ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.6997af53 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 103/16·27 octobre 2016·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 27 d'octubre del 2016 - ROJ: STSJAD 310/2016
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle103/16
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2016:310) — En matière de droit_civil, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 27 d'octubre del 2016 - ROJ: STSJAD 310/2016).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 27 octobre 2016 (n° 103/16) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 310/2016 (ECLI:AD:TSJADAD:2016:310)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 310/2016, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 octobre 2016, Recurs n° 103/16, ECLI:AD:TSJADAD:2016:310 (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique fournie avec la demande étant incomplète (« Juridiction andorrane, — »), la référence ROJ et l'identifiant ECLI figurant dans le texte intégral sont retenus.
Faits et procédure
Le Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS) a assigné M. Ribes en paiement de la somme de 2 092,70 euros, majorée des intérêts légaux à compter de la contestation de la demande, et des dépens. Le défendeur a reconnu devoir 1 431,45 euros et s'est opposé au surplus.
Par sentence du 3 février 2016, le Batlle a estimé la demande et condamné M. Ribes au paiement de la somme réclamée, avec intérêts à compter du 9 octobre 2015, ainsi qu'aux dépens. Le défendeur a interjeté appel par conclusions déposées le 29 avril 2016. Le SAAS a conclu à la confirmation de la décision et à la condamnation de l'appelant aux dépens.
Le litige en appel porte sur deux comptes rendus établis par le Dr Ropero, datés du 30 septembre 2014 et du 7 octobre 2014, relatifs à un même examen, à savoir une tomodensitométrie abdominale avec contraste. Le premier mentionne un pseudokyste de dimensions 14 × 65 mm, le second de dimensions 140 × 65 mm. L'appelant soutenait que l'erreur de mesure avait conduit à une évaluation inexacte de la nécessité d'une intervention chirurgicale et, par suite, à son transfert à Barcelone pour une opération d'urgence. Il invoquait en outre l'estimation partielle de la demande pour contester la condamnation aux dépens, sur le fondement de la Novel·la 82, chapitre X, dont le contenu n'est pas reproduit dans la décision.
Question de droit
La Sala Civil devait répondre à deux questions :
La charge de la preuve : l'existence d'une discordance entre deux rapports médicaux portant sur un même examen suffit-elle à établir le lien de causalité entre l'erreur alléguée et le préjudice invoqué (transfert et intervention à l'étranger), ou incombe-t-il à la partie qui se prévaut de cette erreur d'en démontrer les conséquences ?
Les dépens : une estimation partielle de la demande, ou un acquiescement partiel du défendeur, fait-elle obstacle à la condamnation aux dépens de l'appelant ?
Solution et dispositif
Sur le premier point, la Sala relève que, malgré la divergence entre les deux rapports, « sans perj
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (103/16) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'octubre del 2016.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats M.I. Sr. Carles Cruz Moratones i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- El Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS) va presentar demanda envers el Sr. Ribes, en virtut de la qual sol·licitava la condemna d'aquest darrer a l'abonament de la quantitat de 2.092,70 euros, amb més els interessos legals des de la contesta de la demanda i amb imposició de les costes processals.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 103/16 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
En data 9-10-2015 la part defenent va contestar a la demanda i va reconèixer deure 1.431,45 euros, oposant-se a la resta.
II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 3-02-2016, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: PRIMER.- Estimar la demanda formulada en data 4 de setembre de 2015 per part del Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS) contra el Sr. Ribes, condemnant a aquest darrer a satisfer al primer la quantitat de 2.092,70 EUR. Aquesta quantitat meritarà els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, i per tant a partir del 9 d'octubre de 2015 i fins a la seva total liquidació.
Segon.- Condemnar en costes a la part defenent".
III.- La representació processal del Sr. Ribes ha interposat recurs contra la sentència dictada a la instància i, en data de registre 29- 04-2016, ha formulat llur escrit de conclusions, segons el qual i en mèrits dels arguments exposats, sol·licita la revocació de la resolució dictada a la instància.
Pel contrari, la representació processal del Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS) va oposar-se a l'escrit de conclusions per escrit de 27-05-2016 i va demanar la confirmació de la sentència dictada a la instància, amb imposició de les costes processals a la part recurrent.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els motius en els que la part defenent fonamenta el seu recurs són els següents. En primer terme, considera que resta provada una modificació de les dades que apareix a l'informe de 30-09-2014 en relació al de 7-10-2014, però que això no comporta que la prova no es realitzés correctament, ja que sustenta que només es va fer una tomografia. Entén la recurrent que el Sr. Ropero en el segon informe precisa que el diàmetre del pseudoquist és diferent, de manera que el resultat de la primera exploració és erroni, atès que el resultat de la prova determinava si es procedia o no a la intervenció quirúrgica. En segon terme, sosté que al tractar-se d'una estimació parcial de la demanda no procedeix la imposició de conformitat a allò previst a la Novel·la 82, cap. X.
II.- El present recurs no pot ésser acollit per les raons següents. Consta a les actuacions que, una vegada fixat el tràmit de conclusions a la instància, va aportar els dos informes del Dr. Ropero, de dates 30-09 i 7- 10-2014, referits ambdós a la mateixa exploració mitjançant TC abdomen amb contrast, on la diferència entre els mateixos rau en que en el primer s'indica que les mides del pseudoquist són de 14x65 mm i en el segon de 140x65 mm.
Malgrat aquesta diferència de la determinació de la mida del pseudoquist, i sense perjudici de la responsabilitat en la que pot haver incidit el facultatiu que signa els informes, la part agent té la càrrega de la prova dels fets constitutius de la seva pretensió. I en el present cas, la recurrent no ha acreditat la manca de necessitat de la realització de la tomografia ni tampoc ha provat que el desplaçament a Barcelona per a ser intervingut d'urgència tingui a veure amb el diàmetre del pseudoquist, de manera que aquesta Sala, a l'igual que el tribunal d'instància no pot tenir per provat un nexe causal entre la diferència o l'errada en el tamany del pseudoquist i el trasllat i posterior intervenció quirúrgica a Espanya.
Consegüentment, davant aquesta orfandat probatòria, imputable a la part defenent, la sentència ha de ser confirmada en aquest extrem.
III.- Pel que es refereix a les costes processals, sustenta la recurrent que l'estimació parcial de les pretensions de la demanda justifica la no imposició. No podem compartir aquest argument per un doble motiu. En primer lloc, existeix a les actuacions un aplanament parcial a les pretensions de l'agent, però l'aplanament només possibilita la no imposició de les costes processals quan és total i no ha existit un requeriment extrajudicial inatès que ha obligat a l'agent ha impetrar l'auxili judicial. I, en segon lloc, perquè l'estimació de la demanda interposada per la part agent ha estat íntegra, de manera que tampoc correspon fer aplicació de la Novel·la 82, cap. X, atès que no es produeix el supòsit de fet de la mateixa.
IV.- La desestimació del present recurs es tradueix, en matèria de costes processals, en la imposició a la recurrent de les costes d'aquesta alçada.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Ribes contra la sentència, de data 3-02-2016, dictada per l'Hble. Batlle i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix efectuar imposició de les costes processals.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.