ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.2c7d6653 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
92/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 280/12·18 avril 2013·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 18 d'abril del 2013 - ROJ: STSJAD 101/2013
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle280/12
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2013:101) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 18 d'abril del 2013 - ROJ: STSJAD 101/2013).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 18 avril 2013 (n° 280/12) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Le 3 février 2011, un incendi a éclaté dans un appartement loué par M. Sandoval, qui l'avait allumé volontairement. L'auteur du sinistre est décédé dans l'incendie. Les appartements voisins ont subi des dommages que leurs assureurs, les sociétés A., S.A. et U., S.A., ont indemnisés. Ces assureurs, subrogés dans les droits de leurs assurés, ont agi contre la compagnie X., assureur multirisque habitation souscrit par M. Sandoval.
Les sociétés demanderesses réclamaient, en procédure civile abrégée, 8 873,85 EUR pour A., S.A. et 720,60 EUR pour U., S.A., avec intérêts légaux et dépens. La compagnie X. a conclu au rejet de la demande.
Par jugement du 26 septembre 2012, le Tribunal unipersonnel, section civile, a substantiellement fait droit à la demande. Il a condamné X. au paiement des sommes principales, assorties des intérêts légaux depuis la date de la contestation de la demande, sans condamnation aux dépens.
X. a interjeté appel en demandant la révocation intégrale du jugement et l'absolution de l'assuré, avec dépens à la charge des intimées. Celles-ci ont conclu à la confirmation totale du jugement.
Le magistrat rapporteur était M. Vincent Aniére. La Sala Civil était présidée par Mme Eulàlia Amat Llari, avec M. Joan Manel Abril Campoy.
Les conditions générales du contrat MULTIRISC HABITACIÓ excluaient « les dommages ou leurs aggravations causés ou provoqués intentionnellement par les personnes ayant la qualité d'assuré ou avec leur complicité ». C'est sur ce fondement que l'assureur soutenait ne pas devoir garantie.
Question de droit
La question centrale était la suivante : en l'absence de stipulation contraire admissible, l'assureur de responsabilité d'un locataire peut-il opposer à un tiers victime de bonne foi l'exclusion de garantie tirée de l'inassurabilité du dol, lorsque le contrat a été souscrit au titre de l'obligation légale d'assurance prévue par la législation sur les baux urbains ?
Le recours soulevait en substance trois moyens :
la loi andorrane n'instituerait aucune exception au principe de l'inassurabilité du dol ; l'obligation de l'article 27.7 de la loi sur les baux de biens urbains ne viserait pas une couverture « illimitée et pour toute cause » ;
la solution retenue créerait une contradiction avec l'article 96 du Code pénal, qui admet la limitation de l'indemnisation due par l'assureur ;
l'aléa, caractéristique du contrat d'assurance, ne pourrait être écarté que par une loi certaine, expresse et préalable.
Solution et dispositif
La Sala Civil rejette le recours et confirme le jugement entrepris. Son raisonnement comporte quatre temps.
Reconnaissance du principe. La Cour rappelle que l'inassurabilité du dol est un principe fondamental, précédemment reconnu par elle (STSJA 15-06-1995, n° 337). Elle rappelle que la technique assurantielle suppose un risque aléatoire et que l'assurance ne peut couvrir que les conséquences civiles de comportements dommageables non intentionnels.
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (280/12) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el 18 d'abril de 2013.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Per escrit de data 04-06-2012, la representació processal de les societats A., S.A. i U., S.A., va presentar demanda a judici verbal a tramitar pel procediment civil abreujat contra la companyia X., demanant que es condemnés a la demandada a pagar, a A., SA l'import de 8.873,85.-EUR i a U., S.A. l'import de 720,60.-EUR, més els interessos legals des de la data de pagament de les respectives factures o subsidiàriament des de la data de contesta a la demanda, en concepte de factures de reparació com a conseqüència d'un incendi, amb imposició a la demandada de la totalitat de les costes judicials, amb expressa inclusió dels honoraris d'advocat i procurador.
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
II.- La part demandada va oposar-se a la demanda sol·licitant es dictés Sentència desestimant la demanda i imposant a l'agent les costes processals ocasionades, incloses les derivades de la intervenció d'advocat i de procurador.
III.- Després que s'hagin practicat les proves, les parts van formular els seus escrits de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.
IV.- Per Sentència de data 26-09-2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, va decidir estimar substancialment la demanda formulada per la representació processal de A., S.A. i U., S.A. contra X., condemnant-se aquesta darrera a pagar a la primera la suma de 8.873,85.- EUR i a la segona l'import de 720,60.-EUR, incrementats amb els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i fins el dia del seu total pagament i sense fer especial pronunciament en costes processals.
V.- Contra aquesta resolució, X. ha interposat recurs d'apel·lació, demanant la seva revocació integral i l'absolució de la part demandada, amb imposició de costes a l'adversa.
Les parts apel·lades demanen la confirmació total de la sentència amb imposició de les costes de segona instància a la part adversa.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.
FONAMENTS DE DRET
I.- No és controvertit que el 03 de febrer del 2011, en el pis ocupat pel Sr. Sandoval en qualitat d'arrendatari, va produir-se un incendi causat voluntàriament pel Sr. Sandoval Com a conseqüència de l'incendi, el Sr. Sandoval va morir. Els apartaments veïns van patir danys que les companyies asseguradores ara apel·lades van haver d'indemnitzar, el que fonamenta la seva acció envers la companyia asseguradora del Sr. Sandoval.
Segons les condicions generals del contracte MULTIRISC HABITACIÓ subscrit pel Sr. Sandoval "aquest contracte no garanteix ··· els danys o els seus agreujaments: causats o provocats intencionadament per les persones que tenen la qualitat d'assegurat o amb la seva complicitat".
II.- El primer greuge de la part apel·lant contra la resolució d'instància és en essència que la llei andorrana no ha instituït cap excepció al principi de la inassegurabilitat del dol; l'obligació establerta a la Llei d'Arrendaments Urbans és la de tenir subscrita una pòlissa però no per cobrir "il·limitadament i per qualsevol causa els danys i perjudicis a l'arrendador i a tercers" com ho resol la Sentència, fent una interpretació extensiva de dita Llei; en el present cas s'ha d'aplicar la pòlissa d'assegurança la qual exclou expressament l'actuació voluntària i no fa referència a cap llei estrangera a la que es pogués acudir per justificar l'aplicació de la postura adoptada pels països veïns com ha fet alguna sentència; el caràcter aleatori del contracte que fonamenta l'exclusió del dany voluntari solament pot ser trencat per motius d'ordre públic i per una Llei certa, expressa i prèvia que ho declari i al contrari es desvirtua totalment l'estructura mateixa del contracte d'assegurança.
És cert que el principi de la impossibilitat d' assegurar el dol és un principi fonamental reconegut per aquesta Sala (STSJA 15-06-1995 n°337), atès que la tècnica i la lògica de l'assegurança exigeixen que el risc assegurat sigui un esdeveniment aleatori i l'assegurança solament pot garantir o cobrir les conseqüències civils dels comportaments danyosos non intencionals.
Nogensmenys, s'ha de posar de relleu que la llei pot crear una excepció a aquest principi.
En primer lloc, en virtut de l'article 27.7 de la Llei d'arrendaments de finques urbanes, l'arrendatari té l'obligació de "Tenir subscrita i mantenir vigent una pòlissa d'assegurança que cobreixi suficientment els danys i perjudicis que puguin ocasionar-se a l'arrendador i a tercers."
Això no solament significa que l'arrendatari no té la llibertat de no subscriure una pòlissa d'assegurances i d'escollir el nivell de cobertura, sinó també que la Llei té com a objectiu de garantir la indemnització dels tercers.
En segon lloc, aquest objectiu ressurt de l'article 3.3 de la Llei del 11 de maig de 1989 relativa a la regulació de les companyies d'assegurances al Principat en virtut del qual "en les assegurances obligatòries es consideraran nul·les i sense cap efecte les clàusules que, pel seu contingut, redacció o intencionalitat, tendeixin a excloure risc compresos en la disposició legal que les estableixi o a excloure des caràcter d'indemnitzables a persones no intervinents en la corresponent pòlissa.".
En tercer lloc, és de jurisprudència reiterada d'aquesta Sala que la víctima del dany, o el seu assegurador subrogat en els seus drets, té una acció directa contra l'assegurador de l'autor del dany.
Dita acció directa suposa una major protecció pel tercer i, si l'assegurador pot oposar a la víctima la seva culpa exclusiva o compartida en la producció del dany, en canvi, no pot al·legar davant el perjudicat les excepcions que tingués contra l'assegurat.
Considerant tots aquests elements, s'ha d'arribar a la conclusió que el dret vigent a Andorra ha adoptat el principi que, en el marc de l'assegurança obligatòria de la Llei d'arrendaments de finques urbanes, l'assegurador no pot oposar al tercer víctima de bona fe - o a la seva companyia subrogada- l'exclusió fonamentada en la inassegurabilitat del dol, i això sense perjudici de la seva possibilitat de repercutir contra l'assegurat o els seus hereus allò que ha pagat.
III.- El segon greuge del recurs és que en el parer de la part apel·lant, seguir la tesi del tribunal crea una contradicció entre els casos relatius a la lex aquília i els casos relatius a la responsabilitat civil ex delicto perquè l'article 96 del codi penal admet una limitació de l'indemnització a la qual l'assegurador ha de respondre.
Aquest argument no es pot admetre perquè dit article relatiu a la responsabilitat solidària dels asseguradors disposa que "Les companyies asseguradores que hagin assumit contractualment el risc de les responsabilitats pecuniàries derivades de la possessió, de l'ús o de l'explotació de qualsevol bé, empresa, industria o activitat, quan es produeixi l'esdeveniment que determina el risc assegurat responen solidàriament amb el responsable penal fins al límit de la indemnització legalment establerta o convencionalment pactada, sens perjudici del dret de repetició contra qui correspongui."
La contradicció invocada no existeix puix solament la llei no crea una obligació general i il·limitada de cobertura sinó solament impedeix oposar l'excepció al tercer víctima de bona fe com s'ha motivat en el segon apartat i així l'assegurador queda responsable dintre del límit legalment establert.
Per conseqüent el primer jutjador ha considerat amb raó que l'assegurador deu la seva garantia i s'ha de desestimar el recurs.
IV.- La desestimació del recurs determina la condemna de la part apel·lant a pagar les costes processals de segona instància, en virtut del principi de venciment objectiu.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs de X.;
CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 26-09-2012;
CONDEMNAR X. a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
