ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.0e12b56c · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
90/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 84/10·17 December 2010·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 17 de desembre del 2010 - ROJ: STSJAD 313/2010
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket84/10
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2010:313) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 17 de desembre del 2010 - ROJ: STSJAD 313/2010).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 17 décembre 2010 (n° 84/10) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 313/2010 : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 17 décembre 2010
Le 25 novembre 2008, M^me^ Criado, âgée de 61 ans, a chuté sur la chaussée de la route des Plans de la Vila de Ransol, à Canillo, en descendant de son véhicule. Elle a subi un traumatisme du bras droit. Selon ses écritures, elle a glissé sur de la glace présente sur la chaussée (« degut al gel que es trobava a la calçada »).
Le 10 février 2009, elle a sollicité de la Comú de Canillo la réparation de son préjudice au titre de la responsabilité administrative. La demande a fait l'objet d'un rejet implicite (silence administratif). Par jugement du 15 juin 2010, le Tribunal de Batlles a rejeté la demande (la décision ne précise pas la composition ni la nature exacte de la juridiction de première instance au-delà de cette mention).
Mme Criado a interjeté appel le 3 septembre 2010. Elle soutenait que la Comú avait omis pendant plus de quatre jours de déneiger la chaussée et de répandre du sel, ce qui caractérisait un défaut de diligence, et que la qualité de titulaire de la voirie secondaire emportait obligation d'entretien et de sécurité. La Comú, dans sa réponse du 23 septembre 2010, contestait l'existence d'une responsabilité du titulaire de l'infrastructure pour un accident dû à des conditions météorologiques. Elle invoquait en outre la compétence du Gouvernement en matière de déneigement, telle que définie par l'article 4 de la loi qualifiée sur les compétences des communes, et contestait la preuve d'un risque connu.
La Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia, composée des magistrats Lluís Saura Lluvia (président), Bernard Plagnet (rapporteur) et Albert Andrés Pereira, a été saisie en appel. La décision ne précise pas la date de l'introduction de l'instance d'appel au-delà de l'écrit du 3 septembre 2010.
Question de droit
La question posée était de savoir si la responsabilité administrative de la Comú de Canillo pouvait être engagée à raison de la présence de glace sur une voie publique secondaire ayant causé une chute à un usager, en l'absence de toute mesure particulière de déneigement ou de salage au moment des faits.
La Cour devait, en substance, répondre à deux interrogations. La première portait sur l'existence d'une faute de service au sens de l'article 59 du Code de l'administration, lequel subordonne la responsabilité de la personne publique à une « falta de servei » (mauvaise organisation du service, fonctionnement dans des conditions illégales ou techniquement défectueuses, ou absence de fonctionnement lorsque le service était tenu d'agir). La seconde concernait le lien de causalité entre cette éventuelle défaillance et le dommage.
Solution et dispositif
La Cour rappelle que la responsabilité administrative se fonde, pour l'usager d'une voie publique, sur la théorie du « défaut d'entretien normal » de l'ouvrage, selon laquelle les usagers qui tirent avantage de la voie doivent supporter les dommages qui ne résultent pas d'un tel défaut. Elle se réfère à sa jurisprudence antérieure (Sentència 12/2005 du 5 mai 2005).
L'appréciation du défaut d'entretien normal dépend des circonstances de chaque espèce et suppose d'examiner, d'une part, si la victime pouvait connaître le risque auquel elle s'exposait, et, d'autre part, si la personne publique était en mesure de connaître et de prévenir ce risque.
La Cour retient que, dans un pays de montagne tel que l'Andorre,
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (84/10) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket84/10
Judgment Date17 December 2010
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
Núm. de Protocol: AD-0042-3/09 TSA: 71/10
S E N T È N C I A NÚM. 84-2010
PARTS:
Apel·lant: Criado
Representant: Morales
Advocat: S.a.
Apel·lada: Hble. Comú de Canillo
Representant: Amador
Advocat: Valverde
A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2010
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0042-3/09.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 84/10 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
1.- La Sra. Criado va interposar recurs contra la desestimació per silenci administratiu de la sol·licitud de responsabilitat administrativa presentada el dia 10 de febrer de 2009.
2.- En la sentencia del 15 de juny del 2010, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda formulada per la Sra. Criado
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 3 de setembre del 2010, la Sra. Criado manifesta principalment que:
-l'Hble. Comú de Canillo feia mes de quatre dies que no procedia a la neteja de la carretera ni a tirar sal per desfer el glaç acumulat, es a dir que no va ser diligent;
-la responsabilitat administrativa del Hble. Comú de Canillo pels fets d'autes ha quedat plenament acreditada i cal procedir a la reparació dels danys i prejudicis que va patir la Sra. A. arran d'aquell accident.
-es del tot evident que si els comuns son els titulars de les carreteres secundaries, són els encarregats del seu manteniment, i de vetllar per tal que les mateixes estiguin en un estat de seguretat pels usuaris
4.- En la seva contesta de data 23 de setembre de 2010, l'Hble. Comú de Canillo manifesta principalment que:
-no és ajustat a dret, ni a equitat que qualsevol accident succeït en motiu de condicions meteorològiques impliqui una responsabilitat administrativa del titular de la infrastructura.
-malgrat l'Hble. Comú de Canillo sigui el titular de la carretera secundaria on ocorregué l'accident, la competència de la treta de neu és del MI Govern, tal i com es desprèn de l'article 4 de la llei qualificada de competències dels Comuns i raona la sentencia d'instància,
-no s'ha pogut acreditar que la situació de la carretera, hagués comportat cap altre incident a ningú ni que l'Hble. Comú de Canillo tingués avis d'una situació potencialment perillosa a la dita carretera secundaria, ja fos per les inclemències climatològiques o per les obres d'eixamples que s'hi feien.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- El dia 25 de novembre del 2008, la Sra. Criado de 61 anys d'edat, ha patit una caiguda accidental a la via pública i ha patit un traumatisme a la zona de l'húmer dret a la XXXX (veure foli 18). En el seu escrit de primera instància, la interessada exposa les circumstàncies de l'accident: « I va ser precisament en el moment de sortir del meu vehicle, havent posat els dos peus a terra, que degut al gel que es trobava a la calçada, vaig relliscar caient de costat sobre el colze del meu braç dret » (veure foli 4).
La Sra. Criado estima que la responsabilitat de l'Hble. Comú de Canillo queda compromesa, per la falta de manteniment de la carretera: « l'Hble. Comú de Canillo feia mes de quatre dies que no procedia a la neteja de la carretera ni a tirar sal per desfer el glaç acumulat, és a dir que no va ser diligent ».
Tercer.- Segons disposa l'article 59 del Codi de l'administració, la responsabilitat d'una persona pública ne pot quedar compromesa sinó es produeix « una falta de servei ocasionada per la mala organització del servei, pel seu funcionament en condicions il·legals o tècnicament defectuoses, o per la manca de funcionament del servei en aquells supòsits en què estava obligat a fer-ho »
A més, s'ha d'establir el lligam de casualitat entre una eventual falta de servei i l'accident que va ser l'origen dels danys.
Segons l'informe presentat pel Servei Andorrà d'atenció sanitària, en data 22 de desembre de 2008, « la carretera pròpiament dita estava molt gelada i resultava perillós caminar-hi » (veure foli 18).
Convé per tant d'examinar, si tenint en compte aquests fets, s'ha comès una falta de servei.
Aquesta Sala ha tingut l'ocasió d'exposar el fonament de la responsabilitat administrativa en aquests cas: « Segons un principi general de la responsabilitat administrativa, la responsabilitat en que incorre l'administració, segons el punt de vista dels usuaris d'una via pública es fonamenta en la teoria del « defecte de manteniment normal » de la via. En efecte, els usuaris treuen avantatges de l'ús de les vies i han de fer-se càrrec dels danys que no són la conseqüència d'un defecte de manteniment normal de les obres de les quals es beneficien » ( Sentencia 12/2005 del 5 de maig del 2005 : Recull, p. 671).
L'apreciació del « defecte del manteniment normal » s'ha de fer en funció de les circumstàncies de fet de cada cas. Suposa apreciar, per una part, si la víctima podia conèixer els riscos que corria i d'altra part, si la persona pública estava en condicions de conèixer i de prevenir aquests riscos.
En aquest cas, és cert que en un país de muntanya com és Andorra, els riscs lligats a les condicions meteorològiques són coneguts pels usuaris i per tant aquests han de fer prova d'una prudència particular en el període hivernal.
Pel que fa a l'acció del Hble. Comú de Canillo, cal repetir que la presència de gel en una carretera en aquest període de l'any, és una situació evidentment freqüent. En aquesta circumstància, el Hble. Comú de Canillo no tenia una raó particular d'efectuar treballs especials de neteja en aquesta carretera. En efecte, segons un informe del Servei de la Policia, de data 4 de febrer del 2010, « S'ha verificat als nostres arxius si en data 25 de novembre de 2008 fins a la data d'avui, hi ha hagut alguna intervenció per part del Servei de Policia a la carretera dels Plans de la vila de Ransol, Canillo, concretament alguna intervenció que es tracti de problemes a la calçada a causa del gel o algun incident que se'n derivi. No s'ha trobat cap intervenció en el lloc ans esmentat per gel a la calçada, accident de circulació així com tampoc per esllavissades de gel o neu en els nostres arxius » (veure foli 76).
Per tant, podem concloure de les dades que figuren en l'expedient que la falta de servei no queda establerta i que el lligam de casualitat entre l'acció del Hble. Comú de Canillo i l'accident no queda provada.
Sense que sigui necessari pronunciar-se sobre altres arguments avançats pel Hble. Comú de Canillo, s'ha de rebutjar el recurs d'apel·lació.
Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Criado
Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la resolució comunal impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
