ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.ee9ac18c · Dossier Bipartito (I. Comentario Doctrinal + II. Sentencia Íntegra)
Puntuación de Autoridad Korpus
95/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 6/11·17 de mayo de 2012·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 17 de maig del 2012 - ROJ: STSJAD 362/2012
Tribunal / Órgano JudicialTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Número de Recurso / Rol6/11
Rama del Derechojurisprudence
Huella SHA-2560000000000000000…
Sumario Analítico Korpus y Puntos de Derecho Esenciales (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2012:362) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 17 de maig del 2012 - ROJ: STSJAD 362/2012).
PARTE I
Comentario Doctrinal y Análisis Científico Korpus
Silogismo Judicial (I.A / I.B / II.A / II.B) y Alcance Práctico
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Sumario Analítico Korpus — Il résulte de la décision rendue le 17 mai 2012 (n° 6/11) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 362/2012 (ECLI:AD:TSJADAD:2012:362)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 17 mai 2012, STSJAD 362/2012, ECLI:AD:TSJADAD:2012:362 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La société Ricart a fait l'objet, par deux décisions du Comú d'Andorra la Vella du 13 mai 2010, de sanctions pécuniaires de 44 289,19 euros et 24 796,70 euros pour deux infractions de défraudation, commises en 2005 et 2006. Elles portaient sur l'omission et le faux dans les données nécessaires à la détermination de la base de l'impôt sur les revenus locatifs.
L'intéressée a formé un recours d'alzada, qui a été rejeté par silence administratif. Elle a alors saisi la Sección Administrativa du Tribunal de Batlles. Par jugement du 14 décembre 2010, celle-ci a rejeté la demande et confirmé intégralement les décisions administratives (fundament de dret et antecedents, § 2 et 3).
Ricart a interjeté appel. Elle reprenait en substance ses moyens de première instance et soutenait que l'article 117 de l'Ordinació tributària du Comú d'Andorra la Vella rendait la sanction irrecevable. Selon ce texte, « el procediment sancionador s'inicia a partir de l'endem‡ del dia en què s'acaba el període de recaptació en període de constrenyiment ». Le paiement de la liquidation complémentaire étant intervenu en période volontaire, la voie de la contrainte n'aurait pas été ouverte et la procédure de sanction n'aurait pas pu être engagée (antecedents, § 4).
Les deux personnes publiques intimées, le Govern et le Comú, ont conclu au rejet de l'appel. L'affaire a été jugée sur conclusions écrites, l'audience ayant été remplacée par cette procédure (antecedents, § 5 et 6).
Question de droit
La question litigieuse, telle que la formule le Tribunal, « es redueix a determinar si, tot i haver-se produït la infracció esmentada, el Comú podia iniciar o no un procediment sancionador per aquest fet » (fundament de dret, Segon, § 4). Elle se décline en deux interrogations :
Le régime des infractions et sanctions tributaires est-il indépendant de la phase de gestion, c'est-à-dire de la liquidation et du recouvrement de l'impôt ?
L'article 117 de l'Ordinació tributària communale subordonne-t-il l'engagement d'une procédure de sanction à l'ouverture de la phase de contrainte, et ce texte peut-il être interprété au regard de la loi de bases de l'ordre tributaire ?
Le Tribunal ne reprend pas la discussion sur la matérialité de l'infraction, non contestée. Il relève que la déclaration était incomplète pour les exercices en cause et que les liquidations complémentaires ont été acquittées en période volontaire (fundament de dret, Segon, § 2). Il retient également la qualification d'infraction de défraudation prévue par l'article 62 de la Llei de bases de l'ordenament tributari et l'article 115.3.a) de l'Ordinació tributària communale (Segon, § 3).
Solution et dispositif
Le Tribunal rejette l'appel et confirme la décision de première instance. Son raisonnement repose sur quatre étapes.
Autonomie du régime sanctionnateur. Le Tribunal distingue deux réalités : d'une part la gestion tributaire, qui comprend la liquidation et le recouvrement et figure à la section 2
Síntesis Operativa y Lista de Verificación Procesal
Puntos de control directamente aplicables en demandas, recursos y dictámenes
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (6/11) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTE II — MINUTA ORIGINAL Y TEXTO AUTÉNTICO ÍNTEGRO
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1r.- L'Hble. Comú d'Andorra la Vella va imposar a l'entitat Ricart, en data 13 de maig de 2010, dues sancions de 44.289,19 i 24.796,70 euros de multa, respectivament, com a responsable de sengles infraccions de defraudació, per l'omissió i el falsejament de les dades necessàries per a la determinació de la base de tributació de l'impost sobre els rendiments arrendataris, en els exercicis 2005 i 2006.
2n.- Ricart va interposar recurs d'alçada contra les esmentades resolucions sancionadores i, un cop el va entendre desestimat per silenci administratiu, va formular demanda davant de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles.
Un cop tramitat el procés, la sentència de 14 de desembre de 2010 va desestimar la demanda i va confirmar íntegrament les resolucions administratives impugnades.
3r.- La representació processal de Ricart va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, en el qual es reprodueixen substancialment els mateixos arguments que van fonamentar la pretensió anul·latòria exercitada davant la Batllia. En opinió de l'agent, l'article 117 de l'Ordinació Tributària del Comú d'Andorra la Vella fa improcedent la imposició de les sancions, ja que, segons aquest precepte, "el procediment sancionador s'inicia a partir de l'endemà del dia en què s'acaba el període de recaptació en període de constrenyiment", mentre que, en aquest cas, el deute tributari va ser satisfet en període voluntari, de manera que no es va iniciar la via de constrenyiment i, en conseqüència, no procedia iniciar el procediment sancionador.
4t.- Les respectives representacions del Govern i del Comú d'Andorra la Vella van sol·licitar que es desestimés íntegrament el recurs d'apel·lació i que es confirmés la sentència impugnada.
5è.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- En el cas que ara s'examina, no es discuteix que la societat agent va presentar una declaració incomplenta en els exercicis 2005 i 2006, sobre l'impost dels rendiments arrendataris, cosa que va donar a que el Comú d'Andorra la Vella girés sengles liquidacions complementàries, que van ser satisfetes pel subjecte passiu en període voluntari.
En conseqüència, no ofereix dubtes que l'entitat recurrent va cometre una infracció de defraudació, prevista en els articles 62 de la Llei de bases de l'ordenament tributari i 115.3.a) de l'Ordinació tributària comunal, cosa que no resulta discutida.
La qüestió litigiosa es redueix a determinar si, tot i haver-se produït la infracció esmentada, el Comú podia iniciar o no un procediment sancionador per aquest fet. En opinió de l'agent, l'article 117 de l'Ordinació tributària comunal feia impossible la incoació d'aquest expedient sancionador, ja que el pagament de la liquidació complementària es va produir en període voluntari i, per això, no es va iniciar la via de constrenyiment. Ara bé, segons el precepte esmentat, "el procediment sancionador s'inicia a partir de l'endemà del dia en què s'acaba el període de recaptació en període de constrenyiment". En base al tenor literal d'aquest article, la recurrent afirma que, no havent-se iniciat el període de constrenyiment, no procedia iniciar tampoc el procediment sancionador.
Tercer.- Com resulta de la pròpia sistemàtica de la Llei de bases de l'ordenament tributari, que es seguida rigorosament en aquest punt per l'Ordinació tributària comunal, són dues realitats diferents la gestió tributària, que comprèn els procediments de liquidació i recaptació, i d'altra banda el règim d'infraccions i sancions. Mentre que la primera es troba regulada en la secció 2ª del capítol III de la Llei de bases de l'ordenament tributari, el règim sancionador s'inclou en la secció 3ª del mateix capítol.
La substantivitat pròpia que presenta el règim sancionador respecte del procediment de liquidació i recaptació porta a la conclusió ineludible de què les infraccions es consumen i són sancionades amb independència de què les liquidacions addicional o complementàries que resulten del descobriment d'altres dades no declarades pel subjecte passiu hagin estat satisfetes en període voluntari o de constrenyiment. Si no s'admetés aquest principi, la pròpia virtualitat del règim sancionador quedaria subjecta a les contingències del procediment de recaptació, i això suposaria una greu infracció del principi d'igualtat davant la llei. En efecte, en aquest cas l'aplicació de les sancions quedaria condicionada a què la liquidació complementària no s'hagués satisfet en període voluntari, cosa que dependria de la voluntat de l'infractor o, en determinats casos, de la seva capacitat econòmica.
S'ha de concloure, doncs, que l'aplicació de les sancions tributàries procedirà sempre que s'hagi comès una infracció d'aquesta naturalesa, amb independència dels resultats o vicissituds del procediment de recaptació.
Quart.- L'article 117 de l'Ordinació tributària del Comú d'Andorra la Vella, que invoca la recurrent, ha de ser interpretat en funció de les previsions de la Llei de bases de l'ordenament tributari, que no pot contravenir com resulta del principi de jerarquia normativa.
Quan aquest precepte disposa que "el procediment sancionador s'inicia a partir de l'endemà del dia en què s'acaba el període de recaptació en període de constrenyiment", s'ha d'entendre que s'està referint a aquells supòsits en què s'hagués iniciat la via de constrenyiment, però sense que això impedeixi l'aplicació de les sancions corresponents, també en els casos en que el deute tributari s'ha satisfet en període voluntari, de manera que no s'ha arribat a estendre el certificat de descobert que comença la via de constrenyiment.
En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que interposa l'entitat Ricart i confirmar la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa l'entitat Ricart contra la sentència dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles el 14 de desembre de 2010, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
