ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.9858ee0e · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 102/09·1 oktober 2009·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 01 d'octubre del 2009 - ROJ: STSJAD 253/2009
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI102/09
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2009:253) — En matière de droit_social, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 01 d'octubre del 2009 - ROJ: STSJAD 253/2009).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 01 octobre 2009 (n° 102/09) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 253/2009 (TSJ d'Andorre, Sala Civil, 1er octobre 2009, recours n° 102/09)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 253/2009, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 1er octobre 2009, ECLI:AD:TSJADAD:2009:253 (Lire sur source officielle)
Note préliminaire : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ et l'identifiant ECLI figurant dans le texte intégral ont été retenus.
Faits et procédure
Le litige oppose une mère et un père au sujet de leur fille commune, prénommée Raya dans la décision, à la suite de la séparation du couple. Un accord conclu entre les parties le 1er août 2006 avait attribué la garde et la custodie de l'enfant à la mère, tout en prévoyant que cet arrangement serait réexaminé si celle-ci vivait en couple stable (fondement n° I, citant le folio 19).
Le 5 juillet 2007, Mme Durán saisit le tribunal d'une demande d'attribution de la custodie de l'enfant. Elle sollicitait le maintien de l'autorité parentale conjointe, la fixation d'un droit de visite au profit du père, l'attribution du logement familial et une pension alimentaire de 500 euros mensuels, majorée de 50 % des dépenses extraordinaires. Le 25 septembre 2007, M. Tamarit conclut au rejet de la demande et forme une demande reconventionnelle tendant à une garde et custodie partagée, selon une alternance hebdomadaire.
Par jugement du 1er avril 2009, le Tribunal unipersonnel, Sección Civil, statuant à la majorité, fit droit à la demande de Mme Durán et rejeta la reconventionnelle. Il attribua la garde et la custodie de l'enfant à la mère, avec jouissance du logement familial, fixa un droit de visite minimal du père (fins de semaine alternées, mercredis, moitié des vacances scolaires et des anniversaires) et une pension de 400 euros mensuels, outre la moitié des dépenses extraordinaires.
M. Tamarit interjeta appel. À titre principal, il demandait la garde et la custodie partagées ; à titre subsidiaire, le maintien de la pension à 200 euros mensuels. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, composée de MM. Vuillemin (président), Abril Campoy et Mme Amat Llari (magistrate rapporteure), statua le 1er octobre 2009.
Question de droit
La décision soulève quatre questions :
Le mode d'attribution de la custodie : la garde et la custodie de l'enfant doivent-elles être confiées à l'un des parents, ou exercées conjointement ?
L'effet de la vie en couple de la mère : la cohabitation avec un nouveau partenaire, dans un immeuble où réside également la famille paternelle, justifie-t-elle la modification du mode de garde ?
La force obligatoire de l'accord parental de 2006 : cet accord lie-t-il le juge dans la fixation de la custodie ?
Le montant de la pension alimentaire : comment doit-il être déterminé, au regard des revenus des deux parents et des besoins de l'enfant ?
Solution et dispositif
Le Tribunal Superior de Justícia rejette l'appel et confirme intégralement le jugement de première instance. Il motive sa décision selon quatre axes.
a) Primauté de l'intérêt de l'enfant. Le tribunal rappelle que la désignation du parent auquel la garde et la custodie d'un mineur sont attribuées relève d'une faculté des juridictions, qui doivent statuer en considération de l'intérêt et du bénéfice de l'enfant. L'existence d'un accord entre les parents ne s'oppose pas à cette appréciation : il peut être « vinculant en altres aspectes però no en aquest ». Le tribunal écarte ainsi la portée contraignante de la clause de révision de 2006 sur le point précis de la custodie.
b) Le fait de la cohabitation. Le tribunal constate que la vie commune de
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (102/09) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, a 1 d'octubre de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 5 de juliol del 2007 la Sra. Durán va formular demanda d'atribució de custòdia de menor contra el Sr. Tamarit, sol·licitant que es dictés Sentència confiant-li a ella la custòdia de la filla comú, la Raya, i mantenint la pàtria potestat conjunta dels dos progenitors, establint un règim de visites paterno- filials que enumerava, fixant una pensió d'aliments a càrrec del Sr. Tamarit i en favor de la seva filla de 500 euros mensuals, més el 50% d les despeses extraordinàries de la menor, atribuint-li a ella la vivenda que un dia va ser domicili familiar i sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 102/09 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
II.- La representació processal del Sr. Tamarit va contestar a la demanda en data 25 de setembre del 2007 oposant-se a la mateixa i formulant alhora demanda reconvencional sol·licitant que es dictés Sentència disposant que la guarda i custòdia de la menor fos compartida entre els dos progenitors, restant la petita en companyia de cada un d'ells una setmana sencera alternativa, fent-se càrrec els dos de les despeses extraordinàries de la nena per meitat i sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment.
III.- La Sra. Durán va contestar la demanda reconvencional en data 9 d'octubre del 2007, oposant-se a la mateixa.
IV.- El dia 1 d'abril del 2009 l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència estimant majoritàriament la demanda de mesures paterno-filials interposada per la Sra. Durán i desestimant la reconvenció interessada pel Sr. Tamarit, establint la pàtria potestat conjunta d'ambdós progenitors respecte de llur filla comú, atribuint la guarda i custòdia de la menor i l'ús de l'habitatge familiar a la Sra. Durán, fixant un règim de visites del pare vers la nena amb caràcter de mínims consistent en els caps de setmana alterns, els dimecres des de la sortida de l'escola retornant a la Raya a l'escola al dia següent, més la meitat de les vacances escolars i onomàstiques i aniversaris de la nena, establint una pensió d'aliments de 400 euros mensuals a càrrec del Sr. Tamarit i en favor de la seva filla, més la meitat de les despeses extraordinàries de la menor i sense fer especial pronunciament sobre les costes del procediment.
V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Tamarit i, en virtut dels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació acordant la guarda i custòdia compartida de la menor amb les mesures sol·licitades a la seva demanda reconvencional i, subsidiàriament, que es reformi la citada Sentència en el sentit de disposar que la suma a pagar per ell en concepte de pensió a favor de la seva filla segueixi sent la de 200 euros mensuals que ara paga, sense fer especial condemna en costes tenint en compte la natura del procediment.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.
FONAMENTS DE DRET
I.- El principal objecte de debat en aquest litigi és si la custòdia de la menor Raya se li ha d'atribuir a la seva mare, com ella estima en la seva demanda i com decideix la Sentència d'instància, o bé cal atribuir-la als dos progenitors conjuntament, com considera procedent el seu pare i com defensa en aquest recurs.
Com a raons per defensar la procedència d'atribuir la custòdia de la menor als dos progenitors al·lega el recurrent que la Sra. Durán i la seva filla viuen al domicili que havia estat de la parella que es troba situat a l'immoble en el què també viuen els besavis de la nena, un cosí del seu pare i una germana del seu avi i, tenint en compte que l'esmentada senyora conviu actualment amb una altre parella, la situació és, segons el seu parer, altament incòmoda i això pot perjudicar a la menor.
Pel que fa a si la Sra. Durán conviu o no amb el Sr. Benítez, entenem que aquest fet no ha quedat clarament acreditat a les actuacions, encara que sí sembla cert que mantenen una relació sentimental. En aquest sentit, en la confessió en judici la Sra. Durán ho nega (foli 153 en relació al 91) i admet la relació però no la convivència a l'entrevista amb la Sra. Villalba, treballadora Social de l'Àrea d'Atenció Social Primària del Ministeri de Salut, Benestar, Família i Habitatge. En el mateix sentit, el Sr. Benítez manifesta en l'informe policial, que consta al foli 116 de les actuacions, que és la parella sentimental de la Sra. Durán, però que no conviu amb ella, sense que s'hagi aportat cap prova sobre aquesta circumstància.
En tot cas, encara que fos certa la convivència que al·lega el recurrent aquest fet no pot tenir cap repercussions en el tema de la custòdia de la menor. És cert que al conveni que van pactar els litigants en data 1 d'agost del 2006, al finalitzar la seva relació, es va acordar que s'atribuïa la guarda i custòdia de la menor a la seva mare, però que aqueix pacte seria revisat si aquesta vivia en parella estable (foli 19). No obstant, decidir a quin dels dos progenitors s'ha d'atorgar la guarda i custòdia d'una menor és una facultat dels Tribunals i aquests han d'actuar tenint en compte el seu benefici i interès, sense que es pugui oposar a aquesta decisió l'existència d'un conveni entre els seus progenitors, que pot resultar vinculant en altres aspectes però no en aquest. D'altra banda, el fet que la Sra. Durán convisqui amb una nova parella, fins i tot tenint en compte que resideix en un immoble en el què també habita la família del pare de la menor, no pot perjudicar en cap manera a aquesta, ni comportar la procedència d'establir una custòdia compartida entre els seus progenitors, sempre evidentment que no es produeixin situacions que posin de relleu externament i a la vista de la nena conflictes entre uns i altres, que en tot cas està en mans dels implicats evitar.
II.- Descartant per tant els esmentats arguments, cal posar de relleu que l'informe psicològic elaborat per la Sra. Arnau (foli 61) destaca que la menor identifica actualment el seu domicili amb el que comparteix amb la seva mare i que en aquest moment no és oportú realitzar canvis radicals de residència. Pel que fa a l'informe signat per la Sra. Galan destaca que "la menor manté a la mare com referència principal, és aquesta qui té una actitud de més responsabilitat i interès en la vida d'ella, organització i activitats de la filla tant a nivell escolar com social", de tal manera que en aquest moment "no fora recomanable la custòdia compartida" (folis 166 i 167). D'altra banda, des del moment de la separació dels seus progenitors l'Raya ha gaudit de la companyia del seu pare exclusivament un cap de setmana de cada dos, d'acord amb el règim que es va pactar l'any 2006, i ha estat la seva mare la que en la demanda que dóna origen al present procediment ha sol·licitat que s'incrementin els contactes paterno-filials, sense que, per tant, els dos progenitors hagin tingut cura per igual de la seva filla. Per últim, com afirma la Sra. Durán a l'entrevista amb la psicòleg Galan (folis 162 a 164), i com també reconeix el Sr. Tamarit en les seves declaracions recollides a l'informe social elaborat per la Sra. Salcedo, existeix una relació conflictiva entre els progenitors de l'Raya (folis 136 i 137), situació que tampoc no és la més adient per assegurar l'èxit del règim de custòdia compartida que es sol·licita.
III.- Subsidiàriament sol·licita el recurrent que, en cas que no es disposi la guarda i custòdia compartida de la menor, es mantingui l'import de la pensió al seu càrrec en 200 euros, però tampoc aquesta petició es pot admetre.
Com ha destacat reiteradament la jurisprudència d'aquesta Sala, l'import de la pensió d'aliments que el progenitor que no conviu amb el fill menor ha d'abonar per tal de col·laborar en el seu manteniment s'ha de fixar tenint en compte els ingressos dels dos progenitors i primordialment les necessitats del menor. En el cas present el Sr. Tamarit afirma que els seus ingressos són molt inferiors als que tenia en el moment de signar el conveni, no tenint en l'actualitat un salari fix. No obstant, ell mateix reconeix que cotitza uns mil euros mensuals prop de la CASS, fet que porta a presumir que els seus ingressos són força superiors a aquesta suma i consta a les actuacions que és soci fundador de "Immobiliària E.C. SL" a on ostenta un 25% de les participacions socials (folis 100 i 102) i de la societat "Z.T.D. SL" amb una participació social del 50% (folis 100 i 107), gaudint de la titularitat de dos vehicles (marques Land Rover model Discovery i Volkswagen model Combi), raó per la qual considerem que els seus presumibles ingressos li han de permetre el pagament de la suma de 400 euros mensuals que la Sentència d'instància fixa a càrrec seu i en favor de la seva filla, tenint en compte que la Sra. Durán percep un salari de 1.369 euros mensuals (foli 130) i que la menor té ja nou anys, edat en la que augmenten les necessitats formatives i de gaudi.
IV.- Malgrat desestimar-se el recurs no es fa expressa imposició de les costes que ha generat atesa la naturalesa de les qüestions que han estat objecte de debat, en virtut del que disposa el capítol X de la Novel·la 82.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Tamarit contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, de data 1 d'abril del 2009, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
