ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.a112eae7 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
95/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 8/11·28 april 2011·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 28 d'abril del 2011 - ROJ: STSJAD 99/2011
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI8/11
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2011:99) — En matière de droit_social, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 28 d'abril del 2011 - ROJ: STSJAD 99/2011).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 28 avril 2011 (n° 8/11) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 28 avril 2011 (ROJ STSJAD 99/2011)
Le requérant, M. Esparza, a souscrit le 7 août 2008 auprès de la société Arnau une police d'assurance dite « Arnau Renta », garantissant le risque d'incapacité temporaire. Le 26 septembre 2008, il a été victime d'un accident du travail qui a entraîné un arrêt de travail du 22 septembre 2008 au 14 avril 2009, soit 204 jours.
L'assureur a refusé sa garantie au motif que la pathologie en cause était préexistante et n'avait pas été déclarée lors de la souscription de la police. Il s'est fondé sur le chapitre 5, lettre a), des conditions générales, qui exclut de la garantie les maladies, lésions ou pathologies préexistantes « si elles étaient connues de l'assuré et n'avaient pas été déclarées lors de la souscription » (les expressions « encore qu'elles n'aient pas été diagnostiquées de manière concrète » figurent dans la même clause).
Saisi par M. Esparza d'une demande de 6 120 EUR au titre de l'indemnité d'incapacité, le Tribunal de batlles (section civile) a rejeté l'intégralité de la demande par jugement du 25 novembre 2010, sans condamnation aux dépens. Le demandeur a interjeté appel. Le litige était donc porté devant la Sala Civil du Tribunal superior de justícia, composée de MM. Jean Louis Vuillemin (président et rapporteur), Joan Manel Abril Campoy et Mme Eulàlia Amat Llari.
Les pièces médicales versées aux débats comprenaient un rapport d'expertise du Dr Sandoval, un rapport du Dr Peña (médecin ayant pris en charge l'assuré et rédigé le bulletin de sortie du 22 octobre 2008), et l'indication que l'intéressé avait déclaré des antécédents d'allergie aux produits de contraste iodés, d'appendicectomie et de coliques néphrétiques, mais aucune douleur lombaire.
Question de droit
La Cour devait trancher deux questions liées.
La première portait sur l'existence même d'une préexistence au sens de la clause : une discopathie dégénérative lombaire, mise en évidence par les experts, constitue-t-elle une « maladie préexistante » au sens du chapitre 5 des conditions générales ?
La seconde, plus décisive, concernait la condition cumulative posée par la clause : l'exclusion ne joue que si la pathologie était connue de l'assuré et n'a pas été déclarée. La question était donc de savoir qui doit rapporter la preuve de cette connaissance, et si les éléments du dossier suffisent à l'établir. Le moyen d'appel, tiré d'une mauvaise appréciation des documents probatoires, se rattachait à cette seconde question.
Solution et dispositif
La Sala Civil retient que la discopathie constitue bien une pathologie préexistante, les deux expertises convergeant sur son caractère dégénératif et chronique antérieur à la souscription (fondement 6). Elle juge toutefois que cette seule constatation ne suffit pas, car la clause exige en outre la connaissance de la pathologie par l'assuré (fondement 7).
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (8/11) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el 28 d'abril de 2011.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- El Sr. Esparza va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari contra la societat Arnau, en reclamació de la quantitat de 6.120 EUR en concepte d'indemnització per baixa laboral, amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda i més, expressa imposició de costes a la part demandada.
II.- La societat Arnau va oposar-se a totes les pretensions de la part agent, contestant que les raons per les que considera que no ha de pagar l'indemnització diària al Sr. Esparza deriven de que la malaltia que presenta és una malaltia preexistent al moment de formalitzar la pòlissa i endemés no declarada.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 8/11 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
III.- Per sentència de data 25 de novembre del 2010, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, va desestimar íntegrament la demanda formulada per la part agent, absolent la companyia Arnau de totes les pretensions del Sr. Esparza, sense fer especial imposició en costes.
IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Esparza ha interposat recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part que recorre manifesta que el Tribunal a quo ha mal interpretat els documents probatoris constant en autes.
II.- En data 7 d'agost del 2008 el Sr. Esparza va subscriure prop de la societat Arnau, una pòlissa d'assegurança "Arnau Renta" garantint el risc d'incapacitat temporal. El dia 26 de setembre del 2008 el Sr. Esparza va patir un accident laboral que va ocasionar- li una baixa des del dia 22 de setembre fins al dia 14 d'abril del 2009, o sigui un total de 204 dies. Nogensmenys, la companyia d'assegurança va negar la seva cobertura pel motiu que es tractava d'una patologia preexistent no declarada en la declaració de salut de la pòlissa, basant-se sobre les disposicions del capítol 5 apartat a) de les condicions generals de la pòlissa, que expressen que: "Queden exclosos de les garanties d'aquest contracte d'assegurança i, per tant, no donaran dret a cap indemnització els fets causants següents: les malalties, lesions, patologies o molèsties preexistents, aixi com els defectes constitucionals o físics congènits i els que siguin la conseqüència d'accidents o malalties i les seves seqüeles, patits o manifestats amb anterioritat a la data d'efecte de la pòlissa o durant els períodes de carència estipulats, encara que no s'haguessin diagnosticats de manera concreta, si eren coneguts per l'assegurat i no haguessin estat declarats en la contractació de la pòlissa".
III.- Resulta de l'informe d'alta redactat el dia 22 d'octubre del 2008 pel metge Sr. Peña, que el Sr. Esparza va ingressar el servei d'urgència el dia 26 de setembre del 2008 per presentar lumbar post esforços. El diagnòstic fou hernia discal L4-L5, L5-S1 post esforç; i el dia 14 d'octubre s'intervé quirúrgicament realitzant flavotomies L4-L5 bilaterals i L5-S1 esquerra.
Segons l'informe pericial del Dr. Sandoval, hi ha un fet objectiu que orienta, sense cap mena de dubte, a considerar que existia simptomatologia prèvia al 1 d'agost de 2008, i es l'existència de contacte a les arrels nervioses a nivell de L4-L5 i L5-S1; ens trobem doncs davant d'un procés degeneratiu de molt llarga durada i sense que hi hagi signe de lesió aguda ni clínica d'aparició brusca de les hernies. Per tant, sempre segons el parer d'aquest perit, és evident que tractant-se d'una patologia degenerativa de molt llarga evolució, ha degut de presentar manifestacions simptomatològiques des de anys abans del diagnòstic del Dr. Peña, encara que el pacient no li referís i la intensitat del dolor fos menor.
En el seu informe pericial el Dr. Peña manifesta que una hernia discal pot tenir -i habitualment en té- una simptomatologia anterior a la de la data en que es diagnostica. Nogensmenys, cal considerar que la patologia que presentava el Sr. Esparza consistent en una doble discopatia lumbar, associada a doble hernia discal, pot tenir una doble vessant, des del punt de vista evolutiu: d'una banda, les discopaties son fenomens degeneratius d'evolucio crònica, mentre que les hernies discals associades corresponen a un fenomen que pot ser manifestat com a patologia aguda i secundaria a un esforç aïllat o repetit.
D'ambdós dictàmens pericials se'n desprèn que el Sr. Esparza presentava una discopatia, fenomen degeneratiu d'evolucio crònica que existia prèvia a la signatura de la pòlissa d'assegurança. Per tant es pot parlar de malaltia, lesió, patologia o molèsties preexistents al sentit del capítol 5 de les condicions generals del contracte.
IV.- Dit això, per que aquesta malaltia preexistent sigui de natura a descartar la garantia subscrita, es imprescindible, tal com ho precisen les referides condicions generals, que la mateixa sigui coneguda pel assegurat i no hagués estat declarada en la contractació de la pòlissa.
A la qüestió sobre si és possible o no que el Sr. Esparza conegués o hagués tingut algun tipus de símptoma de la dita infermetat laboral a la data 1 d'agost del 2008, el Dr. Sandoval no contesta de manera rotunda, limitant-se a manifestar que el contacte sobre les arrels nervioses també és de llarga durada; sent aquest contacte causa suficient per produir dolors de tipus crònic. Al contrari el Dr. Peña és molt més explícit, manifestant que una patologia crònica com la discopatia degenerativa pot passar desapercebuda o evolucionar de forma subclínica amb molèsties suportables i perfectament compatibles amb una vida normal, fins al moment de la seva agudització, quan es produeixi un episodi d'hèrnia discal que provoca un dolor molt mes agut, i en moltes ocasions, irradiat en forma de lumbociatalgia; i que aquest podria ser el cas que ens ocupa, ja que tan sols el propi pacient coneix si ha tingut o no dolor previ a l'episodi pel qual ha estat tractat i quina ha estat l'intensitat del quadre dolorós. A la mateixa qüestió que la que fou posada al Dr. Sandoval, el Dr. Peña contesta de manera afirmativa, però afegeix que també és possible el contrari, és a dir que el Sr. Esparza no hagués tingut patologia prèvia, al menys identificada com a tal, abans del seu accident laboral.
A més a més, s'ha de posar de manifest que quan el Sr. Esparza va ingressar l'hospital va declarar com antecedents al·lèrgia a contrast iodat, apendicectomia i còlics nefrítics, però cap dolor o molèstia relacionada a una possible discopatia o hernia discal, i que el Sr. Peña va creure el Sr. Esparza quan va afirmar que la seva patologia era recent i secundaria a la realització d'esforços laborals, ja que aquesta explicació no presentava cap contradicció evident i resultava compatible amb la possibilitat de que en ocasions, el pacient pot no esdevenir plenament conscient del seu problema fins que arriba un episodi d'agudització del mateix.
V.- En conseqüència, no consta en autes la prova suficientment significativa de que el Sr. Esparza era coneixedor de la patologia que patia, preexistent a la contractació de la pòlissa, i per tant no podia declarar- la, ço que fa que la companyia no pot oposar al Sr. Esparza l'exclusió derivada de les disposicions del capítol 5.a de les condicions generals de la pòlissa. S'ha doncs d'estimar la demanda de la part recurrent i condemnar a la companyia Arnau a satisfer al Sr. Esparza la quantitat de 6.120 EUR, no discutida, amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, i imposició de les costes d'ambdues instàncies a la part recorreguda en virtut del principi de venciment.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Estimar el recurs del Sr. ENTITY_4;
Revocar la sentència de l'Hble Tribunal de Batlles de data 25 de novembre del 2010;
Estimar íntegrament la demanda de la part agent; Condemnar a la societat Arnau a satisfer al Sr. Esparza la quantitat de 6.120 EUR amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, aixi com a pagar les costes judicials d'ambdues instàncies.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
