ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.c34995b1 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
92/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 68/12·21 March 2013·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 21 de març del 2013 - ROJ: STSJAD 69/2013
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket68/12
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2013:69) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 21 de març del 2013 - ROJ: STSJAD 69/2013).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 21 mars 2013 (n° 68/12) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, sentència núm. 33-2013, 21 mars 2013
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, sentència núm. 33-2013 du 21 mars 2013, ROJ : STSJAD 69/2013, ECLI:AD:TSJADAD:2013:69 (Lire sur source officielle)
Note : la référence fournie à l'origine (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence canonique ci-dessus a été reconstituée à partir des métadonnées du texte (numéro de rouleau TSJA-068/12, numéro de protocole SS-0020-2/2012, numéro de sentence 33-2013).
Faits et procédure
Le requérant, M. Vilar, assuré auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), a été placé en arrêt de travail une première fois du 26 septembre 2010 au 16 septembre 2011. La CASS l'a alors déclaré médicalement guéri, les pathologies étant considérées comme consolidées, et a refusé de lui reconnaître une pension d'invalidité, la perte de capacité de gain étant inférieure à 60 %. Cette décision a été confirmée par la Sala Administrativa dans sa sentence du 27 novembre 2012, devenue ferme. Le texte précise que les pronostics relatifs à la consolidation des lésions, avec effet au 16 septembre 2011, et à l'absence de droit à une pension d'invalidité pour maladie sont ainsi passés en force.
Un second arrêt de travail a débuté le 1er octobre 2011. Par résolution du 25 janvier 2012, la CASS a refusé le versement des prestations d'incapacité temporaire, au motif que la pathologie était la même que celle ayant donné lieu à la période antérieure, déjà consolidée. Le requérant a saisi la Secció Administrativa de la Batllia, qui a rejeté sa demande par jugement du 14 juin 2012. Il a interjeté appel.
Le requérant soutenait que la baixe antérieure résultait de lésions au genou droit, alors que la nouvelle période était liée à une gonalgie bilatérale affectant les deux genoux, attestée par un certificat de son médecin. Il reprochait à la CASS de ne pas avoir vérifié son état physique. La CASS concluait à la confirmation du jugement, faisant valoir que la maladie était identique, que la dégradation de l'état de santé n'était pas établie et qu'aucune consultation spécialisée ni aucun traitement nouveau n'étaient justifiés. La Sala a substitué l'audience orale par une procédure écrite.
Question de droit
La question posée était la suivante : une nouvelle période d'incapacité temporaire peut-elle être reconnue à l'assuré lorsque celui-ci invoque une pathologie qu'il présente comme distincte, alors que l'administration soutient qu'il s'agit de la même affection que celle ayant déjà donné lieu à une période d'arrêt, consolidée par une décision devenue ferme ?
Le litige engageait donc deux problèmes liés : l'identification de l'objet de la protection (une pathologie ou une lésion) et la charge de la preuve de l'existence d'une nouvelle atteinte susceptible de rouvrir le droit aux prestations.
Solution et dispositif
La Sala rejette l'appel et confirme intégralement le jugement de première instance. Elle retient que l'assuré avait déjà fait l'objet d'un premier arrêt de travail en janvier 2007, lié à une intervention chirurgicale sur le ménisque gau
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (68/12) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket68/12
Judgment Date21 March 2013
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: SS-0020-2/2012 Núm. de Rotlle: TSJA-068/12
S E N T È N C I A NÚM. 33-2013
PARTS:
Apel·lant: Vilar
Representant: ídem
Advocat: Viñas
Apel·lada: CASS
Representant: Ricart
Advocat: Nuñez
A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-u de març de dos mil tretze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0020-2/2012.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 68/12 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia va desestimar la demanda formulada pel Sr. Vilar contra la CASS, en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució d'aquest organisme de 25 de gener de 2012 i li fos reconegut el dret a percebre les prestacions per incapacitat temporal derivades de la baixa iniciada l'1 d'octubre de 2011, fins al dia 1 de febrer de 2012, data en què es va donar d'alta laboral.
2.- Disconforme amb aquesta resolució, el Sr. Vilar ha interposat recurs d'apel·lació davant d'aquesta Sala, el qual es fonamenta en les al·legacions següents:
No resulta correcte afirmar que la patologia que va motivar la baixa iniciada l'1 d'octubre de 2011 és la mateixa que ja va havia donat lloc a una baixa anterior, que es va perllongar des del 26 de setembre de 2010 fins al 16 de setembre de 2011. Aquesta darrera es va produir com a conseqüència de les lesions que presentava al genoll dret, mentre que l'1 d'octubre de 2011 presentava una gonàlgia bilateral que afectava ambdós genolls.
L'agent va justificar la nova patologia amb el certificat emès pel seu metge, sense que la part adversa hagi comprovat el seu estat físic ni desvirtuat el contingut d'aquella certificació.
3.- La representació de la CASS es va oposar al recurs de l'agent i va sol·licitar la confirmació de la sentència apel·lada. Segons afirma la demandada, la malaltia que invoca l'assegurat és la mateixa que ja va donar lloc a la baixa anterior i que es va considerar consolidada. D'altra banda, no es justifica que hagi empitjorat la seva situació, ni tampoc que hagi consultat un especialista ni seguit cap tractament.
4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Com a punt de partida per a resoldre la qüestió que es discuteix en aquest procés, resulta necessari deixar constància que l'agent ja va estar de baixa anteriorment, des del 26 de setembre de 2010 fins al 16 de setembre de 2011, data en què la CASS el va donar d'alta mèdica, en considerar que les patologies que presentava estaven consolidades, i que no procedia reconèixer-li una pensió d'invalidesa, ja que la pèrdua de la capacitat de guany era inferior al 60%.
Aquesta decisió de la CASS va ser objecte d'impugnació en via jurisdiccional, que va finalitzar mitjançant la sentència d'aquesta Sala de 27 de novembre de 2012, que va confirmar els actes administratius recorreguts, de manera que han guanyat fermesa els pronunciaments relatius a la consolidació de les lesions amb efectes del 16 de setembre de 2011 i a la improcedència d'una pensió d'invalidesa per malaltia.
Tercer.- Els fets que donen lloc a aquest nou litigi s'inicien amb la presentació d'una nova baixa per part de l'agent en data 1 d'octubre de 2011. La CASS ha denegat el pagament de les prestacions per incapacitat temporal, ja que considera que la patologia és la mateixa que va donar lloc a la baixa anterior i que les lesions estan consolidades, com llavors es va declarar.
El recurrent insisteix en el fet de què es tracta d'una patologia diferent, ja que la baixa anterior derivava de les lesions que patia al genoll dret, que van fer necessària una intervenció quirúrgica, mentre que ara presenta una gonàlgia bilateral que afecta ambdues articulacions.
Les argumentacions de l'agent no poden ser compartides. En primer lloc, cal tenir en compte que, com resulta del contingut de les actuacions, l'assegurat ja havia presentat una primera baixa el gener de 2007, derivada de la intervenció quirúrgica del menisc esquerre, de manera que l'afectació d'aquesta articulació no es presenta per primer cop l'1 d'octubre de 2011. D'altra banda, l'informe de la Dra. Diez (f. 61), elaborat a petició del propi interessat, fa referència a que existia un lleuger vessament als genolls, més acusat al dret, diagnòstic que coincideix amb el del Dr. Girona (f. 73). Això també confirma que la gonàlgia bilateral no pot ser considerada com una patologia nova, que pugui donar lloc a un segon període de baixa laboral, quan ja s'havia declarat la consolidació de les lesions que patia l'assegurat, mitjançant una resolució ferma.
En segon lloc, i com a criteri complementari de l'anterior, s'han de confirmar les argumentacions de la sentència apel·lada sobre el fet de què l'agent no ha consultat un especialista, ni consta que hagi seguit un tractament mèdic diferent del que ja corresponia a la patologia anterior. En conseqüència, també des d'aquest punt de vista resulta desvirtuada l'existència d'unes noves lesions que puguin reobrir la situació de baixa per malaltia.
Per tot això, s'ha de concloure que resulta improcedent reconèixer una nova situació d'incapacitat temporal durant el període comprès entre l'1 d'octubre de 2011 i l'1 de febrer de 2012, de manera que procedeix desestimar el recurs d'apel·lació de la part agent i confirmar íntegrament la sentència apel·lada.
Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Vilar contra la sentència dictada el 14 de juny de 2012 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes d'aquesta instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
