ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.7838b6c3 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
90/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 20/15·27 mai 2015·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 27 de maig del 2015 - ROJ: STSJAD 158/2015
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle20/15
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2015:158) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 27 de maig del 2015 - ROJ: STSJAD 158/2015).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 27 mai 2015 (n° 20/15) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 158/2015 (ECLI:AD:TSJADAD:2015:158)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : ROJ STSJAD 158/2015, ECLI:AD:TSJADAD:2015:158, Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, 27 mai 2015 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par des résolutions des 16 mai et 9 juillet 2014, le Gouvernement de la Principauté d'Andorre (M.I. Govern) a ordonné l'expulsion administrative de Mme Salcedo du territoire national pour une durée de dix ans. Mme Salcedo a formé un recours tendant à l'annulation de ces résolutions. Par jugement du 26 janvier 2015, la Section administrative du Tribunal de batlles a rejeté la demande et confirmé la légalité de la mesure.
Mme Salcedo a interjeté appel devant la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia sur deux fondements. Elle contestait, d'une part, la matérialité des faits, qu'elle présentait comme une simple dénonciation du Service de police non démontrée. Elle invoquait, d'autre part, une prééminence du procès pénal, dès lors que les mêmes faits faisaient l'objet d'une procédure pénale la concernant.
Le Gouvernement s'est opposé à l'appel et a soutenu que la mesure d'expulsion n'a pas de caractère sanctionnateur et demeure compatible avec la procédure pénale en cours. Il a également relevé la gravité des faits, qui avaient conduit à l'incarcération de l'intéressée.
Les pièces de la procédure pénale font apparaître que, dans ce cadre, une mesure de détention provisoire avait été adoptée (la date précise de cette mesure n'est pas précisée dans la décision). Le 4 mai 2015, le Tribunal de Corts a condamné Mme Salcedo à cinq ans d'emprisonnement, dont trois ans fermes, et à une amende de 6 000 euros, pour trafic de stupéfiants (cocaïne et cannabis) en bande organisée. La juridiction pénale n'a pas prononcé la peine complémentaire d'expulsion.
La Sala Administrative a statué sur pièces, aucune mesure d'instruction n'ayant été demandée en appel.
Question de droit
La décision soulève trois questions. La première porte sur la nature juridique de l'expulsion administrative : celle-ci est-elle une sanction, au sens qui exclurait son cumul avec une procédure pénale portant sur les mêmes faits, ou une mesure de police administrative ? La deuxième concerne l'étendue du contrôle juridictionnel : le juge administratif doit-il vérifier la réalité des faits fondant la mesure, et selon quelle intensité ? La troisième tient à la proportionnalité de la mesure au regard de l'attachement de l'intéressée au territoire, invoqué par la présence de ses parents sur le sol andorran (non précisé dans la décision : la nationalité de l'intéressée et la durée de sa résidence).
Solution et dispositif
La Sala Administrativa rejette l'appel et confirme la décision
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (20/15) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Núm. de Protocol: 1200070/2014 (AD-0070-1/2014) Núm. de Rotlle: TSJA-0000020/2015
SENTÈNCIA 27-2015
PARTS:
Apel·lant: Sra. Salcedo
Representant: Sr. Amorós
Advocat: Sr. Amorós
Apel·lat: M.I. GOVERN
Representant: Sra. Pla
Advocat: Sra. Sanz
M. I. Sra. Marie Conte
Andorra la Vella, vint-i-set de maig del dos mil quinze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1200070/2014 (AD-0070-1/2014).
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 20/15 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La sentència de 26 de gener de 2015 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda interposada per la Sra. Salcedo contra el M.I. GOVERN, en què sol·licitava l'anul·lació de les resolucions de 16 de maig i 9 de juliol de 2014, en virtut de les quals s'havia acordat l'expulsió de la interessada del territori nacional durant un període de 10 anys.
2.- La representació de la Sra. Salcedo va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta substancialment en dos arguments diferents. En primer lloc, es neguen els fets en què es basen les resolucions administratives i es defensa que es tracta d'una mera denúncia del Servei de Policia, que no ha estat acreditada. En segon lloc, s'afirma que existeix una prejudicialitat penal, ja que els mateixos fets que han donat lloc a l'expulsió són objecte d'un procés penal, en el qual es troba encartada la recurrent.
3.- La representació del M.I. GOVERN s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat la confirmació íntegra de la sentència apel·lada. En concret, afirma que la mesura administrativa d'expulsió no té caràcter sancionador i és compatible amb el procediment penal que se segueix contra la interessada. A més, els fets en què es basa la resolució impugnada són greus i van donar lloc a l'ingrés de l'agent al Centre penitenciari.
4.- Un cop elevades les actuacions a aquesta Sala, es va designar Magistrat ponent i, en no haver-se sol·licitat la pràctica de proves en aquesta instància, el recurs va quedar conclòs per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Segons l'article 121 del Text refós de la Llei qualificada d'immigració, aprovat per Decret Legislatiu de 26 de març de 2014:
"1. L'expulsió administrativa és una mesura destinada a interrompre l'estada i/o a prohibir l'accés d'un estranger al territori andorrà. 2. L'expulsió administrativa no s'ha de confondre en cap cas amb la pena accessòria d'expulsió que pot pronunciar un tribunal penal".
Per la seva part, l'article 122 del mateix text legal disposa que:
"1. Com a mesura de prevenció, l'expulsió administrativa dimana de la constatació, a partir d'elements contrastats, del risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic que representa l'entrada o la presència, al Principat d'Andorra, de la persona objecte de la mesura".
Com ha declarat aquesta Sala en la recent sentència núm. 18-2015, de 30 d'abril:
"Resulta d'aquest text que l'expulsió administrativa és una mesura preventiva de policia administrativa. Com ja ha jutjat aquesta Sala, "aquesta mesura de policia té una substantivitat pròpia, no revesteix caràcter sancionador i té una finalitat merament preventiva, basada en l'apreciació d'una conducta, degudament contrastada, que pugui fer racionalment preveure la probabilitat d'ulteriors atemptats contra la tranquil·litat pública" (sentència núm. 16-2011, de 4 de març). "En conseqüència, en no tractar-se d'una mesura pròpiament sancionadora, no es pot parlar de la vulneració del principi de presumpció d'innocència, això sens perjudici de que la resolució s'hagi de basar en fets degudament contrastats, dels quals es pugui deduir raonablement l'existència d'un risc per a la seguretat i per a l'ordre públic. En garantia de l'afectat, el control judicial s'estén a la verificació d'aquests fets" (sentència núm. 32-2014, d'11 de juliol)".
El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha proclamat igualment el caràcter preventiu i no pròpiament punitiu o sancionador d'aquest tipus de mesures (sentència Üner c. Països Baixos de 18 d'octubre de 2006).
En conseqüència, l'argument de la recurrent segons el qual l'expulsió governativa no es pot efectuar quan hi ha una causa penal endegada sobre els mateixos fets, no pot prosperar.
Tercer.- Pel que fa a la realitat dels fets que s'atribueixen a la recurrent, cal tenir en compte que les resolucions administratives no es basen simplement en una denúncia formulada pel Servei de Policia, com s'afirma en el recurs, sinó que aquests fets han estat objecte d'un procés penal, en el marc del qual es va adoptar la mesura de presó preventiva de la interessada, cosa que implica una primera valoració per part dels òrgans judicials penals sobre la versemblança i la gravetat de la imputació.
A més, la pròpia representació de la recurrent ha aportat la sentència dictada pel Tribunal de Corts el proppassat 4 de maig, en la qual es condemna la Sra. Salcedo a les penes de 5 anys de presó, dels quals 3 anys ferms i la resta condicional, i a una multa de 6.000 euros, com autora d'un delicte major de cessió de droga tòxica, cocaïna, en gran quantitat i en grup organitzat, i d'un delicte major de cessió de cànnabis, en gran quantitat, facilitada a menor d'edat, en centre d'esbarjo i en grup organitzat.
Com és evident, els elements de judici que van determinar l'expulsió administrativa de la interessada no s'han vist sinó reforçats pel contingut d'aquesta sentència condemnatòria. És cert que la mateixa no ha imposat la pena complementària d'expulsió, però això no prejutja la decisió d'aquest procés, ja que, com abans s'ha dit, la mesura d'expulsió administrativa té una substantivitat pròpia i s'adopta en funció dels paràmetres legals continguts en l'article 122 de la Llei qualificada d'immigració. En conseqüència, la decisió del tribunal penal no resulta contradictòria amb la resolució administrativa que aquí s'impugna.
Quant a la proporcionalitat, s'han de confirmar íntegrament els raonaments de la sentència apel·lada, ja que, encara que la recurrent té els seus pares al Principat, aquests han estat també objecte d'una mesura d'expulsió anàloga, de manera que no es pot apreciar una situació d'arrelament que desvirtuï l'adopció de l'acte impugnat.
Quart.- Els arguments anteriors condueixen a desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació de la part agent i a confirmar la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades, ja que no s'aprecia una especial temeritat o mala fe.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Salcedo contra la sentència dictada el 26 de gener de 2015 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
