ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.ce345c4a · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
92/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 61/11·14 octobre 2011·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 14 d'octubre del 2011 - ROJ: STSJAD 214/2011
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle61/11
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2011:214) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 14 d'octubre del 2011 - ROJ: STSJAD 214/2011).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 14 octobre 2011 (n° 61/11) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 14 octobre 2011, STSJAD 214/2011 (ECLI:AD:TSJADAD:2011:214)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 14 octobre 2011, STSJAD 214/2011 (ECLI:AD:TSJADAD:2011:214) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le requérant, M. Barba, avait sollicité du Comú de Canillo, le 11 février 2010, la reconnaissance de la compétence communale pour le déneigement de la route secondaire CS-270, ainsi que l'obligation pour la commune de l'exercer. La commune n'ayant pas répondu, il est né une décision tacite de rejet, que le requérant a contestée.
Par jugement du 9 décembre 2010, le Tribunal de Batlles a rejeté la demande. M. Barba a interjeté appel le 22 février 2011, en soutenant principalement que l'article 4-10 de la Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns (loi qualifiée de délimitation des compétences des Comuns, du 4 novembre 1993) attribue aux Comuns la compétence exclusive en matière de déneigement. Il faisait valoir, en outre, que la commune avait elle-même exercé cette compétence, en lançant un appel d'offres public en 2009 et en concluant un contrat de déneigement avec une entreprise.
Le Comú de Canillo a répliqué que le déneigement des routes secondaires ne relevait pas de ses compétences et que le maintien de la route vers Incles, en hiver, visait à prévenir un risque d'accident.
La Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia était saisie en appel, la juridiction étant fondée sur l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia (premier fondement). La formation de jugement était composée de MM. Albert Andrés Pereira (président), Bernard Plagnet (magistrat rapporteur) et Mme Marie Conte.
Question de droit
La question centrale était de savoir si l'activité de déneigement (treta de neu) d'une route secondaire relève des compétences des Comuns au sens de la loi qualifiée de 1993, ou de celles de l'État. Deux questions accessoires se posaient : la recevabilité d'une demande de preuve en appel (article 64 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal), et l'effet juridique de comportements antérieurs de la commune (appel d'offres, contrat) sur l'interprétation des textes.
Solution et dispositif
Le Tribunal rejette l'appel en quatre temps.
Sur la preuve. La production de preuves est « excepcional en segona instància » (second degré). La preuve sollicitée par le Comú de Canillo n'étant pas nécessaire à la solution du litige, elle est écartée.
Sur les actes antérieurs de la commune. Le Tribunal juge que la réalisation de travaux de déneigement, «
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (61/11) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el 14 d'octubre de 2011
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0045-2/10.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 61/11 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- El Sr. Barba va interposar recurs contra la decisió tàcita desestimatoria per part del Comú de Canillo a la seva sol·licitud de data 11 de febrer del 2010, sol·licitant la declaració de la competència comunal per a netejar la neu a la carretera secundària 270 i l'obligació del seu exercici.
2.- En la sentencia del 9 de desembre del 2010 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Barba.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 22 de febrer de 2011, el Sr. Barba manifesta principalment que:
-l'article 4-10 de la Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns estableix la competència exclusiva dels Comuns sobre la treta de neu,
-la corporació demanada ha exercit la competència que se li reclama amb la demanda d'aquesta part,
-demana la condemna de l'adversa al pagament de les costes processals.
El Sr. Barba ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 6 d'abril de 2011.
4.- En la seva contesta de data 15 de març de 2011, l'Hble. Comú de Canillo manifesta principalment que:
-no són competència del Comú la treta de neu de les carreteres secundaries,
-si la carretera d'Incles no es neteja de neu a l'hivern, és per evitar la circulació de vehicles que pogués comportar un notable risc d'accidents no desitjables.
L'Hble Comú de Canillo ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 6 d'abril de 2011.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Sobre la demanda de proves
La pràctica de proves és excepcional en segona instància (article 64 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa).
La prova demanada per l'Hble. Comú de Canillo no és necessària per a la resolució del present litigi i s'ha de rebutjar.
Tercer.- Sobre el fons
El Sr. Barba demana que es reconegui la competència de l'Hble. Comú de Canillo sobre la treta de la neu de la carretera secundaria CS-270.
El demandant presenta dos classes d'arguments:
En primer lloc, estima que el propi Comú ha reconegut la seva competència en la matèria ja que ha convocat un concurs públic per a l'adjudicació dels treballs de treta de neu (edicte de data 22 de gener de 2009, veure foli 19). Desprès d'aquesta adjudicació, el Comú ha conclòs un contracte amb l'empresa Inter Serveis per a la treta de neu (contracte de data 18 de juny de 2009, veure foli 79; veure igualment el foli 85, el planing de distribució de màquines per sectors).
Però el fet que el Comú hagi previst aquests treballs, per raons d'interès general, no crea drets adquirits en benefici dels administrats. A més la realització d'aquests treballs no pot posar en qüestió la interpretació dels texts aplicables en la matèria (veure més avall).
En efecte, convé d'examinar els arguments relatius a la interpretació dels texts.
El text pertinent, és evidentment la Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns, de data 4 de novembre de 1993.
La llista de les competències atribuïdes als Comuns s'han d'interpretar en funció del principi general que figura a l'article 3-3 d'aquesta Llei:
« 3. Totes les competències que no siguin o previstes per aquesta Llei o les delegades per altres lleis, corresponen a l'Estat. »
Resulta d'aquest principi general que les competències dels Comuns no es poden interpretar de manera extensiva i convé per tant de fer una interpretació literal dels termes de la Llei.
Per tant, l'article 4-10-e de la Llei disposa que:
« Són competències dels Comuns....
e) La neteja de les vies públiques, recollida d'escombreries i deixalles i la protecció ambiental i ecològica. »
D'altra banda segons l'article 4-9 de la mateixa Llei:
« Son competències dels Comuns:
La construcció i millora de les vies públiques urbanes, carreteres secundàries, camins comunals i de muntanya, places, jardins, aparcaments i estacionaments.
Això no obstant, l'Estat preveu l'enquitranament de les vies públiques urbanes i el manteniment i l'enquitranament de les carreteres secundàries
Segons el principi general d'interpretació indicat més amunt aquests texts s'han d'interpretar de manera no extensiva. Cal remarcar, que la treta de neu no es menciona explícitament entre les competències fixades als Comuns. Com encertadament ho remarca la sentència recorreguda (fonament de dret Tercer), la neu no és un detritus. Per consegüent, cal concloure que aquesta activitat no relleva de les competències dels Comuns i que s'ha d'incorporar a « l'enquitranament de les vies públiques urbanes i el manteniment i l'enquitranament de les carreteres secundàries »
Aquesta interpretació no és posada en qüestió per la Llei 7/2005 del 21 de febrer de designació de carreteres (BOPA del 23/03/2005, n°25). En efecte, aquesta Llei te un objecte diferent d'aquest que es discuteix en el present litigi (l'objecte de la Llei es de canviar la nomenclatura i la definició d'una xarxa bàsica de vials).
Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Barba.
Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la decisió desestimaria per silenci administratiu guardat per l'Hble. Comú de Canillo a la sol·licitud del Sr. Barba de l'11 de febrer del 2010, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
