ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.3c72fb00 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 89/09·9 October 2009·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 09 d'octubre del 2009 - ROJ: STSJAD 311/2009
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket89/09
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2009:311) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 09 d'octubre del 2009 - ROJ: STSJAD 311/2009).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 09 octobre 2009 (n° 89/09) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa, sentence n° 89-2009 du 9 octobre 2009 (ROJ STSJAD 311/2009)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa, sentence n° 89-2009, 9 octobre 2009, ROJ STSJAD 311/2009, ECLI:AD:TSJADAD:2009:311 (Lire sur source officielle)
Référence fournie avec la demande : « Juridiction andorrane, — ». La référence ci-dessus est reconstituée à partir des mentions figurant dans le texte intégral (numéro de sentence, recours n° 89/09, numéro de protocole AD-0074-1/08).
Faits et procédure
La société « Gomila », propriétaire de terrains situés dans la paroisse d'Andorre-la-Vieille, a saisi le Tribunal de batlles pour contester la résolution de la Commission technique d'urbanisme du 20 décembre 2007. Cette résolution rejetait le recours d'alzada formé contre l'approbation définitive du Plan d'ordenació i urbanisme parroquial (P.O.U.P.) d'Andorre-la-Vieille.
Par sentence du 1er septembre 2008, la Sección administrativa du Tribunal de batlles a accueilli partiellement la demande. Elle a rejeté la prétention tendant à classer les terrains de la société, inclus dans l'unité d'action « PP-NC-04 POBLADÓ », comme sol urbain consolidé, ces terrains ayant été classés par le P.O.U.P. en sol urbain non consolidé. Elle a en revanche annulé la prévision d'une voie civique (clau C3) traversant la propriété, au motif qu'elle était injustifiée par sa largeur et sa localisation.
Trois recours d'appel ont été formés devant le Tribunal supérieur de justice : par la société « Gomila », par le Gouvernement d'Andorre et par le Comú d'Andorre-la-Vieille. Le Gouvernement et le Comú contestaient l'annulation de la voie civique, la société demandant, à titre principal, le classement en sol urbain consolidé, et, à titre subsidiaire, celui de la bande déjà construite augmentée d'une zone de trois mètres. Elle invoquait en outre l'irrégularité de la procédure, faute de seconde phase d'information publique.
La juridiction a relevé que les parties avaient été entendues à l'audience. La sentence, qualifiée de « ferme et exécutoire », est rendue par les magistrats Albert Andrés Pereira (rapporteur), Bernard Plagnet (président) et Lluís Saura Lluvia.
Question de droit
La décision soulève trois questions distinctes.
Première question : une modification introduite entre l'approbation provisoire et l'approbation définitive d'un plan impose-t-elle l'ouverture d'une nouvelle période d'information publique ? La réponse dépend de l'article 98 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme (LGOTU), dans la rédaction issue de la Llei 8/2006 du 21 juin.
Deuxième question : à quelles conditions un terrain peut-il être qualifié de sol urbain consolidé ? Le tribunal articule l'article 25 de la LGOTU, les articles 7.1.a), 7.2 et 8.1.1 du Reglament urbanístic, ainsi que la jurisprudence de la même Sala citée dans la décision (sentence n° 37-2008 du 5 mai).
Troisième question : dans quelle mesure le juge administratif peut-il contrôler la prévision d'une voie civique par le plan ? La décision se réfère à l'article 72 de la LGOTU et à la notion de pouvoir de planification d'« essence substantiellement discrétionnaire ».
Solution et dispositif
Sur la procédure. Le tribunal considère que l'ouverture d'une nouvelle information publique n'est impérative que lorsque sont introduites des modifications « de nature substant
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (89/09) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket89/09
Judgment Date9 October 2009
Holding / DispositionCassation totale
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
Núm. de Protocol: AD-0074-1/08 TSA: 84/08
S E N T È N C I A NÚM. 89-2009
PARTS:
Apel·lant-ada: Gomila
Representant: Araujo
Advocat: Ricart
Apel·lant-ada: HBLE. COMÚ D'ANDORRA
Representant: Bonet
Advocat: Valverde
Apel·lant-ada: M.I. GOVERN (CTU)
Representant: Puig
Advocat : Porras
A la vila d'Andorra la Vella, el 9 d'octubre de 2009
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0074-1/08.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 89/09 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1r.- La sentència d'1 de setembre de 2008 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar parcialment la demanda formulada per l'entitat "Gomila" contra el M.I. Govern i l'Hble. Comú d'Andorra la Vella, anul·lant en part la resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme de 20 de desembre de 2007, així com la projecció del viari cívic que travessa el terreny de la societat agent i es troba contemplat en la fitxa "PP-NC-04 POBLADÓ" del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial d'Andorra la Vella.
La sentència esmentada ha desestimat la pretensió de l'agent relativa a la classificació com a sòl urbà consolidat dels terrenys de la seva propietat que s'integren en la unitat d'actuació "PP-NC-04 POBLADÓ", que el P.O.U.P. d'Andorra la Vella ha classificat com a sòl urbà no consolidat. Tanmateix, la demanda ha estat estimada pel que fa a la previsió d'un viari cívic (clau C3), que travessa la finca de l'agent, que es considera injustificat per la seva amplada i la seva ubicació, de manera que la sentència conclou que es tracta d'una solució urbanísticament mancada de racionalitat.
2n.- La representació del Govern ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència referida, en trobar-se disconforme amb les conclusions a què aquesta arriba sobre la improcedència del viari cívic que preveu el P.O.U.P. Segons l'Administració general, correspon al Comú projectar els vials necessaris, qüestió sobre la que existeix un evident marge de discrecionalitat, sense que s'apreciï en aquest cas que l'amplada del viari sigui excessiva, ni que es trobi massa proper a un altre vial situat a uns 120 metres de distància.
3r.- La representació del Comú d'Andorra la Vella interposa igualment recurs d'apel·lació contra la sentència del Tribunal a quo. En defensa de les seves pretensions manifesta, en síntesi, que l'afectació de vials en la unitat d'actuació és només del 10,33%, que els edificis actualment existents no són conformes en cap cas amb el planejament, que el vial discutit té continuïtat fins a la CG-1 i permet l'accés al Camí ral de l'Obac, la qual cosa pot fer necessària la construcció de rampes en funció del desnivell existent, i, finalment, que el viari cívic compleix també la finalitat de separar la zona d'edificació aïllada i la zona industrial que es contemplen en el Pla urbanístic.
4t.- També la representació de la societat agent ha formulat recurs d'apel·lació contra la sentència del Tribunal de Batlles. En el seu cas, es defensa que concorren els requisits necessaris per a la classificació dels seus terrenys com a sòl urbà consolidat o, al menys, la franja actualment construïda més un entorn de tres metres. En l'aspecte formal, considera que les modificacions introduïdes abans de l'aprovació del P.O.U.P. feien necessari que es dugués a terme un segon tràmit d'informació pública.
5è.- Es va donar trasllat dels esmentats recursos d'apel·lació a les respectives contraparts, a fi de què poguessin contestar-los, tràmit que van evacuar en temps i forma.
6è.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Sobre la necessitat d'un segon tràmit d'informació pública.
L'article 98 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, en la redacció que li va donar la Llei 8/2006, de 21 de juny, disposa que un cop "exhaurit el termini d'informació pública, el comú analitza totes les al·legacions, observacions i propostes presentades, estudia l'oportunitat i l'interès general que poden merèixer, i practica les esmenes que estima pertinents. Si s'acorden modificacions substancials del projecte inicial, el comú obre un segon tràmit d'informació pública durant trenta dies. Un cop realitzat, el comú fa l'aprovació provisional del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial, i el remet al Govern per a l'aprovació prèvia prevista al títol I, article 10".
Com es desprèn d'aquest precepte, l'obertura d'un nou període d'informació pública només resulta imperativa quan s'introdueixen modificacions de naturalesa substancial en el projecte inicial. En el cas que ara s'examina, s'han de confirmar les conclusions a què arriba la sentència apel·lada sobre aquest particular. En efecte, no es poden considerar substancials les modificacions introduïdes en el moment de l'aprovació provisional en aquesta unitat d'actuació, atès que ni tan sols s'ha alterat la classificació dels terrenys de la societat agent, que en tot cas s'han mantingut com a sòl urbà no consolidat.
En conseqüència, no resultava preceptiu un nou tràmit d'informació pública, per la qual cosa s'han de desestimar les al·legacions de la societat agent sobre aquest particular.
Tercer.- Sobre la classificació dels terrenys de l'agent com a sòl urbà consolidat.
L'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, en la redacció que li va donar la Llei 8/2006, de 21 de juny, disposa que "constitueixen sòl urbà consolidat, i així han de ser qualificats pel Pla d'ordenació i urbanisme parroquial, tots aquells terrenys que disposin almenys d'accés rodat i dels serveis d'aigua potable, evacuació d'aigües residuals o un sistema homologat de depuració, i subministrament d'energia elèctrica, per servir les necessitats de les edificacions o instal·lacions previstes pel planejament".
Segons l'article 7.1.a) del Reglament urbanístic, que desenvolupa el precepte anterior, constitueixen el sòl urbà, entre d'altres, els "terrenys amb urbanització consolidada pel fet de posseir els serveis urbanístics bàsics d'accés rodat, aigua potable, evacuació d'aigües residuals o un sistema homologat de depuració i subministrament d'energia elèctrica. Les característiques d'aquests serveis urbanístics bàsics han de ser les adequades per servir les necessitats de les edificacions i els usos previstos pel planejament".
Per la seva banda, l'article 8.1.1 del Reglament urbanístic disposa que "el sòl urbà consolidat està integrat pels terrenys que disposen dels serveis urbanístics bàsics i que el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial ordena directament, sense remetre a l'aprovació ulterior de planejament derivat, i en conseqüència inclou en una unitat d'actuació de gestió directa. Tanmateix, no s'exclou la necessitat de planejament derivat en sòl urbà consolidat en els casos en què pel seu estat de conservació, algunes àrees hagin de ser objecte d'operacions de renovació".
També resulta especialment rellevant l'article 7.2 del Reglament urbanístic, segons el qual la construcció de carreteres i vials de connexió entre poblacions no atorga per sí mateixa a les finques confrontants la condició de sòl urbà.
Com ja va declarar la sentència d'aquesta Sala núm. 37-2008, de 5 de maig, quan un instrument de planejament inclou un terreny en una unitat de sòl urbanitzable, "la substitució d'aquesta adscripció per la classificació del terreny com urbà i a més urbà consolidat, si aquesta pretensió es basa en l'existència dels serveis urbanístics bàsics, passa per una activitat probatòria, en seu judicial, molt precisa i a càrrec de qui la demana. Aquesta activitat consisteix en identificar, amb la demanda, la superfície dels terrenys dels quals es demana la classificació, situant-los exactament sobre els plànols i en demostrar que són els terrenys els que disposen dels serveis bàsics adequats". A més, cal exposar "quin és el grau de compliment de les càrregues urbanístiques que ha de suportar tot terreny en el procés de transformació del sòl i la viabilitat econòmica de la unitat d'actuació del sòl urbanitzable un cop perduda la porció de terreny que per raó de la nova classificació se n'hagi de separar".
En el cas que ara s'examina, en què es demana la classificació com a sòl urbà consolidat dels terrenys de la societat agent, enlloc de com a sòl urbà no consolidat que preveu el Pla urbanístic parroquial, són igualment aplicables les exigències abans esmentades, que es refereixen a la necessitat d'acreditar l'existència dels serveis que contempla l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme i, a més, que els mateixos són suficients per atendre les necessitats del conjunt de la unitat d'actuació, sense que siguin necessàries noves obres d'urbanització.
Sobre aquest particular, s'han de confirmar igualment les conclusions a què arriba la sentència apel·lada. En efecte, el contingut de les actuacions no permet entendre acreditat que els terrenys litigiosos, de 2.000 m2 de superfície, disposin dels serveis necessaris per abastar el conjunt de la unitat d'actuació. Només consta l'existència de les canalitzacions d'aigües potables, aigües pluvials i clavegueram que es van fer en ocasió de les obres d'execució del vial contigu al riu Valira, en el tram entre Santa Coloma i La Margineda (foli 160), cosa que no resulta suficient, segons l'article 7.2 del Reglament urbanístic, abans esmentat. D'altra banda, s'acredita (foli 162) que manca la urbanització i eixamplament del Camí ral de l'Obac, així com les xarxes de serveis d'aigua potable, sanejament i subministrament d'electricitat d'aquest vial.
En conseqüència, s'ha de concloure que no consta que existeixin, amb la dimensió suficient, els serveis que contempla l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme. De fet, la pròpia societat agent admet, en el seu escrit d'apel·lació, que manquen equipaments al sector i que la part no pretén escapar de contribuir als mateixos. Resulta evident, doncs, que es tracta d'una zona que no compleix les condicions per ser classificada com a sòl urbà consolidat de gestió directa, ni tan sols en la franja que planteja la part agent de forma subsidiària.
Quart.- Sobre la legalitat de la previsió d'un viari cívic (clau C3).
L'article 72 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme contempla, com un dels continguts específics del P.O.U.P. en sòl urbà, la determinació del traçat i característiques de la xarxa viària i les seves servituds, així com la fixació d'alineacions i rasants. En tractar-se de l'exercici de la potestat de planejament, de naturalesa substancialment discrecional, l'Administració disposa d'un ample marge d'apreciació que només pot ser corregit en via jurisdiccional, a més dels supòsits d'infracció en els elements reglats, quan s'apreciï un error manifest o una actuació arbitrària.
En el cas que ara s'examina, la sentència apel·lada ha considerat que la previsió d'un viari cívic que afecta una de les edificacions actualment existents, que consisteix en un edifici industrial de dues plantes, està manca de racionalitat, si es té en compte l'amplada excessiva del vial i la ubicació d'un altre accés al Camí ral de l'Obac que es troba situat a uns 120 metres d'aquest viari cívic.
Tanmateix, cal tenir en compte que, com afirmen les Administracions implicades, ara apel·lants, el viari no compleix només la funció de donar accés al Camí ral de l'Obac, sinó que suposa la prolongació del carrer que, a través d'un pont, comunicarà amb la carretera general CG- 1, la qual cosa ha obligat a tenir en compte també l'eix visual de la nova vialitat. Des d'aquest mateix punt de vista, s'ha de considerar que no resulta irrellevant la ubicació del nou viari cívic, encara que existeixi un altre accés al Camí ral de l'Obac que se situa a uns 120 metres de distància, atesa la utilitat que suposa el fet de què tingui continuïtat l'esmentat carrer que comunica amb la CG-1.
En darrer terme, no es pot deixar de banda que el viari compleix també una important funció urbanística, com és la de separar dues zones que tenen assignades finalitats ben diferents, com són la d'edificació aïllada intensiva (Z-4) i la industrial i logística (Z-7), de manera que s'evita que puguin ser contigus o limítrofs dues edificacions de tipologia i característiques tan diverses.
En conseqüència, s'ha de concloure que la previsió del viari cívic litigiós no pot ser qualificada d'arbitrària o irracional, sinó que s'inscriu dins del marge de discrecionalitat que l'Administració té atribuït. Procedeix, doncs, estimar el recurs d'apel·lació que interposen les respectives representacions del Govern i del Comú d'Andorra la Vella, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
1r.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa l'entitat "Gomila" i, correlativament, estimar el que formulen el M.I. Govern i l'Hble. Comú d'Andorra la Vella, tots ells contra la sentència dictada l'1 de setembre de 2008 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es revoca i deixa sense efecte.
2n.- Desestimar la demanda formulada per la societat "Gomila" contra la resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme de data 20 de desembre de 2007, que al seu torn va desestimar el recurs d'alçada formulat per l'agent contra l'acord d'aprovació definitiva del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial d'Andorra la Vella.
3r.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
