ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.a8d02855 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
98/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 73/11·16 décembre 2011·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 16 de desembre del 2011 - ROJ: STSJAD 265/2011
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle73/11
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2011:265) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 16 de desembre del 2011 - ROJ: STSJAD 265/2011).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 16 décembre 2011 (n° 73/11) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 265/2011 (ECLI:AD:TSJADAD:2011:265), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 16 décembre 2011
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 265/2011, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 16 décembre 2011, recours n° 73/11 (Lire sur source officielle)
Note de méthode : la référence fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence canonique retenue est celle figurant dans le texte intégral (ROJ STSJAD 265/2011 ; ECLI:AD:TSJADAD:2011:265 ; recours n° 73/11). Le résumé automatique (« Resum I.A. ») présent sur la page source n'appartient pas à la décision et n'a pas été pris en compte comme source.
Faits et procédure
Un agent a sollicité la prestation économique ordinaire pour désocupació involuntària (chômage involontaire) auprès du Gouvernement d'Andorre. Par deux décisions administratives des 30 avril et 28 juillet 2010, la demande a été rejetée. Le motif tenait à ce que l'intéressé avait fait l'objet d'un licenciement disciplinaire, qui relevait, selon l'Administration, d'un licenciement justifié exclu du champ de la prestation. Le requérant demandait l'annulation de ces décisions et la condamnation du Gouvernement au paiement de la prestation pour la période du 16 janvier au 12 août 2010.
Par jugement du 4 février 2011, la Section administrative du Tribunal de Batlles a rejeté la demande. Le requérant, appelant, a interjeté appel en soutenant, d'une part, une erreur d'interprétation du Règlement du 19 novembre 2008, dans sa rédaction issue du décret du 16 septembre 2009, au motif que l'Administration ne pouvait apprécier elle-même le caractère justifié du licenciement, cette appréciation relevant des tribunaux dès lors qu'une action en improcédence avait été engagée. D'autre part, il invoquait la violation du principe d'égalité, en comparaison avec une autre procédure traitée différemment par l'Administration.
Le Gouvernement a conclu au rejet de l'appel. Il a soutenu que les situations comparées n'étaient pas équivalentes et que le principe d'égalité est subordonné au principe de légalité. Les parties ont été entendues lors de l'audience.
Question de droit
La décision pose deux questions :
L'Administration peut-elle refuser le bénéfice de la prestation pour désocupació involuntària sur le fondement de l'article 34.2 du Règlement de 2008, alors que le licenciement disciplinaire fait l'objet d'une contestation judiciaire en cours ?
La méconnaissance alléguée du principe d'égalité, résultant d'un traitement divergent d'une situation analogue, peut-elle fonder l'annulation d'une décision conforme à la règle de droit applicable ?
Solution et dispositif
Sur le premier moyen, la Cour rappelle le texte applicable. L'article 34.1 du Règlement dispose que la prestation est accordée aux travailleurs placés en situation de chômage involontaire, qui s'engagent à participer à des actions de formation et à accepter les offres de travail adéquates. L'article 34.2 définit le chômage involontaire comme la situation d'un travailleur qui, « tot i voler i poder treballar, perd la feina total
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (73/11) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, 16 de desembre de 2011
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0081-1/10.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 73/11 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1r.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de data 4 de febrer de 2011 va desestimar la demanda formulada pel Sr. Soriano contra el M.I. Govern, en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions administratives de 30 d'abril i 28 de juliol de 2010, mitjançant les quals es va denegar la prestació econòmica ordinària per desocupació involuntària que havia sol·licitat l'agent, i que es condemnés el Govern a abonar aquesta prestació, amb efectes des del 16 de gener al 12 d'agost de 2010.
2n.- La representació de la part agent va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, el qual es basa, en síntesi, en els següents arguments:
En primer lloc s'aclareix que en cap moment l'interessat ha sol·licitat l'aplicació retroactiva del nou Reglament de 23 de juny de 2010 i que la referència a aquesta disposició només tenia per finalitat contribuir a la interpretació de la normativa anterior, que és la que resulta aplicable en aquest cas.
Com a primer motiu d'impugnació pròpiament dit, hom argumenta que la sentència apel·lada ha interpretat de manera errònia el Reglament de 19 de novembre de 2008, en la redacció que li va donar el Decret de 16 de setembre de 2009, ja que l'Administració no pot entrar a valorar si s'ha produït o no un acomiadament justificat del treballador, la qual cosa està reservada als Tribunals, des del moment en què l'interessat va interposar una demanda a fi de què es declarés que el seu acomiadament era improcedent.
D'altra banda, considera que s'ha infringit el principi d'igualtat, ja que l'Administració ha resolt en un sentit diferent un altre procediment relatiu a la mateixa matèria, i afirma que era imprescindible l'aportació d'aquest expedient, per tal d'acreditar la vulneració invocada.
3r.- La representació del M.I. Govern s'ha oposat al recurs, en considerar que la sentència impugnada ha fet una correcta interpretació de les normes aplicables al cas. En concret, afirma que l'Administració s'ha limitat a valorar els documents aportats pel sol·licitant a fi de determinar si complia els requisits exigits per a l'atorgament de la prestació econòmica que sol·licitava, extrem sobre el qual es va arribar a una conclusió negativa, atès que l'agent havia estat objecte d'un acomiadament disciplinari.
Pel que fa a la infracció del principi d'igualtat, el Govern defensa que les circumstàncies de fet que presentava l'expedient que el recurrent invoca com a terme de comparació no eren equiparables i, en qualsevol cas, aquest principi resta sotmès al de legalitat, per la qual cosa era improcedent atorgar a l'agent una prestació econòmica per desocupació involuntària, quan no complia els requisits exigits reglamentàriament.
4t.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs respectius interessos.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- L'article 34 del Reglament regulador de les prestacions econòmiques d'atenció social, de 19 de novembre de 2008, en la redacció que li va donar el Decret de 16 de setembre de 2009, disposa que "la prestació econòmica per desocupació involuntària és atorgada pel Govern d'Andorra a favor dels treballadors que han quedat en situació de desocupació involuntària i que es comprometen a participar en accions de formació i capacitació laboral i a acceptar les propostes adequades de treball".
Segons l'apartat 2n. del mateix precepte, "es considera desocupació involuntària la situació en què es troba el treballador que tot i voler i poder treballar perd la feina totalment, de forma aliena a la seva voluntat. No es considerarà desocupació involuntària l'originada per l'acomiadament justificat del treballador, el desistiment unilateral del treballador sense motiu justificat i la resolució del contracte per mutu acord de les parts".
El darrer incís de l'article que s'acaba de transcriure exclou del concepte de desocupació involuntària i, en conseqüència, de la prestació econòmica corresponent, entre d'altres supòsits, l'acomiadament justificat del treballador. No hi ha dubte, i de fet no ho discuteixen les parts, que un comiat disciplinari ha de ser considerat com a justificat, per la qual cosa el treballador que hagi estat objecte d'un acomiadament d'aquestes característiques no pot ser, en el sistema del Reglament de 19 de novembre de 2008, beneficiari d'aquella prestació.
La qüestió es planteja quan, com succeeix en aquest cas, el treballador no accepta l'acomiadament disciplinari i interposa demanda davant dels Tribunals a fi de què es declari que, en realitat, el comiat era improcedent.
El nou Reglament de 23 de juny de 2010 disposa que, en aquests supòsits, el treballador es beneficia de la prestació, la qual es perd automàticament si es declara procedent el comiat per sentència ferma, amb la conseqüència ulterior de què es perden també les expectatives de cobrament en situacions de desocupació futures, pel temps durant el qual s'hagi beneficiat incorrectament de la prestació.
Tanmateix, la regulació no era equiparable durant la vigència del Reglament de 19 de novembre de 2008, que és la norma aplicable en aquest cas. Segons l'article 34.2 d'aquest Reglament, es considerava en tot cas com a desocupació involuntària aquella que derivava de l'acomiadament justificat del treballador, i dins d'aquest concepte s'ha d'incloure, com abans s'ha dit, el comiat disciplinari, sense que es contemplés l'aplicació d'un règim transitori en cas d'impugnació en via judicial del comiat.
Contra allò que sosté la part apel·lant, l'Administració està facultada per qualificar jurídicament els documents que presenta el sol·licitant de la prestació, a fi de determinar si aquest reuneix els requisits necessaris per a l'obtenció de la mateixa. En conseqüència, un cop es va constatar que l'agent havia estat objecte d'un acomiadament disciplinari, l'aplicació de l'article 34.2 del Reglament de 2008 comportava la denegació de la sol·licitud, en no poder-se apreciar l'existència d'una desocupació involuntària.
Aquesta valoració realitzada pels serveis de l'Administració es troba, tanmateix, subjecta a la posterior decisió dels Tribunals, de manera que si aquests declaren la improcedència de l'acomiadament, l'interessat podrà demanar que es revisi la resolució adoptada en un inici.
En conseqüència, procedeix desestimar aquest primer motiu d'impugnació.
Tercer.- El recurrent addueix també la infracció del principi d'igualtat, ja que considera que s'ha resolt en un sentit diferent un altre procediment relatiu a un sol·licitant que es trobava en una situació equiparable. L'Administració ha negat aquest extrem, al·legant que existeixen entre ambdós supòsits diferències notables, ja que, en el cas que s'invoca com a terme de comparació, l'empresa no havia abonat els salaris amb puntualitat, ni tampoc les cotitzacions a la Seguretat Social, cosa que es va comprovar davant la C.A.S.S.
En qualsevol cas, com recorda la sentència apel·lada, la jurisprudència d'aquesta Sala ha declarat de manera constant i reiterada que el principi d'igualtat resta subordinat al de legalitat, de manera que no es pot pretendre vàlidament que no es procedeixi a l'aplicació d'una norma jurídica a un supòsit particular, pel fet de què, per qualsevol circumstància, aquella no hagués estat aplicada a d'altres casos d'anàloga significació.
Per això, amb independència de les similituds o diferències que poguessin existir entre ambdós supòsits, la petició del recurrent havia de ser valorada i resolta d'acord amb les normes aplicables, com és en aquest cas el Reglament de 19 de novembre de 2008, en els termes que abans s'han examinat. És per això que resulta irrellevant la pràctica de la prova sol·licitada per la representació del recurrent.
En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament aquest recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Soriano contra la sentència dictada el 4 de febrer de 2011 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes d'aquesta instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
