ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.07c9bebc · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 104/16·23 juni 2017·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 23 de juny del 2017 - ROJ: STSJAD 222/2017
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI104/16
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2017:222) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 23 de juny del 2017 - ROJ: STSJAD 222/2017).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 23 juin 2017 (n° 104/16) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 222/2017 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 23 juin 2017)
Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence reprise ici est celle qui figure dans le texte de la décision (ROJ et ECLI).
Faits et procédure
Une fonctionnaire, Mme Serra, a contesté devant le Tribunal de batlles la résolution du Gouvernement d'Andorre du 26 mars 2014, qui confirmait une décision du Secrétariat d'État à la Fonction publique du 20 novembre 2013. Ces actes portaient sur le calcul de sa pension de retraite. Par jugement du 5 septembre 2016, la section administrative du Tribunal de batlles a rejeté la demande et déclaré la résolution conforme au droit.
L'intéressée a interjeté appel devant la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia (recours n° 104/16, protocole n° 1000041/2014). Elle soutenait que le régime applicable était le Reglament de pensions de jubilació du 29 juillet 1981, et non les articles 48 et 63 de la Llei de la funció pública (LFP). Selon elle, ce règlement, en son point f), permettrait un calcul à 70 % de la dernière mensualité brute. Elle faisait également valoir que le logement de fonction qu'elle occupait dans le centre scolaire devait être intégré dans l'assiette de calcul, et que la superficie et le coût des fluides devaient être déterminés par une expertise. Le Tribunal de batlles avait refusé cette mesure d'instruction. Par une ordonnance du 16 décembre 2016, la Sala Administrativa a également décidé de ne pas l'ordonner en appel.
Le Gouvernement d'Andorre concluait au rejet, en soutenant que le calcul de la pension appliquait le taux de 70 % du Reglament de 1981 aux seuls éléments énumérés à l'article 48.4 LFP, cette liste ayant un caractère limitatif. La procédure s'est déroulée par voie de conclusions écrites, la vista orale ayant été remplacée.
Question de droit
La décision pose deux questions principales.
Premièrement, il s'agit de déterminer si l'assiette de la pension de retraite d'un fonctionnaire peut inclure un avantage en nature, en l'espèce la disponibilité d'un logement attachée à la fonction, ou si elle se limite aux conceptes salarials énumérés par l'article 48.4 LFP.
Deuxièmement, il faut examiner l'articulation entre la LFP et le Reglament de 1981, dont la disposition additionnelle 8ª LFP maintient l'application pour les prestations de retraite des fonctionnaires. Il s'agit de savoir si ce règlement peut fonder un mode de calcul distinct de celui prévu par la loi.
Une question procédurale accessoire porte sur le bien-fondé du refus de l'expertise sollicitée.
Solution et dispositif
La Sala Administrativa rejette l'appel et confirme intégralement le jugement de première instance. Son raisonnement repose sur trois étapes.
(a) Le caractère limitatif de l'assiette. Le tribunal reprend l'article 48.4 LFP, qui dispose que :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« 4. La pensió, tant per jubilació voluntària com per jubilació obligatòria es percep sobre els conceptes salarials de base retributiva, complement de lloc, complement de millora, complement d'antiguitat, complement personal d'antiguitat i complement d'absorció per a tots els cossos, i a més sobre el complement específic per als cossos especials ».
Il considère que ce texte est « taxatiu », qu'il ne fait que reprendre les éléments retributifs visés à l'article 63 LFP, et que la disponibilité d'un logement « per raó del càrrec » ne figure pas parmi eux. Le tribunal en déduit que la pension a été calculée conformément à la
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (104/16) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Núm. de Protocol: 1000041/2014 Núm. de Rotlle: TSJA-0000104/2016
SENTÈNCIA 56-2017
PARTS:
Apel·lant: Sra. Serra
Representant: Sr. Sainz
Advocada: Sr. Sevillano
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Briones
Advocat: Sra. Anaya
Andorra la Vella, vint-i-tres de juny de dos mil disset.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000041/2014.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 104/16 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
1.- La Sra. Serra va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del GOVERN D'ANDORRA de 26 de març de 2014, la qual confirmava la resolució de la Secretaria d'Estat de Funció Pública de 20 de novembre de 2013, en relació al càlcul de la pensió de jubilació que percep la demandant.
2.- La sentència del dia 5 de setembre de 2016 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la part agent i ha declarat la resolució impugnada ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
3.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència del Tribunal de Batlles, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
La legislació aplicable al cas d'autes és el Reglament de la pensió de jubilació de 29 de juliol de 1981 i no els articles 48 i 63 de la Llei de la funció pública (en endavant, LFP), en què es basa la resolució recorreguda. Per tant, correspondrà l'aplicació del que disposa el punt f) de dit Reglament que permet realitzar el càlcul amb el 70% de la darrera mensualitat bruta percebuda per l'interessat.
Del certificat aportat per GOVERN D'ANDORRA sobre l'habitatge de l'agent, se'n desprèn que aquest té una superfície de 60 m2, que està lluny de la seva superfície real, i que no es possible individualitzar els consums de l'habitatge.
A fi de determinar el salari sobre el qual es calcularà la pensió, sol·licita de nou en aquesta instància la pràctica d'una prova pericial, amb objecte de determinar la superfície de l'habitatge destinada al conserge, així com el preu dels subministraments, que havia estat denegada pel Tribunal de Batlles.
4.- En la seva contesta de data 14 de desembre de 2016, la representació processal del GOVERN D'ANDORRA s'oposa al recurs d'apel·lació de l'adversa i manifesta en substància que:
El càlcul de la pensió realitzat per l'Administració s'avé a l'establert per la normativa d'aplicació en matèria de jubilació dels funcionaris, és a dir, s'aplica el 70% establert al Reglament del 1981 sobre els conceptes de l'article 48.4 LFP. La interpretació de l'agent és contrària a l'essència de la LFP, la qual estableix com a precepte imperatiu els conceptes salarials sobre els que s'ha de calcular la pensió.
De la interpretació literal de l'article 48.4 LFP se'n desprèn el caràcter taxatiu del llistat de conceptes sobre els que es percep la pensió i, per tant, no s'escau incloure els pretesos per l'adversa.
A l'ensems, la part apel·lada va oposar-se a la pràctica de les proves sol·licitades per l'agent en segona instància, per no complir amb els criteris d'excepcionalitat establerts per la jurisprudència de la Sala.
5.- Per mitjà de la providència de data 16 de desembre de 2016, es va acordar no donar lloc a la pràctica de les proves sol·licitades per la representació processal de la Sra. Serra.
6.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat. No obstant, la part agent reitera en el seu escrit la necessitat de practicar la prova sol·licitada en l'apel·lació.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La qüestió debatuda en aquest procés versa sobre la determinació de l'import de la pensió de jubilació que percep la recurrent. Mentre que l'Administració demandada ha calculat la pensió sobre els conceptes salarials que contempla l'article 48.4 de la Llei de la funció pública, la interessada, que gaudia d'un habitatge en el centre escolar on prestava serveis, considera que també s'han d'incloure en la base del càlcul aquests avantatges materials, consistents en l'import del lloguer mensual i dels subministraments de l'habitatge, que tampoc feia efectius.
Tercer.- L'article 48 de la LFP és taxatiu quan estableix que:
"4. La pensió, tant per jubilació voluntària com per jubilació obligatòria es percep sobre els conceptes salarials de base retributiva, complement de lloc, complement de millora, complement d'antiguitat, complement personal d'antiguitat i complement d'absorció per a tots els cossos, i a més sobre el complement específic per als cossos especials".
Aquest precepte no fa sinó tenir en compte, per al càlcul de la pensió de jubilació, els conceptes retributius que contempla l'article 63 de la pròpia LFP.
En conseqüència, s'ha de concloure que les resolucions impugnades s'ajusten estrictament al contingut d'aquests preceptes, ja que la pensió de jubilació de la recurrent es va calcular sobre els conceptes salarials que preveu l'article 48.4 de la LFP, i no es poden incloure altres avantatges que no contempla la norma, com succeeix en aquest cas amb la disponibilitat d'un habitatge per raó del càrrec.
Quart.- La recurrent invoca la disposició addicional 8ª de la LFP, la qual estableix que:
"1. Les prestacions per jubilació dels funcionaris es regularan pel Reglament de pensions de jubilació, de 29 de juliol de 1981, o normativa que, garantint aquestes prestacions, la substitueixi".
La subsistència d'aquest Reglament de 1981 no impedeix, però, que s'hagin d'aplicar de manera preferent les disposicions de la mateixa LFP, en tot allò que resulti contradictori amb el contingut d'aquell, ja que la Llei és un instrument normatiu de rang superior i, a més, posterior en el temps. En conseqüència, l'esmentat Reglament només continuaria vigent en aquell contingut que no s'oposés a la nova llei.
De tota manera, no existeix en aquest cas cap obstacle per realitzar una aplicació conjunta i coordinada d'ambdues disposicions normatives. En efecte, el Reglament de 1981 determina que la pensió s'hagi calculat en base al 70% del darrer salari de la interessada, però tenint en compte els conceptes retributius que determina l'article 48.4 de la LFP.
En conseqüència, el fet de que la recurrent disposés d'un habitatge en el centre escolar per raó de les seves funcions no resulta rellevant a l'hora de determinar la pensió de jubilació.
Aquesta conclusió fa palès que era innecessària la pràctica de la prova pericial que sol·licitava la recurrent, que tenia per objecte quantificar uns conceptes aliens al càlcul de la pensió, com s'acaba d'exposar.
Procedeix, doncs, desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada.
Cinquè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.
DECISIÓ
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Serra contra la sentència dictada el 5 de setembre de 2016 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No fer cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
