ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.b029fd62 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
92/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 71/09·24 September 2009·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 24 de setembre del 2009 - ROJ: STSJAD 252/2009
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket71/09
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2009:252) — En matière de droit_civil, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 24 de setembre del 2009 - ROJ: STSJAD 252/2009).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 24 septembre 2009 (n° 71/09) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 252/2009 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 24 septembre 2009)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 252/2009, ECLI:AD:TSJADAD:2009:252, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, recurs n° 71/09, 24 septembre 2009 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Un litige de voisinage portant sur l'accès à une parcelle agricole, dénommée « la Meitat de l'Hort del davant de Casa Llumeneres », oppose les propriétaires de cette parcelle, les Srs Calderón et Expósito (aux droits du défunt Sr Cano, selon la décision), à la Sra Elías, propriétaire de la parcelle voisine où se trouve la voie d'accès.
La procédure s'est déroulée en plusieurs temps. En premier lieu, une première sentence de première instance (22 janvier 2008) avait été portée en appel. Par sentence du 19 juin 2008, la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia a accueilli le recours des demandeurs, écarté l'inadéquation de la procédure interdictale et renvoyé à l'examen au fond. En second lieu, le Batlle a statué le 24 février 2009 en faveur des demandeurs : il a condamné la défenderesse à respecter le passage dont jouissent les demandeurs pour accéder à leur propriété et a mis à sa charge la totalité des dépens, y compris les honoraires d'avocat et de procureur de la partie demanderesse. En troisième lieu, la défenderesse a interjeté appel le 4 mai 2009. Les demandeurs ont conclu à la confirmation, avec condamnation de l'appelante aux dépens.
Le recours invoquait deux griefs. Le premier soutenait une erreur dans l'appréciation de la preuve, la voie litigieuse n'étant selon l'appelante qu'un passage de domaine privé d'une largeur de 1 à 1,2 mètre, qui ne serait pas touché par la barrière installée. Le recours ajoutait, à titre subsidiaire, que plus de trois ans s'étaient écoulés sans usage du passage. Le second grief soutenait que la Sala avait précédemment décidé qu'aucun dépens ne serait mis à charge, de sorte que le juge a quo ne pouvait les imposer.
Information non précisée dans la décision : le fondement juridique précis du droit de passage revendiqué (servitude, titre, usage immémorial) et la date d'installation de la barrière ne sont pas déterminés dans le texte.
Question de droit
La Sala devait trancher trois questions :
Les éléments de preuve permettent-ils de qualifier la voie d'accès de chemin public, rendant inopérante l'allégation d'un passage privé distinct ?
Le non-usage allégué du passage pendant plus de trois ans constitue-t-il une cause d'extinction ou de déchéance de l'action interdictale ?
La décision de première instance pouvait-elle légitimement statuer sur les dépens, alors que la Sala avait antérieurement réservé ce point ?
Solution et dispositif
Sur le premier grief, la Sala retient que les témoignages établissent que le chemin donnant accès au hameau de Llumeneres est public et que chacun y circulait. Il est également acquis que l'accès était ouvert tant aux piétons qu'aux véhicules, et que la défenderesse a fait installer, personnellement ou par l'intermédiaire d'un tiers,
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (71/09) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket71/09
Judgment Date24 September 2009
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC- 071/09
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, a 24 de setembre de 2009 Reunida la Sala Civil del M.Calatayud Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M Calatayud Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.Calatayud Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.Calatayud Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 19-6-2008, aquesta Sala va dictar sentència, en la qual decidia que "ESTIMEM el recurs interposat per la representació processal dels Srs. Calderón i Expósito contra la sentència, de data 22-1-2008, i revoquem la seva part decisòria, en el sentit de declarar que no procedeix l'apreciació de la inadequació del procés interdictal, i s'escau procedir a dictar sentència sobre el fons en relació a les qüestions objecte d'interdicte a les que es fa referència en el Fonament de dret II d'aquesta resolució. No s'escau efectuar pronunciament de les costes de primera instància ni d'aquesta alçada".
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 71/09 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
II.- En data 24-2-2009, l'Hble. Batlle ha dictat sentència, essent la seva part dispositiva la que segueix: "DECIDEIX: Que ha d'estimar la demanda inicialment formulada per l'avui difunt Sr. Cano (successors processals del qual són els Srs. Calderón i ENTITY_5) contra la Sra. ENTITY_7; condemnant-se aquesta darrera a respectar el pas de què els agents gaudeixen per accedir a llur propietat anomenada la Meitat de l'Hort del davant de Casa Llumeneres, imposant a la part defenent el pagament de la totalitat de les costes processals ocasionades amb expressa inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador de la part agent a acreditar en període d'execució de Sentència".
III.- Contra la referida sentència, la part defenent va interposar recurs i, en data 4-5-2009, va articular escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix, demanava la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 25-5-2009, va demanar la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals a la part recurrent.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.Calatayud Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els motius o greuges en els quals la part defenent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera la recurrent que existeix una errada en l'apreciació de la prova perquè es considera que la carretera forma part del camí veïnal. I, en segon i darrer terme, manifesta que es contravé allò que va disposar la sentència d'aquesta Sala de 19-6-2008 i s'imposen les costes processals a la part recurrent.
Quant al primer motiu o greuge del recurs, la part defenent considera que s'ha acreditat que no existeix constància al Comú de Sant Julià de Lòria que la via que dóna accés al nucli de Llumeneres des de la carretera secundària 120 de Sant Julià de Lòria sigui de titularitat pública o privada i que s'ha de concloure que existeix una via de domini privat d'1-1,2 metres d'amplada i que llinda amb el camí veïnal, de manera que no l'afecta la barrera instal·lada. Afegeix, de manera subsidiària, que han transcorregut més de 3 anys des de que no s'empra aquest pas.
Consta acreditat a les actuacions que els testimonis han declarat que el camí que dóna accés al poble de Llumeneres és públic i que pel mateix deambulava tothom. Cal afegir a més que resten acreditats dos extrems més: un, que l'accés era tant a peu com en vehicles i dos, que es va instal·lar per part de la defenent, ja sigui personalment o algú pel seu compte, una barrera que obstaculitza gran part del pas d'accés (cfr. Foli 90 i ss.). Consegüentment, i atès que els testimonis donen raó de l'accés públic del pas, fins i tot amb vehicles (cfr. Testificals dels Sr. Carretero, Calatayud, Tejada, Puga, Puga i ENTITY_13), s'ha de refusar l'argument adduït en aquesta alçada que resta un camí d'una amplada d'1 metre o 1,2 metres que seria diferent del camí veïnal de domini privat. El cert és que aquesta al·legació no s'ajusta al que resulta de les actuacions, mentre que el que si ha restat provat és que l'accés rodat ha restat obstaculitzat amb la barrera instal·lada.
Respecte de l'al·legació que l'interdicte ha de ser refusat atès que han transcorregut més de 3 anys des de que l'hort de la part agent es troba erm i això significa que no s'utilitza el referit dret de pas, per la qual cosa hauria transcorregut el termini d'exercici de l'interdicte. Tampoc aquesta pretensió pot ésser acollida per una doble argumentació: una, perquè l'accés pel camí a la seva propietat, si bé en un principi es podria justificar en l'accés a l'hort per a conrear-lo, en l'actualitat el fet possessori del pas no té perquè trobar-se connectat a l'exercici de determinades tasques de cultiu sobre un bé immoble. I dues, per quant l'al·legació del no exercici s'enfronta amb les declaracions del testimoni Sr. Ramirez (foli 199) que assevera que conrea l'hort dels agents des de fa anys i, sobretot, pel fet que l'acreditació dels fets extintius, impeditius o excloents esdevé una càrrega probatòria de la part defenent i aquesta no resulta de les proves obrants a les actuacions.
Per les consideracions abans esmentades, cal procedir al refús d'aquest primer motiu o greuge.
II.- Quant al segon greuge, el mateix també ha de ser desestimat. Sustenta la recurrent que aquesta Sala havia declarat que no s'imposaven costes de cap de les dues instàncies, ara no pot el jutge a quo imposar-les. No pot aquesta Sala compartir l'argumentació anterior, tota vegada que la imposició de les costes processals la resol la sentència de la Sala de 19-6-2008, en el si del recurs que va resoldre respecte de la sentència d'instància de 22-1-2008. En canvi ara, s'examina la nova sentència dictada pel jutge a quo i el nou recurs interposat contra la mateixa, per la qual cosa ambdues resolucions han de resoldre allò que considerin escaient respecte de les costes processals.
Les anteriors argumentacions han de motivar el rebuig d'aquest motiu, tota vegada que la sentència d'instància, en consonància amb el criteri del venciment objectiu, ha establert adequadament les costes processals a la part defenent (arg. Codi 7,51,5).
III.- La desestimació total del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.Calatayud Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMEM el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Elías contra la sentència de data 24-2-2009, dictada per l'Hble. Batlle i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
