ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.bc6ec88b · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 20/11·15 June 2012·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 15 de juny del 2012 - ROJ: STSJAD 353/2012
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket20/11
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2012:353) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 15 de juny del 2012 - ROJ: STSJAD 353/2012).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 15 juin 2012 (n° 20/11) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 353/2012 (ECLI:AD:TSJADAD:2012:353)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 353/2012, Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa, 15 juin 2012, Sentència núm. 55-2012 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La requérante, Mme Gutierrez, s'est vu reconnaître par la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) une pension d'invalidité de groupe I, avec effet au 1er juillet 2009. Une décision de la Batllia du 4 février 2010 a confirmé cette reconnaissance tout en écartant la demande de classement en invalidité de groupe II. Ayant atteint l'âge de 60 ans, l'intéressée a vu sa pension d'invalidité transformée automatiquement en pension de vieillesse, en application de l'article 4 du Reglament d'aplicació núm. 18, dont le texte prévoit que la pension d'invalidité consécutive à une maladie ou à un accident du travail « queda automàticament transformada en pensió vellesa en complir l'assegurat els 60 anys », le taux antérieur étant maintenu lorsque la pension de vieillesse serait inférieure en montant.
Après l'entrée en vigueur de la Llei 17/2008, du 3 octobre, de la sécurité sociale, la requérante a sollicité la révision de son degré d'invalidité, en invoquant l'article 170 de cette loi (pension égale à 50 % de la base de calcul actualisée) et la disposition transitoire première. Par décisions des 8 mars et 4 août 2010, la CASS a rejeté cette demande. La Section administrative de la Batllia a, par jugement du 18 janvier 2011, débouté la requérante de son recours en annulation (le jugement est daté du 18 janvier 2011 dans les antécédents et le dispositif, la date du 18 janvier étant seule retenue ici).
Saisi en appel, le Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, a été compétent sur le fondement de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia. L'appelante demandait une expertise médicale destinée à établir son incapacité à exercer son activité habituelle, ouvrant droit à une pension d'invalidité de catégorie A, groupe 2. La CASS concluait à la confirmation intégrale du jugement et à l'inutilité de l'expertise. La vue orale a été remplacée par une procédure de conclusions écrites.
Question de droit
La question posée était double.
En premier lieu, il s'agissait de déterminer si la disposition transitoire première de la Llei 17/2008 permet de réviser le degré d'invalidité d'un assuré dont la pension d'invalidité a été convertie en pension de vieillesse par l'effet de l'article 4 du Reglament núm. 18, c'est-à-dire si cette disposition autorise une modification de la nature même de la prestation servie.
En second lieu, la question procédurale consistait à savoir si une expertise médicale sur l'état de santé actuel de l'appelante était nécessaire à la solution du litige.
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (20/11) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket20/11
Judgment Date15 June 2012
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: SS-0062-2/2010 Núm. de Rotlle: TSJA-020/11
S E N T È N C I A NÚM. 55-2012
PARTS:
Apel·lant: Sra. Gutierrez
Representant: Sra. Codina
Advocat: Sr. Marcos
Apel·lada: CASS
Representant : Sra. Porras
Advocat: Sr. Canales
A la vila d'Andorra la Vella, el quinze de juny del dos mil dotze
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0062-2/2010.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 20/11 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1r.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de 18 de gener de 2011 va desestimar la demanda formulada per la Sra. Gutierrez contra la CASS, en què sol·licitava l'anul·lació de les resolucions d'aquest organisme de 8 de març i 4 d'agost de 2010, en virtut de les quals s'havia denegat la revisió del grau d'invalidesa que havia sol·licitat la interessada, per la raó de què la pensió d'invalidesa s'havia transformat en pensió de vellesa, en superar l'agent els 60 anys d'edat, d'acord amb l'article 4 del Reglament d'aplicació núm. 18.
2n.- Disconforme la interessada amb aquesta sentència, va interposar recurs d'apel·lació davant d'aquesta Sala, en el qual es sol·licita, en primer lloc, que es practiqui una prova pericial mèdica, per tal d'acreditar que la recurrent no pot realitzar la seva activitat habitual, de manera que té dret a una pensió d'invalidesa de la categoria A, grup 2. Quant al fons, considera que resulta aplicable la disposició transitòria 1ª de la Llei de la seguretat social, que és més favorable a la interessada, i que el fet de què la pensió d'invalidesa es transformés automàticament en pensió de vellesa, en funció de la seva edat, no impedeix que es revisi el grau d'invalidesa, d'acord amb les disposicions de la nova llei.
3r.- La representació de la CASS es va oposar al recurs i va sol·licitar la confirmació íntegra de la sentència apel·lada. Segons argumenta, la disposició transitòria 1ª de la Llei de la seguretat social només autoritza a revisar les pensions que venen percebent els assegurats, però no implica que s'hagi de transformar una pensió de vellesa en pensió d'invalidesa. En conseqüència, considera innecessària la pràctica de la prova pericial que sol·licita la recurrent.
4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La recurrent presentava diverses patologies que van donar lloc a què la CASS li reconegués una pensió d'invalidesa del grup I, amb efectes del 1r. de juliol de 2009, pronunciament que va ser confirmat per sentència de la Batllia de 4 de febrer de 2010, la qual va considerar improcedent la concessió d'una invalidesa del grup II. En tenir més de 60 anys, aquesta pensió d'invalidesa es va transformar automàticament en pensió de vellesa, d'acord amb l'article 4 del Reglament d'aplicació núm. 18, segons el qual:
"La pensió invalidesa malaltia o accident de treball queda automàticament transformada en pensió vellesa en complir l'assegurat els 60 anys, mantenint-se la mateixa tarifa de què gaudia fins a aquell moment si la pensió vellesa que hagués de pertocar-li resultés inferior en quantitat a les pensions d'invalidesa mencionades".
Un cop va entrar en vigor la nova Llei de la seguretat social, la interessada va demanar la revisió del seu grau d'invalidesa, ja que considerava acreditat, segons l'informe pericial practicat en el procés que va cloure l'esmentada sentència de 4 de febrer de 2010, que es trobava incapacitada per desenvolupar el seu treball habitual i, en conseqüència, li corresponia una pensió del 50% de la seva base de càlcul actualitzada, segons l'article 170 de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre.
Les resolucions administratives impugnades i la sentència apel·lada han desestimat aquesta sol·licitud de revisió, pel motiu de què la interessada venia percebent des de l'inici una pensió de vellesa, per raó de la seva edat, de manera que el grau d'invalidesa resulta irrellevant per a determinar l'import d'aquella prestació. En definitiva, es considera que la disposició transitòria 1ª de la Llei de la seguretat social no dóna cobertura a una modificació de la naturalesa de la pensió que percep la interessada.
Tercer.- La disposició transitòria 1ª que invoca la recurrent disposa que:
"Les prestacions de la seguretat social atorgades abans del moment d'entrada en vigor d'aquesta Llei i que tinguin una continuïtat en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei es regulen per la legislació en vigor en el moment de produir-se el fet causant, sempre que aquesta Llei no sigui més favorable i prèvia petició de l'assegurat en un termini no superior a un any".
La finalitat d'aquest precepte resulta clara. Es tracta de permetre que els beneficiaris d'una prestació atorgada abans de la vigència de la nova Llei de la seguretat social, i que continuïn percebent-la després, es puguin acollir a les disposicions del nou text legal, sempre que aquest sigui més favorable i ho sol·licitin dins del termini d'un any. D'aquesta manera, poden beneficiar-se de la nova regulació en les mateixes condicions que els assegurats que obtinguin la prestació després de l'entrada en vigor de la Llei 17/2008.
Ara bé, la disposició exigeix que les prestacions que es vol actualitzar "tinguin una continuïtat" durant la vigència de la nova Llei. Aquest requisit implica que les pensions que es percebien abans de l'entrada en vigor del nou text legislatiu es revisen segons les previsions d'aquest, però això no comporta que es pugui modificar la naturalesa o la classe de la prestació. En cas contrari, aquesta no tindria continuïtat després de la revisió, sinó que es transformaria en una pensió totalment diferent.
Quart.- En el cas que ara s'examina, la recurrent era beneficiària d'una pensió de vellesa quan va entrar en vigor la nova Llei de la seguretat social, ja que, com abans s'ha exposat, la pensió d'invalidesa que va obtenir es va transformar automàticament en pensió de jubilació, d'acord amb l'article 4 del Reglament d'aplicació núm. 18.
En conseqüència, la disposició transitòria 1ª de la Llei 17/2008 podria comportar, si això fos procedent, que es revisés l'import de la pensió de vellesa d'acord amb el nou text legal, però no determina que aquesta prestació es converteixi de nou en una pensió d'invalidesa, cosa que no resulta ajustada a la finalitat de la norma.
Aquesta conclusió determina que no sigui necessària la pràctica de la prova pericial que sol·licita la recurrent, ja que és irrellevant determinar l'actual estat de salut de la interessada per a la resolució de la litis.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Gutierrez contra la sentència dictada el 18 de gener de 2011 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
