ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.a6e184da · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
95/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 25/12·13 juillet 2012·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 13 de juliol del 2012 - ROJ: STSJAD 213/2012
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle25/12
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2012:213) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 13 de juliol del 2012 - ROJ: STSJAD 213/2012).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 13 juillet 2012 (n° 25/12) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 213/2012, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 13 juillet 2012
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 13 juillet 2012, STSJAD 213/2012 (ECLI:AD:TSJADAD:2012:213, rouleau TSJA-025/12) (Lire sur source officielle)
Note de méthode : la référence fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus a été reconstituée à partir des métadonnées de la décision elle-même (intitulé, numéro de protocole, numéro de rouleau et identifiant ECLI).
Faits et procédure
M. Vaquero percevait une pension d'invalidité versée par la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). Par deux résolutions des 14 février et 19 mai 2011, la CASS a suspendu le paiement de cette pension. Elle a motivé sa décision par le fait que les revenus salariaux de l'intéressé, cumulés au montant de la pension, dépassaient le salaire global revalorisé perçu avant la constatation de la pathologie invalidante.
Saisie d'un recours en annulation, la Sala Administrativa de la Batllia, par jugement du 27 février 2012, a rejeté la demande et confirmé les résolutions attaquées. M. Vaquero a interjeté appel. Son argumentation, déjà présentée en première instance, comportait trois moyens :
la résolution du Conseil d'administration de la CASS aurait appliqué à tort la nouvelle Loi de la sécurité sociale, alors que la pension avait été accordée sous l'empire de la législation antérieure, dont la disposition transitoire 1ª ne permettrait l'application de la loi nouvelle que si elle est plus favorable à l'assuré ;
seul l'article 14 du Règlement d'application n° 18 serait applicable, et non son article 3 ;
la CASS aurait pris en compte, jusqu'alors, le salaire moyen selon l'article 14, de sorte que la réduction actuelle méconnaîtrait la doctrine des actes propres.
La CASS a conclu au rejet de l'appel. L'audience de plaidoiries s'est tenue le 15 juin 2012. Le Tribunal superior de justícia, composé de MM. Bernard Plagnet (président), Albert Andrés Pereira (magistrat rapporteur) et Pere Pastor Vilanova, a rejeté l'appel.
Question de droit
La décision soulève quatre questions :
Question 1 (compétence) : la Sala Administrativa est-elle compétente pour connaître du recours, au regard de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia ? Le Tribunal y répond par l'affirmative sans développement particulier.
Question 2 (application dans le temps) : la référence, dans la décision de la CASS, à la Loi 17/2008 du 3 octobre 2008 sur la sécurité sociale, alors que la pension avait été octroyée antérieurement, entraîne-t-elle une application rétroactive de la loi nouvelle, contraire aux principes constitutionnels ?
Question 3 (compatibilité des textes) : l'article 3 du Règlement n° 18, qui fonde la suspension, est-il incompatible avec l'article 14 du même règlement, relatif à la revalorisation annuelle ?
Question 4 (actes propres) : le changement de critère de calcul opéré par la CASS lors de la révision méconnaît-il la doctrine des actes propres ?
Solution et dispositif
Sur la question 2, le Tribunal relève que la disposition transitoire 1ª de la Loi 17/2008 subordonne l'application de la loi nouvelle aux pensions antérieures à son entrée en vigueur à deux conditions cumulatives : qu'elle soit plus favorable et qu'elle fasse l'objet d'une demande préalable de l'assuré. Il retient toutefois que la règle de l'article 3 du Règlement n° 18 se retrouve à l'identique dans l'article 172 de la Loi 17/2008. Dès lors,
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (25/12) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Núm. de Protocol: SS-0073-1/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-025/12
S E N T È N C I A NÚM. 63-2012
PARTS:
Apel·lant: Vaquero
Representant: Salamanca
Advocat: Pina
Apel·lat: CASS
Representant: Plana
Advocat : Esteban
A la vila d'Andorra la Vella, el tretze de juliol del dos mil dotze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0073-1/2011.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 25/12 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1r.- La representació del Sr. Vaquero va interposar demanda contra la CASS, en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de data 14 de febrer i 19 de maig de 2011, en virtut de les quals es va suspendre el pagament de la pensió d'invalidesa que venia percebent. La suspensió va obeir al fet de què els ingressos salarials de l'interessat, afegits a l'import de la pensió, superaven el salari global revalorat que es rebia abans de constatar-se la patologia invalidant.
2n.- La sentència de data 27 de febrer de 2012 de la Secció Administrativa de la Batllia va desestimar la demanda i va confirmar les resolucions administratives impugnades, en considerar que eren plenament ajustades a dret.
3r.- La representació de l'agent va formular recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, el qual es fonamenta en les al·legacions que ja es van articular en la primera instància, que consisteixen en:
-La resolució impugnada del Consell d'Administració de la CASS aplica incorrectament la nova Llei de la seguretat social, ja que la pensió d'invalidesa havia estat atorgada sota la normativa anterior, i aquella només es pot tenir en compte en la mesura en què resulti més beneficiosa per als interessats, segons la seva disposició transitòria 1ª.
-No resulta aplicable l'article 3 de l'antic Reglament d'aplicació núm. 18, sinó l'article 14, que es refereix al salari global mitjà de la CASS.
-La CASS havia tingut en compte fins ara el salari mitjà, segons l'article 14 del Reglament d'aplicació núm. 18, de manera que la reducció actual suposa que l'Administració hagi anat contra els seus propis actes.
4t.- La representació de la CASS va sol·licitar la desestimació del recurs, en considerar que la sentència ha realitzat una adequada interpretació de les normes aplicables al cas.
5è.- En l'acte de la vista oral, celebrada el 15 de juny de 2012, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Com resulta dels antecedents, les resolucions administratives impugnades van procedir a suspendre el pagament de la pensió d'invalidesa que venia percebent el recurrent, pel fet de què els seus ingressos salarials, afegits a l'import de la pensió, superaven el salari global revalorat que es rebia abans de constatar-se la patologia invalidant.
Convé recordar que les qüestions que es plantegen en aquest recurs han estat ja examinades per aquesta Sala en diverses ocasions, per la qual cosa procedeix reproduir substancialment els fonaments que van servir de base a les resolucions dictades en aquells processos.
Tercer.- Segons el tenor literal de la resolució inicial, de 14 de febrer de 2011, la suspensió del pagament de la pensió es basa tant en l'article 3 del Reglament d'aplicació núm. 18 com en l'article 172 de la Llei de la seguretat social. És cert que la disposició transitòria 1ª de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, determina que aquesta només s'aplica a les pensions atorgades abans de la seva entrada en vigor quan sigui més favorable, i prèvia petició de l'assegurat. Tanmateix, cal tenir en compte que la normativa anterior i la vigent Llei de la seguretat social són coincidents en aquest punt, de manera que les previsions de l'article 3 del Reglament d'aplicació núm. 18 es reprodueixen en l'actualitat en l'article 172 de la Llei 17/2008.
En conseqüència, s'ha de concloure que les resolucions impugnades troben recolzament en el Reglament d'aplicació núm. 18. El fet de què, en resoldre el recurs d'alçada, el Consell d'Administració hagi fet només referència a la legislació actual, resulta totalment irrellevant, atès que aquesta no modifica en aquest punt la regulació anterior. En conseqüència, no es pot apreciar una aplicació retroactiva de la llei, contrària als principis constitucionals, com denuncia el recurrent.
Quart.- La part agent considera que només es pot aplicar la revisió de les pensions en els termes previstos en l'article 14 del Reglament d'aplicació núm. 18, i que s'ha de tenir en compte el salari mitjà de la CASS, i no el salari mensual mitjà, revalorat d'acord amb l'IPC, que rebia l'agent abans de constatar-se la patologia invalidant, segons l'article 3 del mateix Reglament. Aquest argumentació no pot ser compartida, ja que ambdós preceptes tenen finalitats diferents. El primer dels articles esmentats contempla una revaloració anyal en funció de l'augment del salari mensual mitjà i, en conseqüència, pretén actualitzar les prestacions per tal de mantenir el seu poder adquisitiu. Ben al contrari, l'article 3 respon a la finalitat de què el titular d'una pensió d'invalidesa, que segueix desenvolupant activitats laborals per compte propi o aliè, no superi pel conjunt d'aquests ingressos unes quantitats superiors al salari mensual que es va tenir en compte com a base de càlcul de la pensió d'invalidesa, degudament actualitzat. En cas contrari, la prestació no compensaria la pèrdua de la capacitat de guany, sinó que suposaria un increment dels ingressos respecte dels que es percebien abans de la invalidesa.
Des d'aquesta perspectiva, resulta evident que l'aplicació d'ambdós preceptes no resulta incompatible, per la qual cosa s'ha de desestimar igualment aquest motiu d'impugnació.
A més, cal tenir en compte que l'aplicació de l'article 3 del Reglament d'aplicació núm. 18 ja va ser admesa en un supòsit similar en la sentència d'aquesta Sala núm. 11/1999, de 17 de març.
Cinquè.- La circumstància de què la CASS, en una revisió anterior, hagués tingut en compte el salari mitjà global, i no el salari mitjà que percebia l'assegurat en la data de la patologia invalidant, degudament revalorat, no impedeix en absolut que en l'actualitat es revisi convenientment la pensió, segons les disposicions de l'article 3 del Reglament d'aplicació núm. 18. No hi ha en aquest cas vulneració de la doctrina dels actes propis, ja que el caràcter periòdic de les revisions justifica que es modifiqui el criteri i s'apliqui correctament la normativa vigent. S'ha de desestimar, doncs, aquest motiu d'impugnació.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Vaquero contra la sentència dictada el 27 de febrer de 2012 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
