ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.1c9599c4 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 12/15·19 juin 2015·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 19 de juny del 2015 - ROJ: STSJAD 167/2015
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle12/15
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2015:167) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 19 de juny del 2015 - ROJ: STSJAD 167/2015).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 19 juin 2015 (n° 12/15) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
La décision commentée émane de la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, rendue le 19 juin 2015 dans le recours en appel n° 12/15 (actuaciones n° 2100037/2014, SS-0037-2/2014). Elle est signée par le magistrat rapporteur Pere Pastor Vilanova, aux côtés d'Albert Andrés Pereira (président) et de Bernard Plagnet.
L'appelante, Mme Canales, est affiliée d'office à la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) en sa qualité d'administratrice unique de la société « L., slu » depuis le 23 janvier 1992. La CASS lui a réclamé des cotisations à compter du 1er juillet 2013. Elle a contesté la décision de la CASS du 28 avril 2014, qui confirmait sa décision du 28 février 2014. Le Tribunal Unipersonal del Batlle a rejeté sa demande par jugement du 9 décembre 2014.
Dans son appel, la requérante soutient, en substance, que son affiliation d'office était dépourvue d'utilité, dès lors qu'elle ne pourrait prétendre ni à une pension de vieillesse ni à une couverture sanitaire à 65 ans. Elle invoque la violation des articles 6 et 30 de la Constitution, l'obligation de cotiser parallèlement à une assurance privée souscrite depuis 1988, la combinaison des articles 118.1 et 140 de la loi, et demande le renvoi d'une question d'inconstitutionnalité au Tribunal constitutionnel. La CASS répond que l'absence d'affiliation relevait d'un choix personnel de la requérante, que l'article 223 quater de la loi 18/2014 lui ouvre l'accès à la protection sociale à 65 ans, et qu'il n'existe aucune rupture du principe d'égalité.
Question de droit
Le Tribunal devait trancher trois questions :
Une obligation d'affiliation et de cotisation à la CASS, imposée à un administrateur de société dont les droits à pension sont limités par le nombre de mensualités cotisées, méconnaît-elle le principe d'égalité (article 6 de la Constitution) et le droit à la protection de la santé (article 30) ?
La combinaison des articles 118.1 et 140 de la loi, qui subordonne la prestation de la branche générale pour les travailleurs indépendants à une situation d'activité et à la régularité des cotisations, crée-t-elle une absence de couverture sanitaire injustifiée ?
Existe-t-il un doute de nature constitutionnelle justifiant de saisir le Tribunal constitutionnel ?
Préalablement, le Tribunal fonde sa compétence sur l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia, et son examen sur la législation en vigueur à la date de la décision administrative contestée, soit le 28 avril 2014.
Solution et dispositif
La Sala rejette l'appel et confirme le jugement de première instance. Son raisonnement repose sur trois points.
Sur le principe d'égalité et le droit à la santé. Le Tribunal rappelle que l'article 196.1 de la loi sur la sécurité sociale ouvre le droit à pension de retraite à la personne assurée ayant atteint soixante-cinq ans et cotisé plus de cent quarante-quatre mensualités en Andorre. La requérante, née le 20 mars 1959, n'atteindrait pas ce seuil entre le 1er juillet 2013 et sa future retraite, soit
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (12/15) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Núm. de Protocol: 2100037/2014 (SS-0037-2/2014) Núm. de Rotlle: TSJA-0000012/2015
SENTÈNCIA 37-2015
PARTS:
Apel·lant: Sra. Canales
Representant: Sra. Sandoval
Advocat: Sr. Somoza
Apel·lat: CASS
Representant: Sra. Somoza
Advocat: Sr. Caro
M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova
Andorra la Vella, dinou de juny del dos mil quinze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2100037/2014 (SS-0037-2/2014).
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 12/15 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La Sra. Canales va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 28 d'abril del 2014, confirmant en alçada la decisió del 28 de febrer del 2014, sol·licitant la revocació de la decisió impugnada.
2.- Mitjançant sentència del 9 de desembre del 2014, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Canales.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 17 de febrer del 2015, la Sra. Canales manifesta principalment que:
la seva afiliació, d'ofici, a la CASS, no tenia sentit, tota vegada que no tindria dret a pensió de jubilació ni a cobertura sanitària en assolir els 65 anys;
estava obligada a continuar a satisfer les primes de l'assegurança privada que tenia contractada des de l'any 1988;
es vulneraven els articles 6 i 30 de la Constitució;
es veia obligada a cotitzar dues vegades per poder mantenir la cobertura sanitària a comptar dels 65 anys;
la combinació dels articles 118.1 i 140 de la llei feia que es trobaria sense cobertura sanitària si cessava la seva activitat abans de l'edat de jubilació;
no es trobava protegida contra una modificació futura de la normativa;
la resolució anticipada del contracte d'assegurança privat establia una penalitat molt important;
la llei alterava el seu plantejament inicial;
calia obrir un procediment incidental de constitucionalitat respecte de la seva obligació d'afiliar-se i de cotitzar a la CASS.
4.- En la seva contesta al recurs de data 9 de març del 2015, la CASS indica que:
l'absència d'afiliació a la CASS era una decisió personal de la recurrent;
l'article 223 quater de la llei 18/2014 li permetia gaudir de cobertura social en assolir els 65 anys;
no existia trencament del principi d'igualtat davant la llei.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La Sra. Canales és administradora única de la societat "L., slu" des del 23 de gener de 1992 (foli 99).
El litigi versa sobre la reclamació de les cotitzacions de la Sra. Canales, en l'esmentada qualitat, a comptar de l'1 de juliol del 2013.
La seva demanda ha estat desestimada per la instància.
En aquesta alçada, la recurrent reitera que la llei de la seguretat social vulnera els articles 6 i 30 de la Constitució i propugna que aquesta Sala s'adreci al Tribunal Constitucional per a que jutgi si s'ajusta o no a la Carta Magna.
Tercer.- L'examen d'aquest judici s'ha de fer a la llum de la legislació vigent quan la CASS va emetre la decisió impugnada, és a dir a la data del 28 d'abril del 2014.
En aquell moment, l'article 196.1 de la llei de la seguretat social contemplava: "Té dret a la pensió per jubilació, la persona assegurada que ha complert seixanta-cinc anys i ha cotitzat a la branca de jubilació més de cent quaranta-quatre mensualitats a Andorra". La recurrent defensa que, atesa la seva edat, no podria cobrar mai cap pensió de vellesa ni ser beneficiària de cobertura sanitària a partir dels 65 anys. La interessada va néixer el dia 20 de març de 1959 (foli 40), de manera que entre la data en què se l'obliga a cotitzar (1 de juliol de 2013) i la data de la seva futura jubilació (20 de març del 2024), hi ha gairebé 129 mesos, període que no permet el pagament d'una pensió per jubilació en base a l'article esmentat.
Tot i així, la Sra. Canales podia acollir-se a les previsions de l'article 196.2, tota vegada que la normativa exigia un nombre de mensualitats cotitzades de 85 a 144, un 60% de les quals s'havia de realitzar dins els 15 anys anteriors a la data de sol·licitud. Força és de constatar que en arribar als 65 anys, la recurrent complirà amb els esmentats requisits, de manera que la seva premissa no queda constituïda en absolut. No hi ha, per conseqüent, cap ruptura del principi d'igualtat (article 6 de la Constitució), ni tampoc del dret a la protecció de la salut. La recurrent afegeix que res li garantia el manteniment d'aquelles condicions de cara al futur. Això és cert, però també ho és que el principi de mutabilitat de la llei és extensible a tothom.
Per altra banda, la recurrent subratlla que es veia obligada a mantenir la seva assegurança privada. Si la interessada va decidir, en el seu moment, de no afiliar-se a la CASS, és una qüestió aliena a la parapública. En qualsevol cas, sempre té la possibilitat de resoldre el contracte privat si ho estima oportú. El pagament d'una penalitat contractual elevada -extrem no demostrat- constitueix un risc en contractar, però sense rellevància constitucional en el cas que ens ocupa.
Per acabar, la Sra. Canales afegeix que la combinació dels articles 118.1 i 140 de la llei feia que es podia trobar sense cobertura sanitària si cessava la seva activitat abans de l'edat de jubilació. Efectivament, la llei exigeix que les persones que realitzen una activitat per compte propi es beneficien de les prestacions de la branca general sempre i quan es trobin en situació d'alta laboral i al corrent de pagament de les seves cotitzacions. Aquesta exigència apareix raonable i afecta, de la mateixa manera, a totes les persones que treballen per compte propi. En definitiva, aquesta Sala entén que el recurs de la Sra. Canales obeeix més a consideracions personals que de legalitat.
Compte tingut que aquesta Sala no aprecia dubtes de caire constitucional, no hi ha lloc a elevar cap qüestió al Tribunal Constitucional.
Per tot l'exposat i fent nostre l'argumentari, molt ben exposat, de la instància, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació.
Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada per raó de manca de temeritat.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Canales contra la sentència 2014-151, de 9 de desembre del 2014, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No procedeix formular cap incident d'inconstitucionalitat prop del Tribunal Constitucional.
Segon.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
