ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.017b0361 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
95/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 59/2015·23 December 2015·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 23 de desembre del 2015 - ROJ: STSJAD 297/2015
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket59/2015
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2015:297) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 23 de desembre del 2015 - ROJ: STSJAD 297/2015).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 23 décembre 2015 (n° 59/2015) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 23 décembre 2015, STSJAD 297/2015
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 23 décembre 2015, ROJ STSJAD 297/2015, ECLI:AD:TSJADAD:2015:297 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Une personne physique (Mme Hoyos) avait été affiliée à la Caisse andorrane de sécurité sociale (CASS) en qualité de salariée d'un tiers (M. Sancho). Ce dernier était le compagnon de la fille de Mme Hoyos, sans mariage ni union stable formalisée. Les deux intéressés vivaient ensemble avec leur fille commune. Mme Hoyos assurait les tâches domestiques au domicile du couple, ainsi que la garde de la petite-fille de l'intéressée, mineure.
Par deux résolutions de la CASS, datées de janvier et février 2014 pour l'une et de janvier et mars 2014 pour l'autre (les dates exactes figurent dans les antécédents de la décision), l'affiliation a été annulée. Les deux intéressés ont été sanctionnés, chacun, d'une amende de 2 173,16 euros. La CASS a en outre réclamé solidairement 7 999,82 euros, correspondant aux prestations de maladie et d'invalidité indûment perçues.
Par sentence du 4 mai 2015, la Section administrative de la Batllia a rejeté les recours formés contre ces résolutions. Les intéressés ont interjeté appel. Ils soutenaient, d'une part, l'absence de lien légal de parenté entre eux, ce qui excluait l'application de l'article 2.1.c) du Codi de relacions laborals, et, d'autre part, que les preuves produites établissaient le caractère rémunéré du travail, les salaires ayant été versés en espèces. La CASS a conclu à la confirmation intégrale du jugement de première instance. Les parties ont été dispensées de débats oraux et ont déposé des conclusions écrites.
Question de droit
La Cour devait résoudre deux questions, qu'elle présente comme distinctes mais étroitement liées.
Première question. Les tâches accomplies par Mme Hoyos pour le compte de M. Sancho revêtent-elles un caractère familial au sens de l'article 2.1.c) du Codi de relacions laborals (loi n° 35/2008 du 18 décembre 2008) ? Ce texte définit comme familiers, pour l'application du Code, le conjoint, les descendants, les ascendants et les autres parents par consanguinité ou affinité jusqu'au second degré inclus. Il présume non rémunérés les travaux de cette nature, sauf preuve contraire de la qualité de salarié.
Seconde question. À supposer que le caractère familial ne soit pas retenu, existe-t-il une preuve suffisante du caractère rémunéré de l'activité ?
Solution et dispositif
La Cour répond à la première question par une analyse de la réalité des faits plutôt que de la situation juridique formelle. Elle relève que les tâches domestiques profitaient à la fille et à la petite-fille de Mme Hoyos, au domicile desquelles elles étaient accomplies. Elle juge que l'absence de mariage ou d'union stable entre M. Sancho et la fille de l'intéressée n'est pas de nature à remettre en cause ce caractère familial. Elle estime en effet que « la dada formal de l'afiliació » ne saurait prévaloir sur « el caràcter real d'aquests treballs ». Elle invoque à cet égard la finalité du Code et l'adage apices iuris non sunt iura (Digeste 17.1.29.4).
Une fois le caractère familial établi, la présomption de l'article 2.1.c) joue. La Cour retient ensuite que l'existence d'un salaire n'est pas démontrée : aucun élément bancaire ne l'at
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (59/2015) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket59/2015
Judgment Date23 December 2015
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
Núm. de Protocol: 2100022/2014 Núm. de Rotlle: TSJA-0000059/2015
SENTÈNCIA 80-2015
PARTS:
Apel·lants: Sra. Hoyos
Sr. Sancho
Representant: ídem
Advocat: Sr. Galván
Apel·lat: CASS
Representant: Sra. Plana
Advocat: Sr. Durán
M. I. Sra. Marie Conte
Andorra la Vella, vint-i-tres de desembre de dos mil quinze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2100022/2014.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 59/2015 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La sentència de 4 de maig de 2015 de la Secció Administrativa de la Batllia va desestimar les demandes acumulades que havien formulat la Sra. Hoyos y el Sr. Sancho contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitaven que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de 8 de gener i 24 de febrer de 2014 (relatives la Sra. ENTITY_4) i de 20 de gener i 31 de març de 2014 (corresponents al Sr. ENTITY_5), mitjançant les quals es va deixar sense efecte l'alta de la Sra. Hoyos com a assalariada de l'altre recurrent, se'ls van imposar sengles sancions de 2.173,16 EUR de multa a cadascun d'ells, i es va reclamar de forma solidària la quantitat de 7.999,82 EUR en concepte de prestacions de baixa mèdica i d'invalidesa que s'havien abonat indegudament.
La referida sentència ha confirmat els pronunciaments de la CASS, en el sentit de que les tasques que realitzava la Sra. Hoyos per compte del Sr. Sancho tenien la consideració de treball familiar i no consta que haguessin estat retribuïdes.
2.- Els demandants han interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta en dos arguments fonamentals. En primer lloc, s'al·lega que no existeix relació legal de parentesc entre els dos recurrents, ja que el Sr. Sancho, tot i ser parella de la filla de la Sra. Hoyos, no ha contret matrimoni amb la mateixa ni han formalitzat una unió estable de parella, de manera que quan, en un primer moment, es va parlar de que aquell era el "gendre" de la segona, es va fer de forma merament col·loquial, sense significat jurídic. En conseqüència, els recurrents consideren que no es aplicable l'article 2.1.c) del Codi de relacions laborals, que exclou els treballs familiars, a no ser que es demostri la condició d'assalariats de les persones que els presten.
En segon terme, s'addueix que, en tot cas, les proves practicades són suficients per entendre acreditat que el treball que realitzava la Sra. Hoyos era retribuït, tot i que no existeixi constància de moviments bancaris relatius al pagament de salaris, ja que aquests s'abonaven en efectiu.
3.- La representació de la CASS s'ha oposat al recurs, demanant la confirmació íntegra de la sentència apel·lada.
Quant al primer motiu d'impugnació, al·lega que cal tenir en compte la realitat social, i que el fet de que el Sr. Sancho no estigui casat amb la filla de la Sra. Hoyos no exclou el caràcter familiar dels treballs que aquesta realitzava, que es duien a terme al domicili de la seva filla i que comprenien l'atenció de la seva néta menor d'edat.
En segon lloc, considera que els recurrents no han aportat proves suficients per demostrar el caràcter retribuït dels treballs que realitzava la Sra. Hoyos.
4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Les resolucions administratives que s'impugnen en aquest procés han considerat que la relació laboral que va donar lloc a l'afiliació de la Sra. Hoyos com assalariada del Sr. Sancho era fictícia, ja que es tractava de treballs de caràcter familiar no retribuïts. En conseqüència, es van imposar als interessats sengles sancions econòmiques i se'ls va reclamar solidàriament l'import a què ascendien les prestacions per baixa mèdica i per invalidesa que s'havien percebut indegudament.
A la vista de les al·legacions de les parts, l'objecte del procés consisteix en resoldre dues qüestions diferents, encara que íntimament relacionades. En primer lloc, s'ha de determinar si els treballs que realitzava una de les recurrents per compte de l'altre s'han de considerar de naturalesa familiar, ja que, en cas d'arribar-se a una solució afirmativa, seria aplicable la presumpció que estableix l'article 2.1.c) del Codi de relacions laborals, que els considera no retribuïts, excepte que es demostri el contrari. En segon lloc, tinguin o no caràcter familiar els treballs que realitzava la Sra. Hoyos, procedeix examinar si existeix prova suficient sobre si eren o no retribuïts.
Tercer.- Per a resoldre la primera de les referides qüestions, s'ha de partir del contingut de l'article 2.1.c) del Codi de relacions laborals, segons el qual es consideren familiars, a aquests efectes, el cònjuge, els descendents, els ascendents i altres parents per consanguinitat o afinitat fins el segon grau inclòs.
En aquest cas, no es discuteix que la Sra. Hoyos realitzava tasques domèstiques en el domicili de la seva filla i del Sr. Sancho, que convivien com a parella, encara que no havien formalitzat la relació, i que tenien una filla en comú, a la qual també cuidava la recurrent.
En aquestes condicions, no és possible negar que es tractava de treballs de caràcter familiar, ja que es beneficiaven dels mateixos la filla i la néta de la Sra. Hoyos, en el domicili de les quals es duien a terme.
El fet de que constés com a patró domèstic el Sr. Sancho, que certament no estava legalment unit en matrimoni amb la filla de l'altra recurrent, ni havia formalitzat una unió estable de parella, no és una circumstància que sigui susceptible de desvirtuar la naturalesa familiar d'aquestes prestacions, que també repercutien en favor de la seva filla i de la seva néta, de la qual feia de mainadera la Sra. Hoyos. La dada formal de l'afiliació per part de la parella de la seva filla no pot predominar sobre el caràcter real d'aquests treballs que es desenvolupaven en un àmbit clarament familiar, en els termes exposats. D'altra manera, quedaria desvirtuada la finalitat que persegueix el Codi de relacions laborals, quan exclou del seu àmbit els treballs d'aquesta naturalesa, excepte prova suficient sobre el seu caràcter assalariat, i prevaldria la mera aparença sobre la realitat dels fets, amb clara vulneració del principi que recull l'aforisme apices iuris non sunt iura (cfr. Digest 17.1.29.4).
Quart.- Un cop s'ha establert que els treballs que realitzava la Sra. Hoyos per compte de l'altre recurrent eren de caràcter familiar, resulta plenament aplicable la presumpció que conté l'article 2.1.c) del Codi de relacions laborals, segons la qual s'entén que aquestes prestacions tenen un caràcter no retribuït, excepte que es demostri la condició d'assalariat.
En aquest cas, s'han de compartir les conclusions de la sentència apel·lada, segons les quals no ha quedat acreditat el pagament d'un salari. El cert és que, malgrat la durada d'aquests treballs d'índole domèstica, no existeix cap constància que justifiqui de forma objectiva el pagament d'un salari, ni a través de comptes bancaris ni de cap altra manera. A més, els testimonis que han declarat en les actuacions es limiten a reproduir les afirmacions que els va fer el propi recurrent Sr. Sancho, per la qual cosa no resulten concloents.
En conseqüència, s'ha de concloure que no ha quedat provada la naturalesa assalariada de la relació que vinculava els recurrents, de manera que procedeix desestimar íntegrament aquest recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada en els seus propis termes.
Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposen la Sra. Hoyos i el Sr. Sancho contra la sentència dictada el 4 de maig de 2015 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma íntegrament.
Segon.- No fer un especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
