ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.05aa04c6 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
96/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 71/11·23 November 2011·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 23 de novembre del 2011 - ROJ: STSJAD 241/2011
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket71/11
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2011:241) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 23 de novembre del 2011 - ROJ: STSJAD 241/2011).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 23 novembre 2011 (n° 71/11) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 241/2011 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 23 novembre 2011)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 241/2011, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 23 novembre 2011, recours n° 71/11 (ECLI:AD:TSJADAD:2011:241) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
M. Estany, de nationalité d'origine espagnole, a déclaré en 2004 sa volonté d'acquérir la nationalité andorrane, en s'engageant à produire, dans un délai de cinq ans, la preuve qu'il avait perdu sa nationalité espagnole. Le ministre de la Justice et de l'Intérieur a fait droit à cette demande le 29 décembre 2004. Le Govern a ensuite reconnu la nationalité andorrane de l'intéressé par une résolution du 29 mars 2006, publiée au BOPA avec effet au 3 octobre 2005 (dates telles qu'indiquées dans la décision, dont la chronologie n'est pas entièrement cohérente avec le résumé figurant en tête de l'arrêt, qui évoque une acquisition en 2005).
Le 18 mai 2006, l'intéressé a recouvré la nationalité espagnole auprès du consulat d'Espagne à Andorre, pour des « questions molt estrictament personals i familiars » (motifs non détaillés dans la décision). En juin 2010, à l'occasion d'un contrôle de police, il était en possession de son passeport andorran et d'un DNI espagnol. Par résolution du 30 août 2010, le ministre de l'Intérieur a constaté la perte de la nationalité andorrane. Le recours de reposición a été rejeté le 7 décembre 2010 par le Govern. L'intéressé a renoncé à la nationalité espagnole le 6 septembre 2010, soit après la résolution de perte.
Saisi en premier ressort, le Tribunal de Batlles a rejeté la demande le 28 avril 2011. M. Estany a interjeté appel le 10 juin 2011, soutenant que l'exercice « actif » d'une nationalité étrangère constitue une condition indispensable de la perte, condition selon lui absente en l'espèce, et qu'il ne possédait en outre aucune nationalité, ce qui le plaçait dans une situation d'apatridie.
Question de droit
La Sala Administrativa devait déterminer si le fait pour un ressortissant andorran d'avoir recouvré, sur demande expresse, une nationalité étrangère constitue un « exercice actif d'une autre nationalité » au sens de l'article 23-2 du texte refondu de la Llei qualificada de la nacionalitat (décret législatif du 28 mars 2007, 5 octobre 1995). Elle devait ensuite apprécier si la situation de l'intéressé relevait de l'apatridie, au regard de l'article 15 de la Déclaration universelle des droits de l'homme.
Le texte applicable prévoit que, « si le Gouvernement a la certitude qu'une personne de nationalité andorrane exerce activement une autre nationalité, il engagera d'office une procédure de perte de la nationalité ». La question portait donc sur le sens de l'expression « exerce activement », que le texte ne définit pas.
Solution et dispositif
Le Tribunal distingue deux hypothèses. Dans la première, la personne acquiert une nationalité étr
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (71/11) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket71/11
Judgment Date23 November 2011
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: AD-001-1/11 TSA: 046/11
S E N T È N C I A NÚM. 71-2011
PARTS:
Apel·lant: Estany Representant: en nom propi Advocat: Puig
Apel·lada: M.I. GOVERN Representant: Benitez Advocat : Pina
A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de novembre de 2011
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-001-1/11.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 71/11 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
1.- El Sr. Estany va interposar recurs contra la decisió de desestimació del Govern de data 7 de desembre de 2010, confirmatòria de la resolució del Ministre d'Interior del 30 d'agost de 2010, tot sol·licitant l'anul·lació de l'acte impugnat i la declaració del seu dret a la nacionalitat andorrana.
2.- En la sentencia del 28 d'abril del 2011, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Estany.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 10 de juny del 2011, el Sr. Estany manifesta principalment que:
-Exercir « activament » altra nacionalitat que no sigui l'andorrana és un requisit indispensable per la pèrdua de la nacionalitat andorrana. Tal com diem, el Sr. Estany no ha exercit mai activament la nacionalitat espanyola que havia recuperat i a la que posteriorment va renunciar i per tan perdre.
-l'expedient administratiu dona com resultat que el Sr. Estany, no té cap nacionalitat
4.- En la seva contesta de data 4 de juliol del 2011, el MI Govern manifesta principalment que:
-tant la Constitució com la Llei qualificada de la nacionalitat són clares i la seva interpretació no dona lloc a dubtes: el Sr. Estany ha adquirit una nacionalitat diferent de l'andorrana, cosa que implica el seu exercici actiu, i aquest fet és causa de pèrdua de la nacionalitat andorrana
-es considera que concorre l'exercici actiu de la nacionalitat espanyola pel fet d'haver-la recuperat amb posterioritat a l'adquisició de l'andorrana,
-l'interessat no es una persona apatrida atès que ha renunciat voluntàriament a la seva nacionalitat d'origen però conserva el dret de recuperar-la.
5- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Convé de presentar un breu resum dels fets que han donat lloc al present litigi:
En data 2 de setembre del 2004, el Sr. Estany va presentar una declaració de voluntat d'adquirir la nacionalitat andorrana i « declaro que aportaré en un termini de cinc anys a comptar de la data de notificació per part del MI Govern, la prova d'haver perdut la nacionalitat que tinc » ( a saber, la nacionalitat espanyola): veure foli 44.
En data 29 de desembre del 2004, el Ministre de Justícia i Interior resolt favorablement la sol·licitud presentada pel Sr. Estany (veure foli 45,.48).
En data 23 de març del 2006 l'interessat presenta una declaració jurada « que ha perdut la nacionalitat espanyola » (veure foli
Atès que l'interessat ha acreditat fefaentment que ha perdut la nacionalitat d'origen, el Govern resol «que reconeix la nacionalitat andorrana al Sr. ENTITY_4: resolució de data 29 de març del 2006 (veure foli 49) i publicació al BOPA (amb efectes des del 3 d'octubre del 2005: veure foli 50).
El Sr. Estany va recuperar la nacionalitat espanyola, davant el Consol d'Espanya a Andorra, amb efectivitat a partir del dia 18 de maig del 2006, « degut a qüestions molt estrictament personals i familiars » (segons en el seu escrit al MI Govern de data 11 d'agost del 2010., foi. 55).
En data 11 de juny de 2010, la Policia va controlar el Sr. Estany i, en el moment del control, l'interessat estava en possessió del seu passaport andorrà i d'un DNI espanyol (veure foli. 51).
En conseqüència, per resolució de data 30 d'agost del 2010, el Ministre d'Interior resol la pèrdua de la nacionalitat andorrana del Sr. Estany (veure foli 62). Per resolució de data 7 de desembre del 2010, el MI Govern ha desestimat el recurs de reposició interposat per l'interessat.
En fi, el Sr. Estany ha renunciat a la nacionalitat espanyola el 6 de setembre del 2010 (veure foli 75).
Tercer.- El Govern ha aplicat l'article 23-2 del Decret legislatiu del 28-3-2007 de publicació del text refós de la Llei qualificada de la nacionalitat, del 5 d'octubre de 1995, amb les seves modificacions successives (BOPA 29/2007, p. 2527, publicació 04/04/2007).
Segons aquest text:
« 2. Si el Govern té constància que una persona de nacionalitat andorrana exerceix activament una altra nacionalitat, incoarà d'ofici un expedient de pèrdua de la nacionalitat. »
Es tracta per tant, d'interpretar l'expressió « exerceix activament una altra nacionalitat ».
S'han de distingir dues situacions:
En un primer cas, una persona ha adquirit la nacionalitat d'un Estat estranger sense manifestació expressa de voluntat per part seva: en aquesta hipòtesi, cal considerar que no exerceix activament una altra nacionalitat.
Però si la persona ha adquirit la nacionalitat d'un Estat estranger fent una manifestació expressa de voluntat, cal treure la conseqüència que « exerceix activament una altra nacionalitat ». En efecte, en aquesta hipòtesi aquesta persona ha tingut un comportament actiu, ja que a pres la iniciativa de demanar la nacionalitat d'un Estat estranger.
El Sr. Estany es troba en aquesta segona hipòtesi. En efecte, resulta de l'examen de l'expedient que ell mateix ha tornat a demanar la nacionalitat espanyola, desprès d'haver renunciat una primera vegada (veure mes amunt, fonament de Dret Segon). A més, podem remarcar que aquesta demanda s'ha presentat en un termini breu a partir de l'obtenció de la nacionalitat andorrana.
Per tant, la resolució del Govern és conforme al text de l'article 23, ja mencionat, i el recurs s'ha de rebutjar.
Podem afegir que l'interessat no es troba en la situació d'un apatrida i la resolució del MI Govern no es pot considerar com contraria a les disposicions de l'article 15 de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Segons els termes d'aquest article:
« 1. Tot individu te dret a una nacionalitat
No pot ser privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat »
En aquest cas, el Sr. Estany te evidentment dret a la nacionalitat espanyola, que es la seva nacionalitat d'origen i no es troba per tant en la situació d'un apatrida.
Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Estany.
Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la decisió del MI Govern de data 7 de desembre de 2010, confirmatòria de la resolució del Ministre d'Interior del 30 d'agost de 2010, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
