ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.13cbb226 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 100/12·23 mai 2013·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 23 de maig del 2013 - ROJ: STSJAD 120/2013
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle100/12
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2013:120) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 23 de maig del 2013 - ROJ: STSJAD 120/2013).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 23 mai 2013 (n° 100/12) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 120/2013 (ECLI:AD:TSJADAD:2013:120), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 23 mai 2013
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 23 mai 2013, ROJ STSJAD 120/2013, ECLI:AD:TSJADAD:2013:120 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le requérant, M. Benítez, exerçait l'activité de tailleur de pierre. Il souffrait d'une maladie de Dupuytren et d'un syndrome du canal cubital, avec paresthésies des quatrième et cinquième doigts de la main droite. Il a sollicité auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) le bénéfice d'une pension d'invalidité au titre d'une maladie professionnelle.
La Section administrative de la Batllia a rejeté sa demande par jugement du 7 novembre 2012. L'intéressé a interjeté appel, soutenant que la maladie de Dupuytren s'était aggravée en raison de son activité professionnelle et que la neuropathie compressive du nerf cubital devait également être regardée comme une maladie professionnelle. Il demandait, à titre subsidiaire au moins pour la neuropathie, la reconnaissance de la maladie professionnelle et l'évaluation de son degré d'incapacité.
La CASS a conclu à la confirmation intégrale du jugement de première instance, en se fondant sur le rapport de ses services médicaux et sur l'expertise judiciaire, qui écartaient tout lien entre les pathologies et l'activité professionnelle.
Les parties ayant été dispensées de plaidoirie et ayant produit des conclusions écrites (procédure dite « de conclusions »), la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia a statué sur pièces. Le dossier est enregistré sous le numéro de protocole SS-0077-1/2011 et le numéro de rôle TSJA-100/12. La composition de la formation n'est pas détaillée au-delà des trois magistrats mentionnés (Albert Andrés Pereira, président et rapporteur, Pere Pastor Vilanova et Bernard Plagnet).
Question de droit
La question posée était de déterminer si les pathologies du requérant pouvaient être qualifiées de maladies professionnelles au sens de l'article 125 de la loi andorrane sur la sécurité sociale (date de la loi non précisée dans la décision). Ce texte définit la maladie professionnelle comme « tota malaltia inclosa en la llista de malalties professionals que es contreu com a conseqüència del treball realitzat com a persona assalariada o per compte propi, que està provocada per l'acció de circumstàncies, elements o substàncies que, per cada malaltia professional, s'estableixen a l'esmentada llista i sempre que la integritat del temps d'exposició es produeixi a Andorra ».
Le Tribunal devait donc vérifier, pour chacune des deux pathologies, l'existence d'un lien causal entre l'activité du requérant et la maladie, dans le cadre juridique fixé par ce texte et par le décret du 28 octobre 2009 portant règlement de la liste des maladies professionnelles et de la procédure de reconnaissance.
Solution et dispositif
Le Tribunal énonce que l'existence d'une maladie professionnelle suppose la réunion de trois éléments cumulatifs : la pathologie doit figurer sur la liste réglementaire ; elle doit résulter de l'exercice d'une activité salariée ou indépendante ; la totalité de la période d'exposition doit s'être déroulée en Andorre, sous réserve des accords internationaux de sécurité sociale auxquels la Principauté est partie.
Sur la maladie de Dupuytren, le Tribunal relève que les rapports médicaux de la C
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (100/12) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Núm. de Protocol: SS-0077-1/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-100/12
SENTÈNCIA 50-2013
PARTS:
Apel·lant: Sr. Benítez
Representant: ídem
Advocat: Espada
Apel·lat: CASS
Representant: Sra. Cañellas
Advocat: Sra. Álvarez
M. I. Sr. Bernard Plagnet
Andorra la Vella, vint-i-tres de maig de dos mil tretze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0077-1/2011.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 100/12 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de 7 de novembre de 2012 va desestimar la demanda interposada pel Sr. Benítez contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava el reconeixement d'una pensió d'invalidesa per malaltia professional.
2.- L'agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, en el qual afirma que la malaltia de Dupuytren que pateix s'ha agreujat com a conseqüència de la seva activitat laboral i que la neuropatia compressiva del nervi cubital s'ha de tractar igualment com una malaltia professional, ja que deriva del seu treball com a picapedrer. En conclusió, demana que, almenys pel que fa a la neuropatia compressiva, es consideri l'existència d'una malaltia professional i s'avaluï el grau d'incapacitat.
3.- La representació de la CASS s'ha oposat al recurs, sol·licitant la confirmació íntegra la sentència apel·lada. En la seva opinió, tant l'informe dels seus propis serveis mèdics com el dictamen pericial conclouen sense cap dubte que les patologies que presenta l'assegurat no deriven de l'exercici de la seva activitat laboral.
4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La qüestió debatuda en aquest procés, que consisteix en determinar si les patologies que presenta el recurrent poden ser qualificades com a malaltia professional, s'ha de resoldre d'acord amb el que disposa l'article 125 de la Llei de la seguretat social, segons el qual:
"És malaltia professional tota malaltia inclosa en la llista de malalties professionals que es contreu com a conseqüència del treball realitzat com a persona assalariada o per compte propi, que està provocada per l'acció de circumstàncies, elements o substàncies que, per cada malaltia professional, s'estableixen a l'esmentada llista i sempre que la integritat del temps d'exposició es produeixi a Andorra".
També caldrà tenir en compte el Reglament que estableix la llista de malalties professionals i el procediment per reconèixer-les, aprovat per Decret de 28 d'octubre de 2009.
Del conjunt d'aquesta normativa es desprèn que l'existència d'una malaltia professional requereix que concorrin tres elements, com són que la patologia es trobi inclosa en la relació establerta per reglament, que sigui conseqüència del desenvolupament d'una activitat laboral assalariada o per compte propi, i que es produeixi a Andorra la integritat del temps d'exposició als elements o substàncies que en cada cas es determinin, això sens perjudici dels acords internacionals en matèria de seguretat social signats pel Principat.
Tercer.- En el cas que ara s'examina, el recurrent pateix la malaltia de Dupuytren i una síndrome del túnel cubital, amb parestèsies del 4t i 5è dits de la mà dreta, com resulta de l'informe pericial practicat en la primera instància.
Pel que fa a la malaltia de Dupuytren, els informes mèdics de la CASS i dels perits judicials són coincidents en el sentit de que es tracta d'una patologia que no mostra cap tipus de causa concreta que la desenvolupi, encara que existeix una alta probabilitat de tenir un origen familiar o hereditari, així com un origen metabòlic -per alcoholisme, diabetis o tabaquisme-. Ara bé, els estudis epidemiològics no han provat l'existència d'una relació directa entre els microtraumatismes produïts per l'exercici d'una professió i l'aparició de la patologia. Altra cosa és que la híper utilització de les mans pugui agreujar la patologia prèvia.
En conseqüència, els perits descarten que els factors mecànics derivats de l'activitat laboral del recurrent hagin produït la referida malaltia de Dupuytren, per la qual cosa procedeix confirmar la sentència apel·lada en aquest punt.
Quart.- Quant a la neuropatia compressiva del nervi cubital, tot i que els experts afirmen que es tracta d'una patologia inclosa al llistat de malalties professionals (encara que es refereixen de forma improcedent als llistats de França i d'Espanya), no aprecien en aquest cas que derivi del treball que realitza el recurrent.
En efecte, l'informe pericial conclou que no ha existit cap tipus de recolzament prolongat sobre les zones anatòmiques on es troba el trajecte del nervi a nivell del colze, i que el mecanisme de l'acció de colpejar la pedra sembla afectar més a nivell del canell que al colze. D'aquesta manera, recolzen les conclusions a què van arribar els serveis mèdics de la CASS, en el sentit de què aquesta patologia no deriva del treball realitzat pel pacient.
En el seu recurs, l'agent manifesta la seva disconformitat amb aquesta conclusió. Tanmateix, resulta evident que no existeix en les actuacions cap altre element de prova que sigui susceptible de desvirtuar el contingut i els resultats a què arriba el dictamen pericial.
En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència apel·lada.
Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Benítez contra la sentència dictada per la Secció Administrativa de la Batllia el 7 de novembre de 2012, la qual es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
