ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.91fa03f2 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 261/15·26 novembre 2015·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 26 de novembre del 2015 - ROJ: STSJAD 281/2015
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle261/15
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2015:281) — En matière de droit_social, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 26 de novembre del 2015 - ROJ: STSJAD 281/2015).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 26 novembre 2015 (n° 261/15) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 281/2015 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 26 novembre 2015)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 26 novembre 2015, STSJAD 281/2015, ECLI:AD:TSJADAD:2015:281, recours n° 261/15 (Lire sur source officielle)
Note de référence : le champ « référence canonique » fourni était incomplet (« Juridiction andorrane, — »). La référence retenue ci-dessus est celle qui figure dans le texte intégral (ROJ et ECLI).
Faits et procédure
Le Sr Salamanca a été employé par la société Pérez, SL depuis 2011. La relation de travail a pris fin le 31 mai 2014, date à laquelle l'employeur a remis au salarié une quittance. Le salarié a ensuite agi en justice pour obtenir le paiement de 4 544,59 euros au titre du salaire, des vacances, de l'indemnité et du préavis, ainsi que la déclaration et la cotisation auprès de la CASS (caisse andorrane de sécurité sociale) d'un montant de 6 385,81 euros.
La société défenderesse ne reconnaissait qu'une dette de 319,63 euros.
Par jugement du 30 avril 2015, le Tribunal unipersonnel du Batlle a accueilli très partiellement la demande. Il a seulement condamné la société à procéder à la déclaration et à la cotisation auprès de la CASS, sans condamnation aux dépens.
Le Sr Salamanca a interjeté appel en demandant la réformation du jugement et la condamnation de la société à lui verser 4 399,29 euros, à cotiser auprès de la CASS, avec dépens. La société a conclu à la confirmation.
Les calculs des sommes dues (salaire, vacances, indemnité, préavis) n'étaient pas contestés en appel (fundam-3). Le litige portait donc uniquement sur le point de savoir si l'employeur avait effectivement payé la somme de 5 647,32 euros mentionnée dans la quittance, ou seulement 1 490 euros, comme le soutenait le salarié (fundam-4).
Question de droit
La question posée était la suivante : une quittance signée par les deux parties, mentionnant le paiement d'une somme déterminée au titre des créances salariales, suffit-elle à établir le paiement, et la charge de la preuve de la fausseté de ces mentions pèse-t-elle sur le salarié ?
Le recours soulevait cinq griefs (fundam-1) : l'erreur du premier juge en tenant la quittance pour preuve du paiement ; la charge de la preuve incombant à l'employeur ; l'absence de justification par l'employeur du contenu du pli ; l'impossibilité pour le travailleur de renoncer à ses droits ; enfin l'existence d'un solde de 4 157,33 euros restant dû.
Solution et dispositif
La Sala Civil confirme le jugement de première instance. Elle fonde son raisonnement sur trois points.
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (261/15) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, 26 de novembre del 2015
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- El Sr. Salamanca va presentar demanda laboral contra la societat Pérez, SL, demanant que es condemnés a la demandada a satisfer-li la suma total de 4.544,59.-euros en concepte de salari, vacances, indemnització i preavís, al pagament dels interessos legals corresponents, a declarar i cotitzar prop de la CASS l'import de 6.385,81.-euros, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 261/15 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
II.- La representació processal de la societat Pérez, SL, es va oposar a la demanda, fent valer que només reconeixia deure l'import de 319,63.-euros.
III.-L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 30-04-2015, decidint ".Estimant molt parcialment la demanda articulada per la demandant contra la societat defenent, s'escau únicament condemnar a aquesta darrera i únicament pel cas que encara no ho hagi fet, a declarar i cotitzar prop la CASS en el sentit disposat al Fonament de dret Cinquè d'aquesta resolució, sense fer especial condemna en costes.".
IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Salamanca demanant la seva revocació, dictant- se una nova condemnant la societat defenent a pagar-li l'import de 4.399,29.- euros a cotitzar prop de la CASS, amb imposició de les costes.
La representació processal de la societat Pérez, SL, demana la confirmació de la Sentència amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els greuges de la part recurrent són en relació amb la valoració de la prova. Argumenta en essència que: 1) la sentència considera erròniament que la quitança acredita el pagament; 2) pertoca a l'empresari provar que ha satisfet els havers laborals; 3) el fet que l'empresari no ha fet cap esforç per justificar que havia pagat 5.647,32.-euros desvirtua la presumpció de veracitat que el tribunal ha donat a la quitança; 4) un treballador no pot renunciar al seus drets i 5) queden 4.157,33.- euros pendents de pagament.
Ha quedat acreditat a les actuacions que, des de l'any 2011, Salamanca treballava per la societat Pérez, SL, i que la relació laboral es va extingir el dia 31-05-2014 quan es va remetre a l'assalariat la corresponent quitança.
En aquesta alçada s'accepten per ambdues parts els càlculs dels imports deguts al treballador en concepte de salari, vacances, indemnització i preavís fets pel tribunal a quo.
La problemàtica no és l'invocat acomiadament del Sr. L. com ho pretén aquest darrer, sinó de determinar si l'empresari va satisfer el deute pagant 5.647,32.-euros el dia de la quitança més 319,63.-euros per xec aportat amb l'escrit de contesta (versió de l'empresari) o si només va satisfer l'import de 1.490.-euros (versió de l'assalariat).
No es tracta en el present cas de la possibilitat pel treballador de reclamar els seus drets després d'haver rebut la quitança sinó de determinar la força probatòria de la mateixa en relació a la realitat del pagament.
De manera general, pertoca a qui es pretén alliberat d'una obligació de provar el fet que l'ha alliberat. Segons el principi solutionemasseverantiprobationisonus incumbit, qui té la carrega de la prova que s'ha efectuat un pagament és el deutor (Digest 22,3-25-2). Per tant, en el nostre cas, pertocava a l'empresari, gràcies a tots els mitjans de prova legalment admesos, provar que havia pagat l'import degut al treballador.
Considerem que ha aportat aquesta prova.
En efecte, és un fet acreditat que al moment de finalitzar la relació laboral, l'empresari va remetre a l'empleat un sobre tancat contenint diners en efectiu provenint de la caixa de l'empresa i que havia preparat el comptable de l'empresa. Al mateix moment, l'assalariat com l'empresari van firmar la quitança redactada com segueix:
"...Per mutu acord de les parts, el Sr. Salamanca, mitjançant aquest document declara que ha deixat de prestar els seus serveis a l'empresa que més amunt s'esmenta i que en aquest acte rep la quantitat de 5.647,32 Euros (CINC MIL SIS-CENTS QUARANTA-SET EUROS AMB TRENTA-DOS CÈNTIMS), pels conceptes establerts dins del CODI LABORAL ANDORRÀ i, en el seu cas, la indemnització legal o pactada (...).
Aquest import, que rebo de conformitat, el reconec com a liquidació i quitança per tots els conceptes de l'empresa esmentada, deixo conclòs el meu contracte de treball i m'obligo a no demanar res més ni reclamar per cap concepte derivat directament o indirectament de la relació laboral que hi ha hagut fins al dia d'avui amb aquesta empresa.
He rebut l'import esmentat més amunt."
Ressurt clarament de dit document que l'assalariat ha reconegut haver rebut el pagament de l'import de 5.647,32.-euros.
A partir d'aquell moment, no és a l'empresari de provar que aquestes mencions de la quitança firmada són conformes a la realitat, sinó a l'assalariat, que afirma que el sobre només contenia 1490 euros, d'aportar elements per acreditar aquest fet, i els encertats raonaments del primer jutjador al respecte s'han de confirmar.
La matèria laboral del cas i la necessària protecció de l'assalariat no canvia aquesta regla de prova
El sol fet que l'empresari admeti no haver verificat el contingut del sobre preparat pel comptable abans de remetre-ho al demandant, no pot desvirtuar la força probatòria de la quitança firmada per ambdues parts.
Existint la quitança exigida per la Llei (article 99 del Codi de relacions laborals), no es pot exigir que l'empresari faci signar a més un rebut al treballador, ja que dita quitança amb les mencions amunt referides té valor de rebut.
A més, és de remarcar que l'assalariat, en cap moment s'ha explicat sobre les circumstàncies en les quals hauria descobert que el contingut del sobre diferia de més de 4000.-euros. Malgrat afirmar que va reclamar diverses vegades el pagament de la quantitat restant abans de reclamar-ho judicialment dos mesos més tard, no ho justifica de cap manera, i ens apareix sorprenent tractant-se d'una diferència tan important..
Per tot l'exposat s'ha de confirmar la sentència d'instància.
II.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs ha de portar a la condemna del recurrent al pagament de les costes d'aquesta alçada.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs formulat per la representació processal del Sr. Salamanca contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 30-04-2015 que confirmen íntegrament;
IMPOSAR al Sr. Salamanca les costes judicials d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
