ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.f192fb41 · Dossier Bipartit (I. Doctrina + II. Minuta Original)
Puntuació d’Autoritat Korpus
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 47/11·2 de març del 2012·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 02 de març del 2012 - ROJ: STSJAD 390/2012
Jurisdicció / TribunalTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Referència / Batllia / Rol47/11
Àmbit jurídicjurisprudence
Empremta SHA-2560000000000000000…
Sumari Analític Korpus i Punts de Dret Essencials (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2012:390) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 02 de març del 2012 - ROJ: STSJAD 390/2012).
PART I
Comentari Doctrinal i Anàlisi Científica Korpus
Sil·logisme Jurídic (I.A / I.B / II.A / II.B) i Abast Pràctic
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Sumari Analític Korpus — Il résulte de la décision rendue le 02 mars 2012 (n° 47/11) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 390/2012 (ECLI:AD:TSJADAD:2012:390)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 2 mars 2012, recours n° 47/11, sentence n° 14-2012, ROJ STSJAD 390/2012 (ECLI:AD:TSJADAD:2012:390) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Plusieurs agents de la fonction publique andorrane (MM. Marti, Calderón, Vaquero et Gutierrez) ont contesté la résolution du secrétariat d'État à la Fonction publique du 1er septembre 2010. Le Tribunal de batlles (Sección Administrativa), par jugement du 9 mai 2011, a partiellement accueilli leur demande. Il a annulé la résolution et reconnu aux agents le droit de percevoir le complément spécifique attaché à leurs places d'origine, déduction faite de la part déjà perçue, avec effet à compter du mois de juin 2007.
Le jugement a retenu que, le Gouvernement ayant reconnu le droit au complément réclamé, il convenait de verser les sommes correspondant aux trois années antérieures à la demande, en application de la prescription triennale de l'article 11.1 de la Llei general de les finances públiques.
Le Gouvernement (M.I. Govern) a interjeté appel. Il soutenait que le délai de prescription devait courir à compter du changement de poste des intéressés, moment où ils avaient pu réclamer le complément. Les agents ont conclu au rejet de l'appel, au motif que le complément spécifique est soumis à un régime de paiement successif et se trouve acquis mensuellement.
La vue orale a été remplacée par un échange de conclusions. La juridiction s'est déclarée compétente sur le fondement de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia. La chambre administrative relève qu'un litige de même nature a été tranché par sa sentence n° 59-2011 du 14 octobre 2011, dont elle reprend le raisonnement.
Le fondement matériel du droit n'est pas contesté. Il résulte de la disposition transitoire 5ª de la Llei de la funció pública, en application de laquelle le Gouvernement, par délibération du 23 septembre 2009, a régularisé la situation des agents. La seule question soumise à la Cour est donc celle de la prescription des sommes arriérées.
Question de droit
La question posée était la suivante : le délai de prescription triennal de l'article 11.1 de la Llei general de les finances públiques, applicable aux obligations de dépense et de paiement, court-il à compter du moment où l'agent obtient le changement de poste ouvrant droit au complément, ou à compter de l'échéance de chaque somme due ?
Le litige revient ainsi à déterminer le point de départ de la prescription d'une créance de rémunération à exécution successive, qui naît d'un événement unique (la modification de la situation administrative) mais dont l'exigibilité se répartit dans le temps.
Solution et dispositif
La Sala Administrativa rejette l'appel. Elle retient que le caractère périodique du paiement des rémunérations des fonctionnaires fait obstacle à ce que l'action en paiement soit éteinte avant l'expi
Síntesi Operativa i Graella d’Auditoria per al Practicant
Punts de control immediatament mobilitzables en escrits processals i dictàmens
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (47/11) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PART II — MINUTA ORIGINAL I TEXT AUTÈNTIC INTEGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Referència / Batllia / Rol47/11
Data de la resolució2 de març del 2012
Dispositiu / FalladaConfirmation
Font oficialhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
Núm. de Protocol: AD-0006-2/2011 Núm. De Rotlle: TSJA-047/11
S E N T È N C I A NÚM. 14-2012
PARTS:
Apel·lant: M.I. GOVERN
Representant: Villegas
Advocat: Peña
Apel·lada: Marti
Calderón
Vaquero
Gutierrez
Representant : Espada
Advocat: Mercader Advocats
A la vila d'Andorra la Vella, el dos de març del dos mil dotze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions númeroAD-0006-2/2011.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 47/11 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1r.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 9 de maig de 2011 va estimar parcialment la demanda formulada pels Srs. Marti, Calderón, Vaquero i Gutierrez contra el M.I. GOVERN i va anul·lar la resolució de la Secretaria d'Estat de Funció Pública d'1 de setembre de 2010, declarant el dret dels agents a percebre els complements específics corresponents a llurs places d'origen -amb deducció de la part ja percebuda-, amb efectes des del mes de juny de 2007.
La referida sentència ha considerat que, un cop el Govern ha reconegut el dret dels demandants a percebre el complement específic que reclamaven, procedeix abonar les quantitats corresponents als tres anys anteriors a la seva sol·licitud, en aplicació de la prescripció triennal que contempla l'article 11.1 de la Llei general de les finances públiques.
2n.- La representació del M.I. GOVERN va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, en el qual discuteix la interpretació que aquella realitza sobre el còmput del termini de prescripció. Al seu parer, l'acció per reclamar les quantitats litigioses va prescriure un cop transcorregut el termini de tres anys comptats des del moment en què els interessats van canviar de lloc de treball i, en conseqüència, van poder reclamar l'import del complement específic que els corresponia.
3r.- La representació dels agents es va oposar al recurs i va sol·licitar que es confirmés la sentència apel·lada, en considerar que el pagament del complement específic té un tracte successiu i es merita mensualment, per la qual cosa procedeix abonar les quantitats pendents de pagament que corresponen als tres anys anteriors a la reclamació.
4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- El Govern, en sessió de 23 de setembre de 2009, va acordar regularitzar la nòmina dels funcionaris agents, en aplicació de la disposició transitòria 5ª de la Llei de la funció pública, la qual estableix:
"Complement específic
Els funcionaris dels cossos especials que, a l'entrada en vigor de la Llei, ocupin places de llocs de treball que tinguin assignada una retribució per complement específic, mantindran la retribució d'aquest complement quan canviïn a una altra plaça d'un altre lloc de treball, tant del cos general com d'un altre cos especial que tingui assignat un complement específic inferior; tot i això, les quanties que es garanteixen s'integraran en els complements corresponents a cada cos, d'acord amb el que estableix l'article 63 de la present Llei i, en el cas de superar la retribució màxima de tots els complements, l'excés resultant passarà a formar part del complement d'absorció. En aquests casos, l'excés resultant no estarà subjecte a la disposició transitòria primera".
No es discuteix que els interessats tenien dret a què els fos aplicada la referida disposició transitòria 5ª de la Llei de la funció pública des del moment en què van obtenir el canvi del lloc de treball, motiu pel qual el Govern va procedir a regularitzar la seva situació. La qüestió litigiosa es redueix, doncs, a determinar si ha prescrit el dret dels agents a reclamar les quantitats endarrerides.
La sentència d'aquesta Sala núm. 59-2011, de 14 d'octubre, va resoldre un supòsit de les mateixes característiques que el present, de manera que procedeix seguir en aquest cas el mateix criteri que va fonamentar aquella resolució.
Tercer.- Segons l'article 11.1 de la Llei general de les finances públiques prescriuen als tres anys les obligacions de despesa i de pagament.
En la interpretació i aplicació d'aquest precepte no es poden compartir els arguments de la part apel·lant, segons els quals el termini de prescripció havia de computar-se des del moment en què els interessats van obtenir el nou lloc de treball i, en conseqüència, va néixer l'acció per reclamar les quantitats que no els havien estat abonades.
Cal partir del caràcter periòdic del meritament de les retribucions dels funcionaris, del qual es desprèn que l'acció per reclamar-les no prescriu fins que transcorre el termini de tres anys comptats des del moment en què havien de ser satisfetes. D'aquesta manera, resulta plenament ajustat a dret el pronunciament de la sentència apel·lada, segons el qual els interessats podien sol·licitar que els fossin abonades les quantitats que no els havien estat pagades, en concepte de complement específic, corresponents als tres anys immediatament anteriors a la seva reclamació.
En conseqüència, procedeix desestimar el present recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència apel·lada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes d'aquesta instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació del M.I. GOVERN contra la sentència dictada el 9 de maig de 2011 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
