ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.43288d9d · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
92/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 85/13·18 juillet 2013·Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 18 de juliol del 2013 - ROJ: STSJAD 186/2013
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle85/13
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2013:186) — En matière de droit_social, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 18 de juliol del 2013 - ROJ: STSJAD 186/2013).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 18 juillet 2013 (n° 85/13) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 186/2013 (ECLI:AD:TSJADAD:2013:186)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 186/2013, ECLI:AD:TSJADAD:2013:186, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 18 juillet 2013 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Un salarié, M. Ayuso, était lié à la société andorrane unipersonnelle « Toll » par un contrat de travail. Le salaire mensuel était versé avec retard. La décision mentionne cinq mois de retard : 141, 110, 80, 49 et 54 jours, pour les mois de août à décembre (les années sont rapportées de façon incohérente dans le texte, ce point est relevé ci-dessous). Le salarié a rompu la relation de travail par lettre du 11 janvier 2012, en invoquant ces retards.
Il a saisi le Tribunal unipersonnel du Batlle (procédure n° B-0180-3/2012). Par jugement du 30 janvier 2013, ce tribunal a condamné l'employeur à verser 34 848 euros à titre d'indemnité pour désistement justifié, avec intérêts légaux à compter du 7 mars 2012. Il a également mis les dépens de première instance à la charge de l'employeur. Il n'a pas été fait droit à la demande relative aux heures supplémentaires, faute de preuve suffisante selon le premier juge.
Les deux parties ont interjeté appel. La société « Toll » contestait le principe de l'indemnité. M. Ayuso contestait le rejet de sa demande au titre des heures supplémentaires. La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice a statué le 18 juillet 2013 (recours n° 85/13 ; rôle TSJC-085/13).
Question de droit
La décision pose trois questions.
Première question. Le retard réitéré dans le paiement du salaire constitue-t-il une cause de rupture unilatérale imputable à l'employeur au sens de l'article 97.1.c du Codi de relacions laborals ? Cette disposition autorise le travailleur à résilier le contrat « en cas de falta o retard injustificat i reiterat en el pagament del salari ». La question comporte deux volets : le caractère injustifié du retard, et son caractère réitéré.
Deuxième question. Les difficultés économiques invoquées par l'employeur, et l'acceptation alléguée des retards par le salarié, peuvent-elles faire obstacle à cette qualification ?
Troisième question. Comment s'apprécie la charge de la preuve des heures supplémentaires lorsque le salarié produit un commencement de preuve et que l'employeur ne produit pas le registre du travail, dont la tenue est obligatoire ?
Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel de l'employeur et fait droit à celui du salarié. Sur le plan de la motivation :
Sur le désistement. Le tribunal relève que les difficultés économiques alléguées « no queden demostrades » et qu'elles sont « en qualsevol cas, totalment alienes als empleats ». Il observe que l'ordre juridique offre à l'employeur d'autres moyens face aux crises de trésorerie, notamment la suspension de paiements, la faillite, la réduction des coûts, la cession d'actifs ou la recherche de nouveaux crédits. Il retient que la dilatation du paiement a été « reiterada », puisqu'elle s'est produite à cinq reprises. Il en déduit, « amb independència de l'eventual mala fe del treballador », que le désistement était « regular i justificat ».
Sur l'acceptation alléguée. La Cour affirme que les
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (85/13) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el 18 de juliol de 2013.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0180-3/2012, instades pel Sr. Ayuso contra la societat "Toll", en data 30 de gener de 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "que estimant parcialment la demanda principal interessada pel Sr. Ayuso contra la societat mercantil andorrana unipersonal per participacions "Toll", ha de condemnar i condemna a la darrera a pagar al primer la quantitat de trenta-quatre mil vuit-cents quaranta-vuit euros (34.848.- EUROS) a títol d'indemnització per desistiment justificat, amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, això és el set de març del dos mil dotze, i fins que sigui íntegrament liquidada, devent tanmateix l'empresari satisfer les costes processals ocasionades al treballador en aquesta instància segons s'ha raonat en el darrer Considerant".
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 85/13 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
II.- Ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.
FONAMENTS DE DRET
I.- La societat "Toll" s'alça contra la Sentència recorreguda pels motius següents: el retard en el pagament dels salaris va ser acceptat pel treballador; el Tribunal a quo tampoc prenia en consideració les dificultats econòmiques per les quals passava l'empresa; els eventuals retards eren justificats i obeïen a la crisi del sector; els retards no eren injustificats, doncs l'empresa havia reduït de meitat la plantilla; el treballador no havia mai comunicat el seu desacord i no podia anar contra els seus propis actes; l'empleat va desistir un cop gaudia d'una altra feina a mitjans de gener de 2012; el retràs perseguia evitar més comiats; la desestimació de la demanda suposava la condemna en costes judicials de la part adversa en ambdues instàncies.
El Sr. Ayuso no es mostra d'acord amb la resolució de l'Hble. Batlle en la part relativa a la reclamació de les hores extraordinàries, tota vegada que estima provada la seva realització.
II.- Començarem pel recurs d'apel·lació que ha formulat la societat "Toll".
No es discuteix l'existència d'un contracte de treball entre el Sr. Ayuso i la societat "Toll", com tampoc la decisió del treballador de desistir de la relació laboral per carta de l'11 de gener de 2012, amb motiu de percepció dels salaris amb retard des del mes d'agost de 2012 (folis 18-19).
La societat "Toll" reitera en aquesta alçada els mateixos arguments defensats en la instància, és a dir que els retards: a) no eren injustificats, sinó deguts a les dificultats econòmiques experimentades i b) estaven consentits pel treballador.
L'article 97.1.c del Codi de relacions laborals disposa que el treballador està fundat en rescindir unilateralment el contracte de treball en cas de falta o retard injustificat i reiterat en el pagament del salari. Segons l'article 84 de la norma esmentada, l'empresa ha de satisfer el salari "com a molt tard, dins els tres dies naturals següents a la fi del període considerat", essent pactat, en el cas que ens interessa, el pagament amb una periodicitat mensual.
Força és de constatar, com bé assenyala l'Hble. Batlle, que el salari del Sr. Ayuso va ser abonat amb retard els mesos següents: 141 dies (agost de 2011), 110 dies (setembre de 2011), 80 dies (octubre de 2011), 49 dies (novembre de 2011) i 54 dies (desembre de 2011).
Les dificultats econòmiques al·legades per la societat "Toll" no queden demostrades i, en qualsevol cas, són totalment alienes als empleats de la recurrent. A més, l'ordenament jurídic andorrà posa a disposició dels empresaris altres remeis, diferents del pagament extemporani dels salaris, per acabar amb les crises de tresoreria, com ara la suspensió de pagaments o la fallida. A això, també es pot afegir, sense ésser exhaustius ni efectuar cap ordre de prelació, que les entitats econòmiques disposen d'altres mitjans per resoldre els seus problemes, com ara la reducció dels costos de l'empresa, la venda d'actius, la utilització de les reserves, la contractació de noves línies de crèdit, el comiat per motius econòmics ...
La dilació en el pagament dels salaris va ser igualment reiterada, doncs es produeix en cinc ocasions.
Per tant, amb independència de l'eventual mala fe del treballador (al·legada per la societat recurrent), el desistiment era regular i justificat en presència de retards injustificats i reiterats.
La societat apel·lant al·lega també que el Sr. Ayuso es mostrava d'acord amb la forma de procedir de l'empresa. Els contractes privats no poden derogar les lleis que contenen disposicions d'ordre públic -entre elles: el temps de pagament de la remuneració- inderogables (article 4 del Codi) doncs interessen, en particular, la protecció de la dignitat de la persona treballadora. La societat "Toll" no pot defensar, per tant, l'existència d'un pacte exprés o tàcit entre ambdós sobre la data de pagament del salari perquè, insistim, els contractants no podien mai modificar voluntàriament, in peius, el moment d'abonament del sou imposat per la llei.
Per acabar, la societat apel·lant es queixa de la condemna a satisfer les costes judicials de primera instància. Com hem vist, el pronunciament de la sentència esdevé ajustat a dret i, amb ell, l'esmentada condemna.
La desestimació del recurs de la societat "Toll" condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
III.- El treballador es queixa només sobre el refús de pagament de les hores extraordinàries efectuades entre els mesos de març i desembre de 2011. El Tribunal a quo estima insuficients les proves aportades.
El Sr. Ayuso fonamenta la seva pretensió en dos testimoniatges (Srs. Sandoval i ENTITY_7) i en uns fulls de control d'hores (folis 55-64). Es convé amb "Toll" que la declaració del Sr. Sandoval no és idònia doncs va treballar pel compte de l'empresa entre juny de 2007 i febrer de 2010 (foli 123), de manera que no va coincidir amb el demandant durant el període litigiós. Per contra, les afirmacions del Sr. Pino -que no ha tingut cap lligam amb "Toll"- corroboren el plantejament de l'assalariat, en explicar que la jornada comuna anava de les 8 hores a les 19 hores (resposta 2, foli 126). Aquesta Sala ha tingut darrerament l'ocasió de pronunciar que: "quan el treballador aporta, almenys, un principi de prova -que revesteixi un mínim de precisió per autoritzar la defensa de l'altra part- i que l'empresari no produeix cap element fàctic en ordre a provar els horaris efectivament executats, les esmentades carències poden dur a la seva condemna" (TSJA 267/12 del 25 de febrer de 2013). Ens trobem en aquest cas de figura. En efecte, l'empleat ha produït aquest principi de prova, en el sentit que ha aportat a les actuacions una relació detallada dels dies en què s'haurien generat les hores extraordinàries i el lloc corresponent. "Toll" s'ha limitat a negar ser a l'origen dels documents. Endemés, l'empresari mai ha aportat el llibre de treball, de confecció obligatòria, el qual podia contradir la tesi del treballador. Per tant, havent aportat el treballador aquest inici de prova (corroborada per la testifical del Sr. ENTITY_7), la qual no ha estat rebatut mínimament per la societat defenent, malgrat podia acreditar l'horari efectiu de treball del Sr. Ayuso, escau donar lloc al pagament de les 119 hores extraordinàries exigides, és a dir la suma de 2.388 EUR, quin càlcul no es discuteix.
L'estimació del recurs d'apel·lació del Sr. Ayuso ha de dur a la condemna en costes judicials de la part adversa (inclosos honoraris d'advocat i de procurador) com és costum en aquesta matèria.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la societat "Toll"; ESTIMAR el recurs del Sr. ENTITY_4; REVOCAR PARCIALMENT la part dispositiva de la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 30 de gener de 2013 en el sentit d'afegir la condemna de la societat "Toll" a satisfer l'import de 2.388 EUR; condemnar la societat "Toll" a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
