ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.51b8460b · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
91/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 27/13·27 januari 2014·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 27 de gener del 2014 - ROJ: STSJAD 1/2014
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI27/13
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2014:1) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 27 de gener del 2014 - ROJ: STSJAD 1/2014).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 27 janvier 2014 (n° 27/13) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 27 janvier 2014, STSJAD 1/2014 (ECLI:AD:TSJADAD:2014:1)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 27 janvier 2014, STSJAD 1/2014 (ECLI:AD:TSJADAD:2014:1), recours n° 27/13 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La Commune d'Andorra la Vella (ci-après « le Comú ») employait une agente dont le licenciement disciplinaire, intervenu le 7 décembre 2005, a ultérieurement été jugé illégal par la Sala Administrativa. La décision de licenciement n'a pas été suspendue pendant la procédure. Le 12 décembre 2005, le Comú a notifié à la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) la fin de la relation de travail (« baixa »).
Le Comú a versé à l'intéressée, le 11 septembre 2012, la somme de 49 477,03 EUR, en exécution d'un arrêt de la Sala du 25 avril 2012. Il a cotisé à la CASS, le 24 septembre 2012, la somme de 7 483,64 EUR.
La CASS a réclamé au Comú 13 628,08 EUR au titre de majorations de retard (« recàrrecs »), en raison de cotisations jugées tardives pour la période allant de décembre 2005 à décembre 2008. Le Comú a formé un recours juridictionnel contre la résolution de la CASS. Par jugement du 26 mars 2013, le Tribunal unipersonnel de la Batllia a fait droit à la demande. La CASS a interjeté appel le 18 octobre 2012, selon les éléments de la décision.
La Sala a rendu sa décision le 27 janvier 2014 (recours n° 27/13, dossier NIG SS-038-5/2013). La composition est la suivante : Albert Andrés Pereira (président), Pere Pastor Vilanova (rapporteur) et Bernard Plagnet. Le texte ne précise pas les dates exactes des arrêts mentionnés (la décision de la CASS est datée à la fois de 2012 et de 2013 dans le texte, ce qui relève d'une incohérence matérielle non résolue).
Question de droit
Le litige pose une question de droit de la sécurité sociale : une collectivité publique employeuse, dont le licenciement a été annulé, est-elle tenue de cotiser pendant la période de séparation du salarié, et ses cotisations versées après coup peuvent-elle être qualifiées de tardives, donnant lieu à majorations ?
La CASS soutenait que la reconstitution de la carrière de l'assurée emportait, par elle-même, obligation de cotiser les salaires au moment de leur échéance. Elle invoquait les articles 16 et 17 du Règlement financier, l'article 93 de la loi sur la sécurité sociale (recours non suspensifs) et l'article 77 de la loi sur le contrat de travail (qualification de salaire). Le Comú répondait que l'indemnité versée revêtait un caractère indemnitaire et non rémunératoire, qu'elle n'était devenue liquide qu'à la suite de la décision judiciaire, et qu'aucune obligation de cotiser ne pesait sur lui en l'absence de prestation effective.
Solution et dispositif
La Sala rejette l'appel et confirme le jugement de première instance. Elle opère d'abord une distinction de principe : les conséquences juridiques de l'annulation d'un licenciement disciplinaire relèvent d'un régime propre, distinct de la dynamique de la cotisation fixée par la législation sectorielle (fondement 3).
Elle retient ensuite que le Comú n'était pas tenu de cotiser pendant la procédure, la salariée n'ayant accompli aucun service effectif. Elle
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (27/13) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- L'Hble. COMÚ D'ANDORRA LA VELLA va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 26 de novembre del 2012, confirmant les decisions anteriors dels dies 28 de setembre de 2012 i 1 d'octubre de 2012, tot sol·licitant la revocació de l'acte impugnat i la condemna en costes judicials de la part adversa.
2.- Mitjançant sentència del 26 de març de 2013, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat substancialment la demanda promoguda per l'Hble. COMÚ D'ANDORRA LA VELLA.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 18 d'octubre de 2012, la CASS manifesta principalment que:
el pagament de les cotitzacions corresponents al període comprès entre desembre de 2005 a desembre de 2008 es va efectuar al mes de setembre de 2012, incomplint el termini estipulat als articles 16 i 17 del Reglament financer;
els recàrrecs establerts a l'article 93 de la llei de la seguretat social no podien ser enervats per un procés judicial;
els conceptes declarats tenien la consideració de salari segons l'article 77 de la llei sobre el contracte de treball;
l'aute 12-2012 de la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia declarava el dret de la Sra. Luís a cobrar els salaris no percebuts, sense fer referència a cap indemnització.
4.- En la seva contesta al recurs de data 5 de juliol de 2013, l'Hble. COMÚ D'ANDORRA LA VELLA manifesta principalment que:
havia abonat a la Sra. Luís l'import de 49.477,03 EUR el dia 11 de setembre de 2012, el qual va ser cotitzat el dia 24;
l'aute de la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia no imposava interessos per manca de liquidesa de la reclamació formulada per la Sra. ENTITY_8;
l'import de 49.477,03 EUR constituïa una indemnització de caràcter laboral i no provenia de cap prestació de treball efectiva;
la resolució judicial va anul·lar el comiat sense efectes retroactius;
els drets de la Sra. Luís quedaven constituïts per la declaració judicial de la improcedència de l'acomiadament;
fins l'emissió del repetit aute, la Corporació local no tenia cap obligació de cotitzar, doncs la Sra. Luís no va treballar.
5.- Per providència del 29 d'octubre de 2013, la Sala va fer ús de la tesi, de conformitat amb els articles 29 i 73 de la llei de la jurisdicció administrativa.
6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La CASS s'alça contra la sentència d'instància, tota vegada que ha deixat sense efecte la resolució de la CASS del dia 26 de novembre de 2013 que imposava un recàrrec de mora per import de 13.436,95 EUR al COMÚ D'ANDORRA LA VELLA.
La sentència apel·lada entén que la cotització realitzada pel COMÚ era funció d'una indemnització que va esdevenir líquida a resultes d'un pronunciament judicial. Per tant, la instància ha estimat que el COMÚ no havia actuat amb retard.
No es discuteix que aquesta Sala va reconèixer la il·legalitat del comiat disciplinari de la Sra. Toll, com també el seu dret a obtenir la corresponent regularització salarial a comptar de la seva separació de plaça (7 de desembre de 2005) i fins el moment en què el COMÚ va disposar la seva reincorporació (1 de desembre de 2008). Tampoc és objecte de controvèrsia que, en compliment de l'Aute d'aquesta Sala del 25 d'abril de 2012, el COMÚ va abonar a la Sra. Luís l'import de 49.477,03 EUR el dia 11 de setembre de 2012 i que, pocs dies després, concretament el 24 d'aquell mateix mes, va cotitzar a la CASS la suma de 7.483,64 EUR.
El litigi sorgeix a resultes de la reclamació, per part de la parapública, de l'import de 13.628,08 EUR a títol de recàrrecs, tota vegada que l'avui recurrent considera que el COMÚ no havia efectuat les liquidacions mensuals del període comprès entre desembre de 2005 i desembre de 2008 dins els terminis marcats per la normativa de la seguretat social (deu o quinze dies, segons la norma aplicable, després del venciment del període mensual de liquidació).
La CASS defensa, en definitiva, que la reconstrucció de la carrera de l'assegurada portava aparellada l'obligació de cotitzar els salaris en el seu moment.
Tercer.- Cal però distingir les conseqüències jurídiques de l'anul·lació de l'acomiadament disciplinari, que té un règim específic, de la dinàmica de la cotització que estableix la normativa sectorial en matèria de seguretat social.
El COMÚ al·lega, encertadament, que no tenia l'obligació de cotitzar durant la tramitació del procés perquè la Sra. Luís no havia prestat cap servei efectiu. L'article 95 de la llei de la seguretat social esdevé clau per resoldre aquest litigi. El precepte mencionat vincula l'obligació de cotitzar a la realització d'un treball efectiu (§1. "L'obligació de cotitzar neix amb el començament del treball assalariat", §2. "L'obligació de cotitzar es manté per tot el període que les persones assalariades presten serveis a una empresa" i §3. "L'obligació de cotitzar s'extingeix amb el cessament a la feina"), excepció feta si no es comunica la baixa administrativa (§5. "L'obligació de cotitzar s'extingeix amb el cessament a la feina, en l'activitat o en la situació determinant del naixement i subsistència de l'obligació de cotitzar, sempre que es comuniqui la baixa en el temps i forma establerts. En els casos que no se sol·liciti la baixa o es formuli fora del termini i en un model o mitjà diferent dels establerts, no s'extingeix l'obligació de cotitzar fins al dia que la Caixa Andorrana de Seguretat Social conegui la situació que determina la finalització de l'obligació de cotitzar").
La Corporació apel·lant va actuar correctament, doncs una volta adoptada la decisió executòria d'acomiadament el dia 7 de desembre de 2005 (mai suspesa durant la tramitació del litigi), va procedir a comunicar la baixa a la parapública (12 de desembre de 2005) segons figura al foli 31 d'aquest rotlle. Un cop efectuada aquesta notificació i sense haver-hi treball efectiu, l'obligació de cotitzar quedava extingida. I una vegada resolt l'incident sobre la quantitat a percebre per part de la Sra. Luís, la CASS va cotitzar promptament "les retribucions que li haurien correspost durant el període de separació de la plaça" de l'article 47 de l'Ordinació de la funció pública del Comú d'Andorra la Vella, de conformitat amb l'article 98 de la llei de la seguretat social.
Per tant, escau desestimar el recurs d'apel·lació.
Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials de cap instància per raó de manca de temeritat.
DECISIÓ
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la CASS dirigit contra la sentència 2013-030, de 26 de març de 2013, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials de primera i segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
