ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.ec5aef6c · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 50/11·2 March 2012·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 02 de març del 2012 - ROJ: STSJAD 389/2012
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket50/11
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2012:389) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 02 de març del 2012 - ROJ: STSJAD 389/2012).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 02 mars 2012 (n° 50/11) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 389/2012 (Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala administrativa, 2 mars 2012)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 389/2012, Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala administrativa, 2 mars 2012, ECLI:AD:TSJADAD:2012:389 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
M. Valverde a sollicité auprès de la CASS une pension d'invalidité pour maladie. Par décisions des 5 mai et 30 juin 2010, la caisse a refusé l'attribution de cette prestation. L'intéressé a saisi la Section administrative de la Batllia d'un recours en annulation de ces décisions.
Par jugement du 26 mai 2011, la Section administrative de la Batllia a rejeté la demande. Elle a considéré que le fait générateur était survenu alors que l'intéressé était affilié à la sécurité sociale, mais a refusé la prestation au motif que l'expertise judiciaire établissait que sa maladie bipolaire était compensée et qu'il n'était pas frappé d'une incapacité permanente de travail.
M. Valverde a interjeté appel. Il soutenait que les conclusions de l'expert étaient contredites par les médecins qui le suivaient, lesquels relevaient, outre la maladie bipolaire, un épisode dépressif majeur non entièrement résolu. Il demandait qu'il soit procédé à une nouvelle expertise, confiée au psychiatre traitant avec l'approbation d'un autre praticien du service de santé mentale. La CASS a conclu à la confirmation intégrale du jugement de première instance.
Les parties ont été admises à substituer la procédure de conclusions à l'audience orale. Le Tribunal superior de justícia, Sala administrativa, a rejeté l'appel, la composition de la formation étant : M. Bernard Plagnet (président), M. Albert Andrés Pereira (rapporteur) et Mme Marie Conte (magistrats).
Question de droit
La décision soulève deux questions connexes.
La première porte sur les conditions légales de la pension d'invalidité pour maladie commune. Il s'agit de déterminer si la perte de capacité de gain exigée par la loi est établie.
La seconde concerne l'articulation entre l'expertise judiciaire et les avis médicaux produits par les parties. Il s'agit de savoir si, en présence d'une divergence entre le rapport d'expertise et l'opinion du médecin traitant, la juridiction peut refuser une nouvelle expertise et retenir les conclusions de l'expert.
Solution et dispositif
Le Tribunal superior confirme le jugement de première instance, en s'appuyant sur les dispositions suivantes :
l'article 166 de la loi 17/2008 du 3 octobre 2008 sur la sécurité sociale, qui définit l'invalidité consécutive à une maladie commune ou à un accident non professionnel comme une détérioration prématurée et médicalement constatée de l'organisme, présumée définitive, entraînant une réduction d'au moins 60 % de la capacité de gain ;
les articles 168 et 169 de la même loi, relatifs à la détermination de l'invalidité par barèmes techniques et à la classification des assurés bénéficiaires d'une pension ;
l'article 39.3 de la Loi qualifiée de la justice, qui fonde la compétence de la Sala administrativa ;
l'article 47 de la Loi de la juridiction administrative et fiscale, invoqué à propos de la valeur probante de l'expertise ;
l'article 64 de la même loi, qui encadre la production d'une nouvelle preuve en appel ;
l'article 76 de la même loi, mentionné dans le dispositif relatif à la transmission des pièces.
Sur le fond, le Tribunal relève que l'expert a conclu que la maladie bipolar de l'intéressé « està habitualment compensada o estabilitzada » et que les décompensations sont brèves et peu fréquentes. Il en déduit que l'intéressé est apte à exercer son activité habituelle ou une activité équivalente. La perte de capacité de gain de 60 % n'étant pas établie, la prestation ne peut être accordée.
Sur la contradiction avec le médecin traitant, la juridiction rappelle que l'expertise
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (50/11) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket50/11
Judgment Date2 March 2012
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
Núm. de Protocol: SS-0045-1/2010 Núm. de Rotlle: TSJA-050/11
S E N T È N C I A NÚM. 15-2012
PARTS:
Apel·lant: Valverde
Representant: Agullo
Advocat: Recio
Apel·lada: CASS
Representant : Coll
Advocat: Gálvez
A la vila d'Andorra la Vella, el dos de març de l'any dos mil dotze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0045-1/2010.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 50/11 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
1r.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de 26 de maig de 2011 va desestimar la demanda interposada pel Sr. Valverde contra la CASS, en què sol·licitava l'anul·lació de les resolucions de 5 de maig i 30 de juny de 2010, mitjançant les quals es va denegar l'atorgament d'una pensió d'invalidesa per malaltia.
La referida sentència ha considerat que el fet causant es va produir quan l'interessat estava en situació d'alta a la seguretat social, però ha denegat la prestació sol·licitada, ja que la prova pericial practicada en les actuacions acredita que la malaltia bipolar que pateix l'agent està compensada i que no està incapacitat de manera permanent per treballar.
2n.- La representació del Sr. Valverde va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada resolució de la Batllia. El recurrent afirma que les conclusions del dictamen pericial són contràries a l'opinió dels facultatius que el tracten, els quals consideren que, a més de la malaltia bipolar, l'interessat pateix una depressió major que no es troba resolta del tot. En conseqüència, sol·licita que es realitzi un nou informe pericial elaborat pel metge psiquiatra que l'atén, amb el vist-i-plau d'un altre facultatiu adscrit al Servei de Salut Mental del S.A.A.S.
3r.- La representació de la CASS es va oposar al recurs i va sol·licitar la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, en considerar que aquesta havia fet una correcta valoració de les proves practicades i una adequada interpretació de les normes aplicables al cas.
4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La resolució del present recurs ha de partir del contingut de l'article 166 de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, de la seguretat social, el qual defineix la invalidesa derivada d'accident no laboral o de malaltia comuna com la situació que resulta d'una deterioració prematura de l'organisme, mèdicament comprovada, que deriva d'una malaltia comuna o d'un accident no laboral, presumiblement definitiva, i que produeix una reducció d'almenys el 60 per cent de la capacitat de guany.
D'altra part, l'article 168 de la pròpia Llei assenyala que la invalidesa, amb els tipus i graus diferents en què es pot presentar, independentment de la causa, es determina, a partir d'uns barems tècnics, tenint en compte de manera principal l'estat general de la persona, i de forma complementària l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les seves aptituds i formació professional. La manera de determinar la pèrdua de capacitat de guany derivada dels diferents paràmetres s'estableix per reglament.
Segons l'article 169 de la Llei, les persones assegurades beneficiàries d'una pensió d'invalidesa es classifiquen en dues categories. La categoria A comprèn les persones assegurades que no requereixen l'assistència d'una tercera persona per a les activitats essencials de la seva vida diària, mentre que la categoria B inclou els assegurats que requereixen aquesta assistència.
Al seu torn, els assegurats inclosos en la categoria A es classifiquen en tres grups, segons quedin capacitats per exercir la seva activitat professional habitual o una d'equivalent (grup 1), estiguin incapacitats per exercir la seva professió habitual o una d'equivalent (grup 2), o bé estiguin incapacitats per exercir qualsevol activitat professional (grup 3), tal com ho disposa l'article 170 de la Llei de la seguretat social.
Tercer.- La sentència apel·lada es basa en el resultat de l'informe pericial que consta en les actuacions, elaborat per un especialista en psiquiatria, el qual conclou que l'agent pateix una malaltia bipolar que dóna lloc a moments de descompensació aguda, com va succeir el mes de març de 2010, quan va tenir una depressió aguda amb idees delirants de tipus catastrofista i auto-lític. Tanmateix, aquesta malaltia bipolar està habitualment compensada o estabilitzada i li permet fer una vida normal, ja que les seves descompensacions acostumen a durar pocs dies i són poc freqüents fins ara. En conseqüència, el perit afirma que l'agent està capacitat per desenvolupar la seva activitat habitual o bé una altra d'equivalent, i no està incapacitat de manera permanent per treballar.
Com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions, en aplicació de l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, encara que el peritatge és un element d'informació per als òrgans jurisdiccionals, que no tenen l'obligació de seguir el parer dels experts, resulta en tot cas un element de judici de particular importància, quan es tracta, com en aquest cas, d'aplicar criteris tècnics propis de la ciència mèdica.
En conseqüència, procedeix confirmar els pronunciaments de la sentència apel·lada, que ha recollit les conclusions de l'informe pericial, segons el qual l'interessat no presenta un pèrdua de la capacitat de guany d'almenys el 60%, com exigeix l'article 166 de la Llei de la seguretat social.
Quart.- Pel que fa a la discrepància que existeix entre l'informe pericial i les consideracions del metge que tracta l'interessat, convé recordar que aquesta Sala ha declarat de manera reiterada que, en processos d'aquesta naturalesa, en què les parts incorporen diversos informes tècnics, no sempre coincidents, cal tenir en compte el caràcter prevalent dels dictàmens dels perits judicials sobre els informes aportats per les parts, com a conseqüència del caràcter imparcial i contradictori d'aquest medi de prova.
En aquest supòsit, l'informe pericial resulta concloent quant al fet de què l'agent no es troba incapacitat per a treballar, per la qual cosa no procedeix la pràctica d'una nova prova en aquesta instància, d'acord amb allò que disposa l'article 64 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal.
Per tot això, s'ha de desestimar el present recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació del Sr. Valverde contra la sentència dictada el 26 de maig de 2011 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
