ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.aff9a2cf · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
96/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 104/15·23 July 2015·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 23 de juliol del 2015 - ROJ: STSJAD 196/2015
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket104/15
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2015:196) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 23 de juliol del 2015 - ROJ: STSJAD 196/2015).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 23 juillet 2015 (n° 104/15) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 196/2015, Sala Civil, 23 juillet 2015 (ECLI:AD:TSJADAD:2015:196)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 196/2015, Tribunal Superior de Justicia d'Andorra, Sala Civil, 23 juillet 2015, recours n° 104/15 (ECLI:AD:TSJADAD:2015:196) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La société Cano a introduit une demande en recouvrement de créance, selon la procédure civile abrégée, contre Mme Vendrell. Elle sollicitait la condamnation de la défenderesse au paiement de marchandises et de carburant livrés mais non réglés, pour un montant qui figure dans l'exposé des antécédents sous la forme de « 2.229,35 euros », avec intérêts légaux, ainsi que les dépens, incluant les honoraires d'avocat et de procureur. Selon la demande, la créance procédait de neuf factures.
Mme Vendrell a formé opposition. Elle soutenait avoir versé 1.270 euros à titre d'acomptes sur les factures réclamées et concluait au rejet de la demande ou, à titre subsidiaire, à la fixation de la dette à 959,35 euros.
Par sentence du 12 janvier 2015, le Tribunal unipersonnel a fait droit à la demande et condamné Mme Vendrell à payer à la société Cano la somme de 2.239,35 euros, majorée des intérêts courant à compter du 11 avril 2014, et a mis les dépens à sa charge. Le dispositif de cette sentence et l'exposé des antécédents présentent un écart de montant (2.229,35 euros dans la demande, 2.239,35 euros dans la condamnation) que la décision ne relève pas.
Mme Vendrell a interjeté appel en sollicitant la réformation de la sentence, la fixation du montant dû à 959,35 euros et la mise de l'intégralité des dépens de première et seconde instances à la charge de la partie demanderesse. La société Cano a conclu à la confirmation intégrale.
La Sala Civil a été composée de MM. Joan Manel Abril Campoy (président), Vincent Anière (magistrat rapporteur) et Pere Pastor Vilanova.
Question de droit
Le litige soulevait deux questions distinctes.
La première portait sur le respect de la prohibition de la mutatio libelli. L'appelante faisait valoir que le premier juge n'avait retenu que l'aveu judiciaire et non les acomptes postérieurs aux factures réclamées, et que la société demanderesse avait introduit, au stade de la proposition de preuves, des éléments nouveaux (les factures antérieures) qui la plaçaient en état de défense insuffisante. Il s'agissait de déterminer si la production de documents antérieurs modifiait l'objet du litige au regard du principe ut lite pendente, nihil innovetur.
La seconde question concernait l'interprétation de l'aveu judiciaire. L'appelante soutenait qu'elle n'avait reconnu que l'existence des factures et non le solde réclamé, ni les achats antérieurs.
Solution et dispositif
La Cour rejette le moyen tiré de la violation de la mutatio libelli pour trois motifs principaux. D'abord, la litispendance rend immuables les éléments constitutifs du litige, ce qui implique que le juge statue selon le droit en vigueur à l'ouverture de l'instance (perpetuatio iuris), que la valeur de l'objet demeure fixée (perpetuatio valoris) et que la demande ne soit pas modifiée (perpetuatio obiecti). Ensuite, en l'espèce, la demanderesse n'a modifié ni le fondement (les neu
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (104/15) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket104/15
Judgment Date23 July 2015
Holding / DispositionCassation totale
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000104/2015 ORIGEN: 5000188/2014
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de juliol del 2015.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Per escrit de data 28-03-2014, la representació processal de la Societat Cano, va presentar demanda a tramitar pel procediment civil abreujat en reclamació de quantitat contra la Sra. Vendrell, demanant que se la condemnés a abonar-li la quantitat de 2.229,35.-euros en concepte de mercaderies i carburant lliurats però impagats, amb els interessos legals, així com a pagar les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 104/15 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
II.- La representació processal de la Sra. Vendrell va oposar-se a la demanda, fent valer que havia pagat 1.270.-euros en concepte d'acompte de les factures reclamades, i sol·licitant la seva desestimació, o subsidiàriament, que es fixi l'import degut en 959,35.-euros, amb imposició de les costes a l'agent.
III.- Per Sentència de data 12-01-2015, l'Hble. Tribunal Unipersonal va decidir " PRIMER.- Estimar la demanda formulada en data 28 de març de 2014 per la representació de la societat Cano, havent de condemnar i condemnant a la Sra. Vendrell a satisfer a la societat agent la quantitat de 2.239,35EUR, augmentada amb els interessos meritats a comptar de l'11 d'abril de 2014.
SEGON.- Imposar les costes a la part defenent inclosos els honoraris d'advocat i procurador."
IV.- Contra aquesta resolució, ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Vendrell. Demana la seva revocació dictant-se una nova fixant l'import a satisfer en 959.35.-euros, amb imposició de la totalitat de les costes judicials de primera i segona instància a la part agent.
La representació processal de la societat Cano demana la seva confirmació íntegra, amb imposició de les costes del recurs a l'adversa.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.
FONAMENTS DE DRET
I.- El motiu central de recurs de la Sra. Vendrell és que el tribunal hauria vulnerat el principi "non mutatis libelli" i el seu dret a la defensa, tota vegada que: 1) el tribunal només ha pres en consideració la confessió en judici i no els acomptes realitzats amb posterioritat a les factures reclamades per un import total de 1.270.-euros;2 ) en cap moment de la demanda l'agent va precisar que sol·licitava el pagament d'un ròssec deutor ni va esmentar els pagaments realitzats per ella; 3) pel fet d'haver aportat en fase de proposició de proves les factures anteriors, la part agent ha introduït nous fets en la instància, i l'ha situat en indefensió 4) ella ignorava si s'havia liquidat tot l'històric de dites factures; 5) el tribunal no podia tenir aquesta documentació en compte i 6) el tribunal ha fet una mala interpretació de la seva confessió en judici, ja que ella no va reconèixer ni les factures ni les compres efectuades amb anterioritat, i que no és perquè reconeix que existien les factures reclamades que reconeix el saldo reclamat.
S'ha de dir primerament, pel que fa a la invocada violació de la prohibició de la mutatio libelli, que aquesta és un dels efectes de la litispendència.
En efecte, mitjançant la demanda, l'actor defineix l'objecte del litigi, i ha de presentar els fets i els fonaments de dret que sostenen les seves pretensions, havent el mateix d'aportar la documentació necessària per acreditar-ho. Un cop presentada la demanda, neix la litispendència un dels efectes de la qual és la immutabilitat dels elements que configuren el litigi (ut lite pendente, nihil innovetur). Com a conseqüència de dit principi, l'òrgan jurisdiccional ha de resoldre el litigi de conformitat amb el dret vigent al moment d'iniciar el procés (perpetuatio iuris), mantenint actualitzat el valor de l'objecte litigiós (perpetuatio valoris), i sense poder modificar la demanda (perpetuatio obiectus o prohibició de la mutatio libelli), ja que al fer-ho la part defenent es trobaria en indefensió.
Però aquest supòsit no existeix en el nostre cas, per les raons següents.
Ha quedat acreditat en autes que la Sra. Vendrell és titular d'una targeta de compra prop dels establiments del grup Cano, i amb la qual es van realitzar nombroses compres.
Al moment de presentar demanda, la part agent ha justificat del seguit de nou factures impagades, i en la seva contesta, la part defenent va justificar que havia fet sis pagaments que pretenia descomptar del total reclamat, doncs sostenia que s'havien fet en concepte d'acompte de les factures reclamades.
De cap manera, el fet d'aportar amb el seu escrit de proposició de proves les factures anteriors es pot considerar com la introducció de nous fets en la instància, ja que front a l'argument de la defenent i de la justificació per ella de sis pagaments per tal de pretendre que s'havien de descomptar del deute reclamat, la part agent ha tingut que aportar el seguit de totes les factures i pagaments anteriors, justament per a establir que tots els pagaments efectuats (6.983,78.-euros) corresponien a totes les factures impagades (6.983,78.-euros).
I això no suposa cap modificació substancial de les pretensions, ni tampoc de l'exposició dels fets, ja que en cap moment l'agent ha modificat ni el concepte (les 9 factures de l'escrit de demanda), ni l'import reclamat (2.229,35.-euros), sinó que era obligatori per ell acreditar la realitat de tot l'històric de les factures i pagaments, per tal de poder justificar que els sis pagaments invocats no s'havien fet en concepte d'acompte de les factures reclamades.
Així les coses, la part agent no havia de mencionar i detallar en la demanda totes les compres i els pagaments anteriors efectuats per la defenent, doncs res tenen a veure amb les factures objecte de reclamació, sobre tot quan, jurídicament, malgrat el fet que les compres es fan mitjançant la targeta i queden reflectides en la fitxa del client, cada compra dona lloc a un negoci jurídic i a un deute independent.
Per conseqüent, no s'ha vulnerat el principi de perpetuació de la litis, ni s'ha situat la defenent en situació d'indefensió.
II.- Quant a la qüestió de la valoració de la confessió en judici de la defenent i ara recurrent, vulgui o no aquesta, ressurt clarament que a la qüestió de confessar "que vostè reconeix deure totes les factures que han estat presentades adjuntades en l'escrit de demanda, com a Documents 1 a 9" (el subratllat és nostre), la Sra. Vendrell va contestar que "és cert". A la qüestió de confessar "que vostè no ha efectuat cap pagament a compte del deute reclamat per import de 2.226,73.-euros", va contestar que no.
Per tant, difícilment pot ara afirmar que només havia reconegut l'existència de les factures reclamades.
L'altra qüestió, la setena, era de confessar com és cert que "que aquest deute històric que a data d'avui ja ha estat liquidat per a vostè, es correspon amb tot l'històric de factures i tiquets de facturació signats per vostè, que s'ha adjuntat com a prova 2 Documental privada II, en el present escrit de proposició de provés", va manifestar que "pel que fa als deutes anteriors als reclamats en autes, ignora si estan liquidats o no ja que corresponen a compres efectuades pel seu espòs i sogre".
D'això, el primer jutjador va treure argument que la Sra. Vendrell havia reconegut implícitament que els pagaments invocats per ella feien referència a compres efectuades amb anterioritat a les ara reclamades, i aquesta interpretació és del tot correcta, puix de la resposta de la Sra. Vendrell s'entén clarament que admet que són deutes diferents d'un costat els reclamats per l'agent i de l'altre, els objectes de les factures aportades en fase de proves. Dita interpretació és coherent amb les manifestacions esmentades abans segons les quals la mateixa Sra. Vendrell admet que les factures reclamades són degudes i queden impagades per ella.
III.- Pel que fa a les costes, en virtut del principi del venciment objectiu, l'estimació total de la demanda justifica la imposició de les costes de primera instància a la part defenent, i la desestimació del recurs determina la imposició a la mateixa de les costes de segona instància.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs de la representació processal de la Sra. Vendrell, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 12- 01-2015, que confirmem íntegrament;
IMPOSAR a la Sra. Vendrell, les costes judicials de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
