ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.7de05741 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° P-003/2014·30 januari 2015·
Cassation partielle
STSJAD ANDORRA, a 30 de gener del 2015 - ROJ: STSJAD 58/2015
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLIP-003/2014
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2015:58) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par cassation partielle et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 30 de gener del 2015 - ROJ: STSJAD 58/2015).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation partielle
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 30 janvier 2015 (n° P-003/2014) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation partielle).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation partielle), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 58/2015 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Ple, 30 janvier 2015)
La présente affaire concerne la responsabilité de l'État andorran à raison du fonctionnement anormal de l'administration de la justice. La demande a été formée le 18 septembre 2014 par l'administratrice judiciaire de la Fallida de Calatayud, au nom de la masse passive des créanciers et du failli.
Le litige trouve son origine dans un incident d'exécution (procédure EX-0110-6/01, devant le Batlle civil) introduit par Villegas contre une ordonnance du 5 décembre 2005 le condamnant à payer à Calatayud 163 390,90 euros, au titre du principal, des intérêts et des dépens. Selon le texte, cet incident a duré plus de huit ans avant d'être résolu. Le Tribunal constitutionnel, par une sentence du 13 juin 2014 rendue dans la cause 2014-12-RE, a constaté la violation du droit de Calatayud à un procès de durée raisonnable.
Le demandeur sollicitait :
une indemnité de 30 000 euros pour préjudice moral (ou la somme que fixerait le tribunal) ;
une indemnité de 93 837,19 euros pour préjudices économiques, correspondant au solde impayé de la créance ;
la réhabilitation de Calatayud pour l'exercice du commerce, à la suite de la déclaration de faillite de son entreprise.
Le ministère public a conclu à une estimation partielle, limitée à 5 000 euros au titre du préjudice moral. Le Gouvernement d'Andorre a contesté que le retard ait causé un dommage susceptible d'être réparé sur le fondement de la responsabilité administrative visée à l'article 58 du Code de l'administration. Les parties ont été dispensées d'audience orale et ont ratifié leurs conclusions écrites.
Le Ple du Tribunal supérieur de justice s'est déclaré compétent sur le fondement de l'article 10.3 de la Llei qualificada de la justícia (LQJ).
Question de droit
La question posée au Tribunal peut être formulée en deux branches :
Le constat, par le juge constitutionnel, d'une violation du droit à un procès de durée raisonnable suffit-il à engager la responsabilité de l'État au titre du fonctionnement anormal de la justice, au sens de l'article 92 de la Constitution et de l'article 10.1 LQJ ?
Quelles conditions doivent être réunies pour que chacun des chefs de préjudice allégués (moral, économique, atteinte à la capacité commerciale) soit indemnisable ?
Sur ce second point, le Tribunal rappelle que, selon l'article 10.2 LQJ, le dommage invoqué doit être « certain et effectif, évaluable économiquement et individualisé » par rapport à une personne ou à un groupe de personnes. Les dommages éventuels ou hypothétiques ne sont donc pas indemnisables.
Solution et dispositif
Le Tribunal accueille partiellement la demande. Il retient le principe de la responsabilité de l'État, en se fondant sur la constatation de violation opérée par le Tribunal constitutionnel et sur la jurisprudence de ce dernier (sentences du 25 mai 2007, cause 2007-2-RE, et du 12 novembre 2007, causes 2007-16 et 22-RE), qui reconnaissait le droit des justiciables à être indemnisés des préjudices subis.
Il distingue ensuite les préjudices :
Préjudice moral : seul le dommage moral « inhérent au retard à résoudre l'incident d'exécution », sous la forme des souffrances émotionnelles qu'éprouve une personne qui attend, pendant une durée excessive, la résolution d'une procédure, est tenu pour établi. Le Tribunal fixe l'indemnité à 8 000 euros, somme qu'il estime adéquate eu égard à l'ampleur des délais et à la difficulté d'évaluer une souffrance subjective.
Préjudice économique : la demande est rejetée. Le Tribunal relève que la créance résulte du contrat conclu entre Villegas et Calatay
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (P-003/2014) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
Yves Picod
Bernard Plagnet
Marie Conte
Vincent Anière
Fátima Ramírez Souto (Ponent)
Andorra la Vella, trenta de gener del dos mil quinze.
El Ple del M. Il·ltre. Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la demanda formulada per la representació processal de la Fallida de Calatayud per l'acció de reconeixement d'error judicial o d'anormal funcionament de l'Administració de Justícia, en les quals ha estat part el Mgfc. Ministeri Fiscal i el M.I. Govern d'Andorra. És ponent la M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto, la qual expressa el parer del tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
I.- RESULTANT: que en data 18 de setembre de 2014 la Sra. Águila com administradora judicial de la Fallida de Calatayud, en representació de la massa passiva de creditors i del fallit, formulà demanda en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa del funcionament anormal de l'Administració de Justícia sol·licitant al Ple d'aquest Tribunal Superior de Justícia que, estimant la demanda declarés l'anormal funcionament de l'administració i condemnés l'Estat andorrà al pagament d'una indemnització de 30.000 euros per danys morals o aquella que el Tribunal determini; una indemnització de 93.837,19 euros per danys i perjudicis econòmics; i la rehabilitació de Calatayud per exercir el comerç, reclamant, a més a més, les costes generades en el present procediment.
II.- RESULTANT: que la demanda es fonamenta en que en el procediment EX-0110-6/01 pel Batlle civil es va tardar més de vuit anys en resoldre un incident d'execució promogut per Villegas contra la providència de data 5/12/2005 que acordava requerir a Villegas al pagament a Calatayud de 163.390,90 euros en concepte de principal, interessos i costes, havent declarat el Tribunal Constitucional vulnerat el dret de Calatayud a un procés de durada raonable en sentència de 13 de juny de 2014 dictada en la causa 2014-12-RE.
El retard en resoldre el incident d'execució, segons la part demandant, ha provocat uns danys morals que es valoren en 30.000 euros; uns perjudicis econòmics que es valoren en 93.837,19 euros, que és la quantitat pendent de cobrament i que es considera que és probable que no es pugui cobrar pel temps transcorregut; i la declaració de fallida de Calatayud en no haver pogut disposar de la quantitat deguda, cosa que ha provocat la seva inhabilitació per l'exercici del comerç.
III.- RESULTANT: que el MINISTERI FISCAL contestà la demanda en el sentit d'interessar la seva parcial estimació i que es concedís una indemnització per danys morals de 5.000 euros, i es desestimés la resta de pretensions, les quals han de ser resoltes en el marc dels procediments pertinents.
IV.- RESULTANT: que la representació del M.I. Govern d'Andorra formulà contesta a la demanda manifestant que el retard en resoldre l'incident d'execució no s'ha demostrat que hagués generat uns danys susceptibles de ser rescabalats mitjançant la responsabilitat administrativa que regula l'article 58 del Codi de l'Administració.
V.- RESULTANT: que substituïda la vista oral per la formulació de conclusions escrites totes les parts es van ratificar en las seves pretensions.
FONAMENTS DE DRET
I.- CONSIDERANT: que el Ple del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer la present demanda, d'acord amb l'article 10.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
II.- CONSIDERANT: que la demanda formulada per la representació processal de la Fallida de Calatayud s'emmarca en l'article 92 de la Constitució i l'article 10.1 de la Llei Qualificada de la Justícia que estableixen l'obligació de l'Estat de reparar els danys originats per error judicial o pel funcionament anormal de l'Administració de Justícia, que estableixen tant l'article 92 de la Constitució com l'article 10.1 de la Llei Qualificada de la Justícia.
III.- CONSIDERANT: que el Tribunal Constitucional en sentència de 13 de juny de 2014 va declarar vulnerat el dret de Calatayud a un procés de durada raonable, perquè l'incident d'execució formulat en la causa 0100-6/01 va trigar més de vuit anys a resoldre's sense justificació.
El mateix Tribunal Constitucional, en la sentència de 25 de maig del 2007 (Causa 2007-2-RE), després de "declarar que s'ha vulnerat el dret a la jurisdicció en el seu vessant del dret a obtenir un judici de durada raonable", va també declarar "que els recurrents tenen dret a ser indemnitzats pels perjudicis soferts". De la mateixa manera es pronuncià el Tribunal Constitucional en la sentència de 12 de novembre del 2007 (Causa 2007- 16 i 22-RE).
Segons l'article 10.2 de la Llei Qualificada de la Justícia el dany al·legat haurà d'ésser sempre cert i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació a una persona o grup de persones. És per això que el danys eventuals o hipotètics no són indemnitzables.
Del perjudicis pels quals la representació de la Fallida de Calatayud demana ser indemnitzada només considerem acreditats el derivats del dany moral inherent al retard a resoldre's l'incident d'execució, pels patiments emocionals o dolors psíquics que naturalment pateix qui està esperant durant tant de temps que es resolgui un procediment.
És per això que s'ha d'estimar en aquest extrem la pretensió de la part demandant i fixar una indemnització per danys moral a favor de Calatayud, per tractar-se d'un perjudici de caràcter personal, però en quantitat de 8.000 euros que és la que el tribunal estima adequada en atenció a l'entitat de les dilacions sofertes i tenint en compte les dificultats que valorar el dolor comporta pel seu subjectivisme.
IV.- CONSIDERANT que la indemnització demanada per perjudicis econòmics no resulta procedent perquè no s'ha acreditat que existeixi una relació directa entre el retard a resoldre's l'incident d'execució i la quantitat deguda per Villegas. Aquesta quantitat deriva del deute que la societat té amb Calatayud i no del retard en la resolució de l'incident, i la impossibilitat o dificultat de la societat per assumir aquest deute en la actualitat és una mera hipòtesi no comprovada, tal com la pròpia part demandant reconeix quan parla de "una molt més que probable dificultat de dita empresa per assumir el deute". Tanmateix no hi ha la deguda constància de que si no s'hagués produït la dilació el deute hagués estat satisfet.
Tampoc pot ser acordada la rehabilitació per l'exercici del comerç de Calatayud perquè la declaració de fallida del seu negoci no consta que sigui conseqüència directa del retard a resoldre's l'incident d'execució i en tot cas es tracta d'una decisió que no pertoca a aquest Tribunal adoptar.
V.-CONSIDERANT que no hi ha mèrits per a un pronunciament especial sobre el pagament de les despeses d'aquest procés.
Decisio
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del M.I. Tribunal Superior de Justícia, en nom del Poble Andorrà, decideix:
1.- Estimar parcialment la demanda interposada per la representació de la Fallida de Calatayud.
2.- Declarar la responsabilitat de l'Estat com a conseqüència d'un funcionament anormal de l'Administració de Justícia.
3.- Acordar al Sr. Calatayud una indemnització de 8.000 EUR.
4.- Desestimar la demanda sobre la indemnització dels perjudicis econòmics i rehabilitació de Calatayud per l'exercici del comerç.
5.- No fer especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquest procediment.
Notifiqui's la present sentència a les parts interessades fent-los saber que aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
