ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.b4bf89a9 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 29/09·25 novembre 2010·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 25 de novembre del 2010 - ROJ: STSJAD 249/2010
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle29/09
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2010:249) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 25 de novembre del 2010 - ROJ: STSJAD 249/2010).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 25 novembre 2010 (n° 29/09) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Juridiction andorrane, — (STSJAD 249/2010)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Juridiction andorrane, — (STSJAD 249/2010, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 25 novembre 2010, ECLI:AD:TSJADAD:2010:249) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par une demande présentée devant la Batllia, un créancier, M. Quesada, a sollicité l'exequatur en Andorre de deux décisions catalanes. La première est un jugement du Jutjat de Primera Instància n° 22 de Barcelone du 5 octobre 1999, condamnant solidairement plusieurs défendeurs à payer une somme de 6 474 800 pesetas, assortie d'intérêts légaux depuis la mise en demeure judiciaire. La seconde est l'arrêt de l'Audiencia Provincial de Barcelone, section 11ª, du 27 mars 2007, qui a confirmé intégralement le jugement en appel.
Le demandeur sollicitait également l'embargo préventif de biens des condamnés, notamment un bien immobilier situé en Andorre et des participations sociales dans deux sociétés, pour garantir un principal de 38 914,33 EUR, des frais estimés à 17 000 EUR et des intérêts évalués à 23 351,26 EUR à la date du 1er février 2009.
Le défendeur Sainz a soulevé l'exception dilatoire d'irrégularité de la demande et contesté sur le fond le calcul des intérêts et des dépens. La représentante du mineur Valverde a soulevé l'exception dilatoire de défaut de juridiction, en reprenant une partie de ces arguments. Le défendeur Andrade, régulièrement cité, n'a pas comparu et a été déclaré en défaut par ordonnance du 16 septembre 2010. Le Ministère public a conclu à l'octroi de l'exequatur.
La décision rappelle que le défunt Puig est décédé le 22 mars 2001, et que ses héritiers ont été déclarés par ordonnance du 19 décembre 2003. Le recours est enregistré sous la référence 29/09.
Question de droit
La Sala Civil devait répondre à deux questions :
Le juge saisi d'une demande d'exequatur peut-il examiner les exceptions tirées de l'irrégularité de la citation, du défaut de juridiction, de la double exécution ou du calcul des intérêts et dépens, ou ces moyens doivent-ils être réservés à la phase d'exécution ?
La demande d'exequatur peut-elle être cumulée avec une demande d'embargo préventif sur les biens des défendeurs ?
Sur le fond de l'exequatur, la question est de savoir si la décision étrangère satisfait aux conditions posées par l'article 49 de la LTPJ, dont la décision ne reproduit pas le texte mais énumère les critères.
Solution et dispositif
La Cour écarte les exceptions au stade de l'exequatur. Elle relève que « el procediment d'exequàtur només té per objecte autoritzar l'execució d'una decisió estrangera en el Principat d'ANDORRA », la partie demanderesse conservant ensuite toute latitude pour faire exécuter ou non la décision. Les exceptions « hauran de ser oposades al moment de l'execució de la sentència estrangera a ANDORRA ».
Elle contrôle ensuite les critères de l'article 49 de la LTPJ, qu'elle énumère ains
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (29/09) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, a 25 de novembre de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- El Sr. Quesada va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda contra els hereus del Sr. ENTITY_5: els seus dos fills, Andrade i Valverde, aquest darrer menor d'edat, representat per la seva mare Sra. Zapata, i el Sr. Sainz, sol·licitant l'exequàtur de la sentència dictada el dia 5 d'octubre de 1999 pel Jutjat de primera instància n°22 de BARCELONA, confirmada per sentència del dia 27 de març del 2007 per l'Audiencia Provincial de BARCELONA, secció 11a, i sol·licitant igualment l'embargament preventiu de tots els béns dels condemnats, entre ells: 1) la unitat immobiliària situada a XXXX, la titularitat de la qual és dels Srs. Andrade, Valverde, Sainz o de Puig, en la proporció que els correspongui, 2) totes les participacions, béns, marques o patents que els Srs. B.M., Valverde, Sainz i Puig ostentin en les societats H. SA i C.H. SL, per tal de garantir un principal de 38.914,33 EUR, més les costes reportades i que poguessin reportar-se durant l'execució que es pressuposen en la quantitat de 17.000 EUR i més els interessos legals corresponents, els quals a data 1 de febrer del 2009, ascendeixen a la suma de 23.351,26 EUR.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 29/09 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
II.- El Sr. Sainz va plantejar l'excepció processal dilatòria d'indeguda formulació de la demanda, i sobre el fons, va contestar que els interessos calculats i valorats al tipus legal són excessius doncs es computen des de la primera resolució judicial fins a l'actualitat, quan l'agent va introduir un recurs d'apel·lació que paralitzà tot el procés i per tant, aquesta part no té assumir uns interessos de gairebé 8 anys generats per causes que no li són en absolut imputables; que en quant a les costes, no hauria d'existir un càlcul provisional ni aproximat susceptible encara de discussió, hauria l'adversa d'haver-los detallats i concretats per no deixar encara temes pendents de resolució.
La Sra. Zapata actuant en nom i representació del seu fill menor Valverde va formular l'excepció dilatòria de manca de jurisdicció, i sobre el fons va reproduir els mateixos arguments que el Sr. Sainz.
El Sr. Andrade, degudament citat no ha comparegut i fou declarat en rebel·lia processal per Aute de data 16 de setembre del 2010.
III.- El Magnífic Ministeri Fiscal conclou a l'atorgament de l'exequàtur sol·licitat.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- Per sentència de data 5 d'octubre de 1999, el Jutge del Jutjat de Primera Instancia n°22 dels de BARCELONA, va: desestimar la demanda interposada pel Sr. Ferreras contra D. Pulido, i, estimant en totes les seves parts la demanda interposada pel mateix Ferreras contra els Srs. D. Puig i D. Sainz, condemnar als citats demandats solidàriament a pagar a l'actor la suma de 6.474.800 ptes, i interessos legals des de l'interpel·lació judicial; amb expressa condemna en costes als condemnats. Contra aquesta resolució el Sr. Ferreras va interposar recurs d'apel·lació, el qual fou resolt per sentència de l'Audiencia Provincial de BARCELONA, Secció 11a, en el sentit de confirmar integrament la decisió impugnada.
El Sr. Puig va morir el 22 de març del 2001, i per Aute de data 19 de desembre del 2003, els Srs. Andrade i Valverde foren declarat hereus ab intestat o legítims del difunt. El Sr. Valverde, menor d'edat, està representat per la seva mare, Sra. Zapata.
II.- Pel que fa a les excepcions plantejades pels defenents, d'indeguda formulació de la demanda i de manca de jurisdicció, amb quasi els mateixos arguments, els Srs. Sainz i la Sra. Zapata actuant en nom i representació del seu fill Valverde manifesten que: es una greu errada citar a la totalitat dels condemnats en un domicili andorra en el que s'ignora si hi viu alguns d'ells, en canvi els condemnats no viuen en comuna i ni el Sr. Sainz, ni la Sra. Zapata no resideixen ni han residit mai en el domicili que li són atribuït a la demanda; que ja s'ha engegat a ESPANYA un procediment d'execució de la sentència d'autes, i per tant no cal ni deu l'adversa efectuar dues reclamacions simultànies d'execució que poden suposar una duplicitat de cobrament i en conseqüència un enriquiment injust; que l'infant Valverde no té cap llegat ni herència al Principat, i compte tingut que no hi viu, resulta absolutament improcedent engegar una acció judicial que l'únic destí que pot tenir es intentar embargar una pensió d'orfenesa, ço que resulta totalment inviable; que no és competent el Tribunal andorra per decidir sobre una execució que es viable i exigible al país d'origen de la reclamació.
S'ha prèviament de posar de manifest que totes les parts al litigi han estat degudament citades en el domicili respectiu de cadascuna d'elles, i per tant, importa poc que la demanda hagi atribuït a tots els demandats un domicili suposat al Principat, ja que aquest fet no ha tingut cap conseqüència per les parts. Quant als altres arguments desenvolupats en el marc de les excepcions plantejades, cap no pot prosperar. En efecte, el procediment d'exequàtur només té per objecte autoritzar l'execució d'una decisió estrangera en el Principat d'ANDORRA, amb el benentes que una vegada dita autorització obtinguda, la part que ha sol·licitat l'exequàtur té tota latitud per fer o no fer executar la sentència estrangera. Per tant, sense pronunciar-se sobre el caràcter pertinent o no de les raons fonamentant les referides excepcions, aquesta Sala no pot que constatar que les mateixes hauran de ser oposades al moment de l'execució de la sentència estrangera a ANDORRA, i que no tenen res a veure amb un procediment d'exequàtur en el qual només s'ha de verificar si la resolució de la qual es demana l'execució al Principat compleix els requisits exigits per l'article 49 de la LTPJ .
En canvi, el que no pot fer la part demandant, és sol·licitar juntament amb l'exequàtur, l'embargament dels béns de les parts adverses, ja que com s'ha dit més amunt, el procediment d'exequàtur no correspon a un procediment d'execució efectiva d'una sentència, sinó a l'autorització d'executar la mateixa al Principat, i que una demanda cautelar ha de seguir les normes processals vigents, i particularment el doble grau de jurisdicció.
III.- Respecte al fons, tampoc l'argumentació relativa al càlcul dels interessos i de les costes no pot prosperar, ja que la mateixa s'haurà de plantejar en període d'execució de la sentència i no en període d'exequàtur que una vegada més, té únicament per objecte verificar la regularitat de la sentència estrangera amb els criteris exigits per l'article 49 de la LTPJ que són: la competència de la jurisdicció que l'ha dictat; la regularitat del procediment seguit davant dita jurisdicció; l'aplicació de la llei competent segons les regles nacionals; la conformitat a l'ordre públic nacional i internacional; l'absència de tot frau a la llei nacional. Resulta de l'examen de la sentència del Jutjat de Primera Instancia n°22 de BARCELONA i de la resolució confirmatòria de l'Audiença Provincial de BARCELONA, que ambdues resolucions compleixen tots els referits requisits, ço que reconeix el Sr. Sainz en la pàgina 3 del seu escrit de contesta a la demanda. En conseqüència, s'ha d'estimar la demanda del Sr. Quesada i decretar executòries a ANDORRA les sentències objecte del present procediment d'exequàtur.
IV.- En matèria d'exequàtur es costum de no fer especial imposició de costes judicials.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Estimar en part la demanda del Sr. ENTITY_4;
Decretar executòries al Principat d'ANDORRA, la sentència dictada el dia 5 d'octubre de 1999 pel Jutge del Jutjat de Primera Instancia n°22 de BARCELONA, en el litigi oposant el Sr. Quesada als Srs. Pulido, Puig i Sainz, així com la seva sentència confirmatòria dictada el dia 27 de març del 2007 per l'Audiencia Provincial de BARCELONA Secció 11a;
Desestimar la demanda d'embargament preventiu promoguda pel Sr. ENTITY_4;
Sense fer especial imposició de les costes judicials.
Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
