Sentència
Núm. de Protocol: AD-0074-1/08 TSA: 84/08
S E N T È N C I A NÚM. 89-2009
PARTS:
Apel·lant-ada: Gomila
Representant: Araujo
Advocat: Ricart
Apel·lant-ada: HBLE. COMÚ D'ANDORRA
Representant: Bonet
Advocat: Valverde
Apel·lant-ada: M.I. GOVERN (CTU)
Representant: Puig
Advocat : Porras
A la vila d'Andorra la Vella, el 9 d'octubre de 2009
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0074-1/08.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1r.- La sentència d'1 de setembre de 2008 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar parcialment la demanda formulada per l'entitat "Gomila" contra el M.I. Govern i l'Hble. Comú d'Andorra la Vella, anul·lant en part la resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme de 20 de desembre de 2007, així com la projecció del viari cívic que travessa el terreny de la societat agent i es troba contemplat en la fitxa "PP-NC-04 POBLADÓ" del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial d'Andorra la Vella.
La sentència esmentada ha desestimat la pretensió de l'agent relativa a la classificació com a sòl urbà consolidat dels terrenys de la seva propietat que s'integren en la unitat d'actuació "PP-NC-04 POBLADÓ", que el P.O.U.P. d'Andorra la Vella ha classificat com a sòl urbà no consolidat. Tanmateix, la demanda ha estat estimada pel que fa a la previsió d'un viari cívic (clau C3), que travessa la finca de l'agent, que es considera injustificat per la seva amplada i la seva ubicació, de manera que la sentència conclou que es tracta d'una solució urbanísticament mancada de racionalitat.
2n.- La representació del Govern ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència referida, en trobar-se disconforme amb les conclusions a què aquesta arriba sobre la improcedència del viari cívic que preveu el P.O.U.P. Segons l'Administració general, correspon al Comú projectar els vials necessaris, qüestió sobre la que existeix un evident marge de discrecionalitat, sense que s'apreciï en aquest cas que l'amplada del viari sigui excessiva, ni que es trobi massa proper a un altre vial situat a uns 120 metres de distància.
3r.- La representació del Comú d'Andorra la Vella interposa igualment recurs d'apel·lació contra la sentència del Tribunal a quo. En defensa de les seves pretensions manifesta, en síntesi, que l'afectació de vials en la unitat d'actuació és només del 10,33%, que els edificis actualment existents no són conformes en cap cas amb el planejament, que el vial discutit té continuïtat fins a la CG-1 i permet l'accés al Camí ral de l'Obac, la qual cosa pot fer necessària la construcció de rampes en funció del desnivell existent, i, finalment, que el viari cívic compleix també la finalitat de separar la zona d'edificació aïllada i la zona industrial que es contemplen en el Pla urbanístic.
4t.- També la representació de la societat agent ha formulat recurs d'apel·lació contra la sentència del Tribunal de Batlles. En el seu cas, es defensa que concorren els requisits necessaris per a la classificació dels seus terrenys com a sòl urbà consolidat o, al menys, la franja actualment construïda més un entorn de tres metres. En l'aspecte formal, considera que les modificacions introduïdes abans de l'aprovació del P.O.U.P. feien necessari que es dugués a terme un segon tràmit d'informació pública.
5è.- Es va donar trasllat dels esmentats recursos d'apel·lació a les respectives contraparts, a fi de què poguessin contestar-los, tràmit que van evacuar en temps i forma.
6è.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Sobre la necessitat d'un segon tràmit d'informació pública.
L'article 98 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, en la redacció que li va donar la Llei 8/2006, de 21 de juny, disposa que un cop "exhaurit el termini d'informació pública, el comú analitza totes les al·legacions, observacions i propostes presentades, estudia l'oportunitat i l'interès general que poden merèixer, i practica les esmenes que estima pertinents. Si s'acorden modificacions substancials del projecte inicial, el comú obre un segon tràmit d'informació pública durant trenta dies. Un cop realitzat, el comú fa l'aprovació provisional del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial, i el remet al Govern per a l'aprovació prèvia prevista al títol I, article 10".
Com es desprèn d'aquest precepte, l'obertura d'un nou període d'informació pública només resulta imperativa quan s'introdueixen modificacions de naturalesa substancial en el projecte inicial. En el cas que ara s'examina, s'han de confirmar les conclusions a què arriba la sentència apel·lada sobre aquest particular. En efecte, no es poden considerar substancials les modificacions introduïdes en el moment de l'aprovació provisional en aquesta unitat d'actuació, atès que ni tan sols s'ha alterat la classificació dels terrenys de la societat agent, que en tot cas s'han mantingut com a sòl urbà no consolidat.
En conseqüència, no resultava preceptiu un nou tràmit d'informació pública, per la qual cosa s'han de desestimar les al·legacions de la societat agent sobre aquest particular.
Tercer.- Sobre la classificació dels terrenys de l'agent com a sòl urbà consolidat.
L'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, en la redacció que li va donar la Llei 8/2006, de 21 de juny, disposa que "constitueixen sòl urbà consolidat, i així han de ser qualificats pel Pla d'ordenació i urbanisme parroquial, tots aquells terrenys que disposin almenys d'accés rodat i dels serveis d'aigua potable, evacuació d'aigües residuals o un sistema homologat de depuració, i subministrament d'energia elèctrica, per servir les necessitats de les edificacions o instal·lacions previstes pel planejament".
Segons l'article 7.1.a) del Reglament urbanístic, que desenvolupa el precepte anterior, constitueixen el sòl urbà, entre d'altres, els "terrenys amb urbanització consolidada pel fet de posseir els serveis urbanístics bàsics d'accés rodat, aigua potable, evacuació d'aigües residuals o un sistema homologat de depuració i subministrament d'energia elèctrica. Les característiques d'aquests serveis urbanístics bàsics han de ser les adequades per servir les necessitats de les edificacions i els usos previstos pel planejament".
Per la seva banda, l'article 8.1.1 del Reglament urbanístic disposa que "el sòl urbà consolidat està integrat pels terrenys que disposen dels serveis urbanístics bàsics i que el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial ordena directament, sense remetre a l'aprovació ulterior de planejament derivat, i en conseqüència inclou en una unitat d'actuació de gestió directa. Tanmateix, no s'exclou la necessitat de planejament derivat en sòl urbà consolidat en els casos en què pel seu estat de conservació, algunes àrees hagin de ser objecte d'operacions de renovació".
També resulta especialment rellevant l'article 7.2 del Reglament urbanístic, segons el qual la construcció de carreteres i vials de connexió entre poblacions no atorga per sí mateixa a les finques confrontants la condició de sòl urbà.
Com ja va declarar la sentència d'aquesta Sala núm. 37-2008, de 5 de maig, quan un instrument de planejament inclou un terreny en una unitat de sòl urbanitzable, "la substitució d'aquesta adscripció per la classificació del terreny com urbà i a més urbà consolidat, si aquesta pretensió es basa en l'existència dels serveis urbanístics bàsics, passa per una activitat probatòria, en seu judicial, molt precisa i a càrrec de qui la demana. Aquesta activitat consisteix en identificar, amb la demanda, la superfície dels terrenys dels quals es demana la classificació, situant-los exactament sobre els plànols i en demostrar que són els terrenys els que disposen dels serveis bàsics adequats". A més, cal exposar "quin és el grau de compliment de les càrregues urbanístiques que ha de suportar tot terreny en el procés de transformació del sòl i la viabilitat econòmica de la unitat d'actuació del sòl urbanitzable un cop perduda la porció de terreny que per raó de la nova classificació se n'hagi de separar".
En el cas que ara s'examina, en què es demana la classificació com a sòl urbà consolidat dels terrenys de la societat agent, enlloc de com a sòl urbà no consolidat que preveu el Pla urbanístic parroquial, són igualment aplicables les exigències abans esmentades, que es refereixen a la necessitat d'acreditar l'existència dels serveis que contempla l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme i, a més, que els mateixos són suficients per atendre les necessitats del conjunt de la unitat d'actuació, sense que siguin necessàries noves obres d'urbanització.
Sobre aquest particular, s'han de confirmar igualment les conclusions a què arriba la sentència apel·lada. En efecte, el contingut de les actuacions no permet entendre acreditat que els terrenys litigiosos, de 2.000 m2 de superfície, disposin dels serveis necessaris per abastar el conjunt de la unitat d'actuació. Només consta l'existència de les canalitzacions d'aigües potables, aigües pluvials i clavegueram que es van fer en ocasió de les obres d'execució del vial contigu al riu Valira, en el tram entre Santa Coloma i La Margineda (foli 160), cosa que no resulta suficient, segons l'article 7.2 del Reglament urbanístic, abans esmentat. D'altra banda, s'acredita (foli 162) que manca la urbanització i eixamplament del Camí ral de l'Obac, així com les xarxes de serveis d'aigua potable, sanejament i subministrament d'electricitat d'aquest vial.
En conseqüència, s'ha de concloure que no consta que existeixin, amb la dimensió suficient, els serveis que contempla l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme. De fet, la pròpia societat agent admet, en el seu escrit d'apel·lació, que manquen equipaments al sector i que la part no pretén escapar de contribuir als mateixos. Resulta evident, doncs, que es tracta d'una zona que no compleix les condicions per ser classificada com a sòl urbà consolidat de gestió directa, ni tan sols en la franja que planteja la part agent de forma subsidiària.
Quart.- Sobre la legalitat de la previsió d'un viari cívic (clau C3).
L'article 72 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme contempla, com un dels continguts específics del P.O.U.P. en sòl urbà, la determinació del traçat i característiques de la xarxa viària i les seves servituds, així com la fixació d'alineacions i rasants. En tractar-se de l'exercici de la potestat de planejament, de naturalesa substancialment discrecional, l'Administració disposa d'un ample marge d'apreciació que només pot ser corregit en via jurisdiccional, a més dels supòsits d'infracció en els elements reglats, quan s'apreciï un error manifest o una actuació arbitrària.
En el cas que ara s'examina, la sentència apel·lada ha considerat que la previsió d'un viari cívic que afecta una de les edificacions actualment existents, que consisteix en un edifici industrial de dues plantes, està manca de racionalitat, si es té en compte l'amplada excessiva del vial i la ubicació d'un altre accés al Camí ral de l'Obac que es troba situat a uns 120 metres d'aquest viari cívic.
Tanmateix, cal tenir en compte que, com afirmen les Administracions implicades, ara apel·lants, el viari no compleix només la funció de donar accés al Camí ral de l'Obac, sinó que suposa la prolongació del carrer que, a través d'un pont, comunicarà amb la carretera general CG- 1, la qual cosa ha obligat a tenir en compte també l'eix visual de la nova vialitat. Des d'aquest mateix punt de vista, s'ha de considerar que no resulta irrellevant la ubicació del nou viari cívic, encara que existeixi un altre accés al Camí ral de l'Obac que se situa a uns 120 metres de distància, atesa la utilitat que suposa el fet de què tingui continuïtat l'esmentat carrer que comunica amb la CG-1.
En darrer terme, no es pot deixar de banda que el viari compleix també una important funció urbanística, com és la de separar dues zones que tenen assignades finalitats ben diferents, com són la d'edificació aïllada intensiva (Z-4) i la industrial i logística (Z-7), de manera que s'evita que puguin ser contigus o limítrofs dues edificacions de tipologia i característiques tan diverses.
En conseqüència, s'ha de concloure que la previsió del viari cívic litigiós no pot ser qualificada d'arbitrària o irracional, sinó que s'inscriu dins del marge de discrecionalitat que l'Administració té atribuït. Procedeix, doncs, estimar el recurs d'apel·lació que interposen les respectives representacions del Govern i del Comú d'Andorra la Vella, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
1r.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa l'entitat "Gomila" i, correlativament, estimar el que formulen el M.I. Govern i l'Hble. Comú d'Andorra la Vella, tots ells contra la sentència dictada l'1 de setembre de 2008 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es revoca i deixa sense efecte.
2n.- Desestimar la demanda formulada per la societat "Gomila" contra la resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme de data 20 de desembre de 2007, que al seu torn va desestimar el recurs d'alçada formulat per l'agent contra l'acord d'aprovació definitiva del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial d'Andorra la Vella.
3r.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Subir
Diccionario RAE
