ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.5b73b522 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
95/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 148/09·27 mei 2010·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 27 de maig del 2010 - ROJ: STSJAD 127/2010
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI148/09
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2010:127) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 27 de maig del 2010 - ROJ: STSJAD 127/2010).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 27 mai 2010 (n° 148/09) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 127/2010 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 mai 2010)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : TSJA d'Andorre, Sala Civil, 27 mai 2010, recours n° 148/09 (ROJ : STSJAD 127/2010 ; ECLI:AD:TSJADAD:2010:127) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le litige naît d'une commande de cent unités de chaînes à neige, passée en octobre 2007 pour le compte d'un supermarché dont le défendeur, M. Seco, est titulaire. Selon les constatations de la décision, la moitié de la marchandise devait être livrée le 12 novembre, le solde étant fourni « selon reposición ». La commande était assortie d'une promotion, un téléviseur de 26 pouces, et la facturation devait intervenir à 30 et 60 jours. La première partie de la livraison a eu lieu, le téléviseur a été remis et une facture de 4 995,58 euros a été émise. Le défendeur a réglé la moitié de ce montant ; le solde de la commande n'a pas été livré et la somme de 2 497,79 euros est restée impayée. La décision indique que la créance réclamée s'élève à 2 506,53 euros, frais de retour d'effet inclus (8,74 euros).
La société demanderesse (désignée « S.A. SL » dans le texte) a saisi le Tribunal unipersonnel, Section civile. Par jugement du 6 mai 2009, celui-ci a fait droit intégralement à la demande, condamnant le défendeur au paiement de la somme principale, des intérêts légaux à compter du 29 septembre 2008 et des dépens.
Le défendeur a interjeté appel, sollicitant la révocation du jugement et le rejet total de la demande. Il invoquait trois moyens : l'absence d'homologation des chaînes par la Communauté économique européenne, le caractère conditionnel de la seconde livraison et l'excès du prix. La Sala Civil, composée de Mme Eulàlia Amat Llari (rapporteur), M. Joan Manel Abril Campoy et M. Jean Louis Vuillemin (président), était saisie de ces seuls moyens.
Le texte mentionne un argument distinct, tiré de l'enrichissement injuste, que la juridiction examine au point V des motifs.
Question de droit
La Cour devait déterminer si l'acheteur, commerçant, pouvait échapper au paiement du prix de marchandises partiellement livrées en invoquant :
un défaut d'homologation du produit, présenté comme une absence d'aptitude à la finalité recherchée ;
une clause de livraison « selon reposición » rendant exigible le solde seulement après écoulement de la première partie de la commande ;
le caractère excessif du prix, par comparaison avec des offres trouvées sur internet ;
un enrichissement injuste du vendeur, qui conserverait la seconde partie de la commande sans la livrer.
La décision ne vise pas expressément, dans les motifs, de disposition du droit positif andorran autre que la référence aux « Usos i Costums aplicables » et à la « legislació vigent ». Les fondements normatifs précis des règles de fond appliquées ne sont donc pas identifiés dans le texte (non précisé dans la décision).
Solution et dispositif
La Sala Civil écarte chacun des moyens d'appel.
Sur l'homologation (point II). La juridiction relève qu'aucun document de la commande, du bon de livraison ou de la facture ne mentionne une exigence d'homologation spécifique par l'Union européenne. Elle ajoute qu'il n'est pas démontré que l'absence d'homologation ait empêché la vente des produits, et qu'il est impossible de savoir s'ils ont effect
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (148/09) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de maig de 2010.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 15 de setembre del 2008 la representació processal de la societat "S.A. SL" va formular demanda contra el Sr. Seco, titular del negoci "S.T." també conegut com "S.S.", en reclamació de la suma de 2.506,53 euros, import d'un lot de cadenes de neu que el seu mandant va subministrar al defenent i que aquest no va pagar, més els interessos corresponents a comptar de la contesta a la demanda.
II.- El Sr. Seco, actuant en tant que propietari del negoci "S.T.", va contestar a la demanda en data 29 de setembre del 2008 oposant-se a la mateixa amb l'argument que no se li podia reclamar el preu total de la comanda, ja que es va pactar que la meitat es rebria "a reposició" i mai se li va subministrar, que les cadenes que li van vendre no estaven homologades i que el seu preu era excessiu, sol·licitant per aquest motiu la seva desestimació.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 148/09 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, en data 6 de maig del 2009 va decidir estimar íntegrament la demanda formulada per la societat "S.A. SL" contra el Sr. Seco, condemnant al defenent a pagar a l'agent la suma de 2.506,53 euros, més els interessos legals de dita quantitat a partir del dia 29 de setembre del 2008 i fins la total liquidació del deute, imposant igualment al demandat les costes del procediment.
IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Seco i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació i la desestimació íntegra de la demanda formulada contra el seu mandant.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.
FONAMENTS DE DRET
I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el dia 8 d'octubre del 2007 per compte del supermercat del que és titular el Sr. Seco es va encarregar al negoci "Sup Auto" el subministrament de 100 unitats de cadenes de neu marca "T.", la meitat de les quals seria entregada al comprador el 12 de novembre i la resta "según reposición", lliurant-se amb el dit lot com promoció una televisió de 26 polzades i havent-se de facturar el seu cost a 30 i 60 dies (foli 15). No es discuteix tampoc que aquesta primera comanda es va lliurar, fent-se igualment entrega del televisor ofert com a promoció i presentant- se la corresponent factura per un import de 4.995,58 euros, ni que el defenent va abonar la meitat d'aquesta suma opportunament, quedant pendent de lliurament la darrera part de la comanda i el pagament de la quantitat de 2.497,79 euros (folis 16 a 19), imports que, junt amb la suma de 8,74 euros per despeses de retorn de l'efecte consegüent, es reclamen a la demanda que dóna origen al present procediment i que ha estat estimada per l'Hble. Batlle.
Les raons en què es fonamenta el recurs formulat pel Sr. Serres contra l'esmentada resolució són tres: que la venda de les primeres cadenes lliurades no va ser possible perquè no estaven homologades per la CEE, que la segona part de la mercaderia sols s'havia de subministrar, i per tant pagar, "segons reposició", és a dir quan es vengués la primera part de la comanda, i que el seu preu era excessiu.
II.- Pel que fa a la homologació de les cadenes subministrades per l'agent a la defenent, cal destacar que en cap moment, ni en el document de comanda, ni en l'albarà corresponent, ni en la factura generada per aquesta causa, es fa constar que les esmentades cadenes haguessin d'estar homologades específicament per la Unió Europea. Cal tenir en compte, a més a més, que, si bé és cert que la manca absoluta d'homologació de les cadenes hauria pogut ser un obstacle en el moment de la seva venda, mai s'ha provat que aquesta fos la causa de que no es venguessin i ni tant sols es pot saber si no es van vendre. D'altra banda, el mateix defenent adjunta a la contesta a la demanda un anunci de la marca de cadenes "T." en el què s'afirma que estan aprovades "desde la ORG_1 y en fase de homologación en Europa" (foli 28), mentre que l'agent ha aportat un altre anunci de la citada marca en el què es manifesta que estan homologades a Europa sota les normes austríaques (foli 39). Aquesta circumstància s'acredita igualment en un document que està redactat en anglès i alemany (foli 46 i ss) i, malgrat aquest darrer no ha estat traduït al català, dels dos anteriors es dedueix de manera suficient que les esmentades cadenes gaudien d'un certificat de conformitat a un Estat europeu i, per tant, no es pot parlar d'una manca d'idoneïtat per la finalitat amb la què es van adquirir.
III.- El segon motiu de greuge contra l'esmentada Sentència es fonamenta en el criteri de que la segona part de la comanda sols s'havia de lliurar i pagar si es venia la primera, però aquest argument tampoc es pot acceptar, no sols perquè un treballador de l'agent, el Sr. Espada, manifesta que la causa de que no es lliurés tota la mercaderia de cop era la manca d'espai a la botiga del defenent (foli 97 en relació al 35), afirmació que comparteix el representant de la societat "S.A. SL" (foli 79 en relació al 68), sinó també perquè al document en el què es formalitza l'encàrrec es fa constar que es facturarà tota la mercaderia a 30 i 60 dies, sense que es redueixi el preu a pagar en el cas de que no es vengui la primera part de la comanda. Cal tenir especialment en compte, a més a més, que el preu de les cent unitats de cadenes de neu era una promoció que comportava el lliurament d'un televisor i que, com es dedueix del document del foli 38 de les actuacions, aquesta entrega sols es produïa si s'adquirien cent unitats, mentre que si se'n compraven cinquanta el regal era un telèfon "O." 6300, raó per la qual no seria procedent el regal que el recurrent va rebre si podia quedar-se sols amb la meitat de la mercaderia.
IV.- Pel que fa al preu excessiu de la mercaderia el recurrent aporta un anunci al que va arribar per internet en el què el preu per unitat de les cadenes és de 34,50 euros, sense especificar mides (foli 29), mentre que aquell al qual se li van vendre era de 46,15 i 52,88 euros segons la mida, però aquest motiu tampoc es pot estimar. Per un cantó, cal tenir en compte que el preu dels productes adquirits via internet pot ser inferior al que s'ofereix en un establiment comercial, ja que aquest té unes despeses més altes, encara que en el cas present l'agent aporta igualment un anunci obtingut també per internet de la mateixa marca de cadenes de neu en el què el preu és molt superior al de la venda objecte del present litigi (foli 44) divergència que resulta insòlita. En tot cas, s'ha de destacar que el defenent és un comerciant, que va adquirir un producte en un comerç obert al públic, sense que es pugui apreciar que la seva decisió estigués viciada per error, ni per cap mena d'engany, raó per la què el preu a pagar era el que va lliurement i conscientment acceptar en el moment de l'adquisició i el fet que aquest fos més alt que el que s'oferia en un altre comerç, o en el cas de ser adquirit directament al fabricant, no pot fonamentar la impugnació del contracte.
V.- Per últim, al·lega el recurrent que l'estimació de la seva demanda comporta per l'agent un enriquiment injust en quan no li ha subministrat la segona part de la comanda que ell va fer, però, com posa de relleu el mateix agent, aquesta està a la seva disposició, raó per la qual la pot fer seva en el moment que desitgi.
VI.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal del Sr. Seco contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, en data 6 de maig del 2009, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
