ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.5bb89543 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
90/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 90/11·15 juni 2012·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 15 de juny del 2012 - ROJ: STSJAD 210/2012
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI90/11
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2012:210) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 15 de juny del 2012 - ROJ: STSJAD 210/2012).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 15 juin 2012 (n° 90/11) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 210/2012 (ECLI:AD:TSJADAD:2012:210)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 15 juin 2012, sentència núm. 50-2012, STSJAD 210/2012 (ECLI:AD:TSJADAD:2012:210) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le requérant, M. Zapata, bénéficiait d'une pension d'invalidité pour maladie commune de catégorie A, groupe 2, accordée par la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) par décision du 10 janvier 2011, confirmée sur recours administratif le 21 mars 2011. Il sollicitait le classement dans le groupe 3, en soutenant que son degré d'invalidité atteignait 80 points selon le Barème indicatif d'invalidité, soit une diminution de capacité physique qui justifierait ce classement.
Le Tribunal de Batlles a rejeté sa demande par jugement du 23 novembre 2011. L'intéressé a interjeté appel le 25 janvier 2012, puis a formulé des conclusions le 20 mars 2012 : il demandait la réouverture de la phase probatoire afin que les experts détermine son taux d'invalidité sur la base de l'annexe 6 du barème de l'Organisation (désignée « ORG_0 » dans le texte), et, à titre subsidiaire, l'application de la cinquième disposition transitoire du règlement relatif aux prestations d'invalidité, relative à l'élément professionnel, ce qui aurait conduit à une diminution globale de 70,4 %.
La CASS s'opposait à la production de preuves en appel et soutenait que les médecins de l'organisme comme les experts judiciaires avaient évalué la capacité de travail selon le barème légal, le barème de l'Organisation ne pouvant être utilisé que de manière supplétive ou complémentaire.
La Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia était saisie de l'appel formé contre le jugement de première instance (dossier SS-0042-1/2011, rôle TSJA-090/11).
Question de droit
La décision soulève trois questions distinctes.
La première porte sur la recevabilité et le bien-fondé d'une demande de nouvelles mesures probatoires en appel. Le Tribunal rappelle que la production de preuves en seconde instance est exceptionnelle, au sens de l'article 64 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.
La deuxième concerne les conditions d'attribution d'une pension d'invalidité pour maladie commune, et notamment la distinction entre la détermination du degré d'invalidité et le classement de l'assuré dans les catégories et groupes prévus par la loi.
La troisième question est celle de l'applicabilité du barème de l'Organisation et de la cinquième disposition transitoire du règlement, invoqués par le requérant pour soutenir un taux plus élevé et, partant, un classement supérieur.
Solution et dispositif
Le Tribunal rejette l'appel sur ces trois points.
Sur la preuve. Il estime que « la pràctica de noves proves no és necessària per a la resolució del litigi », de sorte que la demande est rejetée.
Sur le fond. Le Tribunal opère une distinction en deux étapes. Il constate d'abord que l'assuré remplit la condition d'invalidité : les deux évaluations, celle de l'Àrea mèdica de la CASS et celle des experts judiciaires, aboutissent à une IPP de 64 % fondée sur le Barème indicatif, ce qui satisfait le seuil de réduction d'au moins 60 % de la capacité de gain posé par l'article 166 de la Llei 17/2008. Il relève ensuite que le classement en groupe ne se fonde pas sur le degré d'invalidité mais sur la capacité à exercer « la seva activitat professionale habitual o una activitat professional equivalent ». Au vu des certificats médicaux et des rapports d'expertise, le Tribunal retient que l'intéressé « pot realitzar una activitat professional que no necessiti d'esforços físics », ce qui le place dans le groupe 2.
Sur l'argument fondé sur le règlement. Le Tribunal écarte la cinquième disposition transitoire, qui « es refereix a l'article 8 del Reglament que concerneix els accidents de treball », et juge que l'emploi du Barème indicatif pour déterminer le degré d'invalidité « en cap cas transforma la pensió en una pensió d'accident laboral ».
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (90/11) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Núm. de Protocol: SS-0042-1/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-090/11
S E N T È N C I A NÚM. 50-2012
PARTS:
Apel·lant: Sr. Zapata
Representant: Sra. Espada
Advocat: ---
Apel·lada: CASS
Representant: Sra. Porras
Advocat : Sr. Gálvez
A la vila d'Andorra la Vella, el quinze de juny del dos mil dotze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0042-1/2011.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 90/11 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- El Sr. Zapata va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 21 de març del 2011, confirmant en alçada la decisió del 10 de gener del 2011, sol·licitant-ne la revocació i la declaració del seu dret a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia comuna categoria A grup 3.
2.- En la sentència del 23 de novembre del 2011, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Zapata..
En el seu escrit d'apel·lació de data 25 de gener de 2012, el Sr. Zapata estima en síntesi:
-l'interessat en aplicació del Barem Indicatiu d'Invalidesa presenta una disminució de la seva capacitat física de 80 punts (per element objectiu i per element professional) i per tant procedirà el reconeixement d'una pensió d'invalidesa de la categoria A, del grup 3.
En el seu escrit de conclusions, de data 20 de març de 2012, l'interessat precisa: la valoració de les patologies s'havia de fer a partir del Barem de la ORG_0 que era el vigent en el moment de les actuacions; "és motiu suficient per a considerar pertinent l'obertura de bell nou del període de proves als efectes que els pèrits puguin determinar en base a l'Annex 6 del Barem de la ORG_0 quina puntuació ha d'obtenir el Sr. ENTITY_4; acceptant, als sols efectes dialèctics, l'aplicació del Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social, caldria tenir en compte el que disposa la seva disposició transitòria cinquena relativa a l'element professional (la disminució global seria del 70,4 %).
En la seva contesta de data 17 de febrer de 2011 la CASS estima en substància:
-la CASS s'oposa a la pràctica de prova en segona instància proposada per l'adversa.
-tant els metges de la CASS com els perits judicials, han valorat la capacitat de treball del Sr. Zapata, d'acord amb el barem establert pel legislador.
La CASS precisa en el seu escrit de conclusions de data 21 de març de 2012: la normativa que s'ha d'emprar és el Barem indicatiu d'invalidesa. Accidents de treball i malalties professionals, barem que han utilitzat els perits del tribunal per valorar l'estat general de salut del Sr. Zapata. El barem de la ORG_0 únicament pot ser utilitzat de manera supletòria o complementària en el moment de determinar si una persona ha de ser classificada com a invàlida per malaltia, fet que no es discuteix, i que en cap cas es pot utilitzar aquest barem alhora d'enquadrar l'assegurat en els diferents grups de la invalidesa malaltia.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Sobre la practica de proves:
La practica de proves en segona instància és excepcional (article 64 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal), com ho ha jutjat aquesta Sala en vàries ocasions.
En aquest cas, la pràctica de noves proves no és necessària per a la resolució del litigi i per tant la demanda ha de ser rebutjada.
Tercer.- Sobre el fons:
Per resolució de data 10 de gener del 2011, la CASS ha atorgat al Sr. Zapata una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna de la categoria A grup segon a comptar del 25 de gener del 2011 (v. f. 8). Aquesta resolució ha estat confirmada per resolució de data 21 de març del 2011 (v. f. 12).
Les condicions d'atribució d'una pensió d'invalidesa per malaltia comuna i les modalitats de càlcul d'aquesta pensió estan previstes pels articles 168 i s. de la Llei 17/2008.
Convé distingir dues etapes en el procés d'atribució i de càlcul de la pensió.
En primer lloc, convé determinar si la persona interessada reuneix les condicions per ser qualificada com a invàlida.
L'article 166 de la Llei 17/2008 preveu:
"La invalidesa derivada d'accident no laboral o malaltia comuna és la situació que resulta d'una deterioració prematura de l'organisme, mèdicament comprovada, derivada d'una malaltia comuna o d'un accident no laboral, presumiblement definitiva, i que produeix una reducció d'almenys el 60% de la seva capacitat de guany".
L'article 168 preveu les modalitats de determinació del grau d'invalidesa:
"Determinació del grau d'invalidesa:
La invalidesa, amb els tipus i graus diferents en què es pot presentar, independentment de la causa, es determina, a partir d'uns barems tècnics, tenint en compte de manera principal l'estat general de la persona, i de forma complementària l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les seves aptituds i formació professionals. La manera de determinar la pèrdua de capacitat de guany derivada dels diferents paràmetres s'estableix per reglament".
El reglament contemplat en aquest article encara no estava en vigor al moment de la determinació del grau d'invalidesa: ha estat publicat el 19 de gener del 2011 i la decisió de la CASS és del 4 de gener del 2011.
L'assegurat estima que el grau d'invalidesa hauria hagut de ser determinat aplicant l'annex 6 del barem de la ORG_0 i que resulta d'un decret del 10 de juny del 2004 (BOPA, núm. 51 del 18 d'agost del 2004).
Tantmateix, abans de l'entrada en vigor del Reglament, la CASS feia aplicació del Barem "indicatiu d'invalidesa. Accidentats de treball i malalties professionals". I és aquest mètode que ha estat aplicat en el cas. D'altra part aquest mètode ha estat confirmar per l'article 11 del Reglament regulador, que precisa que "El Reglament de la ORG_0 es pot utilitzar supletòriament o, si escau, complementàriament al barem tècnic, per ajustar la valoració" (article 11.2).
En aquest cas concret, l'Àrea mèdica de la CASS ha fet aplicació del Barem indicatiu i condueix a una IPP del 64 % (v. f. 35, informe de data 9 de maig del 2011).
Els perits judicials, fent aplicació del mateix Barem, arriben igualment a una IPP del 64 % (v. f. 77).
L'interessat per tant reuneix les condicions previstes per la llei per beneficiar d'una pensió d'invalidesa per malaltia comuna.
En una segona etapa, les persones reconegudes com a invalides, en aplicació dels texts abans citats, han de ser classificades per categories i grups.
L'article 169 preveu dues categories:
"Categories de les persones beneficiàries:
Les persones assegurades beneficiàries d'una pensió d'invalidesa es classifiquen en dues categories:
Categoria A: persones assegurades que no requereixen l'assistència d'una tercera persona per a les activitats essencials de la seva vida diària.
Categoria B: persones assegurades que requereixen l'assistència d'una tercera persona per a les activitats essencials de la seva vida diària".
En aquest cas no ha estat contestat que l'interessat ha de ser classificat en la categoria A.
Seguidament, l'article de la Llei 17/2008 preveu la classificació en tres grups:
"a) Per a les persones assegurades de la categoria A:
Grup 1) Si la persona assegurada queda capacitada per exercir la seva activitat professional habitual o una activitat professional equivalent: 30% de la seva base de càlcul actualitzada, d'acord amb l'article 121.
Grup 2) Si la persona assegurada està incapacitada per exercir la seva activitat professional habitual o una activitat professional equivalent: 50% de la seva base de càlcul actualitzada, d'acord amb l'article 121.
Grup 3) Si la persona assegurada està incapacitada per exercir qualsevol activitat professional: 75% de la seva base de càlcul actualitzada, d'acord amb l'article 121".
Cal subratllar que els criteris previstos per la llei no són idèntics a aquells que permeten determinar el grau d'invalidesa (v. més amunt). La classificació entre els grups està fonamentada sobre la capacitat per exercir o no "la seva activitat professional habitual o una activitat professional equivalent".
En resulta de l'examen de la causa els següents elements:
Els metges personals de l'assegurat estimen que no pot realitzar una activitat laboral que impliqui esforços físics (v. per exemple, f. 45); "és molt important que camini de manera quotidiana" (v. f. 48, certificat de data 21 de setembre del 2010). En el seu informe de data 24 de febrer de 2011, el metge estima que "el Sr. Zapata presenta una miocardiopatia dilatada amb una fracció d'ejecció molt disminuïda que li condiciona una dispnea d'esforços moderats-lleugers" (v. f. 15).
L'Àrea Mèdica de la CASS estima que "està capacitat per realitzar una activitat professional de tipus sedentari o que no requereixi esforços importants". (v. f. 35).
Segons els perits judicials, " això li permet realitzar activitats laborals sedentàries o amb esforços lleus" (v. f. 77).
En resulta del conjunt d'aquests elements que el Sr. Zapata pot realitzar una activitat professional que no necessiti d'esforços físics. Per tant ha de ser classificat en el grup 2.
En el seu escrit d'apel·lació, el Sr. Zapata exposa: "acceptant, als sols efectes dialèctics, l'aplicació del Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social, caldria tenir en compte el que disposa la seva disposició transitòria cinquena relativa a l'element professional (la disminució global seria del 70,4 %)".
Aquest argument no es pot retenir. En efecte, la disposició transitòria cinquena es refereix a l'article 8 del Reglament que concerneix els accidents de treball (aquest article figura en el "Capítol segon. Prestacions d'invalidesa derivades d'accident laboral o de malaltia professional").
El fet d'haver aplicar el Barem indicatiu per determinar el grau d'invalidesa en cap cas transforma la pensió en una pensió d'accident laboral.
En conseqüència el recurs d'apel·lació ha de ser rebutjat.
Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Zapata.
Segon: Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la decisió de la CASS del 21 de març del 2011, confirmant en alçada la decisió del 10 de gener del 2011, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer : De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència es ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
