ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.115d53c0 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
91/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 380/17·22 December 2017·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 22 de desembre del 2017 - ROJ: STSJAD 438/2017
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket380/17
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2017:438) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 22 de desembre del 2017 - ROJ: STSJAD 438/2017).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 22 décembre 2017 (n° 380/17) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 438/2017 (ECLI:AD:TSJADAD:2017:438)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 438/2017, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 22 décembre 2017, Recours n° 380/17 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La société Sevillano, créancière de la société andorrane Téllez, a introduit en mars 2013 une action en paiement de 18 339,95 euros, correspondant à des factures impayées pour la fourniture de matériaux de construction sur la période du 15 septembre 2011 au 15 septembre 2012. La demande visait, de manière solidaire, la société débitrice et trois administrateurs de celle-ci, MM. Ayuso, Gomila et Durán.
La société Téllez s'est alignée sur les prétentions de la demanderesse, à l'exception des dépens. Les administrateurs ont opposé une exception de défaut de qualité pour agir en défense (falta de legitimació passiva). Par ordonnance du 24 septembre 2013, la procédure a été suspendue à l'égard de la société Téllez, déclarée en cessation de paiements et en faillite.
Par jugement du 26 juillet 2017, le Tribunal de batlles (section civile) a rejeté intégralement la demande dirigée contre les administrateurs, sans condamnation aux dépens. Il a estimé que la négligence de ceux-ci, la violation d'obligations légales ou statutaires et le préjudice causé n'étaient pas établis, conditions exigées par l'article 52 de la loi n° 20/2007 du 18 octobre 2007 sur les sociétés anonymes et à responsabilité limitée (ci-après « Llei 20/2007 »).
La société Sevillano a interjeté appel. Dans ses conclusions d'appel, enregistrées le 31 octobre 2017, elle a sollicité la réformation du jugement et la condamnation solidaire des administrateurs à lui payer 12 976,82 euros, majorés des intérêts légaux à compter de la contestation de la demande. Le montant retenu en appel diffère donc de celui de la demande initiale ; la décision ne s'explique pas sur cet écart. Les administrateurs ont conclu au rejet de l'appel et à la condamnation de l'appelante aux dépens.
Question de droit
La Sala Civil devait trancher deux questions imbriquées.
En premier lieu, il s'agissait de déterminer si la juridiction d'appel pouvait examiner une prétention fondée sur l'article 86.4 de la Llei 20/2007, qui prévoit la responsabilité solidaire des administrateurs qui n'ont pas convoqué l'assemblée générale ou n'ont pas sollicité la dissolution judiciaire de la société, alors que la demande initiale reposait sur l'action individuelle de l'article 52 de la même loi.
En second lieu, la Cour devait apprécier si le changement de fondement juridique en cours de procédure constituait une prétention nouvelle, irrecevable en appel, ou une simple qualification nouvelle des faits.
La décision ne tranche pas, en termes exprès, le fond de la responsabilité au titre de l'article 86.4. Elle se place sur le terrain procédural.
Solution et dispositif
La Sala Civil rejette l'appel et confirme le jugement de première instance. Elle retient que l'appel est limité à l'
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (380/17) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket380/17
Judgment Date22 December 2017
Holding / DispositionCassation totale
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TSJC.- 0000380/2017 ORIGEN: 3100098/2013 - 00
NIG: 5300542120160000877
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, a 22 de desembre del 2017
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats
M.I. Sr. Yves Picod i M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de Sevillano va presentar demanda, en data 20-03-2013, envers la societat mercantil andorrana per participacions Téllez així com contra els Srs. Ayuso, Gomila i Durán en llur qualitat d'administradors de la mercantil en qüestió sol·licitant que es dictés sentència amb condemna solidària dels defenents a pagar a la seva patrocinada la suma global de divuit mil tres-cents trenta-nou euros amb noranta-cinc cèntims (18.339,95.-EUR), augmentada dels interessos legals corresponents i a assumir les costes judicials d'aquest plet, amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador d'aquesta part.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 380/17 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
II.- La representació processal de la societat Téllez i dels Srs. Ayuso, Gomila i Durán va contestar la demanda, per escrit de data 10-04-2013, en el sentit de traslladar que la societat Téllez s'aplanava a les pretensions plantejades per la demandant a excepció del pagament de les costes i que els Srs. Ayuso, Gomila i Durán s'oposaven a la mateixa al·legant l'excepció peremptòria de falta de legitimació passiva.
III.- Per aute de data 24-09-2013 es decidí suspendre les presents actuacions respecte a la societat Téllez en haver estat declarada en estat de cessament de pagaments i fallida.
IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, va dictar sentència de data 26 de juliol de 2017 amb la següent part decisòria:
"Primer.- que desestimant íntegrament la demanda principal interposada per la societat mercantil andorrana per accions "Sevillano" contra els Srs. Ayuso, Gomila i Durán, ha d'absoldre i absol lliurement als darrers de tots i cadascun dels pediments efectuats de contrari sense efectuar especial condemna en costes d'aquesta instància a cap dels litigants segons s'ha expressat en el darrer Considerant.
Segon.- (...)".
V.- La representació processal de la part demandant va interposar recurs contra la sentència dictada a la instància i, en data de registre 31-10- 2017 va articular llur escrit de conclusions, en virtut del qual, i pels arguments continguts, demanava que es revoqués la sentència recorreguda en el sentit d'estimar la demanda contra els Srs. Ayuso, Gomila i Durán i que se'ls condemnés a pagar solidàriament a la societat Sevillano en la quantitat de 12.976,82.-EUR més els interessos legals generats a partir de la contesta de la demanda.
VI.- La representació processal dels Srs. Ayuso, Gomila i Durán, per escrit de contesta a les conclusions de data 20-11-2017, demanava que es desestimés el recurs i es condemnés la part recurrent al pagament de les costes del recurs, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora.
Ha actuat com a magistrada ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto.
FONAMENTS DE DRET
I.- La societat Sevillano impugna la sentència que desestima la seva pretensió de condemna dels administradors de la societat Téllez al pagament de la quantitat de 18.339,95.-EUR que correspon a les factures emeses en el període del 15-09-2011 al 15-09-2012 pel subministrament de material de construcció.
La demanda inicialment es va dirigir contra la societat deutora Téllez i contra els seus administradors, els Srs. Ayuso, Gomila i Durán, però es va suspendre la tramitació del procediment respecte a la societat en haver estat declarada en estat de cessament de pagaments i fallida.
La sentència recorreguda desestima la demanda de responsabilitat individual contra els administradors de la societat perquè no considera acreditat que hagin actuat de forma negligent en l'exercici dels seus càrrecs, infringint obligacions legals o estatutàries i causant com a conseqüència un perjudici a la part demandant, tal com exigeix l'article 52 de la Llei 20/2007, de 18 d'octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada (en endavant, la Llei 20/2007).
La societat recurrent al·lega que no s'ha tingut en compte l'article 86.4 de la Llei 20/2007 que estableix que els administradors que no convoquin la Junta General o no instin la dissolució judicial de la societat han de respondre solidàriament i amb la societat dels deutes socials posteriors a la concurrència de la causa de dissolució.
El precepte esmentat s'ha de posar en relació amb l'article 85.5 de la Llei 20/2007 que estableix que la Junta General ha d'adoptar l'acord de dissolució de la societat quan el valor del patrimoni net de la societat és inferior a la meitat de la xifra del capital social i no sigui possible posar remei a dita situació, i l'article 86 de la mateixa Llei que estableix l'obligació dels administradors de convocar la Junta General per adoptar l'acord de dissolució o, si escau, les mesures adequades per evitar la dissolució, en el termini de dos mesos, comptadors des de que coneguin la concurrència de la causa de dissolució o en que no l'hagin pogut desconèixer. Continua l'article dient que en cas de que la Junta no adopti cap acord, els administradors han d'instar la dissolució judicial de la societat en el termini de dos mesos comptadors des del dia previst per a la celebració de la Junta, si aquesta no s'ha celebrat, o de la seva celebració efectiva, si no es posa remei a la situació.
La part recurrent considera que de la prova practicada ha quedat acreditat que els comptes anuals de la societat Téllez dels exercicis 2011 i 2012, en el balanç de situació el patrimoni net era inferior a la meitat de la xifra del capital social i que no consta que els seus administradors convoquessin la Junta General per adoptar l'acord de dissolució o les mesures necessàries per evitar la dissolució i, en tot cas, el que no van fer és instar judicialment la dissolució de la societat. Per això es considera que en aplicació de l'article 86.4 de la Llei 20/2007 els Srs. Ayuso, Gomila i Durán han de respondre solidàriament i amb la societat de l'import de les factures impagades.
II.- Com s'al·lega per la part defenent, malgrat en la demanda es van transcriure tots els articles de la Llei 20/2007 que fan referència a la responsabilitat personal dels administradors, l'acció exercitada, segons resulta de apartat cinquè de l'escrit, és la de l'article 52 de la Llei "a fi i efecte de comprovar durant la tramitació del present afer si els administradors de la mercantil defenent han complert amb totes les obligacions legals i estatutàries i, en cas negatiu, exigir la seva responsabilitat solidària per incompliment de les obligacions legals i estatutàries."
Existeix, com s'aprecia per l'Hble. Tribunal de Batlles, una manca inicial de precisió i coneixement per la part demandant dels actes dels administradors generadors de la responsabilitat que es reclama i es fa una utilització del procediment amb una finalitat prospectiva que no té i que determina la procedència de la desestimació de la demanda i del recurs per variació de l'acció exercitada, en tant que exercitant-se en la demanda l'acció de responsabilitat personal dels administradors de l'article 52 de la Llei 20/2007, en l'escrit de conclusions i en el del recurs la responsabilitat dels administradors es sustenta en l'article 84.5 de la Llei.
L'apel·lació ha de quedar limitada a l'examen d'aquelles pretensions introduïdes en els escrits rectors del procediment -característica que no té l'escrit de conclusions-, sense que puguin articular-se noves al·legacions, d'acord amb l'apotegma "pendente appellatione, nihil innovetur" (TSJC 113/2016 de 20 de desembre del 2016).
La part recurrent en el seu escrit de conclusions i en el del recurs d'apel·lació sol·licita la condemna dels administradors en aplicació de l'article 84.5 de la Llei 20/2007, concretant per primera vegada que la causa és l'incompliment per aquells de l'obligació de convocar la Junta General per acordar la dissolució de la societat o de l'obligació d'instar judicialment la dissolució per ser el patrimoni net inferior a la meitat de la xifra del capital social, el que comporta la introducció d'una pretensió nova que no pot ser analitzada, ni molt menys encara estimada.
Per tot el que s'ha exposat, el recurs es desestima.
III.- La desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent a pagar les costes d'aquesta alçada.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la societat Sevillano contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, de data 26-07-2017, que CONFIRMEM íntegrament.
IMPOSAR a la part apel·lant les costes judicials de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
