ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.b96f44d5 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
96/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 6/11·17 mei 2012·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 17 de maig del 2012 - ROJ: STSJAD 207/2012
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI6/11
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2012:207) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 17 de maig del 2012 - ROJ: STSJAD 207/2012).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 17 mai 2012 (n° 6/11) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 207/2012 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 17 mai 2012)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 207/2012, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 17 mai 2012 (ECLI:AD:TSJADAD:2012:207) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par deux décisions du 13 mai 2010, le Comú d'Andorra la Vella a infligé à la société Bermudez deux amendes, de 44 289,19 euros et de 24 796,70 euros, pour infractions de défraudation. Ces infractions consistaient en l'omission et la fausse déclaration des données nécessaires à la détermination de la base d'imposition de l'impôt sur les rendements locatifs, au titre des exercices 2005 et 2006.
La société a formé un recours d'alzada, qui a été rejeté par silence administratif. Elle a alors saisi la Section administrative du Tribunal de Batlles. Par jugement du 14 décembre 2010, celui-ci a rejeté la demande et confirmé intégralement les résolutions administratives.
Saisi en appel, le Tribunal Superior de Justícia était appelé à statuer sur l'interprétation de l'article 117 de l'Ordinació tributària comunal. Selon l'appelante, cette disposition interdit l'ouverture d'une procédure de sanction lorsque la dette fiscale a été acquittée pendant la période volontaire, puisque la procédure de contrainte n'a pas été engagée. Les représentations du Gouvernement et du Comú ont conclu au rejet de l'appel. La procédure s'est déroulée par voie de conclusions écrites, l'audience orale ayant été remplacée.
Le texte ne précise pas la date de publication de la décision ni le montant de la dette fiscale principale.
Question de droit
La question litigieuse, telle que la formule la Cour, est de savoir si, la défraudation étant établie, le Comú pouvait engager une procédure de sanction alors que les liquidations complémentaires avaient été réglées en période volontaire. Il s'agit en substance de déterminer si l'article 117 de l'Ordinació tributària comunal subordonne l'exercice du pouvoir de sanction à l'engagement préalable de la procédure de recouvrement forcé.
La Cour relève que la commission de l'infraction n'est pas contestée. Le débat porte exclusivement sur la possibilité juridique d'ouvrir la procédure sanctionnatrice.
Solution et dispositif
Le Tribunal Superior rejette l'appel. Il retient que l'article 117 doit être interprété à la lumière de la Llei de bases de l'ordenament tributari, à laquelle il ne peut déroger en vertu du principe de hiérarchie normative. Le motif central est formulé ainsi :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Quan aquest precepte disposa que "el procediment sancionador s'inicia a partir de l'endem\u00e0 del dia en qu\u00e8 s'acaba el per\u00edode de recaptaci\u00f3 en per\u00edode de constrenyiment", s'ha d'entendre que s'est\u00e0 referint a aquells sup\u00f2sits en qu\u00e8 s'hagu\u00e9s iniciat la via de constrenyiment, per\u00f2 sense que aix\u00f2 impedeixi l'aplicaci\u00f3 de les sancions corresponents, tamb\u00e9 en els casos en que el deute tributari s'ha satisfet en per\u00edode voluntari. »
(Traduction libre : « Lorsque cette disposition énonce que "la procédure de sanction s'ouvre à compter du lendemain du jour où s'achève la période de recouvrement en période de contrainte", elle doit être entendue comme visant les hypothèses où la voie de la contrainte a été engagée, sans que cela fasse obstacle à l'application des sanctions correspondantes lorsque la dette fiscale a été acquittée en période volontaire. »)
Le dispositif est le suivant :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Desestimar el recurs d'apel·laci\u00f3 que interposa l'entitat Bermudez contra la sent\u00e8ncia dictada per la Secci\u00f3 Administrativa del Tribunal de Batlles el 14 de desembre de 2010, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades. »
*(Traduction libre : « Rejette l'appel formé par la société Bermudez contre le jugement rendu par la Section administrative du Tribunal de Batlles le 14 décembre 2010, lequel est confirmé dans toutes ses dispositions, sans pron
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (6/11) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1r.- L'Hble. Comú d'Andorra la Vella va imposar a l'entitat Bermudez, en data 13 de maig de 2010, dues sancions de 44.289,19 i 24.796,70 euros de multa, respectivament, com a responsable de sengles infraccions de defraudació, per l'omissió i el falsejament de les dades necessàries per a la determinació de la base de tributació de l'impost sobre els rendiments arrendataris, en els exercicis 2005 i 2006.
2n.- Bermudez va interposar recurs d'alçada contra les esmentades resolucions sancionadores i, un cop el va entendre desestimat per silenci administratiu, va formular demanda davant de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles.
Un cop tramitat el procés, la sentència de 14 de desembre de 2010 va desestimar la demanda i va confirmar íntegrament les resolucions administratives impugnades.
3r.- La representació processal de Bermudez va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, en el qual es reprodueixen substancialment els mateixos arguments que van fonamentar la pretensió anul·latòria exercitada davant la Batllia. En opinió de l'agent, l'article 117 de l'Ordinació Tributària del Comú d'Andorra la Vella fa improcedent la imposició de les sancions, ja que, segons aquest precepte, "el procediment sancionador s'inicia a partir de l'endemà del dia en què s'acaba el període de recaptació en període de constrenyiment", mentre que, en aquest cas, el deute tributari va ser satisfet en període voluntari, de manera que no es va iniciar la via de constrenyiment i, en conseqüència, no procedia iniciar el procediment sancionador.
4t.- Les respectives representacions del Govern i del Comú d'Andorra la Vella van sol·licitar que es desestimés íntegrament el recurs d'apel·lació i que es confirmés la sentència impugnada.
5è.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- En el cas que ara s'examina, no es discuteix que la societat agent va presentar una declaració incomplenta en els exercicis 2005 i 2006, sobre l'impost dels rendiments arrendataris, cosa que va donar a que el Comú d'Andorra la Vella girés sengles liquidacions complementàries, que van ser satisfetes pel subjecte passiu en període voluntari.
En conseqüència, no ofereix dubtes que l'entitat recurrent va cometre una infracció de defraudació, prevista en els articles 62 de la Llei de bases de l'ordenament tributari i 115.3.a) de l'Ordinació tributària comunal, cosa que no resulta discutida.
La qüestió litigiosa es redueix a determinar si, tot i haver-se produït la infracció esmentada, el Comú podia iniciar o no un procediment sancionador per aquest fet. En opinió de l'agent, l'article 117 de l'Ordinació tributària comunal feia impossible la incoació d'aquest expedient sancionador, ja que el pagament de la liquidació complementària es va produir en període voluntari i, per això, no es va iniciar la via de constrenyiment. Ara bé, segons el precepte esmentat, "el procediment sancionador s'inicia a partir de l'endemà del dia en què s'acaba el període de recaptació en període de constrenyiment". En base al tenor literal d'aquest article, la recurrent afirma que, no havent-se iniciat el període de constrenyiment, no procedia iniciar tampoc el procediment sancionador.
Tercer.- Com resulta de la pròpia sistemàtica de la Llei de bases de l'ordenament tributari, que es seguida rigorosament en aquest punt per l'Ordinació tributària comunal, són dues realitats diferents la gestió tributària, que comprèn els procediments de liquidació i recaptació, i d'altra banda el règim d'infraccions i sancions. Mentre que la primera es troba regulada en la secció 2ª del capítol III de la Llei de bases de l'ordenament tributari, el règim sancionador s'inclou en la secció 3ª del mateix capítol.
La substantivitat pròpia que presenta el règim sancionador respecte del procediment de liquidació i recaptació porta a la conclusió ineludible de què les infraccions es consumen i són sancionades amb independència de què les liquidacions addicional o complementàries que resulten del descobriment d'altres dades no declarades pel subjecte passiu hagin estat satisfetes en període voluntari o de constrenyiment. Si no s'admetés aquest principi, la pròpia virtualitat del règim sancionador quedaria subjecta a les contingències del procediment de recaptació, i això suposaria una greu infracció del principi d'igualtat davant la llei. En efecte, en aquest cas l'aplicació de les sancions quedaria condicionada a què la liquidació complementària no s'hagués satisfet en període voluntari, cosa que dependria de la voluntat de l'infractor o, en determinats casos, de la seva capacitat econòmica.
S'ha de concloure, doncs, que l'aplicació de les sancions tributàries procedirà sempre que s'hagi comès una infracció d'aquesta naturalesa, amb independència dels resultats o vicissituds del procediment de recaptació.
Quart.- L'article 117 de l'Ordinació tributària del Comú d'Andorra la Vella, que invoca la recurrent, ha de ser interpretat en funció de les previsions de la Llei de bases de l'ordenament tributari, que no pot contravenir com resulta del principi de jerarquia normativa.
Quan aquest precepte disposa que "el procediment sancionador s'inicia a partir de l'endemà del dia en què s'acaba el període de recaptació en període de constrenyiment", s'ha d'entendre que s'està referint a aquells supòsits en què s'hagués iniciat la via de constrenyiment, però sense que això impedeixi l'aplicació de les sancions corresponents, també en els casos en que el deute tributari s'ha satisfet en període voluntari, de manera que no s'ha arribat a estendre el certificat de descobert que comença la via de constrenyiment.
En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que interposa l'entitat Bermudez i confirmar la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa l'entitat Bermudez contra la sentència dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles el 14 de desembre de 2010, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
