ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.c97c70e7 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
96/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 2/06·29 maart 2006·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 29 de març del 2006 - ROJ: STSJAD 162/2006
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI2/06
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2006:162) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 29 de març del 2006 - ROJ: STSJAD 162/2006).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 29 mars 2006 (n° 2/06) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 162/2006 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 29 mars 2006)
Note de référence : la référence fournie à l'entrée (« Juridiction andorrane, — ») est incomplète. La référence ci-dessus est celle qui figure dans le texte intégral (ROJ et ECLI). Le numéro de rôle est 02/06 et le numéro de cause 188-3/05.
Faits et procédure
Par jugement du 3 janvier 2006, le Tribunal de Corts a déclaré une femme de nationalité espagnole, née en 1955 et sans antécédents pénaux, coupable de délit majeur d'abus sexuels (abusos deshonestos) sur un mineur de moins de douze ans, sans circonstance modificative de responsabilité. Il l'a condamnée à trois ans et six mois de prison ferme, à l'expulsion du Principat pour quinze ans, aux dépens et à verser 9 000 euros d'indemnisation au père de l'enfant.
Les faits déclarés prouvés se sont déroulés entre mai et juillet 2005. La prévenue, qui louait une chambre au domicile de la famille de l'enfant, âgé de quatre ans, a commis à plusieurs reprises des actes à caractère sexuel alors qu'elle se trouvait seule avec lui.
L'avocate de la prévenue a interjeté appel. Elle demandait à titre principal l'acquittement, et à titre subsidiaire une peine d'un an de prison, dont la partie ferme correspondrait à la durée de la détention provisoire, assortie d'une obligation de ne pas entrer en contact avec l'enfant. Elle contestait la crédibilité des déclarations du mineur, qu'elle attribuait à une influence de la mère et de la cousine de celui-ci. Elle sollicitait en outre l'application de l'ancien Code pénal, plus favorable. Le ministère public concluait à la confirmation du jugement.
Question de droit
La décision soulève plusieurs questions :
La preuve. Le témoignage isolé de la victime, en matière d'infractions sexuelles commises dans l'intimité, peut-il suffire à renverser la présomption d'innocence ?
Le droit applicable. Lequel du texte antérieur ou du nouveau Code pénal doit-il s'appliquer à des faits commis en 2005 ?
La peine. La sanction prononcée est-elle proportionnée à la personnalité de la prévenue ?
Solution et dispositif
Sur la preuve. La Cour rappelle que, pour ce type d'infractions, « la única prueba directa reposa en general sobre las declaraciones de la víctima ». Au titre du principe de libre appréciation de la preuve, ces déclarations peuvent renverser la présomption d'innocence si elles sont corroborées par des éléments objectifs ou par des éléments propres à établir leur crédibilité. Elle retient en l'espèce la réitération constante du récit, l'absence de contradictions, l'absence de motif de dénonciation calomnieuse, le caractère réaliste du récit (l'enfant ayant reproduit certains gestes lors de son audition, filmée) et l'impossibilité pour un enfant de quatre ans d'imaginer de tels actes sans exposition préalable, ce que les enquêteurs ont écarté. Elle relève également la crédibilité constatée par le médecin légiste et deux psychologues, l'absence de ressentiment de l'enfant envers la prévenue, et le refus manifesté par celui-ci de rester seul avec elle après les faits. Enfin, elle écarte la thèse de la manipulation, faute de toute explication plausible quant aux motifs qu'auraient eus la mère ou la cousine de l'enfant, âgée de seize ans.
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (2/06) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Rotlle núm. 02/06 Causa núm. 188-3/05 Sentència núm. 09-06
Ponent M.I. Sra. Marie Conte
S E N T È N C I A
Magistrats M.I. Srs. Gutierrez
Marie Conte
Yves Picod
Andorra la Vella, a vint-i-nou de març de dos mil sis.
En el recurs d'apel·lació interposat per la Lletrat Sra. Olmo, en defensa i representació de la Sra. Ropero, contra la sentència dictada en data 3 de gener de 2006 pel M. Iltre. Tribunal de Corts en la causa de referència, per un delicte major d'abusos deshonestos. Sent part recorreguda el Ministeri Fiscal. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Iltre. Sra. Marie Conte.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 2/06 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
I.-RESULTANT: Que el M. Iltre. Tribunal de Corts dictà sentència de data 3 de gener de 2006, amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem a l'acusada Ropero com responsable penalment en concepte d'autora d'un delicte major d'abusos deshonestos comesos sobre un menor de 12 anys, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de TRES ANYS i SIS MESOS DE PRESÓ FERMA i EXPULSIÓ DEL PRINCIPAT PER QUINZE ANYS, així com al pagament de les despeses processals causades, i a indemnitzar a Zapata en la quantitat de NOU MIL EUROS."
II.-RESULTANT: Que la sentència es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "que la processada Ropero, nascuda el dia 11 de maig de 1955, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, llogà una cambra al domicili dels Srs. Castrillo i Aguilar, radicat al XXXX, en el quin convivia el fill menor d'ambdós Zapata nascut el 26 de juny de 2001.
Que entre els mesos de maig i juliol de 2005, la processada R.C., a fi de satisfer el seu ànim libidinós i aprofitant que restava sola al seu domicili en companyia del menor Zapata, de quatre anys d'edat, en diverses ocasions li feu petons a la boca, li tocà les cuixes i els genitals per dins de la roba, així com s'estirà despullada al llit o al sofà col·locant al menor al seu damunt desprès de treure-li els pantalons i calçotets, fent que l'infant realitzés moviments pèlvics endavant i endarrera a mode de reproducció de l'acte sexual."
III.-RESULTANT: Que contra la referida sentència interposa recurs d'apel·lació la Lletrada Sra. Olmo, advocada d'Amparo R.C., demanant la lliure absolució de la processada i, subsidiàriament la condemna de la recurrent a la pena d'un any de presó, sent ferma pel temps que porti "en presó en el moment de la celebració de la vista oral" i la resta condicional qualificada a abstenir-se d'entrar en contacte amb el menor Zapata, tenint en compte la manca d'antecedents penals i la fàcil reinserció en el mon laboral Contesta els punts que li són reprotxats i pretén que les declaracions del menor resulten d'una manipulació de la mare i de la cosina d'aquell.
Observa a aquest respecte que les declaracions d'Zapata són particularment confuses i semblen influenciades per les declaracions, molt més precises, de la seva mare.
Admet que aquell es va mostrar més precís davant la Dra. Castilla, psicòloga infantil, però s'interroga sobre la facilitat mostrada pel menor per relatar en aquell moment els fets, a la seva pròpia cosina, que no va ser capaç d'explicar-ho durant 2 mesos.
Finalment posa de relleu que l'arribada al domicili d'aquesta última va determinar l'infant a denunciar abusos deshonestos.
En la hipòtesi en la qual la seva culpabilitat fos retinguda, estima aplicable l'antic codi Penal, les disposicions del qual li són més favorables. I sol·licita l'atenuació notable de la pena de presó imposada a la vista de la seva situació personal i de la jurisprudència dels tribunals andorrans.
IV.-RESULTANT: Que el Ministeri fiscal s'oposa al recurs i demana la confirmació de la sentència.
Observa que el conjunt de les proves practicades permet recolzar el testimoni del menor, cosa la qual és per tant suficient per a desvirtuar el principi de presumpció d'innocència.
Objecta que l'argumentació de la recurrent no té cap incidència sobre els elements de prova retinguts pel Tribunal de Corts.
Considera finalment que la pena pronunciada per aquella jurisdicció està adaptada a la particular gravetat dels fets i a la personalitat de la processada.
FONAMENTS DE DRET
I.-CONSIDERANT: Que en matèria de delictes de comportament sexual, que habitualment són executats en un àmbit d'intimitat, la única prova directa reposa en general sobre les declaracions de la víctima, les quals, en aplicació del principi de lliure valoració de la prova, poden tenir per efecte desvirtuar el principi de la presumpció d'innocència, si estan recolzades sigui per elements objectius, sigui per elements propis a retenir la seva credibilitat com ho són en aquest cas la reiteració de les seves declaracions, l'absència de contradiccions en la relació dels fets, i de cap raó per part de la víctima per fer una denuncia falsa.
II.-CONSIDERANT: En aquest cas, per retenir la culpabilitat d'Ropero el Tribunal de Corts amb bon criteri s'ha fonamentat sobre:
El caràcter repetit i realista del relat dels fets feta per l'infant Zapata, el qual ha mimetitzat certs actes en el curs de la seva audició, que han estat enregistrats.
La impossibilitat per part d'un infant de 4 anys d'imaginar els actes de caràcter sexual que explica, mentre que no pateix cap trastorn psicològic, precisant-se que els enquestadors han verificat que ni havia visionat pel·lícules de caràcter pornogràfic, ni pogué assistir en el seu domicili, a relacions d'aquell ordre entre els seus pares.
La credibilitat de les paraules del menor, tal com ho han constatat el metge Forense i les dues psicòlogues que l'han examinat en el marc de la instrucció del sumari.
L'absència total de cap ressentiment del menor envers la processada, que l'hauria pogut empènyer a mentir.
Les precisions donades per la mare de l'Zapata sobre el comportament d'aquest abans de revelar els fets a la seva cosina, i concretament el refús manifest per part de l'infant de quedar-se sol amb Ropero, i la por de dormir sol en la seva habitació, que no patia abans.
l'absència total d'explicació en quant a les raons que haurien pogut determinar la mare o la cosina (de 16 anys) d'organitzar en contra de la processada una maquinació com aquesta. En aquest aspecte convé posar de relleu que en el curs de la seva declaració del 4 d'agost de 2005 davant la Policia, Ropero precisà que trobant- se sense treball el maig i el juny de 2005, i tenint dificultats financeres, la mare del menor li va dir "que quan treballés ja li pagaria els 200 euros del mes" ço que permet excloure tota enemistat envers la seva llogatera.
III.-CONSIDERANT: Que la sentència s'ha de confirmar en el que declara la processada culpable del delicte major continuat d'abusos deshonestos, essent la víctima menor de 12 anys, tipificat a l'article 210 de l'antic Codi Penal. Sent aquestes disposicions més favorables que les de l'article 147.3 del nou Codi, i per tant s'han d'aplicar.
IV.-CONSIDERANT: Per contra en quant a la repressió, per motiu d'absència d'antecedents penals de la processada, una pena de dos anys de presó està més adaptada a la seva personalitat i suficient per a evitar la reiteració del delicte. I que, tenint en compte la manca d'arrelament de l'encausada al principat, la pena d'expulsió durant un període de 15 anys, s'ha de confirmar.
Decisio
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
D E C I D I M
1.- Confirmar la sentència dictada pel Tribunal de Corts de data 3 de gener de 2006 en la causa 188-3/05, a l'excepció de les disposicions relatives a la pena de presó.
2.- Condemnar Ropero a la pena de dos anys de presó ferma i expulsió del Principat per un període de 15 anys.
3.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs.
4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
