ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.29d16918 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
90/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 24/11·31 mai 2011·Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 31 de maig del 2011 - ROJ: STSJAD 126/2011
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle24/11
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2011:126) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 31 de maig del 2011 - ROJ: STSJAD 126/2011).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 31 mai 2011 (n° 24/11) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJ Andorre (Sala Civil), 31 mai 2011, ROJ STSJAD 126/2011 (ECLI:AD:TSJADAD:2011:126)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD, Civil, 31 mai 2011, ROJ STSJAD 126/2011, ECLI:AD:TSJADAD:2011:126, recours n° 24/11 (Lire sur source officielle)
Note de référence : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral de la décision a été retenue.
Faits et procédure
La Caisse andorrane de sécurité sociale (CASS) a formé, le 9 avril 2008, une demande contre M. Palmer et la société Recio, tendant à la condamnation solidaire des défendeurs au paiement de 130 306,23 euros, outre intérêts légaux et dépens.
Les défendeurs ont soulevé une exception dilatoire de chose jugée. Par ordonnance (Aute) du 20 octobre 2008, le Batlle l'a rejetée et a mis les dépens de l'incident à la charge de la partie qui l'avait soulevée.
Par jugement du 24 novembre 2010, le Tribunal de Batlles a rejeté l'exception péremptoire de chose jugée réitérée au fond. Il a fait droit, « substancialment », à la demande : M. Palmer a été condamné à payer 20 850,83 euros, et les deux défendeurs solidairement 107 478,71 euros, avec intérêts légaux à compter du 10 décembre 2008 et dépens, honoraires d'avocat et de procureur compris, à liquider en phase d'exécution.
Les défendeurs ont interjeté appel. Ils formulaient trois griefs :
l'exception de chose jugée, déjà écartée à titre dilatoire, devait être accueillie comme exception péremptoire ;
une partie de la demande était tardive, dès lors que le petitum initial avait été élargi dans l'écrit de réplique ;
à défaut de succès du premier moyen, il n'était pas équitable de mettre les dépens à leur charge.
La CASS a conclu à la confirmation, avec dépens.
Le magistrat rapporteur était Joan Manel Abril Campoy. La formation était composée de Jean Louis Vuillemin (président), Joan Manel Abril Campoy et Eulàlia Amat Llari.
Question de droit
La Cour devait trancher trois questions :
Question 1 : une exception de chose jugée, rejetée à titre dilatoire, peut-elle être présentée de nouveau comme exception péremptoire lors du jugement au fond ?
Question 2 : l'écrit de réplique peut-il introduire une prétention nouvelle, en l'espèce une réclamation de 22 605,93 euros correspondant à la différence entre la pension d'invalidité et la pension de retraite à partir de 65 ans, ou se borne-t-il à préciser le petitum déjà formulé ?
Question 3 : les dépens de première instance doivent-ils être maintenus, compte tenu de la réduction partielle des prétentions ?
Solution et dispositif
Sur le premier moyen, la Sala rejette le grief. Elle rappelle une jurisprudence constante : les exceptions que les parties ont présentées comme dilatoires, et qui ont fait l'obj
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (24/11) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, al 31 de maig de 2011.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) va interposar demanda, de data 9-04-2008, envers el Sr. Palmer i la mercantil Recio, en virtut de la qual demana que es condemni solidàriament als defenents a l'abonament de la quantitat de 130.306,23 euros, amb més els interessos legals i les costes processals.
En data 30-04-2008, la representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda i va articular excepció dilatòria de cosa jutjada.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 24/11 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
II.- L'Hble. Batlle va dictar Aute,de data 20-10- 2008, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Primer.- Que ha de desestimar i desestima l'excepció de cosa jutjada formulada per la representació processal de la Cia. Recio i el Sr. Palmer..
Segon.- Imposar les costes generades pel present procediment incidental a la part promotora del mateix, inclosos els honoraris d'advocat i procurador de l'adversa".
III.- L'Hble. Tribunal de Batlles va resoldre el fons de l'assumpte per sentència, de data 24-11-2010, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Que ha de desestimar i desestima l'excepció peremptòria de cosa jutjada interposada per la Cia. Recio i el Sr. Palmer..
Que ha d'estimar i estima, substancialment, la demanda interposada per la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) contra la Cia. Recio, i el Sr. Palmer, i, conseqüentment, ha de condemnar i condemna el demandat Sr. Palmer a pagar a la demandant la suma de VINT MIL VUIT-CENTS CINQUANTA EUROS AMB VUITANTA-TRES CÈNTIMS (20.850,83.-EUR), millorada amb els interessos legals a comptar del dia 10 de desembre del 2008 i fins a la seva total liquidació; i ambdós demandats, solidàriament, a pagar a l'actora la suma de CENT SET MIL QUATRE-CENTS SETANTA-VUIT EUROS AMB SETANTA-UN CÈNTIMS (107.478,71.-EUR), millorada amb els interessos legals a comptar del dia 10 de desembre del 2008 i fins a la seva total liquidació; i a l'abonament de les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".
IV.- La representació processal de la part defenent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data 28-02-2011 ha presentat escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació de la sentència. Pel contrari, la part recorreguda ha articulat, en data 21-03-2011, escrit de contesta a les conclusions, segons el qual sol·licita la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els motius o greuges en els quals la part defenent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que l'excepció de cosa jutjada que fou al·legada per la part defenent, com a dilatòria, i refusada per Aute de 20-10-2008, s'ha tornat a reproduir en el procediment sobre el fons i ha de ser acollida, ara com a excepció peremptòria. En segon terme, manifesta que part de la reclamació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) esdevé extemporània, tota vegada que s'ha ampliat al llarg del procediment el petitum inicial. Així, manifesta que en l'escrit de rèplica s'ha formulat una nova demanda i conforme a la jurisprudència del Tribunal Superior aquesta actuació no és admissible. I, en tercer terme, afirma que si no prospera el primer motiu de recurs no seria just imposar les costes processals d'aquesta alçada ni de la instància. Afegeix que si el segon motiu esdevé acollit, ens trobarem front a una hipòtesi d'estimació parcial. Afegeix que dels tres conceptes reclamats (prestacions mèdiques, salari i capitalització de la pensió) la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ha desistit del primer, ha rebaixat el segon i ha admès els càlculs d'aquesta part quant al tercer.
II.- Quant al primer motiu o greuge que la part recurrent articula contra la sentència d'instància, s'ha de convenir amb allò que la sentència recorreguda recull en el seu III Considerant i que constitueix la jurisprudència d'aquesta Sala. En efecte, aquesta Sala Civil ha tingut ocasió de posar de relleu en reiterades ocasions que les excepcions que les parts litigants articulen com a excepcions dilatòries i que han estat objecte de coneixement i resolució per part del jutjador no poden de nou ésser sotmeses a un nou examen a través de la via de presentar-les ara com a excepcions peremptòries. Per consegüent, i sense necessitat de procedir a l'estudi de la viabilitat o no de l'excepció de cosa jutjada, de nou reproduïda, s'escau la desestimació d'aquest primer motiu de recurs.
III.- En el segon dels motius del recurs, la part defenent posa de manifest l'existència d'una variació del petitum de la demanda en l'escrit de rèplica, de forma que es vulneraria la jurisprudència de la Sala, en virtut de la qual, els escrits de rèplica i dúplica tenen com a finalitat l'aclariment de fets dubtosos i la precisió i aclariment dels fets objecte de debat, però no es pot a través dels mateixos l'alteració o modificació de les pretensions esgrimides a la demanda i a la contesta.
En concret, considera la recurrent que la partida que s'ha introduït ex novo a la rèplica és la petició de la diferència entre la suma que l'assegurada rebrà a partir dels 65 anys i la que li correspondria com a pensió de jubilació, i que xifra en l'import de 22.605,93 euros.
Tampoc aquest motiu pot prosperar. En efecte, en l'escrit de rèplica, com indica la sentència d'instància, s'han concretat els paràmetres o els indicadors relatius a la reclamació de la capitalització de la pensió d'invalidesa. Així, si bé esdevé cert que s'ha diferenciat entre la capitalització de la pensió d'invalidesa i la diferència entre la pensió d'invalidesa i la de jubilació a partir dels 65 anys, també ho és que, en primer terme, la reclamació pel concepte de capitalització de la pensió ja es va portar a terme en la demanda, de manera que en l'escrit de rèplica es pot procedir a aclarir i precisar les pretensions efectuades en el petitum i, en segon terme, que la totalitat de les partides reclamades no supera la pretensió total de la demanda, per import de 130.306,23 euros.
IV.- En darrer terme, i pel que fa a les costes processals, esdevé clar que la no imposició de les costes no es pot fonamentar en cap dels dos primer greuges o motius contra la sentència d'instància, tota vegada que els mateixos han estat refusats. En canvi, sí que, malgrat tractar-se d'una hipòtesi d'estimació substancial de la demanda, cal tenir present que les al·legacions de la defenent quant a les diferents partides reclamades (prestacions mèdiques, prestacions de salari i capitalització de la pensió) han estat en part tingudes en compte, per a la determinació del quantum de les mateixes, de manera que s'escau, acollir aquest extrem del recurs i revocar en aquest extrem la condemna en costes de la instància, atès que les consideracions anteriors permeten, en consonància amb allò que es preveu a la Novel·la 82, cap. X, determinar que correspon a cadascuna de les parts suportar les costes causades, essent les comunes per meitat.
Quant a les d'aquesta alçada, l'èxit parcial del recurs s'ha de traduir, tanmateix, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal de la mercantil Recio i el Sr. Palmer contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 24-11-2010, i revoquem la seva part decisòria, únicament en l'extrem relatiu a les costes processals, de manera que correspon a cada part suportar les costes causades a la seva instància, essent les comunes per meitat, mantenint la resta dels pronunciaments de la part dispositiva de la sentència. No procedeix efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-
