ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.64a1c0bd · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 201/12·29 January 2013·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 29 de gener del 2013 - ROJ: STSJAD 7/2013
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket201/12
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2013:7) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 29 de gener del 2013 - ROJ: STSJAD 7/2013).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 29 janvier 2013 (n° 201/12) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, sentence du 29 janvier 2013, recours n° 201/12 (TSJC-231/12), ROJ : STSJAD 7/2013 (Lire sur source officielle)
Note éditoriale : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte de la décision a été retenue.
Faits et procédure
La société ORG_0 a assigné M. Rius devant la Batllia selon la procédure ordinaire, en paiement de la somme de 40 820,45 euros, augmentée des intérêts légaux à compter de la contestation de la demande, au titre de marchandises livrées, ainsi que des dépens. Le défendeur a soulevé une question de prééminence de l'action pénale. Le juge a provisoirement suspendu la procédure civile par ordonnance du 1er septembre 2009. Le juge d'instruction a ensuite prononcé un non-lieu provisoire le 13 octobre 2009, ce qui a entraîné la reprise de la procédure civile.
Sur le fond, M. Rius soutenait qu'il n'avait ni acheté ni fait facturer les marchandises litigieuses. Selon lui, MM. Codina et Recio, ce dernier présenté comme employé de M. Codina, les auraient acquises sans son consentement pour le compte de son entreprise dénommée « negoci L. ». Il admettait avoir accepté, pour le mois de janvier 2008, de régler les livraisons faites au nom de cette entreprise, mais affirmait avoir averti ORG_0 qu'aucune livraison ultérieure ne devait être effectuée à sa charge.
Par jugement du 27 juillet 2012, le Tribunal de Batlles, section civile, a fait droit à la demande et condamné M. Rius au paiement de la somme réclamée, majorée des intérêts légaux et des dépens. M. Rius a interjeté appel.
Question de droit
La Cour devait déterminer si le défendeur pouvait être tenu au paiement de marchandises achetées par des tiers en son nom, alors qu'il contestait tout mandat exprès et continu. La question se décomposait en trois points :
Un consentement ponctuel donné à une première livraison peut-il fonder une situation de mandat aparent couvrant des livraisons ultérieures ?
Quelle est la charge de la preuve de l'existence ou de l'extinction de ce mandat ?
Des éléments tels que l'expertise graphologique concluant que les signatures figurant sur les bons de livraison n'étaient pas celles de M. Rius, ou l'absence de lien de travail entre les acheteurs et l'entreprise, sont-ils de nature à écarter l'apparence de mandat ?
La partie appelante soutenait que le consentement ne pouvait être que ponctuel et limité aux marchandises retirées personnellement par M. Codina, et qu'il incombait à la société créancière de prouver un consentement exprès et continu.
Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel. Elle retient l'existence d'une situation de mandat aparent, en s'appuyant sur plusieurs éléments :
M. Rius s'est présenté aux locaux de la société ORG_0 avec M. Codina, a accepté que celui-ci achète des marchandises destinées à son entreprise et a acquitté la facture correspondante. La Cour considère qu'il a ainsi « créé une situation de mandat aparent » au profit de MM. Codina et Recio, « autorisant la société ORG_0
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (201/12) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket201/12
Judgment Date29 January 2013
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-231/12
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de gener de 2013.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La societat ORG_0 va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra el Sr. Rius, en reclamació de la quantitat de 40.820,45.-EUR juntament amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, en concepte de pagament de mercaderies subministrades, més les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
II.- El Sr. Rius va plantejar la qüestió de prejudicialitat penal a la qual va oposar-se la part agent.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 201/12 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
Mitjançant Aute de data 1 de setembre del 2009, l'Hble. Batllia va donar lloc a la suspensió provisional del procediment.
Segons Aute de data 13 d'octubre del 2009 la Secció d'Instrucció número 3 va decretar el sobreseïment provisional de les actuacions penals, i a conseqüència d'aquesta decisió, es va ordenar la continuació dels autes civils per Providència del dia 13 d'octubre del 2010.
III.- Sobre el fons del litigi el Sr. Rius va contestar que va constituir una societat anomenada ORG_1 amb el Sr. ENTITY_5; que durant el mes de gener de 2008, el Sr. Codina i el seu empleat, Sr. Recio van anar adquirint mercaderia a prop de la societat ORG_0 que aquesta va facturar al negoci L., sense el consentiment del Sr. ENTITY_4; que donada la bona relació existent entre les parts, el Sr. Rius va acceptar abonar a la societat ORG_0 les quantitats corresponents a la mercaderia lliurada pel compte del Sr. Codina, amb l'advertiment que no es lliurés més material a càrrec del Sr. ENTITY_4; que no obstant el dit advertiment la societat ORG_0 va continuar venent tant al Sr. Codina com al Sr. Recio material que facturava a L.; que en conseqüència, el Sr. Rius mai ha comprat ni facturat el material objecte de la present reclamació.
IV.- Per Sentència de data 27 de juliol del 2012, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, estimant la demanda de la part actora, va condemnar el Sr. Rius, a pagar a la societat ORG_0, la quantitat de 40.820,45.-EUR augmentada dels interessos legals des de la data de contesta a la demanda, amb imposició a la part defenent de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
V.- Contra aquesta resolució el Sr. Rius ha interposat recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part que recorre manifesta: que si és cert que el Sr. Rius va consentir puntual i exclusivament, una sola vegada que la societat ORG_0 lliurés mercaderia al Sr. Codina per compte del primer, això no pot comportar el consentiment extensiu del Sr. Rius per a que el Sr. Codina adquirís material prop de la societat ORG_0 per compte del primer, durant els mesos següents; que és la societat ORG_0 que tenia la càrrega de provar que existia un consentiment exprés i continuat, efectuat pel Sr. Rius, per a que el Sr. Codina pogués retirar mercaderia prop de ORG_0 per compte de la L.; que en el negat cas que el consentiment efectuat pel Sr. Rius per a que el Sr. Codina adquirís material el dia 8 de gener de 2008 provoqués una aparença negocial que permetés al Sr. Codina adquirir material per compte de L., la negativa del Sr. Rius per a fer-se càrrec del rebut corresponent a la factura del mes de febrer de 2008 desmoronava (sic) aquella aparença; que ha quedat provat que el Sr. Rius no va signar del seu puny i lletra cap dels albarans quin import és objecte de reclamació; que en el negat cas que es pogués considerar que el Sr. Rius va donar el seu consentiment per a que el Sr. Codina pogués adquirir material prop de la societat ORG_0 per compte de L., aquest consentiment seria únicament per aquell material retirat personalment pel Sr. Codina i no per aquell retirat per terceres persones que desconeix aquesta part quines són; que el fet que el Sr. Codina utilitzés el camió del Sr. Rius per a adquirir algun material a prop de la societat ORG_0 no contribueix a concretar l'aparença a la que fa referència el Tribunal a quo; que a major abundament, no ha quedat provat que el Sr. Rius es personés mai a les instal·lacions de la societat ORG_0 amb aquell camió; que els documents acreditatius en que durant els mesos de març, abril, maig i juny de 2008 es van efectuar exportacions d'articles de ferro expedides a nom del negoci L., no poden tenir valor probatori per a recolzar la teoria de l'aparença negocial, doncs no reuneixen cap requisit formal de que ha estat efectivament el negoci L. qui ha efectuat les exportacions; que el Tribunal a quo no ha valorat el fet de que la prova pericial hagi conclòs, que les signatures estampades en els albarans no són del puny i lletra del Sr. Rius, ni tampoc el fet que mai el Sr. Recio, ni el Sr. Codina, autors de la signatura d'alguns dels albarans objecte de reclamació, han tingut cap relació laboral amb el negoci L.
II.- És pacífic que entre el mes de febrer i el mes de maig del 2008, la societat ORG_0 va subministrar al negoci L., del qual n'era titular el Sr. Rius, diverses mercaderies per un preu facturat global de 40.820,45.-EUR, que va romandre impagat.
El Sr. Rius no nega que es va lliurar la mercaderia esmentada, però manifesta que la mateixa fou comprada pels Srs. Codina i Recio pel compte del primer, sense el seu consentiment. Aquesta argumentació no pot prosperar de cap manera pels motius que segueixen.
La part recurrent reconeix que va consentir, a l'inici de l'any 2008, que la societat ORG_0 lliurés mercaderies al seu negoci L. malgrat que aquestes hagin estat comprades pel Sr. Codina, amb el qual projectava de constituir una societat mercantil anomenada ORG_1, i va acceptar pagar tota la mercaderia subministrada al mes de gener.
En presentar-se a les instal·lacions de la societat ORG_0 amb el Sr. Codina, en acceptar que aquell compri mercaderia per subministrar al negoci L., i també en pagar la factura al respecte, el Sr. Rius va crear una situació de mandat aparent a favor del Sr. Codina i del seu empleat Sr. Recio, autoritzant a la societat ORG_0 a considerar que aquests darrers actuaven en representació del Sr. Rius, o almenys amb el seu consentiment.
III.- El Sr. Rius pretenia que es tractava d'un consentiment puntual i que per tant la societat ORG_0 no havia de subministrar ni facturar al negoci L., més mercaderies comprades pel Sr. Codina després del mes de gener.
Tampoc aquest argument no pot prosperar, ja que, d'una banda, pertocava al Sr. Rius informar a la societat ORG_0 que el mandat aparent consentit al Sr. Codina s'havia retirat, i que d'altra banda, el comportament del Sr. Rius, que va tenir lloc el dia 6 de maig del 2008, tal com resulta dels testimoniatges que consten en autes, de passar a recollir a les instal·lacions de la societat ORG_0, amb el seu propi camió, la mercaderia comprada pel Sr. Codina, corrobora el contrari, és a dir, que aquest darrer sempre va actuar en representació o amb el consentiment del Sr. Rius, i això independentment del fet de la persona que va signar els albarans, o del fet que ni el Sr. Codina ni el seu empleat, Sr. Recio, mai hagin estat assalariats del negoci L.
IV.- A més a més, s'ha de considerar que mai el Sr. Rius no va fer cap queixa, cap manifestació ni reserva quan li foren presentades les factures avui reclamades. També es desprèn de la documentació que consta en autes, que una part de la mercaderia facturada fou exportada pel Sr. Rius a Espanya, on el mateix realitzava una obra amb el Sr. Codina a Montferrer (foli 214, testimoniatge del Sr. ENTITY_7).
En conseqüència, s'ha de confirmar la resolució recorreguda que ha fet una encertada aplicació del dret als fets de la causa.
V.- La desestimació del recurs determina imposar les costes de segona instància a la part que recorre.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4;
Confirmar la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 27 de juliol del 2012, en tots els seus extrems, i condemnar a la part recurrent al pagament de les costes judicials de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
