ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.e3ad5148 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 72/11·4 octobre 2012·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 04 d'octubre del 2012 - ROJ: STSJAD 338/2012
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle72/11
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2012:338) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 04 d'octubre del 2012 - ROJ: STSJAD 338/2012).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 04 octobre 2012 (n° 72/11) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 338/2012 (ECLI:AD:TSJADAD:2012:338), Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala administrativa, 4 octobre 2012
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala administrativa, 4 octobre 2012, STSJAD 338/2012, ECLI:AD:TSJADAD:2012:338, recours n° 72/11, sentence n° 73-2012 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Deux particuliers, les Srs Agullo et Farré, ont dénoncé auprès du Comú d'Escaldes-Engordany des faits qu'ils estimaient susceptibles de caractériser des responsabilités administratives. Selon eux, une société, « E S.A. », aurait fourni une information fausse lors de la demande de permis de construire portant sur deux immeubles, appelés « V I » et « V II ». L'information litigieuse concernait la largeur de la rue où les bâtiments devaient être érigés. Les dénonciateurs demandaient également que soit examinée l'éventuelle expropriation de leurs propriétés, procédure qu'ils présentaient comme inadaptée au regard de l'objectif affiché d'éviter une démolition.
Faute de réponse du Comú, les intéressés ont saisi la Batllia d'une demande tendant à ce que « le Comú d'Escaldes-Engordany dépure les responsabilités des agents de l'Administration et des membres du Comú ». Par jugement du 5 juillet 2011, la Section administrative du Tribunal de batlles a rejeté la demande. Il a déclaré que le refus implicite opposé à la sollicitation était conforme au droit. Il a retenu que seules les personnes justifiant d'un intérêt direct à l'annulation de l'acte attaqué ont qualité pour agir, ce qui n'était pas le cas en l'espèce. Il a en outre cité la jurisprudence de la Sala selon laquelle le droit de dénonciation « s'épuise dans la simple dénonciation ».
Les dénonciateurs ont interjeté appel. Ils soutenaient que la dénonciation avait été présentée sur le fondement de l'article 143.1 de la Loi générale d'ordonnancement du territoire et de l'urbanisme, et que la déclaration inexacte de la société n'avait pas été vérifiée par le Comú. Le Gouvernement et le Comú ont conclu à la confirmation intégrale du jugement. La Sala administrative a statué au terme d'une audience orale. Le président de formation était M. Bernard Plagnet, et le rapporteur M. Albert Andrés Pereira.
Question de droit
La Sala devait trancher trois questions :
Des particuliers qui dénoncent une infraction administrative ont-ils qualité pour obtenir qu'une autorité locale engage la responsabilité de ses agents ?
L'article 143 de la Loi d'urbanisme, invoqué par les appelants, est-il applicable aux faits dénoncés ?
La demande peut-elle être utilement fondée sur un détournement allégué de la procédure d'expropriation ?
Solution et dispositif
La Sala rejette l'appel et confirme le jugement entrepris. Son raisonnement comporte cinq étapes.
Compétence. La Sala administrative est compétente, en vertu de l'article 39.3 de la Loi qualifiée de la justice (fondement de compétence relevé au premier fondement de droit).
Nature de la demande. Se référant à sa jurisprudence (sentence n° 85-2008 du 24 novembre 2008), la Sala rappel
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (72/11) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0254-3/2008.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1r.- La representació dels Srs. Agullo i Farré van formular una denúncia davant de l'Hble. Comú d'Escaldes-Engordany, a fi de què es depuressin les responsabilitats d'aquelles persones que, en virtut del seu càrrec i de les seves funcions i serveis, haguessin omès fer valer la falsedat de l'entitat "E. S.A." en el moment de donar el permís de construir relatiu als edificis anomenats "V I" i "V II", i així mateix haguessin procedit a l'expropiació de les propietats dels denunciants, prescindint del falsejament sobre l'amplada del carrer on es van aixecar els referits immobles.
2n.- Davant de la manca de resposta del Comú, els Srs. Agullo i Farré van interposar demanda davant de la Batllia, en la qual sol·licitaven que "el Comú d'Escaldes-Engordany ha de depurar responsabilitats dels agents de l'Administració i dels membres del Comú d'Escaldes-Engordany, derivades dels fets objecte de la demanda".
3r.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 5 de juliol de 2011 va desestimar la demanda i va declarar que la denegació per silenci de la sol·licitud formulada pels agents era ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
La sentència ha considerat que només ostenten legitimació les persones que posseeixin un interès directe en l'anul·lació de l'acte impugnat i que, en aquest cas, no es pot apreciar quin és el benefici que obtindrien els agents de l'estimació de la demanda, ja que una eventual sanció no els afectaria, ni tampoc modificaria el contingut de les anteriors resolucions judicials sobre l'expropiació de part de les finques dels agents. En definitiva, amb cita de la sentència d'aquesta Sala núm. 27-03, el Tribunal a quo conclou que el dret a denunciar una infracció "esgota la seva eficàcia en la mera denúncia, doncs no és un dret subjectiu que porti associada la correlativa obligació de l'Administració d'iniciar l'expedient, si de la denúncia no en resulten clarament fets constitutius d'alguna infracció administrativa".
4t.- La representació dels agents va interposar recurs d'apel·lació contra la sentència que ha estat referida, en el qual sosté que va presentar la denúncia a l'empara de l'article 143.1 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme. Quant al fons, considera que l'entitat "E S.A." va afirmar, en sol·licitar el permís de construcció, que el carrer on s'havien d'aixecar els edificis tenia 8 metres d'amplada, cosa que no era certa i no va ser comprovada pel Comú, per la qual cosa s'han de depurar les responsabilitats adients.
5è.- El Govern i el Comú d'Escaldes-Engordany es van oposar al recurs de la part agent i van sol·licitar la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, en considerar que aquesta resulta plenament ajustada a dret.
6è.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Segons es desprèn de l'escrit de demanda que van formular els agents, el seu objecte es concreta en què el Comú d'Escaldes-Engordany depuri les responsabilitats administratives derivades de dos punts concrets:
-"D'haver omès de fer valer la falsedat d'E S.A. en el moment de donar el permís de construir" i
-"D'haver fet l'acte administratiu de l'expropiació perjudicial pel Comú d'Escaldes-Engordany i pels Srs. Agullo i Farré amb la finalitat declarada d'evitar l'enderroc, i per consegüent l'al·legada indemnització a E S.A. quan tal eventualitat era absolutament exclosa a partir del moment que E S.A. havia obtingut el permís de construir, mitjançant el falsejament del fet fonamental per a obtenir el permís de construir tal com fou obtingut: a 18,5 metres".
Tercer.- Com va declarar aquesta Sala en la sentència núm. 85-2008, de 24 de novembre de 2008, "no es pot plantejar un procediment disciplinari com una mena de "causa general", ni com un examen genèric de l'organització i el funcionament administratius. Ben al contrari, el dret disciplinari exigeix un plantejament concret, que condueixi a investigar si s'ha produït una infracció igualment concreta que es trobi tipificada en alguna norma de caràcter legal o reglamentari, i que pugui conduir a la declaració de responsabilitat per part d'algunes de les persones contemplades en la mateixa norma".
Aquesta declaració, que es pot predicar en general de tot procediment sancionador, resulta perfectament aplicable en aquest cas, en què es demana de forma genèrica la "depuració de responsabilitats" derivada de la concessió d'un permís de construcció, sense haver tingut en compte una declaració inexacta del sol·licitant i, d'altra banda, d'un ús inadequat del procediment d'expropiació.
La sentència apel·lada ha considerat que els agents no estaven legitimats, ja que no obtindrien cap benefici de la estimació de les seves pretensions, en els termes que preveu l'article 23 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal. Sobre aquest punt, la sentència d'aquesta Sala núm. 2003-27, de 16 de juny de 2003, va declarar que "com a ciutadà, (el demandant) té el dret a denunciar els fets presumptament constitutius d'una infracció, però aquest dret -que és un híbrid de dret i deure- s'esgota precisament aquí, doncs no és un dret subjectiu que generi la correlativa obligació de l'Administració d'iniciar l'expedient, si de la denúncia no resulten clarament fets constitutius d'alguna infracció administrativa". Aquest criteri ha de ser confirmat en aquest cas, ja que els denunciants no veurien millorada la seva situació jurídica, ni evitarien cap perjudici, pel fet de què s'imposessin determinades sancions a qui llavors eren membres del Comú o funcionaris o agents del mateix.
Encara que els agents invoquen l'article 143 de la Llei d'ordenació del territori i urbanisme, no es pot oblidar que la concessió del permís de construcció va tenir lloc abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei, que no resulta per tant aplicable als fets que es denuncien. A més, quan es va presentar la denúncia, havia transcorregut amb escreix el termini d'un any que preveu l'apartat 2n. del mateix precepte i, des d'una alta perspectiva, havia prescrit tota infracció urbanística derivada de l'atorgament del permís, com es desprèn de l'article 160 de la pròpia Llei d'urbanisme.
Tampoc les actuacions del procediment d'expropiació, que han sigut objecte d'impugnació en d'altres processos, poden veure's afectades per la via esbiaixada d'un expedient sancionador dirigit contra membres del Comú o funcionaris, de manera que, tampoc des d'aquest punt de vista, es pot apreciar que els agents disposin de la legitimació necessària.
Per tot això, procedeix desestimar el present recurs d'apel·lació i confirmar la sentència apel·lada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposen els Srs. Agullo i Farré contra la sentència dictada el 5 de juliol de 2011 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes processals.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
