ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.0c5477b6 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 26/06·24 april 2006·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 24 d'abril del 2006 - ROJ: STSJAD 111/2006
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI26/06
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2006:111) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 24 d'abril del 2006 - ROJ: STSJAD 111/2006).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 24 avril 2006 (n° 26/06) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 111/2006 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 24 avril 2006)
Note de référence : la référence fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue est celle figurant dans le texte intégral (ROJ STSJAD 111/2006 ; ECLI:AD:TSJADAD:2006:111). Numéro de protocole : AD-0114-1/04 ; numéro de recours : 26/06.
Faits et procédure
Le Col·legi d'Odontòlegs i Estomatòlegs du Principat d'Andorra a saisi la ministre de la Santé et du Bien-être, le 1er avril 2004, d'une demande de fermeture du service d'hygiène et de blanchiment dentaires « R.Puig ». Il invoquait des faits présumés constitutifs d'infractions à la réglementation sanitaire. Face au silence de l'administration, il a formé un recours gracieux le 17 juin 2004, partiellement accueilli par une résolution du Gouvernement du 21 juillet 2004. Celle-ci refusait la fermeture demandée, mais enjoignait au ministère de vérifier la conformité de l'autorisation sanitaire d'ouverture, d'exiger une autorisation pour l'activité dite de « disseny del somriure » (conception du sourire) et d'investiguer la nature esthétique ou thérapeutique de cette technique.
Le Col·legi a saisi la Section administrative du Tribunal de batlles. Par jugement 2005-109 du 6 octobre 2005, celle-ci a rejeté la demande. Elle a retenu une perte d'objet postérieure à la saisine, dès lors que la Secrétaire d'État avait ordonné la cessation de l'activité d'hygiène dentaire. Elle a relevé, à titre surabondant, que les infractions dénoncées ne constituaient pas des infractions très graves.
Le Col·legi a interjeté appel, demandant la fermeture de l'établissement en raison de publicités non autorisées et d'activités odontologiques non autorisées, et sollicitant une mesure de preuve. Le Gouvernement et l'ancienne titulaire du centre ont conclu au rejet de l'appel. L'audience s'est tenue le 15 mars 2006.
Question de droit
Deux questions se posaient à la Cour :
Une juridiction administrative, saisie à l'initiative d'un ordre professionnel, peut-elle ordonner la fermeture d'un établissement de santé pour des infractions sanitaires et publicitaires, alors qu'aucune procédure de sanction n'a été engagée par l'administration compétente ?
La cessation spontanée de l'activité litigieuse, intervenue avant la saisine ou au cours de la procédure, prive-t-elle le recours de son objet ?
Le Tribunal a principalement tranché la première question, en relevant l'existence d'une prétention implicite : que soit ouverte une procédure de sanction aboutissant à une décision de fermeture, que le Col·legi entendait obtenir directement du juge.
Solution et dispositif
Le Tribunal supérieur de justice rejette l'appel et confirme le jugement de première instance. Il retient, en substance, trois considérations.
a) Le droit de dénonciation. Reprenant sa jurisprudence (sentence du 16 juin 2003 et auto 22-2005 du 29 juin 2005), la Cour affirme que « le droit à dénoncer les faits présumément constitutifs d'une infraction – qui est un hybride de droit et de devoir – s'épuise précisément ici, car il ne s'agit pas d'un droit subjectif générant l'obligation correlative pour l'Administration d'ouvrir un dossier ».
b) Les diligences préalables. Le Tribunal relève que l'administration, après la dénonciation et avant toute ouverture de procédure de sanction, a requis des informations et a obtenu la cessation des activités non autorisées. L'objectif poursuivi par le Col·legi a donc été atteint « avant même l'ouverture de la procédure sanctionnatrice ».
c) La séparation des fonctions. La juridiction administrative ne peut se substituer à l'administration compétente dans l'exercice du
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (26/06) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el 24 d'abril de 2006
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0114-1/04.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 26/06 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
1.- En una sol·licitud presentada a la Ministra de Salut i Benestar l'1 d'abril de 2004, el Col·legi d'Odontòlegs i Estomatòlegs del Principat d'Andorra va demanar la clausura del servei d'higiene i blanquejament dental R.Puig, per les raons que hi exposava, basades en fets presumptament constitutius d'infraccions a la normativa sanitària. Davant el silenci del Ministeri, el Col·legi va interposar un recurs de reposició el 17 de juny de 2004 que fou parcialment estimat per resolució del Govern de 21 de juliol de 2004; en aquesta, el Govern, tot i que denegava el tancament demanat, instava al Ministeri de Salut i Benestar que demanés a R.Puig, propietat de la societat Durán que complís les condicions de l'autorització sanitària d'obertura de que disposava i sol·licités una autorització per a dur a terme l'activitat de disseny del somriure -per la que no tenia autorització- i que s'investigués si aquesta és una tècnica estètica o terapèutica.
Interposada demanda contra aquesta resolució, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència 2005-109, de 6 d'octubre, la desestima en considerar que abans de la demanda la Secretaria d'Estat havia ordenat el cessament del servei d'higiene dental i en conseqüència hi havia una pèrdua sobrevinguda de l'objecte processal, i indica també que, en qualsevol cas, les infraccions que es denunciaven no constituïen infraccions molt greus.
2.- Contra la sentència esmentada interposa un recurs d'apel·lació del Col·legi d'Odontòlegs i Estomatòlegs demanant que s'ordeni la clausura del servei d'higiene i blanquejament dental en raó a les infraccions comeses sobre publicitat de les activitats exercides en el centre i no autoritzades i per l'exercici d'activitats odontològiques no autoritzades, en la mesura que el permís atorgat el seu dia era només per exercir l'activitat d'higiene bucal i blanquejament dental, i sol·licita prova.
3.- De l'escrit anterior se n'ha donat trasllat a la representació del Govern i de la antiga titular del centre, que l'han contestat demanant la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència.
4.- El dia 15 de març de 2006 ha tingut lloc la celebració de la vista oral, en la que les parts han pogut fer les manifestacions adients als seus interessos respectius, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles desestima la sol·licitud del Col·legi d'Odontòlegs de que es clausuri el servei d'higiene i blanquejament dental de R.Puig per la comissió d'infraccions diverses en matèria de publicitat i per la prestació de serveis no autoritzats en la desaparició de l'objecte del procés, compte tingut que segons consta en l'informe de la Ministra de Salut i Benestar de 5 d'abril de 2005, "actualment el centre R.Puig no ofereix l'activitat d'higiene dental".
De la prova que consta a les actuacions resulta que en una resolució de 17 d'abril de 2002, la societat Durán va ser autoritzada per l'obertura del centre R.Puig, que és un centre d'higiene dental dedicat a la neteja i blanquejament dental; a partir de la denúncia del Col·legi d'Odontòlegs i Estomatòlegs del Principat, d'1 d'abril de 2004, el Ministeri demana informació a la titular sobre les activitats exercides en el centre i el 20 d'agost la Sra. Puig demana la baixa com a responsable del servei d'higiene dental, que se li accepta el 24 de setembre de 2004; el Ministeri també requereix a Durán de que demani autorització per dur a terme l'activitat de disseny del somriure, però el 6 de setembre, responent al requeriment, la societat citada indica que durant l'estiu ha deixat de dur a terme l'activitat coneguda per disseny del somriure, que és la que denunciava el Col·legi com a il·legalment exercida en no gaudir dels permisos corresponents.
Tercer.- El Col·legi professional apel·lant mostra la disconformitat amb la sentència que desestima la demanda i demana novament que es decreti, pel Tribunal, el tancament del servei d'higiene i blanquejament dental, no tant per què la Sra. Puig s'hagi donat de baixa en el mateix o perquè voluntàriament ja no s'hi presti el servei que careixia d'autorització sinó perquè s'hagin valorat les infraccions que denuncia i s'ordeni el tancament com a conseqüència de les mateixes.
En aquesta línia, el Col·legi posa en relleu la vulneració per part del C.R.Puig de la normativa sobre publicitat en la mesura que ofereix serveis mèdics pels que no té autorització, i la prestació de serveis terapèutics i no merament estètics com son els del anomenat disseny del somriure; recolza la seva pretensió en que aquests fets constitueixen infraccions sanitàries molt greus previstes en l'article 63 C).4. de la Llei General de Sanitat (incompliment reiterat dels requeriments de les autoritats sanitàries) i demana el tancament del local en aplicació de l'article 67.
Tanmateix, la pretensió que manté el Col·legi tant en la primera com en la segona instància processal conté implícita una altra pretensió: que s'obri un procediment sancionador en el qual, fetes les comprovacions oportunes, es dicti la resolució de tancament que demana; no obstant, aquesta sol·licitud la formula directament a aquesta jurisdicció, davant la qual intenta aportar elements de prova acreditatius de les infraccions que denuncia i caracteritza jurídicament els fets com infraccions molt greus a la legislació de sanitat.
Davant d'aquesta situació convé fer diverses consideracions:
En primer lloc, que, com ha dit aquesta Sala en la sentència 27-03, de 16 de juny de 2003 i recorda l'aute 22-2005, de 29 de juny de 2005 "el dret a denunciar els fets presumptament constitutius d'una infracció -que és un híbrid de dret i de deure- s'esgota precisament aquí, doncs no és un dret subjectiu que generi la correlativa obligació de l'Administració d'iniciar un expedient".
En segon lloc, que a partir de la denuncia formulada, i abans d'obrir l'expedient sancionador, la Ministra de Salut i Benestar va requerir informació a la titular del centre R.Puig i després de l'intercanvi de missives sobre l'activitat exercida amb autorització i l'exercida sense, la Sra. Puig es va donar de baixa com a responsable del servei d'higiene dental del Centre i aquest va deixar de prestar els serveis coneguts per disseny somriure, que eren els que no tenia autoritzats; per tant, les diligències preliminars van aconseguir, en definitiva, allò que es volia per part del Col·legi, abans fins i tot d'obrir el procediment sancionador.
En tercer lloc, que la jurisdicció administrativa no pot substituir l'Administració competent en l'exercici de les potestats sancionadores, ja que només pot fiscalitzar si aquest exercici s'ha ajustat o no a la legalitat, per la qual cosa no es pot practicar la prova demanada pel Col·legi ni es pot decidir si s'ha comès alguna falta administrativa -que és el que demana la part apel·lant- sense que aquestes actuacions hagin estat realitzades amb caràcter previ per l'Administració competent en el marc del corresponent expedient sancionador, perquè això seria tant com substituir els tribunals l'exercici de potestats que l'ordenament jurídic reserva a l'Administració.
Per tot el que s'exposa no es pot donar lloc a les pretensions que formula el Col·legi d'Odontòlegs i Estomatòlegs en el sentit de què s'ordeni el tancament del Centre per les infraccions comeses per la seva titular i cal desestimar el recurs d'apel·lació amb confirmació de la sentència dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles.
Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'un pronunciament especial sobre el pagament de les despeses processals d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Villalba del Principat d'Andorra contra la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles 2005-109, de 6 d'octubre de 2005, que es confirma, sense fer pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
