ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.6b1c0d36 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
98/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 271/15·30 juni 2016·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 30 de juny del 2016 - ROJ: STSJAD 242/2016
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI271/15
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2016:242) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 30 de juny del 2016 - ROJ: STSJAD 242/2016).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 30 juin 2016 (n° 271/15) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Référence établie à partir du texte intégral, la référence initialement fournie étant incomplète. Juridiction : Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala Civil. Date : 30 juin 2016. Recours n° 271/2015. Rapporteur : Carles Cruz Moratones.
Faits et procédure
Le demandeur, M. Aguilar, a introduit une action en paiement contre la société Quesada, SA devant le Tribunal de batlles, selon la procédure ordinaire. Il réclamait le solde du rachat (rescat) de deux polices d'assurance, désignées dans la décision comme les contrats « E. » et « G. », souscrits auprès de la défenderesse. Il demandait la condamnation de celle-ci au paiement de la totalité du rachat restant dû, assorti des intérêts depuis la date d'exigibilité, ainsi que des dépens, honoraires d'avocat et de procureur compris, ces derniers montants devant être justifiés en phase d'exécution.
La défenderesse s'est opposée à la demande et a sollicité le rejet de l'action. La procédure probatoire a été ouverte, puis partiellement réitérée à la suite d'une décision de retrait des actes. Une expertise judiciaire économique a été ordonnée. Le texte ne précise pas les clauses exactes des polices ni le fondement juridique précis de l'obligation de rachat invoquée (non précisé dans la décision).
Par jugement du 14 avril 2015, le Tribunal de batlles a fait droit à la demande et condamné Quesada, SA au paiement de 19 642,72 euros, majorés des intérêts légaux à compter de la fermeté de la résolution, ainsi que des dépens. La société a interjeté appel. Son recours reposait sur deux griefs : la contestation de l'appréciation judiciaire de l'expertise, et la répartition des dépens de première instance.
Question de droit
La décision soulève deux questions distinctes.
La première porte sur l'office du juge d'appel face à l'appréciation de la preuve pericial. Il s'agit de déterminer dans quelle mesure le juge peut s'écarter, ou au contraire confirmer, les conclusions d'un expert judiciaire, et si la contestation des méthodes de l'expert, notamment la prise en compte de paiements partiels et le choix d'une date de coupure, suffit à ébranler le jugement de première instance.
La seconde concerne le fondement de la condamnation aux dépens, à savoir si la règle du succès objectif (venciment objectiu) justifie la mise à la charge de la partie qui succombe en appel.
Solution et dispositif
La Sala Civil rejette l'appel sur les deux moyens.
Sur le premier moyen, la juridiction rappelle une série de principes jurisprudentiels constants. La preuve pericial n'est pas contraignante pour le juge, qui l'apprécie librement. Le rapport d'expertise n'établit pas de manière irréfutable un fait, mais exprime l'opinion personnelle de son auteur. Le juge doit motiver son rejet du rapport lorsqu'il s'en écarte, en particulier lorsqu'il choisit entre des conclusions divergentes, et n'a pas à le faire lorsque le rapport lui-même ne fournit pas les raisons de son résultat. La force probante tient principalement à la qualité de la motivation et du raisonnement scientifique. Le juge apprécie la preuve selon les règles de la saine critique. Son appréciation n'est censurable que si le raisonnement déductif heurte de manière évidente le raisonnement humain, ou si le résultat est contraire à l'expertise lorsqu'il est combiné avec les autres preuves.
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (271/15) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny del 2016.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
PRIMER.- Prèvia petició de citació a judici de data 13-10-2011, en l'Audiència de data 5-12-2011, la representació processal del Sr. Aguilar formulà demanda en judici verbal civil, pel procediment ordinari, en reclamació de quantitat, contra la societat Quesada, S.A., sol·licitant es dictés Sentència condemnant-se aquesta darrera a satisfer al demandant la totalitat del rescat pendent de les pòlisses "E." i "G." subscrites amb la defenent, juntament amb els interessos des de la data en què havien de ser liquidades, així com les despeses processals derivades del present plet, incloent els honoraris d'advocat i procurador d'aquesta part, taxes, honoraris de perit, quins serien degudament acreditats en període d'execució de Sentència.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 271/15 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
SEGON.- En data 32-1-2012, la representació processal de Quesada, S.A. contestava la demanda articulada de contrari oposant-se a les pretensions de la part agent sol·licitant es dictés Sentència desestimant la demanda en tots els seus extrems i imposant a l'actor les costes causades, incloent dins de les mateixes els honoraris d'advocat i procurador d'aquesta part així com els de perit si esqueia.
TERCER.- En dates 13-2-2012 i 12-3-2012, les parts presentaven escrits de rèplica i dúplica respectivament reproduint les seves pretensions inicials.
QUART.- Obert el judici a proves el dia 2-4-2012 s'han practicat els diferents mitjans de prova proposats pels litigants amb el resultat figurant en autes.
CINQUÈ.- Per Aute de 29-11-2013, es retrotreien les actuacions practicades fins al moment immediatament anterior al tràmit de tancament.
SISÈ.- En data 16-36-2015, les parts han formulat escrit de conclusions.
SETÈ..- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 14 d'abril de 2015 i va decidir : " que estimant la demanda interposada per la representació processal del Sr. Aguilar contra la societat Quesada, S.A., hem de condemnar i condemnem aquesta darrera, a satisfer a l'agent la suma de 19.642,72.- EUR que cal augmentar dels interessos legals devengats a comptar de la data de fermesa de la present Resolució i fins al seu total pagament i a satisfer les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador del demandant..
V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de Quesada, SA i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació, imposant a l'adversa les costes del procediment.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER. - L'objecte del present recurs d'apel·lació rau en dos motius o greuges contra la sentència d'instància que estima que la part defenent ha de pagar la suma de 19.642,72EUR en concepte de la part pendent del rescat dels contractes E. i G. a data de 19.7.11.
El primer motiu es centra en impugnar la valoració judicial de la pericial judicial duta a terme per A. (folis 194 i seg.), i el segon es centra en la imposició de les costes de la instància.
SEGON.- Quant al primer motiu hem de recordar els següents principis que la nostra jurisprudència ha vingut reiterant conforme que a) la prova pericial no és vinculant per al Jutge, que pot apreciar-la lliurement ; b) quant al dictamen pericial no acredita de manera irrefutable un fet, sinó més aviat el judici personal de qui l'emet, c) es pot afirmar que els perits no subministren al Jutge la seva decisió sinó que la il·lustren sobre les circumstàncies del cas i li donen una opinió, però aquest pot arribar a consideracions diverses, d) si bé el jutge ha d'indicar les raons per les quals no accepta els arguments especialitzats aportats pel perit i perquè estima incoherents i il·lògiques les seves explicacions; e) sent evident que el jutge no pot incórrer en l'arbitrarietat, haurà de motivar la seva decisió quan aquesta resulti contrària al dictamen pericial, sobretot, quan es decideixi per una de les alternatives de les diverses que hi hagi, i encara més, si és la minoritària i quan es decideixi per un els dictàmens contradictoris optant pel que li resulti més convenient i objectiu; f) queda, en canvi, dispensat de justificar el seu rebuig quan el dictamen tampoc doni les raons del resultat al qual arribi.
Quant l'eficàcia probatòria de la prova pericial, la doctrina de la Sala ja ha indicat, de manera reiterada, que la força probatòria dels dictàmens pericials rau essencialment, no en les seves afirmacions, ni en la condició, categoria o nombre dels seus autors, sinó en la seva major o menor fonamentació i raó de ciència. Per això cal considerar com a prevalents, en principi, aquelles afirmacions o conclusions que estan dotades d'una superior explicació racional, sense oblidar altres criteris auxiliars, com el de la majoria coincident o el de l'allunyament a l'interès de les parts.
En definitiva, la prova pericial ha de ser apreciada pel jutge segons les regles de la sana crítica, sense estar obligat a subjectar-se al dictamen, i com que les indicades regles no estan previstes en cap norma valorativa de prova, això equival, en la majoria dels casos, a declarar la lliure valoració d'aquest mitjà probatori, sense que sigui permesa una impugnació oberta i lliure de l'activitat apreciativa, llevat que el procés deductiu realitzat xoqui d'una manera evident i manifesta amb el raciocini humà o pot arribar-se a un resultat contrari a la perícia amb la valoració conjunta de les altres proves.
TERCER.- Establertes aquestes premisses, hem de concloure en el cas d'espècie de la manera que ho fa l'Hble. Tribunal de Batlles en el sentit que la prova pericial econòmica, detallada i precisa, ha sabut explicar de manera ben motivada la raó per la qual malgrat els pagaments parcials a càrrec de la part defenent, encara resta pendent pel rescat total de les pòlisses contractades amb la companyia Quesada, SA.
QUART.- En concret la part apel·lant impugna dos aspectes o afirmacions de les que parteix el perit judicial. Una per dir que aquest no ha tingut en compte els pagaments parcials ja avançats a la part agent i l'altre per la data de tall efectuada pel perit. Però les dues objeccions estan plenament justificades en el dictamen que la sentència d'instància fa seu. la primera cal començar per dir que hi ha una referència a un pagament parcial anticipat de 24.000EUR de l'any 2005 (no es precisa en quina data) i al qual no es fa esment en cap moment en la contesta a la demanda que era el moment processal oportú per fer-ho. En segon lloc, els altres pagaments parcials estan perfectament recollits en el document 2 de l'informe pericial (folis 245 i 246) i considerat pel perit en el full 5 del seu dictamen (foli 200). Per tant aquesta objecció no pot ser atesa.
Pel que fa la segona referida a la data de tall (19.7.11) ja explica el perit que ha semblat una data raonable atès que si la primera manifestació del Sr. Aguilar va tenir lloc en el dia 6.7.11, cal deixar un mínim de temps per fer els càlculs del rescat que es demana que són d'una certa complexitat. Però el més important és que el propi perit ja explica (foli 280) que els seus càlculs d'agafar la data del 6.7.11 haguessin estat els mateixos que en la data del 19.7.11. Aleshores aquesta objecció no té cap transcendència.
CINQUÈ.- En conclusió doncs, les dues objeccions que fa la part apel·lant sobre el dictamen pericial no tenen èxit i per aquesta raó el motiu ha de ser desestimat.
SISÈ.- Per acabar cal fer l'abordatge del greuge sobre la imposició de les costes de la instància. La sentència ara impugnada les imposa en aplicació de la regla del venciment objectiu establerta per l'Emperador Zenó (Codi 7- 51,5). Efectivament era el procedent tota vegada que si bé la part agent no concreta en la seva demanda la suma total que li manca del rescat reclamat i ho deixa a la prova pericial, el cert és que la part defenent ha negat en tot moment que hi hagués alguna quantitat pendent de rescatar per l'agent i per aquesta raó es justifica que l'agent hagi hagut d'acudir a l'auxili judicial per veure satisfet el seu deute. Així el motiu també ha de fracassar.
SETÈ.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Quesada, SA contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 14 d'abril de 2015, que CONFIRMEM íntegrament, i imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
