ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.59889eae · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
96/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 246/15·26 novembre 2015·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 26 de novembre del 2015 - ROJ: STSJAD 284/2015
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle246/15
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2015:284) — En matière de droit_social, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 26 de novembre del 2015 - ROJ: STSJAD 284/2015).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 26 novembre 2015 (n° 246/15) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 284/2015 (Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala Civil, 26 novembre 2015)
Note préliminaire : la référence « Juridiction andorrane, — » fournie avec la demande étant incomplète, la référence canonique a été établie à partir des identifiants figurant dans le texte intégral (ROJ STSJAD 284/2015 ; ECLI:AD:TSJADAD:2015:284 ; recours n° 246/15).
Faits et procédure
La requérante, Mme Sanz, a été employée par la société A., SL, sous un régime d'outsourcing, du 1er décembre 2008 au 31 décembre 2012. Les parties avaient conclu, durant cette période, quatre contrats de travail à durée déterminée.
La relation de travail a pris fin à la suite d'une lettre de l'employeur, datée du 22 octobre 2012 dans le corps de la décision, qui indiquait que le contrat était « résolu » au 31 décembre 2012 pour « termini definit » (terme défini), tout en notifiant une rupture assortie d'un préavis de deux mois et de deux heures journalières pour la recherche d'un emploi. Le fondement n° 8 mentionne une notification intervenue le 20 octobre 2012 ; l'écart de dates n'est pas expliqué dans la décision (non précisé dans la décision).
Par demande enregistrée le 14 janvier 2013, la salariée a sollicité, à titre principal, une indemnité de 8 145,64 euros pour licenciement irrégulier (acomiadament fet en forma indeguda) et, à titre subsidiaire, une compensation économique de 4 525,21 euros pour licenciement non causal au sens de l'article 90.1 du Codi de relacions laborals.
La société a opposé une exception de prescription et de caducité de l'action, et subsidiairement a contesté le fond. Par jugement du 16 avril 2015, le Tribunal unipersonnal du Batlle a accueilli l'exception de caducité, débouté la demanderesse et mis les dépens à sa charge.
La salariée a interjeté appel en invoquant quatre griefs : le caractère indisponible des droits du travailleur ; l'impossibilité de connaître le caractère irrégulier du licenciement avant le 31 décembre 2012, date du refus de paiement de la compensation ; la nécessité d'examiner le fond ; et, subsidiairement, la requalification du contrat en contrat à durée indéterminée.
Question de droit
La Sala Civil devait trancher deux questions :
Les prétentions de la salariée, principale comme subsidiaire, relèvent-elles de l'action en indemnisation pour licenciement soumise au délai de caducité de soixante jours prévu par l'article 8 du Codi de relacions laborals (Llei 35/2008) ?
Si oui, à quel moment ce délai commence-t-il à courir : à la notification de la rupture, ou à la date de fin effective de la relation ou de liquidation des sommes dues ?
Accessoirement, il fallait déterminer si la qualification du contrat (durée déterminée ou indéterminée) et la présence d'un préavis pouvaient modifier le point de départ du délai.
Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel et confirme le jugement de première instance. Elle retient que la caducité ne concerne que les demandes d'indemnisation pour licenciement irrégulier, injustifié ou improcédent. Elle précise que le délai court à compter de la notification du licenciement au salarié, et non à compter de la fin effective de la relation ou de la liquidation.
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (246/15) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, 26 de novembre del 2015
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Per escrit de data del registre del 14-01-2013, la Sra. Sanz va presentar demanda laboral contra la societat A., SL, demanant que es condemnés a la demandada a satisfer-li la suma total de 8.145,64.-euros en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda o subsidiàriament l'import de 4.525,21.-euros en concepte de compensació econòmica per comiat no causal de l'article 90.1 del Codi de relacions laborals, al pagament dels interessos legals corresponents, a declarar i cotitzar prop de la CASS, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 246/15 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
II.- La representació processal de la societat A., SL, es va oposar a la demanda formulant una excepció de prescripció i caducitat de l'acció, i subsidiàriament, sobre el fons, demanant la seva desestimació i més subsidiàriament fent valer que la compensació econòmica no podia superar l'import de 4.276,32.-euros.
III.- .- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 16-04-2015, decidint "Que he d'estimar i estimo l'excepció peremptòria de caducitat de l'acció aixecada per la representació processal de la societat A., SA, havent d'absoldre conseqüentment a aquesta darrera de les pretensions que es contenen a la demanda contra ella formulada per la representació processal de la Sra. Sanz, fent imposició a la part demandant de les costes processals ocasionades a la part defenent, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència."
IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Sanz, demanant la seva revocació, dictant-se una nova desestimant l'excepció de caducitat i estimant les seves pretensions inicials, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies .
La representació processal de la societat A., SL, demana la confirmació de la Sentència amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els greuges de la part recurrent són en relació amb l'excepció de caducitat ja que considera que la seva estimació per part del tribunal a quo valida l'actuació contra llei de l'empresa i la deixa en indefensió. Argumenta en essència que: 1) la norma laboral constitueix uns drets irrenunciables i indisponibles pel treballador; 2) ella no va poder saber ni constatar que el seu comiat era fet en forma indeguda fins al dia 31-12-2012, quan se li va negar el pagament de la compensació econòmica que li pertocava; 3) calia entrar al fons i valorar el caràcter indegut de l'acomiadament i 4) subsidiàriament, i com a segon greuge, sosté que en cas de no considerar el comiat com a fet en forma indeguda, el tribunal havia de donar lloc a la seva pretensió relativa al pagament de la compensació econòmica doncs el seu contracte laboral s'havia de qualificar com de durada indeterminada.
Ha quedat acreditat a les actuacions que la Sra. Sanz treballava per la societat A., SL, en regim de outsourcing, des del 01-12-2008 fins al 31-12- 2012, les parts havien atorgat durant el període quatre contractes de treball de durada determinada. La relació laboral es va acabar com a conseqüència de la carta que l'empresari va lliurar-li en data 22-10-2012, redactada com segueix: "per la present, lamentem informar-la que amb data 31/12/2012 quedarà resolt el seu contracte de treball per termini definit del 01/01/2012 al 31/12/2012 amb A. vista la voluntat de Benítez de no prorrogar la seva prestació de serveis. En conseqüència, us notifico la rescissió d'aquest amb un preavís de 2 mesos a comptar del 31/12/2012 i us comunico que disposareu a partir d'avui i fins a la finalització d'aquest, de 2 hores diàries per trobar una altre feina".
La Sra. Sanz va instar la seva acció laboral considerant que havia sigut acomiadada de forma indeguda perquè la carta de comiat no respecta els requisits formals dels articles 92 i 94 del Codi de relacions laborals, i perquè l'empresari havia pretès aplicar-li les regles d'un contracte de durada determinada quan sosté ella que, en aplicació de l'article 19 del Codi de relacions laborals, el seu contracte era un de durada indeterminada pel fet d'haver existit una successió de contractes i que, al seu parer, A. no és una societat de labor temporal.
Però, encara que es considerés a títol d'hipòtesi, que el contracte era de durada indeterminada, no s'ha de perdre de vista que en tal cas, el fet de no proposar la compensació deguda pel comiat no causal en virtut de l'article 90 del Codi de relacions laborals constitueix un acomiadament il·legal ja que, com ho recorda la part recurrent citant la nostra sentència 91/14 de data 30- 06-2014, en cas d'un acomiadament no causal, el fet de no procedir al paga- ment íntegre i efectiu dels imports fixats per la Llei comporta que dit comiat s'ha de considerar com fet de forma indeguda.
Així les coses, les seves pretensions, tant la principal com la subsidiària, no es poden definir diferentment que com la reclamació d'una indemnització per acomiadament en el sentit de l'article 8 del Codi que disposa que: "les accions derivades del contracte de treball prescriuen al cap d'un any. Excepcionalment la reclamació d'indemnitzacions per acomiadament té un termini de caducitat de 60 dies a comptar del moment en que la persona treballadora té coneixement de l'acomiadament..", doncs finalment es tractaria d'un acomiadament fet en forma indeguda.
Aleshores, la qüestió és la del còmput del termini, i al respecte, hem pogut precisar (TSJC 162/11 de data 29-09-2009 i més recentment 43/2015 de data 23-07-2015) que resulta d'aquesta disposició legislativa que, d'una banda, la caducitat només afecta les reclamacions d'indemnitzacions per acomiadament fet en forma indeguda, improcedent o injustificat, i que d'altra banda, el termini de caducitat es computa a comptar del dia de la notificació de l'acomiadament al treballador.
Ara bé, no és cert que en el present cas es donin les mateixes circumstàncies que en l'afer 91/14 (en el qual s'havia reconegut el dret a percebre la compensació però sense procedir al seu efectiu pagament).
Tampoc es pot afirmar que seria només en data 31-12-2012 que l'assalariada s'hagi pogut assabentar del caràcter il·legal del comiat. En efecte, apareix que al moment de la notificació del 20-10-2012, la treballadora sabia que:
era acomiadada no se li notificava cap causa, ni objectiva ni disciplinària, del comiat, i no se li pagaria cap compensació o indemnització.
Per tant, si considerava que el seu contracte era de durada indeterminada, ja sabia en aquell moment que el comiat era il·legal i és en aquell moment que els seus drets s'haurien vulnerats i que podia exercitar la seva acció, val a dir que ha començat a córrer el termini de caducitat.
En aquestes condicions, no hi ha cap vulneració d'un dret laboral reconegut pel dret vigent, i el fet que l'empresa li hagi atorgat un preavís de 2 mesos i 2 hores diàries per trobar una altre feina no pot ser interpretat com la voluntat d'aquesta darrera de considerar el contracte com de durada indeterminada, ni com una maniobra per fer-li creure tal extrem, sobretot quan la carta de comiat esmenta molt clarament "quedarà resolt el seu contracte de treball per termini definit del 01/01/2012 al 31/12/2012 (...) vista la voluntat de Benítez de no prorrogar la seva prestació de serveis".
Quant a la natura de la caducitat s'ha de recordar que el seu fonament essencial té un caràcter objectiu i rau en la necessitat de conferir seguretat jurídica a les relacions jurídiques.
Per conseqüent, el punt de partida del termini de caducitat és aquesta notificació i no pot ser el dia de la finalització concreta o el de la liquidació.
Per tot l'exposat s'ha de confirmar la sentència d'instància.
II.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs ha de portar a la confirmació de la condemna de la recurrent al pagament de les costes judicials de primera instància. El mateix principi determina la seva condemna a pagar les costes d'aquesta alçada.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs de la Sra. Sanz contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 16-04-2015 que confirmen íntegrament;
IMPOSAR a la Sra. Sanz, les costes judicials d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
