ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.7d977ef2 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
96/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 406/14·27 April 2015·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 27 d'abril del 2015 - ROJ: STSJAD 107/2015
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket406/14
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2015:107) — En matière de droit_social, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 27 d'abril del 2015 - ROJ: STSJAD 107/2015).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 27 avril 2015 (n° 406/14) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 107/2015 (ECLI:AD:TSJADAD:2015:107)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 107/2015 (ECLI:AD:TSJADAD:2015:107), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 avril 2015, recours n° 406/14 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La mère de deux filles majeures ou sur le point de l'être, Mme Andrade, a introduit une action contre son ex-conjoint, M. Amador, le 28 février 2013. Elle réclamait le paiement de 17 948 euros au titre de pensions alimentaires impayées, assortis des intérêts légaux et des dépens. Le défendeur s'est opposé à la demande et a formé une demande reconventionnelle tendant à l'établissement d'un droit de visite en faveur de la cadette, ainsi qu'à la mise à la charge de la demanderesse des frais de procédure.
Le Tribunal de Batlles a fait droit à la demande principale et rejeté la demande reconventionnelle, au motif que la cadette avait atteint l'âge de dix-huit ans. La date de ce jugement est diversement mentionnée dans la décision : le paragraphe relatant la procédure indique le 9 octobre 2014, tandis que le dispositif de l'arrêt d'appel vise une décision du 19 octobre 2014. Cette divergence n'est pas résolue par la Sala Civil.
Le père a interjeté appel. Il n'a contesté que la condamnation portant sur la pension de l'aînée, Ferrer, âgée de vingt et un ans, et a admis la part correspondant à la cadette, Calatayud, âgée de dix-huit ans. Il a également renoncé à sa demande de droit de visite. Il soutenait que la fille aînée n'entretenait plus de contact avec lui, qu'il ignorait la poursuite de ses études et la cessation de son activité salariée, et qu'il n'était plus tenu de contribuer à son entretien.
Question de droit
La question posée à la Sala Civil était de savoir si l'obligation alimentaire du père envers ses enfants majeurs peut s'éteindre, soit par l'atteinte de la majorité, soit par la rupture des relations personnelles entre le parent et l'enfant, soit encore par l'interruption de l'information du parent sur la situation de l'enfant. Subsidiairement, se posait la question de la répartition des dépens d'appel.
Solution et dispositif
Le Tribunal supérieur rejette l'appel et confirme intégralement le jugement de première instance. Il statue sur les dépens en les mettant à la charge de l'appelant. Le dispositif est rédigé comme suit :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Amador contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 19 d'octubre del 2014, que confirmem íntegrament, i imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent. »
Traduction fidèle :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« REJETTE le recours d'appel formé par le représentant processuel de M. Amador contre le jugement rendu par le Tribunal de Batlles en date du 19 octobre 2014, que nous confirmons intégralement, et met les dépens de la présente instance à la charge de la partie appelante. »
Le dispositif précise que la décision est définitive et qu'un testim
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (406/14) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket406/14
Judgment Date27 April 2015
Holding / DispositionCassation totale
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TSJC.- 0000406/2014 ORIGEN: 6100847/2012 - 00
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'abril del 2015.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de la Sra. Andrade va interposar demanda, de data 28 de febrer del 2013 , envers el Sr. Amador, segons la qual demanava la condemna del defenent a l'abonament de la quantitat de 17.948.-euros en concepte de les pensions per aliments impagades, juntament amb els corresponents interessos, i la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocada i de procuradora.
La representació processal de la part defenent, per escrit del dia 21 de març del 2013, va oposar-se a la demanda i va articular demanda reconvencional, de manera que sol·licitava la desestimació parcial de la demanda interposada amb la imposició a la demandant de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, i l'establiment d'un règim de visites al seu favor en relació a la menor Calatayud, consistent en què en pogués gaudir els dimecres i dijous de cada setmana, en funció de la disponibilitat escolar de la menor, i la meitat de les vacances escolars de la menor, així com les onomàstiques del pare i de la filla.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 406/14 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, en data 09-10-2014, amb la següent part decisòria: "DECIDIM
Que hem de desestimar i desestimem la demanda reconvencional formulada pel Sr. Amador contra la Sra. Andrade, i estimant la demanda formulada per aquesta darrera, condemnar al Sr. Amador a satisfer la suma de 17.948.-euros, juntament amb els interessos legals comptadors des la contesta a la demanda, a saber el dia 21 de març del 2013, així com la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocada i de procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència.".
III.- La representació processal del Sr. Amador, i en data de registre 15-01-2015, va presentar llur escrit de conclusions, i en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació de la resolució d'instància imposant a l'adversa les costes del procediment.
Pel contrari, la representació processal de la part recorreguda va presentar escrit de contesta a les conclusions, en data 17-02-2015, pel qual sol·licitava la confirmació de la sentència amb imposició a la part recurrent de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER. - La sentència d'instància condemna al pare a pagar la pensió d'aliments en favor de les seves filles, Ferrer de 21 anys i Calatayud de 18 anys, des del mes de novembre de 2010 fins la data de la interposició de la demanda feta per la seva mare. En total, 17.948 EUR més els interessos legals. El pare per la seva banda va interposar una demanda reconvencional en reclamació del dret de visites en favor de la seva filla Calatayud quan aquesta ja tenia 17 anys.
La sentència d'instància estima íntegrament la demanda principal i desestima la reconvencional perquè Calatayud ja té els 18 anys d'edat.
El pare s'alça contra la decisió d'haver de pagar la pensió d'aliments que correspon a la filla Ferrer, major d'edat.
SEGON.- Ja ha tingut aquesta sala altres ocasions d'abordar els casos en què corresponia el pagament als fills majors d'edat, com en les darreres sentències de 29.6.12 o la de 31.5.11, entre d'altres. Com ja recorda la nostra darrera sentència acabada desmentar: "Com posa de relleu, entre altres, la Sentència d'aquesta Sala de data 23 d'octubre del 1997 i reitera l'Aute de data 23 d'abril del 2009, els pares tenen el deure de donar als seus fills una formació per estudis superiors si així ho permet la seva situació econòmica i si el fill té la capacitat intel·lectual suficient per emprendre de forma positiva aquests estudis, en virtut de l'obligació que els imposa l'article 10 LQM.
No obstant, com destaquen les citades resolucions, per tal que sigui reconegut un dret d'aliments a favor d'un fill major d'edat és precís que s'acrediti que aquest està cursant aquest tipus d'estudis per tal de completar la seva formació amb un aprofitament raonable, o fins i tot que no ha finalitzat els que li corresponien per la seva edat per causes que no li siguin imputables,"
TERCER.- El pare únicament impugna la decisió de l'Hble. Tribunal de Batlles en la seva decisió de condemnar-lo a pagar la pensió d'aliments de la filla gran, però ja accepta la meitat de la condemna perquè es corresponen amb les pensions d'aliments de la filla petita i també accepta que ja no és procedent fixar un règim de visites en relació a aquesta, compte tingut que ja ha arribat a la seva majoria d'edat.
De fet, el pare reitera els mateixos arguments que en la instància sibé s'aprecia ara amb més expressivitat que està dolgut perquè la seva filla gran no li ha explicat en cap moment quina és la seva vida laboral i que ja ''es la mare la que afirma que es fa càrrec de la seva manutenció. Afirma que no sabia que estava estudiant i que tampoc ja no treballava.
El pare es lamenta que si la filla no té cap contacte amb ell ni li explica quina és la seva situació laboral, ell no està obligat a seguir-se fent càrrec de la seva manutenció. Però pel fet que la seva filla hagués treballat durant sis mesos mentre compatibilitzava els seus estudis a la UNED, no permet concloure que ja està independitzada econòmicament. Com ha quedat acreditat, la filla gran va deixar aquella feina temporal per anar a Barcelona a cursar estudis de dansa que ja va finalitzar en el mes de juny de 2014.
L'excusa del pare que les seves filles no volen saber-ne res d'ell ni ha quedat acreditada (la testifical de la filla Calatayud ho desmenteix clarament) ni seria motiu suficient -des del punt de vista legal- perquè s'extingeixi l'obligació d'aliments. Ja es criteri sostingut per aquest Tribunal que encara que s'arribi a la majoria d'edat no s'extingeix l'obligació d'aliments sinó que aquesta continua durant el període posterior de formació dels fills i mentre no arribin a una independència econòmica que els permeti mínimament mantenir-se. Ni tampoc estem davant del cas resolt per aquest Tribunal mitjançant Aute de 27.5.10 (que esmenta el recurrent en el seu recurs) perquè si bé també es tractava d'un noi que estudiava a l'estranger i vivia a casa dels seus avis als quals el pare els pagava una assignació mensual per aital fet, resultava lògic que no tingués el pare que seguir pagant a la mare una pensió per la manutenció del fill que la mare no suportava.
En el cas present, la filla estudiava a Barcelona i era la mare la que es feia càrrec de totes les seves despeses (incloses matrícules) que no reclama per meitats al pare, sinó únicament la pensió d'aliments que varen pactar en el conveni signat en el dia 1.8.2004.
Tampoc ha donat el pare cap explicació del per què va deixar de pagar la pensió a la filla petita en el mes de novembre de 2010, quan aquesta era aliena a la situació laboral que va començar la seva germana Ferrer.
No pot ser motiu per no pagar la pensió la pèrdua de contacte amb les seves filles, sinó que el pare ha de ser conscient que no es pot recuperar per la via econòmica allò que s'allunyat per la via afectiva i que aquesta sempre és plenament recuperable per un progenitor, però no per la via judicial. Si no coneixia la situació de la filla li podia haver demanat a ella o a la mare, de manera fefaent, i si hagués acreditat el desconeixement de la situació de la seva filla (cosa que la mare nega) això no l'alliberaria d'haver de pagar la manutenció fins al moment de la demanda però podia haver tingut influència en matèria de costes. Tot i que no es pot oblidar -com ja hem dit- que no ha donat cap explicació el pare de la causa que el va dur a no pagar tampoc la pensió d'aliments de la Calatayud.
QUART.- En conclusió, no hi ha cap motiu legal per considerar que l'obligació de prestar aliments del pare envers les seves filles durant tot el període reclamat s'hagi extingit, i, per aquest motiu, el seu recurs ha de ser desestimat.
CINQUÈ.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Amador contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 19 d'octubre del 2014, que confirmem íntegrament, i imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
