ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.07e64d08 · Dossier Bipartit (I. Doctrina + II. Minuta Original)
Puntuació d’Autoritat Korpus
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 278/13·28 de febrer del 2014·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 28 de febrer del 2014 - ROJ: STSJAD 36/2014
Jurisdicció / TribunalTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Referència / Batllia / Rol278/13
Àmbit jurídicjurisprudence
Empremta SHA-2560000000000000000…
Sumari Analític Korpus i Punts de Dret Essencials (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2014:36) — En matière de droit_social, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 28 de febrer del 2014 - ROJ: STSJAD 36/2014).
PART I
Comentari Doctrinal i Anàlisi Científica Korpus
Sil·logisme Jurídic (I.A / I.B / II.A / II.B) i Abast Pràctic
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Sumari Analític Korpus — Il résulte de la décision rendue le 28 février 2014 (n° 278/13) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
TSJ Andorre, Sala Civil, 28 février 2014, n° TSJC-278/13 (ROJ STSJAD 36/2014)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), sentence n° TSJC-278/13, 28 février 2014, ROJ STSJAD 36/2014, ECLI:AD:TSJADAD:2014:36 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Les consorts Marti et Palmer, parents de deux enfants mineurs âgés de 9 et 12 ans, ont fait l'objet d'une procédure de séparation à effets civils (procédure n° B-1083-5/2012). Par sentence du 15 juillet 2013, le Tribunal unipersonnel du Batlle a prononcé la séparation, maintenu la puissance parentale conjointe et établi une garde et une tutelle partagées par semaines alternées, avec un changement de domicile le vendredi. Le même jugement répartissait par moitiés les vacances et fixait à 50 % la part des dépenses extraordinaires. Il rejetait en revanche la demande de pension alimentaire pour les enfants, au motif que le régime de garde partagée ne le justifiait pas, dès lors que les deux parents exerçaient une activité salariée stable et que leurs charges respectives étaient prises en compte.
Mme Palmer a interjeté appel. Elle sollicitait la révocation partielle de la sentence afin d'obtenir une pension alimentaire mensuelle de 250 EUR, révisable annuellement selon l'IPC, ainsi que la prise en charge de 66 % des dépenses extraordinaires. Elle faisait valoir un revenu mensuel disponible très inférieur à celui de son époux, l'absence de remboursement hypothécaire à sa charge et sa position de partie économiquement la plus faible.
Le recours portait donc sur deux points seulement : le refus d'une pension alimentaire pour les enfants (a) et la répartition des dépenses extraordinaires (b) (FD I).
Question de droit
La Sala Civil devait déterminer si l'existence d'une garde partagée, combinée à l'exercice d'une activité salariée par chacun des parents, faisait obstacle à l'octroi d'une contribution alimentaire au profit des enfants. Elle devait préciser, subsidiairement, les critères de répartition des dépenses extraordinaires entre les parents.
Deux séries de considérations structurent la motivation. La première concerne le principe du favor filii, qui commande que les enfants bénéficient d'un développement intégral de qualité comparable, indépendamment du lieu de leur résidence. La Cour l'articule avec la protection de la famille (article 13.2 de la Constitution) et avec la responsabilité commune des parents (articles 18.1 et 27.2 de la Convention relative aux droits de l'enfant). La seconde porte sur les critères de la contribution : la pension alimentaire doit être fixée en fonction, d'une part, de la capacité économique des parents et, d'autre part, des besoins des mineurs. Les dépenses personnelles allégués par les parents n'ont qu'un rôle secondaire, le droit alimentaire des enfants ayant toujours un caractère préférentiel.
Solution et dispositif
La S
Síntesi Operativa i Graella d’Auditoria per al Practicant
Punts de control immediatament mobilitzables en escrits processals i dictàmens
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (278/13) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PART II — MINUTA ORIGINAL I TEXT AUTÈNTIC INTEGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Referència / Batllia / Rol278/13
Data de la resolució28 de febrer del 2014
Dispositiu / FalladaCassation totale
Font oficialhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TSJC-278/13
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de febrer de 2014.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En les actuacions del procediment de separació matrimonial núm. B-1083-5/2012, instades per la Sra. Palmer contra el Sr. Marti, en data 15 de juliol de 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "1.- Declarar la separació a efectes civils dels consorts Srs. Marti i Palmer, quedant dispensats del deure de convivència.
2.- Mantenir la pàtria potestat sobre els fills en comú, Bueno i Sevillano, amb establiment de la guarda i custòdia compartida per ambdós progenitors per setmanes alternes produint-se els canvis de domicili els divendres a l'hora convinguda i sens perjudici de modificacions puntuals consensuades.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 278/13 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
3.- En relació a les vacances d'estiu, Nadal i Setmana Santa es repartiran per meitats iguals, corresponent al pare la primera meitat els anys parells i la segona, els senars. La primera meitat de les vacances d'estiu s'inicia el primer dia de vacances escolars i finalitza el dia 4 d'agost a les 20h. La segona meitat comença el 4 d'agost a les 20h. i finalitza a la vigília de la tornada a l'escola a les 20h. En relació a les vacances de Nadal, la primera meitat s'inicia el darrer dia lectiu finalitzant el 30 de desembre a les 20h i la segona des d'aquest moment fins a la vigília del retorn al període lectiu a la mateixa hora. Pel que fa a la Setmana Santa, la primera meitat comprèn des del darrer dia lectiu fins el Diumenge de Resurrecció, i la segona des del dilluns de la segona setmana fins la vigília de la tornada a classe.
4.- En relació a les vacances de Setmana Santa i Tots Sants es gaudiran de forma alternativa, així correspondrà al Sr. Marti la festivitat de Tots Sants d'aquest any així com el Carnaval de 2014;
5.- Pel que fa a les diades del pare i de la mare així com els aniversaris dels progenitors els menors restaran en companyia del progenitor celebrant; els aniversaris dels menors seran gaudits cada any amb un progenitor.
6.- S'estableix l'obligació de satisfer les despeses extraordinàries en una proporció del 50%.
7.- Atribuir l'ús del domicili conjugal al progenitor.
8.- No fer condemna en costes processals.".
II.- La Sra. Palmer ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la instància.
La part apel·lant sol·licita la revocació parcial de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle, en el sentit d'establir una pensió mensual per aliments de 250 EUR, revisable anyalment en funció de l'IPC, més el 66% de les despeses extraordinàries.
Els arguments revocatoris són els següents: disposava de només 300 EUR per mes per viure, una volta descomptat el lloguer de la vivenda (620 EUR), la llum (40 EUR), el telèfon (90 EUR) i el cangur (400 EUR); disposava d'uns ingressos mensuals de 1.450 EUR contra 3.491,87 EUR pel progenitor; la part adversa no pagava cap quota hipotecària; ella era la part més feble.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part recurrent només discuteix dos aspectes:
a) el refús judicial de donar lloc al pagament d'una pensió alimentosa pels fills i b) el repartiment percentual de les despeses extraordinàries.
II.- Pel que fa el primer extrem, l'Hble. Batlle va desestimar la concessió de la pensió perquè, al seu criteri, el règim de guarda compartida no ho aconsellava quan els progenitors gaudien d'una feina estable i es prenien en compte les despeses de cadascun.
III.- Els Srs. Palmer i Marti tenen dos fills en comú (9 i 12 anys) i han acordat un règim de guarda compartida per setmanes.
La solució adoptada per l'Hble. Batlle no apareix però conforme amb el principi del favor filii que persegueix que els fills gaudeixin d'una qualitat similar de desenvolupament integral, amb independència del lloc on conviuen. En efecte, seria totalment injust i contrari al repetit principi, com també a la protecció de la família (article 13.2 de la Constitució) i a la responsabilitat comuna que detenen els progenitors vers els seus fills (articles 18.1 i 27.2 de la Convenció sobre els Drets de l'Infant) que arrel de la crisi matrimonial, els fills tinguessin un estat de benestar sensiblement distint segons el seu lloc de residència. La sentència TSJC-038/12 del dia 31 de juliol de 2012 va arribar a la mateixa conclusió. Per tant, la guarda compartida no justifica, en absolut, descartar el pagament d'una pensió alimentosa per als fills pel mer fet que els progenitors exerceixen una activitat assalariada.
S'ha de tenir present que en els casos de guarda compartida, els fills han de tenir duplicats els objectes essencials pel seu desenvolupament integral, com ara la roba o el material escolar, qual cosa agreuja la situació econòmica de cada progenitor i, especialment, d'aquell que compta amb menys recursos. Aquest és un primer motiu per establir una pensió per aliments quan resulta que els progenitors presenten una capacitat econòmica sensiblement diferent.
I això sense comptar que les despeses dels fills no es limiten a aquelles derivades de l'estricta convivència, que acostuma a assumir el progenitor que es troba en la seva companyia, sinó que en hi ha d'altres que no constitueixen, per regla general, despeses extraordinàries, com ara les despeses escolars, les activitats recreatives o les quotes d'assegurances que no depenen habitualment del lloc de convivència.
Si transposem aquest plantejament al cas concret, resulta que els salaris nets mitjans dels litigants van estar de 1.447 EUR per la Sra. Palmer (foli 209) i de 3.205 EUR pel Sr. Marti (revers del foli 201) durant els deu primers mesos de l'any 2012. Els ingressos no són iguals i per això s'imposa el pagament de la pensió alimentosa.
Un segon argument que empra el Tribunal a quo per oposar-se al seu pagament, consisteix en la presa en compte de les despeses dels progenitors. En aquest sentit, el Sr. Marti manifesta que cal detreure del seu salari d'agent de Policia les següents despeses mensuals : 1.700 EUR d'hipoteca, 225 EUR d'un crèdit per la compra d'un vehicle, 125 EUR d'un deute personal de la seva esposa, 50 EUR d'electricitat, 78 EUR d'un lloguer d'una plaça d'aparcament i 200 EUR de salari d'una mainadera.
La Sra. Palmer diu tenir aquestes expenses: 620 EUR de lloguer de la vivenda, 40 EUR de llum, 90 EUR de telèfon i 400 EUR de "cangur".
És ben sabut que la pensió alimentària ha d'ésser establerta en funció, d'una part, de la capacitat econòmica del progenitors i, d'altra part, de les necessitats dels menors. Les despeses tenen, per tant, un rol secundari, tota vegada que el dret d'aliments dels fills té sempre caràcter preferent. En qualsevol cas, res demostra que el Sr. Marti estigui assumint en solitari el reembossament dels tres préstecs bancaris. L'extracte bancari del foli 210 sembla, fins i tot, indicar el contrari. El pagament de la mainadera tampoc queda provat. Per conseqüent, l'argumentari de l'apel·lat es troba mancat de suport probatori, qual cosa li resta tota eficàcia.
Per aquests motius, escau revocar la sentència apel·lada i imposar una pensió per aliments dels fills, a càrrec del pare, en l'import de 225 EUR, revisable anyalment en funció de la variació de l'IPC.
IV.- Resta només pendent de resolució, l'abast de les despeses extraordinàries. La recurrent demana que la part contrària assumeixi les despeses extraordinàries a l'alçada del 66%. Tenint en compte la diferència d'ingressos, la reclamació apareix plenament fonamentada. La resolució impugnada es revoca igualment en aquest segon punt.
V.- L'estimació del recurs de la Sra. Palmer suposa no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada (arg. novel·la 82, Capítol 10).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. Palmer contra la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 15 de juliol de 2013; revocar parcialment la seva part dispositiva, només en el sentit: a) d'afegir que el Sr. Marti ha de satisfer a la Sra. Palmer una pensió alimentosa pels fills per import mensual de 225 EUR, revisable en funció de la variació de l'IPC i b) de reformar el repartiment de les despeses extraordinàries, les quals seran assumides en un 66% pel Sr. Marti. No efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
