ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.e4868416 · Fascicolo Bipartito (I. Nota Dottrinale + II. Sentenza Integrale)
Punteggio di Autorità Korpus
95/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 19/10·12 aprile 2010·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 12 d'abril del 2010 - ROJ: STSJAD 27/2010
Giurisdizione / AutoritàTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Numero di Ruolo / Riferimento19/10
Ambito Giuridicojurisprudence
Impronta SHA-2560000000000000000…
Massima Analitica Korpus e Principi di Diritto (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2010:27) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 12 d'abril del 2010 - ROJ: STSJAD 27/2010).
PARTE I
Commento Dottrinale e Analisi Scientifica Korpus
Sillogismo Giudiziale (I.A / I.B / II.A / II.B) e Portata Pratica
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Massima Analitica Korpus — Il résulte de la décision rendue le 12 avril 2010 (n° 19/10) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa, 12 avril 2010 (ROJ : STSJAD 27/2010)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa, 12 avril 2010, ROJ : STSJAD 27/2010, ECLI:AD:TSJADAD:2010:27, recours n° 19/10 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La société « Durán » a fait l'objet de liquidations complémentaires de l'impôt sur les transmissions patrimoniales immobilières (IPTI), notifiées par le Gouvernement d'Andorre les 21 août et 19 décembre 2007. Ces liquidations faisaient suite à une vérification de valeurs portant sur un immeuble.
Par jugement du 16 juin 2008, la Section administrative du Tribunal de Batlles a rejeté le recours tendant à l'annulation de ces résolutions. La société a interjeté appel en reprenant, pour l'essentiel, ses moyens de première instance : défaut de motivation des rapports d'expertise réalisés à la demande de l'Administration, indéfense et méthode d'évaluation retenue par les experts désignés par la défenderesse.
Le Gouvernement a conclu au rejet de l'appel, estimant que le juge de première instance avait correctement apprécié les preuves et interprété les normes applicables. La vue orale ayant été remplacée par une procédure écrite, les parties ont repris leurs écritures antérieures.
La décision n'indique pas la nature exacte de l'activité de la société, sauf que l'immeuble est affecté à des locaux et bureaux, et non à un usage résidentiel.
Question de droit
Le Tribunal supérieur devait trancher trois questions.
Le caractère lacunaire de la motivation du premier rapport d'expertise emporte-t-il son inexistence ou son inopposabilité, et la vérification de valeurs qui s'y fonde est-elle, de ce fait, tardive au regard du délai d'un an prévu par l'article 11.3 du Règlement de l'IPTI ?
La communication à l'intéressé d'un second rapport, postérieur à la décision de l'Administration et non préalablement notifié, caractérise-t-elle une indéfense de nature à entraîner l'annulation des actes ?
En l'absence de transactions comparables, la méthode du coût de reconstruction (valeur de remplacement brute, diminuée de la dépréciation physique et fonctionnelle) peut-elle être substituée à la capitalisation des revenus proposée par l'appelant ?
Le cadre normatif rappelé par la Cour combine l'article 14 de la loi sur l'IPTI, qui autorise l'Administration à vérifier la valeur réelle des biens transmis au moyen d'une expertise « suffisamment motivée », et l'article 7.1 de la même loi, qui fixe la base d'imposition à cette valeur réelle. La Cour mentionne aussi la faculté pour le contribuable de promouvoir une expertise contradictoire prévue par la loi de bases de l'ordre fiscal.
Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel dans son intégralité. Ses motifs sur les trois points sont les suivants.
Sur la motivation et le délai (fondement 6). Le premier rapport n'est pas « absolument dépourvu de motivation » ; il ne peut donc être considéré comme inex
Sintesi Operativa e Griglia di Verifica per il Professionista
Punti di controllo immediatamente utilizzabili negli atti difensivi e pareri
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (19/10) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTE II — MINUTA ORIGINALE E TESTO AUTENTICO INTEGRALE
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el 12 d'abril de 2010
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0075-2/08.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 19/10 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
1r.- La sentència dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles en data 16 de juny de 2008 va desestimar la demanda formulada per l'entitat "Durán" contra el M.I. GOVERN, en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions de 21 d'agost i 19 de desembre de 2007, mitjançant les quals es va procedir a la liquidació complementària subsegüent a la comprovació de valors respecte de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries.
2n.- La representació de la part agent va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, en el qual es replantegen substancialment els motius d'impugnació que va articular en la instància. Aquestes al·legacions fan referència, en síntesi, a la manca de motivació dels informes pericials que es van practicar a instància de l'Administració, a la indefensió de l'interessat i al mètode de valoració emprat pels experts designats per la demandada.
3r.- La representació del Govern ha sol·licitat la desestimació del recurs, en considerar que la sentència apel·lada havia valorat degudament les proves practicades i havia fet una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.
4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- L'article 14 de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries disposa que l'Administració pot comprovar el valor real dels béns o drets transmesos. Per tal d'obtenir aquest valor real, l'Administració ha d'utilitzar un sistema de valoració basat en una taxació pericial, suficientment motivada, dels béns objecte de la transmissió. En qualsevol cas, l'obligat tributari pot promoure la taxació pericial contradictòria prevista a la Llei de bases de l'ordenament tributari.
D'altra banda, segons l'article 7.1 de la mateixa Llei, la base de tributació està constituïda pel valor real dels béns transmesos o del dret que es constitueix o cedeix.
Tercer.- La sentència d'aquesta Sala núm. 2005-72, de 16 de desembre de 2005, va declarar que "l'obligat tributari ha de poder contestar les avaluacions notificades per l'Administració. Per tant, el text mencionat (l'article 14 de la Llei abans esmentada) indica que la decisió de l'Administració ha d'estar suficientment motivada. La decisió administrativa, per tant, ha d'indicar clarament a l'interessat els criteris d'avaluació del valor real. Des d'aquest punt de vista, resulta dels principis aplicats en dret comparat que el control dels valors resulta principalment de la comparació amb transaccions similars. Per altra banda, l'Administració ha d'indicar a l'interessat els elements de comparació que s'han utilitzat, de tal manera que pugui utilitzar-los per contestar. Només es podran utilitzar altres mètodes d'avaluació quan no existeixi cap transmissió de béns similars".
Quart.- En el cas que ara s'examina, la impugnació que formula la part agent es basa, tal com s'ha exposat en els antecedents, tant en motius de forma com de fons. Pel que fa als primers, s'incideix especialment en la manca de motivació dels peritatges realitzats pels tècnics designats per l'Administració i, quant als segons, es considera que no queda justificat el mètode de càlcul que s'ha emprat.
L'apel·lant al·lega amb especial èmfasi que el primer peritatge de l'Administració no està motivat en absolut i això ha de comportar que no sigui tingut en compte, de manera que la revisió no s'hauria produït dins del termini d'un any que contempla l'article 11.3 del Reglament de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries. Aquesta argumentació no pot ser compartida, ja que l'informe pericial no està absolutament mancat de motivació, per la qual cosa no pot ser considerat com inexistent i la comprovació de valors no resulta extemporània. Com ja va establir la sentència apel·lada, l'encert o desencert de les conclusions de l'informe, o la seva amplitud, és independent del fet de què s'hagi realitzat dins del termini legal.
D'altra banda, el segon dels dictàmens emesos a instància de l'Administració conté una justificació suficient del mètode de valoració que s'ha emprat i el mateix arriba a un resultat que no difereix gaire del primer, de manera que resulta justificat que el Ministeri de Finances parteixi del seu contingut a l'hora de determinar el valor de l'immoble. Ateses les diferències existents entre el dictamen inicial i el contradictori, l'Administració podia procedir a aquest nou peritatge, que és una garantia per a l'obligat tributari, com ja va declarar aquesta Sala en la sentència núm. 2005-72, de 16 de desembre de 2005, davant d'un procediment similar al que és objecte d'aquest procés.
Resulta cert que l'Administració va adoptar la seva decisió a la vista d'aquest darrer informe tècnic, del qual no s'havia donat trasllat prèviament a l'interessat. Ara bé, aquest fet no es pot considerar que hagi donat lloc a una indefensió de la part en sentit material i no merament formal, de manera que les actes impugnats no resulten anul·lables, d'acord amb el que disposa l'article 49.1 del Codi de l'Administració. Com afirma la sentència impugnada, l'interessat ha pogut fer valer els mecanismes de defensa que ha considerat necessaris en el recurs administratiu i, particularment, en aquest procés. En concret, s'hagués pogut sol·licitar la pràctica d'una prova pericial en seu jurisdiccional per tal de desvirtuar les conclusions a què arriben els actes impugnats sobre el valor real de l'immoble, cosa que no s'ha dut a terme. Ha de desestimar-se, doncs, la concurrència de la indefensió al·legada per la part agent.
Cinquè.- A diferència del supòsit que va ser objecte de la sentència núm. 2005-72, abans esmentada, ha quedat acreditat en aquest cas que no existeixen transmissions de béns similars que puguin servir de terme de comparació per tal d'establir el valor de l'immoble de l'agent, ja que aquest no té una destinació residencial, sinó que es destina a locals i despatxos. En conseqüència, s'ha de recórrer a d'altres mètodes de valoració, entre els quals l'Administració ha utilitzat el de determinació del cost de l'edifici a partir del valor de reemplaçament brut, del qual es dedueix la depreciació física i funcional de l'immoble. Encara que l'agent s'inclina, com fa l'informe presentat per aquesta part, pel mètode de capitalització de rendes, no es pot considerar contrari a dret el mètode de valoració del cost de l'edifici i, en definitiva, no hi ha un criteri legal o reglamentari que justifiqui la substitució d'aquest darrer pel que preconitza l'agent.
L'apel·lant insisteix en el fet de què l'informe pericial no ha tingut en compte les càrregues de l'edifici, ja que la teulada i la unitat immobiliària núm. 48 són de titularitat del propi Govern. És cert que aquest fet no va ser objecte inicialment de valoració, encara que també és cert que es va tenir en compte la superfície que constava en l'autoliquidació de l'impost. En qualsevol cas, el Govern ha acceptat aquesta al·legació i ha procedit a reduir per aquest fet la quota reclamada, sense que la contrapart hagi desvirtuar la nova valoració, a través d'una prova proposada a la vista de les manifestacions de la contestació a la demanda.
En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació de la part agent, i confirmar la sentència impugnada en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament en matèria de costes.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació de l'entitat "Durán" contra la sentència dictada el 16 de juny de 2008 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en la seva integritat.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
