texte en vigueur, un Quart pouvait délimiter des zones urbaines dans le but de régler la sécurité routière et la circulation des véhicules, au regard des compétences attribuées aux entités locales par la Constitution et par la législation postérieure.
Le Tribunal a également dû articuler l'article 84 de la Constitution, qui renvoie au législateur la détermination des compétences des Quarts et des Veïnats « en tenant compte des usages et coutumes ».
Solution et dispositif
La Sala Administrativa a fait droit à l'appel. Elle a infirmé la sentence de première instance et a déclaré la nullité du décret. Le dispositif est rédigé ainsi :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« 1r.- Estimar el recurs d'apel·lació que formula la representació de l'Hble. Comú d'Ordino contra la sentència dictada el 20 de setembre de 2004 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es revoca i deixa sense efecte. »
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« 2n.- Estimar la demanda formulada per l'agent i, en conseqüència, declarar la nul·litat del Decret impugnat de 14 de juliol de 2002 del
Síntesi Operativa i Graella d’Auditoria per al Practicant
Punts de control immediatament mobilitzables en escrits processals i dictàmens
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (AD-0065-2/2002) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PART II — MINUTA ORIGINAL I TEXT AUTÈNTIC INTEGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Referència / Batllia / RolAD-0065-2/2002
Data de la resolució16 de desembre del 2005
Dispositiu / FalladaCassation totale
Font oficialhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
SENTÈNCIA 2005-73 DE 16 DE DESEMBRE DE 2005
COMUNS I QUARTS. Establiment dels límits del poble d'Ordino.
Determinació de les competències dels Quarts a la legislació sectorial. Els Quarts no disposen de competència per delimitar els nuclis urbans amb la finalitat d'incidir en la seguretat viària i el trànsit de vehicles.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1r.- La sentència de 20 de setembre de 2004 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda interposada pel Comú d'Ordino contra el Quart d'Ordino, en què es demanava la declaració de nul·litat del decret del Quart de data 14 de juliol de 2002, que estableix els límits del poble d'Ordino. L'esmentada sentència ha considerat que la disposició impugnada es dicta en exercici de les facultats que l'Ordinació del Consell General de 26 de juny de 1962 atribueix als Comuns o als Quarts, en el seu cas, per demarcar els límits de les zones urbanes de la seva respectiva jurisdicció.
2n.- La representació de l'Hble. Comú d'Ordino va interposar recurs d'apel·lació contra la referida sentència, el qual es fonamenta en què l'Ordinació del Consell General de 1962 està tàcitament derogada per la Constitució, en segon lloc en què el costum no atribueix competències als Quarts en matèria de circulació i, finalment, en què aquestes entitats locals no tenen atribuïda potestat normativa en cap dels texts vigents.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° AD-0065-2/2002 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
3r.- La representació de l'Hble. Quart d'Ordino, al qual s'adhereixen els Quarts de La Cortinada, Ansalonga, Sornàs i Llorts, s'ha oposat al recurs del Comú, adduint que l'Ordinació de 1962 no és contrària a les previsions del text constitucional ni a la Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns, de manera que el Quart està legalment habilitat per determinar els límits de la seva zona urbana.
4t.- En l'acte de la vista oral les parts van exposar les consideracions més adients a la defensa de llurs interessos.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- L'article 84 de la Constitució disposa que "les lleis tindran en compte els usos i costums per determinar la competència dels Quarts i dels Veïnats, així com les seves relacions amb els Comuns".
Com ha declarat aquesta Sala (sentència núm. 2000-21, de 20 de juny de 2000), aquest precepte constitucional no determina les competències que han de tenir els Quarts, ni tant sols comporta que s'hagi congelat la situació existent quan va entrar en vigor la Constitució, sinó que es limita a deferir al legislador la delimitació d'aquestes competències, encara que s'haurà de tenir en compte els usos i costums que s'han vingut observant.
D'aquesta manera, els Quarts han mantingut el seu àmbit tradicional de competències fins al moment en què s'han anat aprovant o es promulguin en el futur les successives lleis sectorials reguladores dels diferents àmbits de l'actuació administrativa. En aquest sentit, la sentència d'aquesta Sala núm. 2001-03, de 9 de febrer de 2001, va examinar l'actuació urbanística d'un dels Quarts de la Parròquia d'Ordino, en el marc de la normativa anterior a la promulgació de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme.
Ara bé, el marc de competències dels Quarts es veu successivament afectat per l'acció del Consell General quan, com s'ha dit, es procedeix a dictar la legislació sectorial que incideix en l'àmbit d'actuació de les Administracions locals. Així va succeir en el supòsit examinat en la sentència núm. 2000-21, abans esmentada, en què la legislació aplicable no donava cap tipus de competències als Quarts en matèria tributària.
Tercer.- El Decret del Quart d'Ordino de 14 de juliol de 2002, que constitueix l'objecte d'aquest procés, va delimitar el poble d'Ordino, amb la finalitat de donar solució a les queixes formulades per alguns veïns sobre diferents problemes derivats de la circulació viària. Com afirma el Quart en contestar la demanda, es pretenia demarcar la zona urbana per tal de determinar la velocitat màxima a què podien circular els vehicles dintre i fora d'aquells límits.
La sentència apel·lada ha considerat que l'actuació del Quart d'Ordino troba recolzament en l'Ordinació del Consell General de 26 de juny de 1962 que, amb la finalitat d'evitar els perills que representa per als vianants la inexistència de voravies en determinats indrets, va fer obligatòria la construcció de la voravia contigua a la carretera en les finques rústegues que el creixement de les poblacions hagués incorporat als nuclis urbans. Per tal d'aconseguir aquest objectiu, es facultava els Comuns o Quarts, en el seu cas, per a demarcar els límits de les zones urbanes de la seva respectiva jurisdicció.
Aquesta Ordinació incidia en dos àmbits diferents. D'una banda, el seu objectiu primordial era la seguretat vial, però també incidia en l'àmbit urbanístic, en la mesura en què imposava obligacions d'aquesta naturalesa als propietaris de les finques rústiques que haguessin quedat incorporades als nuclis urbans.
Quart.- La legislació posterior ha incidit de manera indubtable en aquests dos sectors de l'actuació administrativa. D'una banda, l'article 4.11 de la Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns els atribueix la regulació de les condicions de la circulació urbana de vehicles i vianants, i això en el marc de les previsions de l'article 80.1.j) de la Constitució, que contempla les competències comunals en matèria de vies públiques.
D'altra banda, en la vessant urbanística, cal tenir en compte que l'article 72.1.a) de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme disposa que una de les determinacions que han de contenir els plans d'ordenació i urbanisme parroquial, en sol urbà, és precisament la delimitació del perímetre i la divisió en unitats d'actuació, en funció dels nuclis de població, barris, poblats i nuclis consolidats o aprovats.
Aquestes normes són incompatibles amb les disposicions examinades de l'Ordinació de 1962, de manera que aquesta s'ha de considerar derogada en tot allò que s'oposi a la normativa posterior.
Pel que fa al supòsit que ara s'examina, resulta de les disposicions de la Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns i de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme que els Quarts no disposen de potestats per a delimitar els nuclis urbans de la seva jurisdicció quan, com en aquest cas, es pretén incidir en l'àmbit de la seguretat viària i la circulació de vehicles, que resulta aliè al seu àmbit competencial.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
1r.- Estimar el recurs d'apel·lació que formula la representació de l'Hble. Comú d'Ordino contra la sentència dictada el 20 de setembre de 2004 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es revoca i deixa sense efecte.
2n.- Estimar la demanda formulada per l'agent i, en conseqüència, declarar la nul·litat del Decret impugnat de 14 de juliol de 2002 del Quart d'Ordino, publicat al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra de 7 d'agost de 2002.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
