Sentència

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 007/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 d'abril de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Els Srs. Ribes, Carnero, Amorós, Corbacho, Alfaro i Sancho van presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Expósito, en reclamació de les quantitats de: 25.841,51 EUR per la Sra. Ribes, amb cotització a la CASS del 18% de l'import de 27.201,58 EUR; 30.657,19 EUR pel Sr. Carnero, amb cotització a la CASS del 18% de l'import de 32.270,72 EUR; 31.236,70 EUR per la Sra. Amorós, amb cotització a la CASS del 18% de l'import de 32.880,73 EUR; 36.888,30 EUR pel Sr. Corbacho, amb cotització a la CASS del 18% de l'import de 38.829,78 EUR; 36.922,03 EUR pel Sr. Alfaro, amb cotització a la CASS del 18% de l'import de 38.865,29 EUR; 33.835,62 EUR pel Sr. Sancho, amb cotització a la CASS del 18% de l'import de 35.616,44 EUR, en concepte de prima d'exclusivitat.

II.- La societat Expósito va oposar-se a totes les pretensions de la part agent, contestant que l'abonament de la prima compensatòria de l'exclusivitat laboral dels treballadors es va fer sempre i puntualment per part de l'empresa, mentre la Llei ho va exigir, amb la plena acceptació dels demandants i en mèrits d'un pacte retributiu absolutament vàlid i lícit i que remunerava adequadament l'exclusivitat pactada als contractes de treball, malgrat que, formalment, la prima d'exclusivitat no figurava de manera individualitzada als butlletins de salari dels treballadors i subsidiàriament, va plantejar l'excepció de prescripció pel que respecta a les reclamacions de quantitats referides a retribucions salarials mensuals anteriors al mes de desembre de 2005 de cadascun dels demandants.

III.- Per sentència de data 18 de novembre del 2009, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant parcialment la demanda dels agents, i estimant també l'excepció de prescripció de l'acció articulada per la part demandada, va condemnar a la societat Expósito a satisfer a la Sra. Ribes la quantitat de 15.808 EUR, al Sr. Carnero la quantitat de 19.521 EUR, a la Sra. Amorós la suma de 19.995,80 EUR, al Sr. Corbacho la quantitat de 22.703 EUR, al Sr. Alfaro la quantitat de 23.357 EUR, i al Sr. Sancho l'import de 21.647 EUR, més els interessos legals que dits imports produeixin a partir de la data de fermesa de la resolució, amb regularització prop de la CASS de les esmentades quantitats, com també a l'abonament de les costes processals.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Expósito ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que el propi comportament i els propis actes observats pels agents durant tot el temps que van treballar a l'empresa, han demostrat tant l'efectiva percepció per part dels treballadors de la prima reclamada com que el propi procediment emprat per l'empresa per satisfer-los-hi, va comptar sempre amb el ple coneixement i l'absoluta conformitat dels demandants; que en les cartes de desestiment els treballadors no fan cap referència a les primes que ara reclamen; que els demandants van signar uns respectius, individuals i específics documents de finiment en els que declaraven tenir liquidats tots els conceptes salarials que els devia l'empresa i renunciaven expressament a formular cap reclamació judicial o extrajudicial contra l'empresa derivada de les seves relacions laborals; que l'única cosa que es pot reprotxar a l'empresa és no haver transcrit literalment als butlletins de salari dels demandants la menció expressa de la prima que els agents reclamen, però no la manca de retribució de la mateixa, que es va dur a terme en tot moment mitjançant un pacte retributiu global anyal totalment vàlid i acceptat per les parts i que va funcionar amb absoluta normalitat durant tot el transcurs de la relació laboral; que la prima d'exclusivitat s'ha de calcular únicament sobre el salari base dels treballadors.

II.- Els Srs. Ribes, Carnero, Amorós, Corbacho, Alfaro i Sancho van firmar amb la societat Expósito, un contracte de treball per una durada indefinida, en el qual, es va pactar que en contraprestació dels serveis prestats a l'empresa pels treballadors, els mateixos percebran un salari brut fix anyal que es composa en salari globalitzat (inclou els conceptes salari reglamentari, retribució voluntària, triennis d'antiguitat i prima informàtica) i complement voluntari. Al dit salari s'afegeix una prima en concepte d'ajuda familiar, una prima relacionada als objectius marcats, i una prima d'operació en cas de torn de nit, de dissabte o de diumenge o de dia festiu. També les parts van pactar que el treballador declara comprometre's a realitzat la seva tasca professional amb plena dedicació, quedant expressament prohibit la prestació dels seus serveis a qualsevol altre empresa o entitats en el cas que l'activitat d'aquestes últimes no suposi competència per a Expósito.

L'article 30 de la Llei sobre el contracte de treball de data 12 de juny del 2003 estableix que: "es pot pactar la dedicació exclusiva a l'empresa mentre duri la relació laboral, amb prohibició que el treballador treballi per una altra empresa o autònomament. En aquest cas, s'ha de fer constar la compensació econòmica que es pacti per la dita exclusivitat que, com a prima d'exclusivitat té la consideració de salari. La prima d'exclusivitat no pot ser inferior al 20% del salari base pactat". Quan la llei va entrar en vigor, el dia 16 de gener del 2004, l'empresa no va modificar les condicions pactades que van romandre les contingudes en els contractes de treball signats respectivament amb cada treballador i que no individualitzen en el salari, cap compensació econòmica relativa a la clàusula d'exclusivitat pactada.

III.- No es pot compartir la tesi de l'empresa quan afirma que els treballadors sempre han percebut degudament la prima d'exclusivitat que fou integrada en el salari global pels motius següents. L'article 60 de la Llei sobre el contracte de treball del dia 12 de juny del 2003 estableix que: "...l'empresari ha d'entregar al treballador el butlletí de salari especificant individualment els diferents conceptes retribuïts...En el butlletí de salari s'ha de fer esment detallat dels conceptes següents: salari base, hores extraordinàries, primes, comissions, avantatges materials, festes laborals retribuïdes, vacances retribuïdes i qualsevol altre concepte que formi part del salari. Sense perjudici que la prova s'aporti per altres mitjans, el butlletí de salari té valor probatori de l'existència o la inexistència dels diferents conceptes retributius i del seu import". Força és de constatar que en els butlletins de salari lliurats per l'empresa als treballadors, hi consten el salari global, diferents primes i complements, però cap prima d'exclusivitat. A més a més, com ja s'ha dit més amunt, el contracte de treball especifica que el salari globalitzat, que compon el salari fix anyal pactat, inclou els conceptes de salari reglamentari, retribució voluntària, triennis d'antiguitat i prima informàtica, però no fa cap referència a una prima d'exclusivitat. Per tant, no es pot considerar de cap manera que els documents contractuals acrediten l'existència del pagament d'una prima d'exclusivitat als treballadors, sinó que al contrari, es desprèn dels mateixos que mai l'empresa va complir els requisits establerts per l'article 30 de la Llei laboral.

IV.- Dit això, és cert que no consta tampoc en autes la prova que els treballadors s'hagin queixat de la manca de pagament de la referida prima durant el transcurs de la relació laboral. Igualment, és cert que quan els treballadors van desistir del contracte de treball amb l'empresa, els mateixos van signat la quitança declarant liquidats tots els conceptes derivats del contracte de treball i renunciant expressament a formular reclamació, judicial o extrajudicial, derivada de la relació laboral. Nogensmenys, l'acceptació de la quitança per part del treballador no implica cap renúncia a reclamar la resta que consideri deguda. A més a més, el pagament de la prima d'exclusivitat resulta d'un manament de la Llei sobre el contracte de treball, que és imperatiu i constitueix un mínim irrenunciable de compliment obligatori per l'empresa tal com ho estableix l'article 3 de la mateixa norma laboral. Per conseqüent, ni l'absència de queixa o reclamació durant tota la relació laboral per part dels treballadors, ni la signatura de la quitança sense cap oposició ni reserva amb renúncia a tota reclamació posterior, no poden exonerar l'empresari de complir l'obligació imprescindible exigida per la Llei i a la qual el treballador no pot renunciar.

V.- Pel que fa al càlcul de la prima d'exclusivitat, aquesta s'ha de calcular respecte al salari base pactat, com ho prescriu l'article 30 de la Llei, i és d'aquesta manera que ho van fer els treballadors. En conseqüència, s'ha de confirmar la resolució recorreguda i condemnar la societat Expósito al pagament de les costes processals de segona instància, en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat ENTITY_10; Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 18 de novembre del 2009 en tots els seus extrems;

Condemnar a la part recurrent al pagament de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE