Sentència

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000338/2014 ORIGEN: 3100298/2009

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, 10 de setembre del 2015

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats

M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Gálvez va interposar demanda, de data 23-09-2009, envers els Srs. Agullo i Sarabia, així com contra Pino, en virtut de la qual demanava la condemna dels defenents al pagament de les peticions indemnitzatòries efectuades.

La representació processal del Sr. Sarabia i de la mercantil asseguradora van presentar escrit d'oposició a la demanda, de data 17-02-2010, en el que sol·licitava la desestimació de la demanda i la imposició de les costes processals a la part agent.

En la mateixa data la representació processal del Sr. Agullo va contestar a la demanda i va demanar la desestimació d'aquesta i la imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 10-09- 2014, amb la següent part decisòria: "D E C I D E I X: que ha de desestimar íntegrament la demanda principal formulada per la representació processal del Sr. Gálvez contra els Srs. Agullo i Sarabia així com contra la societat mercantil andorrana per accions "Pino", als que ha d'absoldre i absol lliurement de totes i cadascuna de les pretensions de la part agent. Procedeix pronunciament en matèria de costes pel que es condemna a la part agent a la totalitat de les costes processals, incloent-hi els honoraris d'advocat i de procurador ocasionats als defenents, així com els honoraris derivats dels peritatges realitzats a les actuacions".

III.- La representació processal del Sr. Gálvez va interposar recurs contra la sentència d'instància, i en data de registre 29-01-2015, va articular escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix, demanava la revocació de la resolució d'instància.

Pel contrari, les representacions processals de les parts defenents van presentar, escrit de contesta a les conclusions, de dates 18-02 i 20-02- 2015, en els que demanaven la desestimació del recurs i la imposició a la part recurrent de les costes processals.

IV.- Aquesta Sala va dictar Aute, de data 30-04-2015, segons el qual es desestimava la pretensió probatòria articulada per la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els que es fonamenta el recurs de la part agent són els següents. En primer terme, considera que es conclou erròniament que el recurrent era coneixedor de l'alçada màxima de la construcció projectada. Aquesta conclusió no es pot extreure del contingut de l'escriptura pública de compravenda, tota vegada que es tracta d'un extrem no al·legat, alhora que és una manifestació habitual i típica d'aquests documents; ni del fet d'ésser electricista, ja que per ser-ho no ha de conèixer les normes urbanístiques i de construcció; la pràctica probatòria no revela que pel fet que no li agradés el projecte preexistent no possibilita concloure que es va modificar per a superar l'alçada màxima, i les testificals es concreten a un sol testimoni, el Sr. Capellà, qui es refereix a l'alçada d'un mur de contenció i es troba en bones relacions amb el Sr. Agullo i primer va fer una declaració a favor de la recurrent, de manera que ha faltat a la veritat. En segon terme, i pel cas que triomfi el primer motiu de recurs, entén que els arquitectes han de respondre dels danys i perjudicis ocasionats, els quals haurien d'incloure els treballs efectuats i pagats per un total de 34.594,60 euros, els danys i perjudicis derivats de la imperícia dels arquitectes, per import de 63.600 euros, els danys derivats de l'errada d'implantació per import de 7.260 euros i els treballs d'adaptació a la modificació del projecte pendents de realització (desfer i refer la vorera en l'indret on s'ubica l'alineació de la mateixa i efectuar el canvi de finestres i finestrals de la planta baixa del xalet).

II.- L'anàlisi del primer motiu de recurs exigeix procedir a una nova valoració del material probatori que es troba a les actuacions. En aquest sentit, consta a les actuacions que el Sr. Gálvez va adquirir una parcel·la de terreny, anomenada - , així com els drets per a la construcció d'un xalet unifamiliar i el projecte per a construir una borda elaborat per l'arquitecte Sr. Salas i S.. Es va encarregar a l'arquitecte Sr. Agullo un nou projecte per a obtenir més profit del terreny i més superfície edificable. També va intervenir l'arquitecte Sr. Sarabia que era qui signava tots els documents, atès que així resulta de l'encàrrec professional als dos arquitectes de data 25-08-2005. Efectuades les obres, i atès que l'Hble. Comú de - va comunicar a l'agent que no complia amb la normativa vigent, aquest va contractà un nou arquitecte el Sr. Mena per tal que les obres complissin les alçades en matèria d'alçades dels murs de contenció i de l'alçada de la construcció, que superava els 10,50 metres permesos, segons el pla d'urbanisme actual.

Així mateix, de la prova documental ressurt que fou el Sr. Agullo el que va portar a terme la direcció facultativa i que diferents professionals que van intervenir a l'obra atribueixen a la manca de dedicació de l'arquitecte i a les errades en els murs de contenció els problemes que van sorgir en la realització de l'obra (folis 218, 220, 222), alhora que de les dues solucions possibles existents per a complir amb l'alçada màxima de 10,50 m (rebaixar l'estructura de la coberta o reomplir de terra el voltant del xalet) va optar per reomplir de terra el voltant de l'habitatge unifamiliar fins a complir amb l'alçada màxima permesa.

Quant a la prova que era el Sr. Gálvez el que va ser el responsable que es superés l'alçada màxima de 10,50 metres, atès que coneixia aquesta limitació, però volia obtenir quatre plantes, s'ha d'examinar si aquesta conclusió es pot extreure de la prova practicada, com així ho entén el tribunal a quo, o, pel contrari, si aquest extrem no resta acreditat, al ser un fet extintiu, impeditiu o excloent, la seva manca d'acreditació perjudicaria a la part defenent.

En primer terme, el treball que va realitzar el Sr. Agullo es pot conceptuar, segons la pericial (foli 476, 562 i 685) com una modificació del projecte de construcció, a la que el Sr. Sarabia va signar, segons reconeix el Sr. Agullo, per quant col·labora amb ell i així gaudiria de la cobertura de la pòlissa d'assegurances, malgrat se'n va encarregar personalment. Aquesta modificació no fou presentada a l'Hble. Comú i, segons la pericial (foli 480, 569 i 692) no es justificava l'alçada de mur ni la màxima.

Si s'examina l'escriptura pública, de data 19-05-2004 (folis 57 a 58), en la mateixa s'inclou un apartat, relatiu a la qualificació urbanística, que determina "La part compradora declara que coneix la qualificació urbanística de la parcel·la assenyalada, als efectes previstos en els articles 20 i 21 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, subjectant-se en l'eventual elaboració i execució de projectes de construcció en el terreny objecte de la present a la normativa en cada moment vigent". Aquesta clàusula per sí mateixa no trasllada a la part adquirent les obligacions que tenen els arquitectes, quan se'ls encarrega un projecte constructiu, de portar a terme el mateix i que aquest sigui viable i realitzable en consonància amb la normativa urbanística aplicable al sòl i a la construcció que es pretén portar a terme, com així s'extreu clarament de la configuració del contracte pel qual l'arquitecte ha de lliurar un projecte de contracte de resultat. Al respecte aquesta Sala, ja s'ha pronunciat en les seves sentències, entre d'altres, del 24-04-2008, en la que s'exposa que "la qualificació del contracte que vincula a l'Arquitecte Superior i a la propietat és la de contracte d'obra, segons el qual l'Arquitecte Superior es compromet a un resultat, consistent en l'elaboració d'un projecte que sigui viable en consonància amb la legislació ad hoc i que permeti a la propietat obtenir les llicències i permisos necessaris per a la construcció de l'esmentat immoble". Ni tampoc la referida clàusula prova que fos el Sr. Gálvez el que va decidir superar les alçades màximes permeses.

En segon terme, tampoc l'argument que el Sr. Gálvez sigui electricista i participi en el sector de la construcció, acredita que fos la part agent qui va decidir superar les alçades màximes permeses. És més, de la prova pericial practicada, resulta que els arquitectes van signar el full d'encàrrec i el projecte de modificació efectuat pel Sr. Agullo no complia amb les alçades de mur ni l'alçada màxima (foli 692).

En tercer terme, l'afirmació que la voluntat del Sr. Gálvez era la construcció d'un xalet amb quatre plantes i que va anar cercant Arquitectes fins que va trobar al Sr. Agullo que li elaborès un plànol amb l'alçada suficient per encabir la quarta planta, així com que el conjunt de la prova demostra que ha estat així, no poden ésser tampoc admeses per aquesta Sala. En efecte, consta a les actuacions que l'arquitecte Sr. Farré (foli 346), admet que s'han fet consultes tècniques, però que no ha dibuixat res per l'agent i no recorda haver donat el parer a un projecte del Sr. Agullo. En canvi, s'han aportat plànols per la part defenent que contradiuen aquesta afirmació i evidèncien que sí es van dibuixar plànols i, segons la pericial (foli 497, 590 i 713), aquests responen a una estructura de quatre plantes, quan el nombre màxim de plantes permeses és de tres. Però l'existència d'uns plànols previs amb quatre plantes, no obsta que el Sr. Agullo i el Sr. Sarabia, quan accepta la direcció facultativa de l'obra, van efectuar uns plànols de modificació que no s'adequaven a la normativa tècnica i la seva diligència com a professionals, per a donar compliment al contracte d'obra que perfeccionaven, els obligava a projectar exclusivament una obra que fos realitzable en consonància amb la lex artis ad hoc i amb la normativa aplicable. I és evident que si en el plànol superaven les alçades màximes dels murs i la total no complien amb la prestació a la que es trobaven obligats. En aquest sentit, el fet que existissin plànols previs (Sr. Salas i Sr. ENTITY_5) no significa que els arquitectes defenents poguessin, malgrat en el seu cas la insistència del client, projectar quelcom que no esdevenia realitzable segons la normativa aplicable.

I també des d'aquesta òptica d'idees, la prova practicada no permet entendre que fos la part agent la que va decidir superar les alçades màximes, no solament perquè aquestes constaven en els plànols de modificació, i aquesta tasca tècnica li correspon als arquitectes i, pel cas de ser una exigència ineludible del client el que corresponia era declinar la realització del projecte per inviable, sinó perquè de la prova testifical del Sr. Capellà (foli 617), encara que s'indica que el Sr. Agullo va indicar que el mur havia de tenir tres metres d'alçada, el Sr. Gálvez li deia com volia el mur, ja que ell era el que pagava i que va ser ell qui va demanar que el mur fos més alt del que s'havia previst, aquest extrem és només relatiu al mur de contenció. I ja s'ha vist, com el projecte de modificació no complia les exigències quant als murs de contenció ni a l'alçada màxima, de manera que al no haver-se provat tampoc una desviació entre allò projectat, que no respectava la normativa, i allò executat, les declaracions del testimoni Sr. Capellà, per altra part en contradicció amb el document que es troba al foli 220 de les actuacions que atribueix tots els problemes de l'obra a l'actuació de l'Arquitecte Sr. Agullo, no poden gaudir de la solvència probatòria que se'ls atribueix..

En definitiva, de les proves practicades no es pot entendre acreditat a les actuacions que fos la part agent la que va aconseguir que els Arquitectes superiors perfeccionessin un contracte d'obra amb el lliurament d'un projecte de modificació que no complia la legalitat vigent per així gaudir de quatre plantes i superar l'alçada màxima permesa. I aquest dèficit probatori a qui perjudica és a la part defenent, per la qual cosa s'ha d'estimar aquest primer motiu de recurs.

III.- El segon motiu de recurs, connectat a l'èxit del primer, s'adreça a la determinació de la indemnització per l'incompliment atribuïble als arquitectes i a la seva asseguradora.

En primer lloc, s'ha de partir que les solucions que se li oferien al Sr. Gálvez eren dues: reomplir de terres la base de la casa o rebaixar la coberta. La part agent ha triat la primera opció, quan el seu Arquitecte, Sr. Mena, considera que la preferent era la rebaixa de la coberta. I a la mateixa conclusió arriba la pericial de Salas que considera més correcte la solució de rebaixar la coberta. Aleshores, produït l'incompliment calia adoptar la solució tècnicament més correcte per a aconseguir l'adequació de l'obra a la normativa vigent i aquesta era la rebaixa de la coberta. Així, si la part agent ha triat l'altra opció, més cara d'implementar i menys recomanable des d'un punt de vista tècnic, solament seran indemnitzables les següents partides.

Així, la primera partida, per import de 34.594,60 euros, per treballs efectuat i pagats, segons documents 23 b a 31, són relatius a la solució adoptada per la propietat de reomplir les terres i canviar la cota exterior. En canvi, sí que s'ha de donar lloc al cost de rebaixar la coberta, solució econòmicament i tècnica més recomanable, però que no ha estat seguida per la propietat i que es calcula en l'import de 31.330,60 euros. La segona partida, relativa als danys i perjudicis de la imperícia dels Arquitectes, s'ha de xifrar en l'import de 14.100 euros, per la pèrdua econòmica derivada de la comparativa del projecte del Sr. Agullo amb el de S2, i sense computar la planta altell, atès que no complia la normativa (foli 709 pericial) i no pot ésser objecte de càlcul. La tercera partida, referent a l'errada d'implantació de la construcció al límit de l'edificació, tampoc pot ésser acollida per quant la pericial (foli 705) no pot considerar que es tracti d'una errada, per mala praxis, sinó que podia ésser una decisió consensuada entre arquitectes i propietat per a guanyar espai en el front de la casa.

I, per últim, quant a les obres pendents de realització per l'adequació del projecte a la legalitat, no es poden incloure aquells treballs que deriven del semisoterrament de la planta baixa, com són el canvi de finestres i finestrals. En canvi, la única factura que caldria incloure com a necessària per a l'obtenció de la cèdula d'habitabilitat és l'ampliació de la vorera existent, que importa la quantitat és de 4.950 euros.

Consegüentment, la indemnització total es situa en la suma de 31.330,60 + 14.100+ 4.950, que dóna un total de 50.380,60 euros.

Atesa la manca de liquidesa de la quantitat objecte de la condemna, la qual ha estat determinada segons la pericial obrant a les actuacions i en funció del dret aplicable per la Sala, els interessos es meritaran des de la data de la present sentència.

IV.- Les pretensions de la part agent han estat estimades però les quanties indemnitzatòries que sol·licitava han estat rebaixades notablement per aquest tribunal, per la qual cosa, atès que no es pot entendre com un supòsit de venciment objectiu, cada part haurà de suportar les costes generades a la seva instància i les comunes seran per meitats.

Quant a les costes processals d'aquesta alçada, l'èxit del recurs es tradueix en la no imposició de les mateixes.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Gálvez i revocar la part decisòria de la sentència, de data 10-09-2014, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i declarem que procedeix estimar en part la demanda interposada per la representació processal del Sr. Gálvez i condemnar solidàriament als Srs. Agullo i Sarabia, així com Pino a abonar a l'agent l'import de 50.380,60 euros, amb més els interessos legals des del dictat de la present sentència. No procedeix efectuar imposició de les costes de primera instància ni d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE