ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.44043bb6 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
98/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 88/11·16 décembre 2011·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 16 de desembre del 2011 - ROJ: STSJAD 279/2011
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle88/11
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2011:279) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 16 de desembre del 2011 - ROJ: STSJAD 279/2011).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 16 décembre 2011 (n° 88/11) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 279/2011 (ECLI:AD:TSJADAD:2011:279)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa, 16 décembre 2011, ROJ STSJAD 279/2011, n° de recours 88/11 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Mme Martin, assurée auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), a sollicité une pension d'invalidité pour maladie commune. Par décision du 5 juillet 2010, confirmée sur recours gracieux le 13 septembre 2010, la CASS a refusé la prestation au motif que l'intéressée ne remplissait pas les conditions de l'article 166 de la Llei 17/2008 du 3 octobre, de la sécurité sociale.
Saisi par l'assurée, le Tribunal de Batlles, par jugement du 3 mai 2011, a fait droit à sa demande. La CASS a interjeté appel le 14 juin 2011, en soutenant principalement que les experts avaient surestimé la déficience rachidienne dorso-lombaire, qu'une addition des taux de déficience lombaire et cervicale était inadmissible, et que les facteurs complémentaires devaient se combiner avec l'élément objectif sans addition pure et simple. À titre subsidiaire, elle invoquait un classement dans le groupe 1 de la catégorie A.
Mme Martin a conclu au rejet de l'appel, à la sommation des taux de déficience lombaire et cervicale, à l'addition des facteurs complémentaires au taux de perte de capacité de gain, et à sa reconnaissance dans le groupe 2 de la catégorie A. Elle a également demandé la condamnation de la CASS aux dépens.
Le Tribunal supérieur de justice, Sala Administrativa, a été saisi sur le fondement de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia (compétence, premier fondement de la décision).
Question de droit
Le litige portait sur deux points distincts, identifiés par la juridiction elle-même :
Le degré d'invalidité lié à la pathologie lombaire : il s'agissait de déterminer si le taux d'incapacité retenu par les experts judiciaires, au regard de l'indice de Schöber et de la rigidité lombaire constatée, était juridiquement admissible.
Le mode de calcul de l'augmentation au titre des facteurs complémentaires lorsque la perte de capacité de gain est inférieure à 60 % mais supérieure ou égale à 50 %. La question était de savoir si ce supplément s'ajoute au taux ou s'y combine selon une autre méthode.
La définition applicable, rappelée par la décision, est celle de l'article 166 de la Llei 17/2008 : l'invalidité est la situation résultant d'une détérioration prématurée de l'organisme, médicalement constatée, présumée définitive, et produisant une réduction d'au moins 60 % de la capacité de gain.
Solution et dispositif
Sur le taux d'invalidité, la juridiction relève que la CASS ne contestait pas formellement les constats de rigidité lombaire, mais critiquait l'indice de Schöber. Elle retient que « Queda per tant acreditat que l'interessada pateix una rigidesa lumbar » et applique le barème Padovani (p. 137 du
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (88/11) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el 16 de desembre de 2011
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0069-1/10.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 88/11 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La Sra. Martin va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 13 de setembre de 2010 confirmant en alçada la decisió del 5 de juliol del 2010, tot sol·licitant la revocació de l'acte impugnat
2.- En la sentencia del 3 de maig del 2011, el Tribunal de Batlles ha estimat la demanda promoguda per la Sra. Martin.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 14 de juny del 2011, la CASS manifesta principalment que:
-els perits han realitzat una sobrevaloració de la minva que presenta l'assegurada a nivell del raquis dorso-lumbar,
-les minves referides a nivell lumbar i cervical afecten a dos funcions diferents i les minves que presenta l'assegurada quedarien fixades en un 49,28 %,
-els factors complementaries s'han de combinar amb l'element objectiu, no procedint en cap cas la mera addició de les dues magnituds,
-l'assegurada no justificaria ser classificada en el grup segon de la categoria A, subsidiàriament, l'assegurada hauria de ser classificada en la categoria A grup primer.
La CASS ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 5 de setembre del 2011.
4.- En la seva contesta de data 12 de juliol del 2011, la Sra. Martin manifesta principalemnt que:
-existeix una important minva a nivell del raquis dorso-lumbar,
-s'han de sumar els percentatges de minva al nivell lumbar i cervical, ja que afecten la mateixa funció,
-s'han de sumar els factors complementaris al percentatge de pèrdua de capacitat de guany
-l'assegurada no pot realitzar treballs domèstics i, en conseqüència te dret a una pensió d'invalidesa del grup segon de la categoria A
La interessada ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 22 de juliol del 2011 i demana la condemna de la part adversa al pagament de les costes processals.
5- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Per una resolució de data 13 de setembre de 2010 confirmant en alçada la decisió del 5 de juliol del 2010, la CASS ha resolt « de no atorgar a la Sra. Martin una pensió d'invalidesa derivada de malaltia » (veure foli 16)
La CASS manifesta en efecte que la interessada no compleix els requisits de l'article 166 de la Llei 17/2008 del 3 d'octubre:
« Definició: La invalidesa derivada d'accident no laboral o malaltia comuna és la situació que resulta d'una deterioració prematura de l'organisme, mèdicament comprovada, derivada d'una malaltia comuna o d'un accident no laboral, presumiblement definitiva, i que produeix una reducció d'almenys el 60% de la seva capacitat de guany »
El litigi es basa en dos punts:
-el grau d'invalidesa lligat a la patologia lumbar
-la manera de càlcul de l'augment quan la reducció de la capacitat de treball es inferior al 60 % però superior al 50 %.
Tercer: Sobre el grau d'invalidesa
El punt de divergència entre la CASS i l'assegurada concerneix en determinar el grau d'incapacitat lligat a la patologia lumbar.
En un informe de data 5 d'abril de 2011, l'Àrea de Control Sanitari de la CASS indica que « la discordança amb la valoració efectuada pels perits sorgeix en la valoració que aquests han realitzat de les seqüeles presentades per la pacient a nivell del raquis dorso-lombar » (veure foli 189).
L'Àrea de Control Sanitari considera que l'assegurada no presenta minves objectivaves i la minva hauria de ser del 5 % (veure foli 190).
En l'informe efectuat pels forenses, es constata un índex de Schöber de 10-13 cm. (veure foli 164). Com l'indica la sentencia recorreguda (veure Fonament de dret tercer), l'índex de Schöber és normalment de 10-15 cm. I tota reducció del diferencial per sota de 5 cm constitueix un signe de rigidesa lumbar.
El perit de l 'agent va constatar igualment « una rigidesa de la flexió dorso-lumbar, amb un índex de Schöber de 10 cm-13 cm » (veure foli 63, informe de data 14 de juliol de 2010).
En el seu informe de data 5 d'abril de 2011, ja mencionat, l'Àrea de Control Sanitari de la CASS no discuteix formalment aquests resultats, però fa una crítica de l'índex: en si mateix: «En relació a l'índex de Schöbert, cal destacar que la constatació efectuada resulta si més no paradoxal, atès que un 10 en flexió ventral significa una immobilitat total i un 13, extensió dorsal, significa que la mobilitat és millor al darrera, situació il·lògica des del punt de vista fisiopatologic » (veure foli 189).
Queda per tant acreditat que l'interessada pateix una rigidesa lumbar. En aquestes condicions, cal aplicar les disposicions que figuren a la pàgina 137 de la Guia Barem de Padovani: "Persistència de dolors principalment i molèstia funcional (hi hagi o no seqüeles de fractures) -importants de 15 a 25"
El perit judicial ha escollit la forquilla intermitja, 20 %, i, com ha jutjat la sentència recorreguda, « escau confirmar el seu criteri doncs apareix dins els límits de la discrecionalitat mèdica » (fonament de dret tercer).
La sentencia recorreguda s'ha de confirmar sobre aquest punt i l'IPP s'eleva a 54 punts.
Quart.- Sobre el factors complementaris
Quan la pèrdua de capacitat de treball és igual o superior al 50 %, com és el cas, es poden considerar altres factors, com l'edat, les facultats físiques i mentals i les aptituds i la formació professionals de la persona assegurada (Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social). Els factors complementaris es desenvolupen i quantifiquen a l'annex 1 del Reglament.
En aquest cas, el litigi tracta principalment sobre la qüestió de principi del mode de càlcul d'aquest augment.
En efecte, la CASS admet, a títol subsidiari, que l'augment es pot aplicar, però critica el mode de càlcul adoptat per la sentencia recorreguda.
Segons la CASS, el càlcul ha de ser: el 54 % + 4,08 % (7,5% del 54% = 58,05%
Segons la sentència, el càlcul ha de ser: el 54 % + 7,5 % = 61,5 %.
La interpretació realitzada per la sentencia està justificada per dos motius:
-en primer lloc, la interpretació literal de la norma (l'annex 1 del Reglament);
-en segon lloc, la finalitat d'aquesta norma. Aquesta mesura, de caràcter social, es fonamenta en la voluntat del legislador d'afavorir els assegurats que han patit una pèrdua de la capacitat de treball important (igual o superior al 50 %) i que, compte tingut d'altres factors (edat, formació professional...), experimentaran dificultats en mantenir llurs mitjans de vida. Aquesta finalitat condueix per tant a adoptar una interpretació que sigui favorable als assegurats. En efecte, amb el mode de càlcul defensat per la CASS, un nombre molt limitat d'assegurats podria beneficiar-se d'aquest augment.
La sentencia per tant s'ha de confirmar sobre aquest punt.
Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la CASS
Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la resolució de la CASS de data 13 de setembre de 2010, confirmant en alçada la decisió del 5 de juliol de 2010, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa i, per tant, procedeix a la seva anul·lació.
Tercer: Declarar el dret de l'agent a la concessió d'una pensió d'invalidesa per malaltia comuna de la categoria A, grup 2.
Quart: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
