ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.80397eca · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
95/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 32/10·29 april 2010·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 29 d'abril del 2010 - ROJ: STSJAD 114/2010
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI32/10
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2010:114) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 29 d'abril del 2010 - ROJ: STSJAD 114/2010).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 29 avril 2010 (n° 32/10) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 114/2010 (ECLI:AD:TSJADAD:2010:114)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), sentència núm. TSJC-032/10, 29 avril 2010, recurs 32/10, ROJ STSJAD 114/2010, ECLI:AD:TSJADAD:2010:114 (Lire sur source officielle)
Note de méthode : la référence fournie à l'origine (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence canonique retenue est celle figurant dans le texte intégral de la décision.
Faits et procédure
Le litige oppose Porras, copropriétaire d'un immeuble soumis au régime de la propriété horizontale, à M. Gomila, autre copropriétaire. Le 26 novembre 2008, Porras a assigné M. Gomila en paiement de 2 669,80 euros au titre des charges de copropriété impayées, augmentées des frais de retour, des intérêts et de toute somme échue jusqu'à l'exécution de la décision.
Le défendeur a conclu au rejet de la demande le 27 février 2009. Il soutenait avoir acquitté une partie de la dette et contestait, pour le surplus, un indu (pluspetició). Il s'opposait notamment à l'application du coefficient de 5,82 % aux dépenses de chauffage et d'eau chaude, faute d'explication sur la nature et les critères de calcul de ces dépenses minimales.
Par sentence du 23 octobre 2009, le Tribunal unipersonnel (Sala Civil) a partiellement fait droit à la demande. Il a condamné M. Gomila à payer :
1 341,84 euros au titre des charges de 2007, avec intérêts au taux légal ;
pour 2008, le montant résultant de l'application du coefficient de 5,67 % aux charges générales, à l'eau chaude et au chauffage, majoré de 10 % au titre du fonds de réserve, à justifier au stade de l'exécution.
Le juge de première instance n'a pas prononcé de condamnation aux dépens.
Porras a interjeté appel et demandé la condamnation de M. Gomila à 5 827,24 euros au titre des consommations d'eau chaude et de chauffage de 2007 et 2008, ainsi qu'aux frais de retour, aux sommes échues et aux dépens.
Question de droit
L'appel soulevait trois questions :
La congruence de la sentence. Le premier juge a-t-il statué ultra petita en appliquant au chauffage et à l'eau chaude le coefficient général que le défendeur n'avait pas expressément contesté pour ces postes ?
L'acceptation tacite du coefficient. Le paiement antérieur, sans protestation, des dépenses de chauffage selon le même coefficient emporte-t-il renonciation du copropriétaire à contester ce critère, et l'approbation des charges par l'assemblée vaut-elle approbation du coefficient de répartition ?
La nature des dépenses de chauffage et d'eau chaude. Ces dépenses sont-elles privatives, donc individualisables et exclues des coefficients généraux, ou sont-elles communes et soumises au coefficient statutaire ?
Solution et dispositif
Le Tribunal supérieur rejette l'appel sur les trois points.
Sur la congruence. Le tribunal relève que le défendeur, en s'opposant au coefficient de 5,82 % appliqué aux charges générales, s'opposait nécessairement à son application aux dépenses de chauffage et d'eau chaude, dès lors que c'était le critère retenu par la demanderesse. La sentence n'est donc pas incongrue.
Sur l'acceptation et l'approbation. Le tribunal écarte l'argument fondé sur les paiements antérieurs : l'acceptation passée d'un coefficient « ne signifie pas » que le copropriétaire doive le maintenir indéfiniment. Il retient
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (32/10) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el 29 d'abril de 2010.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 26 de novembre del 2008 la representació processal de Porras va formular demanda contra el Sr. Gomila en reclamació de la quantitat de 2.669,80 euros, corresponents a les despeses de copropietat que el defenent no havia satisfet, més les despeses de retorn i els interessos acumulats, així com tots aquells imports que s'anessin generant per aquest concepte fins la data de l'execució definitiva de la resolució que es dictés en el marc de la present causa, juntament amb els seus interessos i les costes del procediment.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 32/10 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
II.- El Sr. Gomila va contestar a la demanda en data 27 de febrer del 2009, oposant-se a la mateixa argumentant que una part del deute que se li reclamava ja el va pagar en el seu moment i, respecte de la resta, que l'agent incorria en pluspetició, raó per la qual sol·licitava que fos desestimada íntegrament la demanda formulada per Porras i que se la condemnés al pagament de les costes generades a la instància.
III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 23 d'octubre del 2009 estimant en part la demanda formulada per Porras i condemnant al Sr. Gomila a pagar a l'agent la suma de 1.341,84 euros en concepte de despeses de l'any 2007, amb els interessos al tipus legal meritats per aquesta quantitat, i, en concepte de despeses de l'any 2008, l'import resultant de l'aplicació del coeficient 5'67% a les quantitats globals de les generals d'aquell any, aigua calenta i calefacció, més un 10% de les mateixes en concepte de fons de reserva, a acreditar en període d'execució de Sentència, més l'interès legal d'aquestes sumes des de la data de la liquidació del deute, sense fer imposició de costes processals.
IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació Porras i, pels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit de condemnar a la contrària al pagament de la quantitat de 5.827,24 euros corresponents a les despeses de consum d'aigua calenta i calefacció deguts tant de l'exercici de 2007 com del 2008, més les despeses de retorn corresponents, així com al pagament dels imports que es puguin generar des d'aquell moment fins a la data d'execució efectiva de la resolució que es dicti en el present procediment, juntament amb els seus interessos i la totalitat de les despeses judicials causades.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.
FONAMENTS DE DRET
I.- Com a primer greuge contra la decisió de la Sentència d'instància al·lega la recurrent que aquesta resolució és incongruent, ja que modifica el coeficient que la Comunitat aplicava a les despeses de calefacció i aigua calenta quan la defenent mai l'havia discutit, demanant simplement que se li expliqués en concepte de què i amb quins criteris es calculaven aquests mínims.
L'argumentació amb la què la recurrent fonamenta aquest motiu del recurs no es pot admetre. És cert que al oposar-se a la demanda el Sr. Gomila sols fa esment de la manca d'explicació del conceptes i els criteris amb els què es calculen els mínims de calefacció i aigua calenta de la unitat immobiliària de la seva propietat. No obstant, si s'oposa a que se li apliqui el coeficient del 5,82% respecte de les despeses generals, és evident que s'oposa igualment a que es fixin les despeses de calefacció i aigua calenta d'acord amb aquest coeficient, si resulta finalment que és aquest el criteri utilitzat per la demandant per calcular-les. Per aquesta raó, entenem que la Sentència d'instància no és en absolut incongruent quan aplica el coeficient que el demandat reclama en relació a les despeses generals a les pròpies de la calefacció i l'aigua calenta.
II.- Tampoc es pot estimar el segon motiu plantejat per la recurrent en les seves conclusions i que es fonamenta en el criteri de que la defenent havia pagat sense protestes les despeses mínimes de calefacció d'acord amb el coeficient del 5'82% que ara es nega a abonar, ja que el fet que altres vegades hagués acceptat la seva aplicació no vol dir que aquesta sigui l'actitud que hagi de mantenir indefinidament. D'altra banda, l'aprovació de les despeses comunitàries per l'assemblea de la Comunitat no suposa aprovació del coeficient de repartiment de les mateixes, ja que per tal de modificar la norma estatutària que el fixa és precís seguir un procediment específic, contemplat a l'article 44 dels Estatuts, amb un mínim de participació dels copropietaris que no s'ha acreditat haver emprat.
III.- Pel que fa específicament a les despeses de calefacció i aigua calenta sanitària, argumenta la recurrent que aquestes no són comuns a tots els copropietaris, sinó privatives de cada un d'ells, d'acord amb el que disposen els articles 25 i 28 dels Estatuts de la Comunitat i el 13 de la Llei de Propietat Horitzontal, ja que són susceptibles d'individualització. Per aquesta raó, considera que no són aplicables els coeficients relatius a les despeses comuns que assenyalen els Estatuts, tenint en compte que existeixen unitats immobiliàries de l'edifici, com ara els trasters o les places d'aparcament, que no disposen de calefacció ni d'aigua calenta.
Per tal de donar resposta als arguments de la recurrent cal posar de relleu, per un cantó, que Porras calcula la suma deguda pels diferents copropietaris com a conseqüència de les despeses generals i les d'aigua calenta i calefacció aplicant un mateix coeficient, el 5,82%, raó per la què no pot ara defensar que aquestes segones s'han de calcular amb un criteri diferent de les primeres com a conseqüència d'un gaudiment diferenciat que no s'ha tingut en compte en relació a aquelles. D'altra banda, no existeix als Estatuts cap menció de quin ha de ser el coeficient aplicable per tal de calcular l'import degut pel consum de calefacció i aigua calenta, ni es mencionen exclusions de l'obligació d'abonar-lo, raó per la qual s'ha d'estimar que aquest ha de ser el general, ja que si es volgués excloure alguna de les unitats de l'immoble d'aquestes despeses caldria en tot cas a una modificació estatutària com la que es proposa a l'acta de la Comunitat de 9 d'octubre del 2008 per tal d'excloure els locals comercials de les despeses pròpies de les plantes dedicades a aparcament.
Per un altre, si examinem la certificació emesa pel Sr. Vall que consta als folis 82 a 84 de les actuacions, i específicament les conclusions contingudes en aquest darrer, constatarem que la despesa de calefacció de les diferents unitats de l'immoble no es calcula estrictament segons la despesa calorífica de cada una, sinó que del consum total de gasoil es destina un 40% a mínims calculats segons coeficients, el 36% es reparteix pel consum de calefacció segons les hores gastades per cada pis o local aplicant els també els esmentats coeficients i el 24 % restant es reparteix en funció del metres cúbics consumits d'aigua calenta sanitària, de tal manera que aquest càlcul suposa unes diferències considerables en les quantitats reclamades per aquest concepte a cada un dels copropietaris, com es dedueix del llistat aportat al foli 90 de les actuacions en el què es detecta que per un consum superior l'apartament cinquè E paga la meitat que aquell propietat del defenent, raó per la qual no es pot dir que es tracta d'una despesa estrictament privativa i lligada al consum de cada unitat.
IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes generades en aquesta alçada a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de Porras contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 23 d'octubre del 2009, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
